Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POLÍGON D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE CAN MORERA (ÒDENA)
Moisès Jordi
Vista des del turó d'Òdena, amb els terrenys de Can Morera al fons Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

La suspensió de l’aprovació del POUM d’Òdena per part d’Urbanisme posa en dubte el polígon d’activitat econòmica de Can Morera, de 370 hectàrees, lligat al futur eix transversal ferroviari i promogut per la Zona Franca. El nou equip de govern de l’Ajuntament aposta per un projecte alternatiu, Gran Europa, vinculat a la logística al polígon de les Gavarreres, prop de l’aeròdrom d’Òdena.

Antecedents 2005

Òdena (3.442 habitants el 2010) és un municipi de la comarca de l’Anoia situat entre Igualada i els primers contraforts de la serra de Rubió. Forma part del sistema urbà de la Conca d’Òdena*, una àrea on, ja abans de la crisi iniciada el 2008, es vivia una situació econòmica delicada a causa del tancament d’empreses i el creixement de l’atur. Aquesta situació estava causada per la pèrdua de pes econòmic de les dues activitats industrials tradicionals -el tèxtil del gènere de punt i l’adoberia de la pell-.

El terme municipal d’Òdena inclou una desena de nuclis, dels quals els tres principals són Òdena (1.503 habitants), Sant Pere (1.297) i l’Espelt (316). Òdena i l’Espelt són dos nuclis aïllats localitzats al nord de l’autovia A-2. En canvi el nucli de Sant Pere, al sud de l’A-2, se situa en continuïtat amb la trama urbana d’Igualada i Vilanova del Camí. A part del nucli residencial, al sector de Sant Pere hi destaca la presència del polígon industrial de les Gavarreres i l’aeròdrom General Vives (o d’Òdena) creat el 1959 i dedicat bàsicament a l’aviació esportiva per bé que havia d'acollir, en un futur, l'AEROPORT CORPORATIU DE BARCELONA, destinat als jets privats, aerotaxis, missatgeria i aviació esportiva. D’altra banda dins el terme municipal d’Òdena hi ha prop de 200 edificacions en sòl no urbanitzable, lligades o no a l’activitat agrària.

Òdena disposava d’un Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat definitivament l’any 2000, que apostava per un creixement residencial moderat a l’entorn dels nuclis d’Òdena, l’Espelt i Sant Pere i que havia propiciat l’aparició del polígon industrial de les Gavarreres.

La Zona Franca impulsa un polígon a Òdena
A final de 2005 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona va fer públic un projecte per crear un polígon d’activitat econòmica, destinat a activitats industrials i logístique, al nord del terme municipal d’Òdena. Es tractava d’una àrea de 180 hectàrees localitzada a la finca de Can Morera, al costat de la carretera BV-1031 que uneix Igualada i els Prats de Rei i a tres quilòmetres de l’A-2. En aquesta àrea es preveia que passés el futur FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, un projecte enunciat pel Govern català el 2004, que havia de transcórrer entre Lleida i Girona per l’interior, amb un ramal des d’Igualada cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. El tram que passava pels entorns de Can Morera era una variant per a mercaderies que evitava el pas pel nucli urbà d’Igualada, on s’havia d’ubicar una estació de passatgers.

El delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Manuel Royes, apuntava que l’objectiu de la promoció era donar un impuls a la diversificació del sector industrial a la comarca, atesa la manca de sòl existent per a parcel•les grans. El projecte, que comportaria una inversió de prop de 50 MEUR, tenia el suport, a més del teixit empresarial de la comarca, de l’alcalde d’Òdena, Francisco Guisado, i el d’Igualada, Jordi Aymamí, ambdós del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Per tal de desenvolupar el sector es requeria una modificació del POUM del municipi, ja que els terrenys estaven qualificats com a sòl no urbanitzable.

El PDU de la Conca d’Òdena contempla el polígon
El juny de 2006 es va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA que preveia a Òdena un polígon d’activitat econòmica, anomenat Creixement Nord, de 225 hectàrees lligat al futur pas del ferrocarril transversal. Aquest sector incorporava una part dels terrenys de Can Morera promoguts per la Zona Franca, si bé la major part es localitzava a l’oest de la BV-1031, a la plana dels Ametllers. Per això el Consorci de la Zona Franca, l’Ajuntament d’Òdena i els propietaris dels terrenys van presentar al•legacions reclamant la inclusió de tots els terrenys de la finca de Can Morera.

La segona aprovació inicial, el setembre de 2007, ja incorporava la major part dels terrenys de Can Morera i la superfície del sector Creixement Nord arribava a les 303 hectàrees. L’aprovació definitiva, el desembre de 2008, encara va incrementar una mica més la superfície fins a les 318,4 hectàrees, de les quals una mica menys de la meitat eren de la finca de Can Morera (promoguda per la Zona Franca) i la resta de la plana dels Ametllers (uns terrenys que Incasol havia començat a adquirir). El Pla director concretava el pas del ferrocarril transversal, que creuaria el polígon Creixement Nord pel mig, i preveia ubicar-hi una estació de mercaderies.

El Pla director proposava, també dins el terme municipal d’Òdena, una àrea de creixement residencial entre Igualada i el polígon de Can Morera, limitant a l’oest amb l’Espelt i a l’est amb Òdena. Aquest sector, conegut com a Eixample Nord, de 259 hectàrees podria encabir 5.700 habitatges. D’aquesta manera Òdena esdevenia el municipi de la Conca d’Òdena on es projectava un major creixement residencial i industrial.
Esquema del polígon de Can Morera segons el POUM d'Òdena Elaboració: Moisès Jordi
Les previsions de creixement del Pla director van portar a la creació de la Plataforma per a la Retirada del PDU, que considerava que eren sobredimensionades i no responien a les necessitats internes de la Conca d’Òdena, tant des del punt de vista residencial com industrial. Cal destacar l’elevada presència de veïns d’Òdena dins la Plataforma –entre ells el seu portaveu Pep Solé-, els quals consideraven que el creixement urbanístic tindria un greu impacte social, paisatgístic i ambiental sobre el municipi.

S’inicia el POUM d’Òdena i es qüestiona un conveni
A principi de 2009 es van iniciar els treballs previs per a la redacció d’un nou POUM a Òdena que respongués a les noves necessitats derivades del Pla director urbanístic, el projecte de Can Morera, l’aeroport corporatiu i el ferrocarril transversal de Catalunya. Les sessions de participació ciutadana, prèvies a l’aprovació inicial, van posar de manifest el desacord entre les persones assistents –membres d’entitats, polítics, ciutadans a títol particular- entre els favorables a desenvolupar un polígon d’activitat econòmica a Can Morera i els que apostaven, la majoria, per protegir l’espai al considerar que estaria desvinculat de la resta de trama urbana i malmetria una zona d’alt valor agrícola. El mateix succeïa amb la zona de creixement residencial entre Can Morera i Igualada. La majoria de participants es mostraven, en canvi, més partidaris de créixer moderadament a l’entorn dels nuclis urbans, sobretot a Òdena i Sant Pere.

El 27 d’octubre del mateix any l’empresari Josep Singla, que juntament amb la seva família era propietari de la major part dels terrenys de Can Morera d’Òdena, va ser detingut pel cas Pretòria, de presumpte corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet. Arran d’aquesta detenció el diari el Mundo es va fer ressò d’una informació, que havia passat inadvertida als diaris locals, segons la qual l’Ajuntament d’Òdena, el Consorci de la Zona Franca i la família Singla van firmar un conveni a mitjan 2008 que fixava que l’empresa Fortyseven, propietat de Josep Singla, finançaria la totalitat del POUM d’Òdena -414.000 euros- a canvi que els terrenys de Can Morera s’incloguessin dins el nou ordenament.

L’alcalde d’Òdena, Francesc Guisado, va confirmar la signatura del conveni al considerar que l’empresa no podia arriscar-se a pagar el POUM i veure com no es qualificaven els terrenys. Tanmateix considerava absurd que es barregés el conveni amb el cas de corrupció a Santa Coloma de Gramenet.

La Plataforma per la Retirada del PDU va criticar durament el conveni i va afegir, a més, que les pressions per declarar urbanitzables els terrenys de Can Morera havien afectat també el Pla director, ja que des de la primera aprovació inicial fins a l’aprovació definitiva s’havien incrementat notablement les hectàrees incloses al polígon industrial Creixement Nord, concretament des de les 225 fins a les 318. Tanmateix la Plataforma denunciava especialment l’increment de 15 hectàrees entre la segona aprovació inicial i l’aprovació definitiva, ja que en aquest cas la nova superfície incorporada no havia passat pel període d’informació pública, de tal manera que ningú havia pogut al•legar-hi en contra. També criticaven l'increment en la superfície de sòl residencial de l'Eixample Nord (de les 199 a les 258). Aquests van ser els motius pels quals la Plataforma va interposar un recurs de reposició que encara no havia estat resolt pel DPTOP.

En el Ple de l’Ajuntament d’Òdena del 10 de novembre el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el regidor no adscrit, Toni Méndez (que havia estat elegit per Convergència i Unió, CiU), van demanar que se suspengués el conveni fins que s’aclarís la situació del cas Pretòria. La moció no va tirar endavant ja que el PSC (a l’equip de govern) i CiU (que malgrat no formar part de l’equip de govern estava a favor de desenvolupar el sector de Can Morera) van votar en contra al considerar que aquest sòl industrial era vital per la Conca d’Òdena.

Canvis en el traçat del ferrocarril transversal
El gener de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el Pla director urbanístic del ferrocarril transversal de Catalunya, conegut oficialment com a eix transversal ferroviari. A Òdena proposava el mateix traçat que havia fixat el Pla director de la Conca d’Òdena, és a dir pel mig del sector de Can Morera. L’alcalde d’Òdena, Francesc Guisado, va lamentar que no s’havien acceptat les al•legacions en les que demanaven que el traçat voregés pel sud el polígon de Can Morera ja que així s’evitaria crear una trinxera pel mig del sector.

Per això l’Ajuntament d’Òdena va presentar un recurs de reposició que tenia el suport del Consell Comarcal de l’Anoia, els sindicats UGT i CCOO, la Unió Empresarial de l’Anoia, la Cambra de Comerç i el Consorci de la Zona Franca. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va justificar aquesta opció per ser coherent amb l’ordenació proposada pel Pla director urbanístic però va acceptar el canvi de traçat, que es va acabar fent efectiu el desembre de 2010, malgrat que prèviament havia rebutjat el recurs de reposició.

Aprovació inicial del POUM
El 29 de setembre de 2010 el ple de l’Ajuntament d’Òdena va aprovar inicialment el POUM, amb els vots favorables del PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del regidor no adscrit Toni Méndez. El conveni amb Fortyseven i la requalificació dels terrenys de Can Morera van centrar de nou el debat. Guisado va remarcar la importància del nou polígon de Can Morera per atreure noves empreses a la Conca d’Òdena i també per resituar l’empresa Funosa, situada al barri de Sant Pere, que ocupa uns 360, treballadors si bé reconeixia que en l’actual moment de crisi econòmica seria difícil que la foneria pogués fer aquesta inversió.

Poc abans de l'aprovació inicial del POUM es va crear el grup Òdenaoberta, format per veïns de diferents nuclis d'Òdena, entre ells Pep Solé -veí de l'Espelt i exportaveu de la Plataforma per la Retirada del PDU- i diversos militants de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) d’Òdena que s’oposaven al posicionament del grup municipal de CiU –amb un dels regidors vinculat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC)- en matèria urbanística i altres qüestions sobre el model de poble.

Òdenaoberta s’oposava al POUM per la incorporació del polígon de Can Morera que consideraven un error pel fet d’estar desconnectat de les trames urbanes preexistents, per l’orografia relativament abrupte de l’indret i per l’afectació sobre el sòl agrícola i desenes de masies. Així mateix denunciaven que el conveni amb la família Singla no havia estat registrat en el Registre de Convenis Urbanístics de la Direcció General d'Urbanisme com marca l'article 51 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, aprovada un any després del conveni.

Com a alternativa l’entitat proposava l’àrea entre l’aeròdrom d’Òdena, l’autovia A-2 i l’abocador de Castellolí, al sud-est del terme municipal, al límit amb Castellolí i Vilanova del Camí. D’aquesta manera se situaria a prop dels polígons de les Gavarreres (Òdena) ,dels Plans d’Arau (la Pobla de Claramunt) i de Vilanova del Camí. Tot i que es mostraven oberts a acceptar que la Zona Franca s’instal•lés en aquest indret alertaven de la possibilitat que pretengués ubicar-hi “el que no vol Barcelona”.
Terrenys de Can Morera Foto: Moisès Jordi
D’altra banda Òdenaoberta advertia també que el traçat del ferrocarril transversal partia el terme municipal d’Òdena i reclamava més informació sobre l’aeroport corporatiu, a causa de la proximitat a la zona urbana de Sant Pere.

Aprovació provisional del POUM
El 12 de maig de 2011, després del període d’al•legacions, el POUM va ser aprovat provisionalment amb la mateixa correlació de forces i amb pocs canvis respecte a l’aprovació inicial.

El POUM d’Òdena tenia un potencial de nous habitatges -entre sòl urbà consolidat, sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable- de 4.624, que cobrien amb escreix les projeccions de població fixades pel 2026, que preveien passar dels 3.420 habitants el 2009 als 5.600 el 2026. Pel que fa l’ordenació es mantenien els sòls urbanitzables previstos en l’anterior POUM, majoritàriament no desenvolupats, amb alguna petita modificació, si bé es continuaven situant a l’entorn dels nuclis d’Òdena i Sant Pere. En canvi no s’incloïen dins aquesta categoria les 259 hectàrees del l'Eixample Nord, el sector residencial previst pel PDU, que es mantenien com a sòl no urbanitzable.

Pel que fa al sòl industrial, a part d’afegir una àrea d’activitats econòmiques de 16 hectàrees a Sant Pere lligades al futur aeroport corporatiu, s’incorporava el polígon d’activitat econòmica de Can Morera. En total es preveien 370 hectàrees (52 més que en el Pla director urbanístic) que es dividien en dos sectors, amb una superfície molt similar, per facilitar la seva tramitació. Per un costat el SUD 12-Sector Nord-est d’activitats econòmiques, que eren els terrenys promoguts pel Consorci de la Zona Franca, propietat de la família Singla. I per l’altre el SUD 13 Sector Nord-oest d’activitats econòmiques, propietat majoritàriament de l’Incasol. A nivell de comunicacions el ferrocarril transversal i una variant nord de l’autovia A-2 havien de vorejar el sector pel sud. El POUM no preveia la ubicació de l’estació de mercaderies, que hauria de detallar posteriorment el pla parcial del sector.

Segons el POUM l’objectiu del polígon era acollir empreses, industrials i logístiques, que requerissin bones comunicacions i parcel•les grans i també empreses de dins el municipi amb localitzacions inadequades, com Funosa. Així mateix es justificava l’emplaçament a Can Morera pel futur desenvolupament del ferrocarril transversal de Catalunya que facilitaria la connexió de les mercaderies amb el port de Barcelona, l’Estat espanyol i el continent europeu. Amb tot es reconeixia que en l’actual situació econòmica el desenvolupament del polígon, i també del ferrocarril transversal, podria demorar-se en el temps.

Les eleccions donen un tomb
El 22 de maig es van celebrar eleccions municipals. CiU va decidir canviar la llista de manera substancial amb la incorporació del grup Òdenaoberta, de tal manera que el posicionament respecte al polígon de Can Morera va canviar radicalment. El cap de llista era el  que havia estat portaveu de la Plataforma per la Retirada del PDU, Pep Solé. ERC, que es presentava sota les sigles Òdena 2011-Acord Municipal, defensava també una nova ubicació del polígon al sud-est del terme municipal. Així, dels tres partits amb representació al consistori que es presentaven a les eleccions municipals, únicament el PSC defensava el projecte tal i com estava previst en el POUM.

Les eleccions van donar com a guanyador el PSC, amb prop del 40% dels vots i 5 regidors, un menys que a les eleccions del 2007, de tal manera que perdia la majoria absoluta. CiU-Òdenaoberta, amb un 30% dels vots, guanyava un regidor i es quedava amb 4 i Òdena 2011-Acord Municipal obtenia un 20% i mantenia els 2 regidors. CiU-Òdenaoberta i Òdena 2011-Acord Municipal van pactar i es van repartir l’alcaldia: els dos primers anys l’alcalde seria Carles Casanova –Òdena 2011- i els dos següents Pep Solé – CiU-Òdenaoberta-.

Carles Casanova, investit alcalde el 16 de juny, va assegurar que el nou equip de govern treballaria per modificar la ubicació del polígon de Can Morera, amb diàleg amb les administracions corresponents. Per fer això caldria modificar el POUM, que estava a l’espera la Comissió Territorial de la Catalunya Central en fes l’aprovació definitiva.

Tot i que el nou escenari electoral posava en dubte el futur del polígon de Can Morera el Consorci de la Zona Franca, en nota de premsa emesa després de les eleccions, es mostrava confiat que el projecte no es veiés alterat i no preveia modificar-ne la ubicació. Així mateix recordava que el sector estava inclòs en el POUM d’Òdena, que segons el Consorci podria aprovar-se a final de 2011 i d’aquesta manera durant el 2012 es podria realitzar el Pla parcial i iniciar-se les obres d’urbanització.

Urbanisme tomba el POUM
El 29 de setembre la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central va decidir suspendre l'aprovació definitiva del POUM ja que no incorporava la resolució de la Memòria ambiental, que va arribar un mes més tard de l’aprovació provisional i tenia caràcter desfavorable. La resolució no permetia la conversió en sòl industrial de gairebé la meitat del polígon de Can Morera fins que no hi hagués el ferrocarril transversal i obligava a preveure més zones verdes, entre altres aspectes.

L’alcalde d’Òdena, Carles Casanova, va criticar l’anterior equip de govern pel procediment seguit i va advertir que caldria tramitar de nou el POUM, si bé va admetre que algunes parts podien ser aprofitades i no va aclarir el futur del polígon de Can Morera. Per la seva banda l’exalcalde Francisco Guisado assegurava que els canvis que s’havien de fer eren poc substancials i va seguir defensant la construcció del polígon.

El 22 de novembre l’Ajuntament d’Igualada va aprovar una moció en la que instava l’Ajuntament d’Òdena a posicionar-se a favor del polígon de la Zona Franca. Hi van votar a favor tots els grups de l’oposició (PSC, Iniciativa per Catalunya-Verds, Partit Popular i Plataforma per Catalunya) mentre els dos partits de l’equip de govern, ERC i CiU, es van abstenir ja que, malgrat que veien amb bons ulls el polígon, creien que calia respectar l’autonomia municipal.

Uns dies després el ple del Consell Comarcal va rebutjar una moció en el mateix sentit. En aquest cas CiU i ERC, que formen l’equip de govern, hi van votar en contra ja que, malgrat donar suport al polígon de Can Morera, consideraven que la moció era “partidista” i contrària a la “neutralitat” de l’ens. Així mateix es van mostrar disposats a obrir un diàleg amb els municipis per modificar el Pla director.

En resposta a les dues votacions l’Ajuntament d’Òdena va emetre una declaració institucional en la que manifestava la seva voluntat de crear sòl industrial i rebutjava les “ingerències dels responsables polítics dels municipis veïns”.

Es presenta el projecte Gran Europa a les Gavarreres
Enmig d’aquesta polèmica l’1 de desembre la promotora Gran Europa i l’Ajuntament d’Òdena van presentar, en un acte públic, un projecte empresarial a la zona d’ampliació del polígon de les Gavarreres que suposaria una inversió de 106 MEUR. Suposava la creació, en una superfície de 50 hectàrees, de 30 empreses i 1.600 llocs de treball vinculats a la logística. Tal com informava el diari digital anoiadiari.cat el projecte ja havia estat proposat a l’Ajuntament d’Òdena el 2008 però aquest s’hi havia oposat. El motiu era que el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals qualificava l’ampliació del polígon com a sòl d’interès estratègic lligat a l’aeròdrom d’Òdena i, en conseqüència, l’equip de govern considerava que la logística no hi podia tenir lloc.

La idea del nou equip de govern d’Òdena era reactivar el projecte si bé el gerent de Gran Europa, Ramon Vázquez, reconeixia que a causa de la situació econòmica no seria possible a curt termini, com s’havia previst el 2008, sinó en un període de cinc o deu anys. L’empresari defensava la ubicació al costat del polígon de les Gavarreres ja que, a diferència de Can Morera, ja disposava dels serveis bàsics. Durant la presentació alguns dels assistents, majoritàriament empresaris de la comarca, van valorar positivament el projecte però van manifestar la seva preocupació que pogués comportar l’arraconament del de Can Morera. Vázquez va assegurar, però, que els dos projectes eren compatibles: el de Gran Europa a mitjà termini i el de la Zona Franca a llarg termini.

Per la seva banda el regidor d’Urbanisme d’Òdena, Pep Solé, considerava que el projecte de Gran Europa era més segur i arrelat al territori que el de la Zona Franca ja que el primer llogaria les naus però en mantindria la propietat mentre el segon, un cop construïdes, les vendria. Amb tot no descartava urbanitzar una petita part del sector de Can Morera. Pel que fa a les Gavarreres Solé explicava que el proper pas seria eliminar la reserva de sòl d’interès estratègic prevista en el Pla territorial parcial per tal que s’hi pogués implantar sòl de tipus logístic. En aquest sentit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en una visita a Igualada es va mostrar disposat a fer aquest canvi.

El 2011 finalitzava a l’espera que es refés de nou el POUM, que acabaria dictaminant el futur del polígon de les Gavarreres i del sector de Can Morera.


Més informació
www.elconsorci.net
www.odena.cat
www.odena.cat/articles-mostra-2199-cat-poum.htm

* La Conca d’Òdena, segons el seu Pla director urbanístic (PDU), es correspon a un àmbit de 218 km2 que inclou els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí. Aquests es localitzen a la franja central de la comarca de l’Anoia, en una conca sedimentària treballada pel riu Anoia i els seus afluents, al vessant nord-oest de la Serralada Prelitoral, a excepció de Carme i Orpí, que es troben al vessant sud de la serra de Collbàs. Entre tots els municipis, l’any 2008, sumaven 77.208 habitants, el 67% comarcal.

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia
Fotogaleria relacionada