Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POLÍGON D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CARRETERA DE VILAJUÏGA (ROSES)
Ordenació del sector de la carretera de Vilajuïga Font: Incasòl
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2011

L’any 2011, el Tribunal Suprem revoca la classificació com a sòl urbanitzable del polígon d’activitat econòmica Roses, que s’havia posat a la venda el 2010. El projecte s’havia iniciat el 1998, amb una modificació de sòl no urbanitzable en el planejament general vigent, i amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Roses i l’empresa Zodiac per aconseguir que s’instal•lés al municipi. El procés de transformació urbanística ha estat farcit d’incidències que han qüestionat des de l’oportunitat del lloc fins als acords del conveni, i ara l’Ajuntament de Roses i l’INCASÒL, promotors del projecte, han de buscar solucions per ajustar la sentència del Suprem a la realitat .


Antecedents 2005

El municipi de Roses (20.500 habitants el 2010) es troba situat a la zona costanera de la comarca de l’Alt Empordà. La seva posició a la badia que porta el mateix nom i un litoral atractiu amb platges i cales han permès que el municipi hagi esdevingut un centre turístic de primer ordre, amb la construcció d’un important parc d’habitatges i hotels. Aquesta activitat econòmica ha fet que la resta de sectors tinguin poca presència al municipi, tot i que la pesca diversifica una mica l’especialització turística del municipi i situa el port de Roses com un dels més actius del litoral gironí.

L’any 1998 l’alcalde de Roses d’aquell moment, Carles Páramo (Convergència i Unió, CiU), va signar un conveni per facilitar la instal•lació de l’empresa Zodiac al municipi. Zodiac és una multinacional francesa que fabrica, entre altres coses, diferents tipus d’embarcacions de lleure, militars i professionals. En el conveni es va establir que el consistori es comprometia a subvencionar la compra dels terrenys, tramitar la requalificació del sòl, pagar l’instrument de planejament i les despeses d’urbanització, compensar durant cinc anys l’impost de béns immobles (IBI) i l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Per la seva banda, Zodiac es comprometia a construir immediatament la fàbrica mitjançant una llicència d’edificació de caràcter provisional i a romandre com a mínim cinc anys al municipi.

El lloc en qual va pensar l’Ajuntament per ubicar l’empresa va ser la zona de Can Bech, a la carretera de Vilajuïga. L’actuació suposava delimitar la nova superfície industrial en un sòl que estava classificat com a no urbanitzable pel planejament general municipal vigent en aquella data, d’usos agraris, i sense cap interès paisatgístic, segons es va fer constar a la memòria tramitada per modificar-ne la classificació (1999), que afectava uns 270.000 m2, és a dir, 27 ha, en les quals també es podrien instal•lar altres empreses. El nou sector industrial se situava aïllat en relació amb les àrees urbanes construïdes, a uns 300 m de la urbanització Mas Boscà, a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà i a prop del complex aquàtic Aqua Brava. La implantació de Zodiac a Roses hauria de suposar l’inici de la diversificació de les activitats econòmiques del municipi, molt centrades en els sectors del turisme i la construcció.

Amb l’autorització per part de la Comissió d’Urbanisme el 1998, l’empresa Zodiac ja va poder construir la nau industrial –per un import de 6 MEUR– i iniciar l’activitat. En el moment de la inauguració les diferents divisions de producció van arribar a ocupar prop de 300 persones però el 2006 va començar la reestructuració del grup amb el tancament de la divisió de Zodiac Automotive, dedicada a la fabricació de components de fundes de coixins de seguretat per a automòbils amb més de cent treballadors que es van quedar sense feina. A més, el 2008 es va tancar la producció de Zodiac Marine, divisió dedicada a la fabricació d’embarcacions de lleure i llanxes pneumàtiques, que es va traslladar a Tunísia i va deixar sense feina més 130 treballadors del municipi. A partir del 2009 la nau de Roses va ser ocupada per la maquinària i material de la nau de Sant Llogaia d’Àlguema, especialitzada en la construcció d’embarcacions del sector militar i professional, els 110 empleats de la qual es van haver de traslladar a treballar a Roses.

Els problemes amb el conveni
El conveni signat entre l’Ajuntament i Zodiac no va ser ben vist pel grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que llavors estava a l’oposició, ja que a parer seu es donava un tracte de favor a Zodiac en relació amb altres empreses, i va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’any 2004 el TSJC va anul•lar-lo, ja que, segons la sentència, l’Ajuntament no podia pagar en forma de subvenció ni els terrenys ni les obres d’urbanització. Aquella sentència va ser recorreguda per l’Ajuntament i per Zodiac davant el Tribunal Suprem, que el 2008 va tornar a donar la raó al PSC en el sentit de reconèixer que el conveni comportava un afavoriment irregular a l’empresa.

La dilació en el temps va comportar que en el moment que es va emetre la sentència del Suprem, el PSC governés l’alcaldia de Roses i l’alcaldessa, Magda Casamitjana, hagués de gestionar la crisi que s’obria amb l’aplicació de la sentència. Malgrat les sentències de les diferents instàncies judicials, l’Ajuntament va haver d’afrontar els compromisos adquirits amb Zodiac i va pagar més de 200.000 € com a subvenció per la compra dels terrenys. A més, al principi de 2011, un cop acabada la urbanització efectuada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), ZODIAC va reclamar a l’ajuntament més de 800.000 € en concepte de subvenció pels costos d’urbanització de la zona industrial. Segons l’empresa, ella ja havia abonat aquesta quantitat a l’INCASÒL i ara exigia que el consistori li abonés l’import en virtut del conveni signat el 1998. Malgrat estar en uns moments de crisi, l’alcaldessa Casamitjana va assegurar que el consistori assumiria aquest pagament, tot i que era del parer que l’anterior equip de govern havia gestionat i negociat malament el conveni.

Per la seva banda, Páramo defensava l’actuació del seu equip, ja que, segons els seus càlculs, Zodiac havia aportat 30 MEUR de benefici a la ciutat, que sortien dels sous pagats a 300 persones durant vuit anys, de la inversió en la construcció de la nau industrial i del pagament de l’IBI i altres impostos, malgrat les exempcions previstes en el conveni.

Un pla parcial polèmic
A part de les incidències amb l’empresa Zodiac, el pla parcial del polígon industrial va seguir els tràmits administratius per aconseguir la urbanització. L’any 2001, la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de Girona va aprovar definitivament el pla parcial que estava promogut per l’INCASÒL. A partir de l’aprovació, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IADEN) van iniciar un seguit d’accions judicials per tal d’escatir la legalitat i l’oportunitat del pla parcial, que es posava en dubte perquè diversos estudis atorgaven a la zona de Can Bech un elevat valor ecològic com a connector entre els parcs naturals del CAP DE CREUS i els AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ.

Mentre se succeïen els diferents tràmits judicials impulsats per les entitats ecologistes, l’INCASÒL va iniciar el 2003 les obres d’urbanització. Entre aquests tràmits, cal destacar que el 2004, l’IAEDEN va interposar un recurs d’alçada al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) on va sol•licitar que s’aturessin les obres d’urbanització del sector d’activitats, fet que va provocar que el mateix INCASÒL les aturés cautelarment mentre es resolia el recurs. El 2005, Salvador Milà, conseller del DMAH d’aquell moment, va plantejar com a possible solució per resoldre el conflicte d’usos una redistribució de sòl industrial per reduir l’afectació de la urbanització sobre el corredor natural a l’Ajuntament de Roses.

A partir d’aquesta proposta, es va elaborar una nova ordenació urbanística del sector que va suposar limitar la zona urbanitzable des de les 27 ha previstes inicialment fins a les 18,9, i es va qualificar una franja de protecció com a sistema de parcs i jardins que va augmentar la superfície destinada a zona verda dels 27.000 m2 inicials a 63.000 m2. Per compensar la disminució de la superfície destinada a ús industrial es va reduir la mida de les futures parcel•les, cosa que hauria de facilitar la implantació de més indústries de mida petita o mitjana. La nova proposta, que es va perfilar en diverses modificacions sobre el pla parcial aprovat el 2001, va ser aprovada per l’Ajuntament de Roses el 2007 i per la CTU de Girona el 2008, cosa que va permetre continuar les obres d’urbanització.

El febrer del 2010, l'INCASÒL va iniciar la comercialització de les nou parcel•les que s’havia quedat del polígon de Vilajuïga i que en conjunt sumaven 54.000 m2, mentre que l'Ajuntament de Roses se’n va quedar 10 entre 2.700 i 12.000 m2.

La comercialització del sòl va coincidir amb la crisi econòmica i financera, fet que dificultava la venda de les parcel•les. Això va obligar l’Ajuntament a pensar en alguna solució per agilitar la instal•lació d’empreses. Una de les propostes que es va començar a estudiar va ser buscar un promotor interessat a construir una única nau industrial que després es dividiria en nou parts.

El Tribunal revoca la classificació del sòl com a urbanitzable
La venda de parcel•les va patir una altra dificultat: el març del 2011 el Tribunal va revocar la reclassificació inicial del sòl i va declarar il•legal la zona industrial, encara que s’hagués fet la reducció de la superfície destinada a sòl privat en favor de sòl per a espais lliures. El Tribunal va considerar que els valors ecològics i mediambientals eren superiors als interessos econòmics i industrials i per tant va proposar l’anul•lació del polígon.

Davant d’aquesta sentència, els grups mediambientalistes van declarar que el que s’havia de fer era restaurar la zona i recuperar totalment el corredor biològic, a més d’anunciar que demanarien responsabilitats a l’Ajuntament de Roses, l’INCASÒL i la Generalitat. L’INCASÒL no va aturar la comercialització de les parcel•les, tot i que advertia de la situació als compradors, mentre que l’Ajuntament va aturar les vendes.

L’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana (PSC), va dir que buscaria vies de negociació, ja que el sector d’activitats havia quedat aprovat i legalitzat des del punt de vista urbanístic l’any 2010, en la nova figura de POUM, al qual no es va presentar cap al•legació sobre aquest tema. Casamitjana també va dir que amb tot el que havia costat no li agradaria “que els deixessin a zero”.

Per altra banda, la CTU de Girona va presentar al Suprem un incident d’impossibilitat legal d’execució d’una sentència que vol dir que la sentència no es pot executar perquè el POUM es va aprovar abans que hi hagués cap sentència que invalidés la peça del terreny.

Mentrestant, només Zodiac continuava ubicada al sector d’activitats.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà