Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA URBANÍSTIC I CAMP DE GOLF CASTELL DE LA MUGA (BELLVEI)
Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2011
El gener de 2011 l’Ajuntament de Bellvei aprova inicialment la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament per tal de crear un sector urbanitzable on desenvolupar un camp de golf i una urbanització de 225 habitatges, impulsat per l’empresa 9 Mar deu anys enrere. El projecte ja s’havia inclòs en la revisió de les Normes subsidiàries de l’any 2001, però la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona n’havia retallat l’abast territorial i havia exigit que el projecte fos tramitat a part, a través d’una modificació puntual de les Normes. Des del moment en què es fa públic el projecte, partits de l’oposició municipal així com entitats ecologistes s’hi oposen demanant-ne la retirada i presentant-hi al•legacions.
Bellvei és un municipi de 8.3 km2 amb 2.110 habitants -segons el padró de l’any 2010- situat a la comarca del Baix Penedès. Limita pel nord amb Santa Oliva i l’Arboç i pel sud amb el Vendrell i Calafell, just on la plana prelitoral s’obre cap al litoral. El municipi està format per un nucli principal situat al nord del terme, just a l’encreuament entre l’N-340 i la carretera de Calafell, i per una urbanització de baixa densitat, la Baronia del Mar, situada més al sud i totalment envoltada per la urbanització de la Franquesa del Vendrell. Entre la Baronia del Mar i el nucli de Bellvei, es troba el paratge del castell de la Muga, situat a 500 m a l’oest del camp de golf de la Graderia, ja al terme de Calafell. Bellvei, a més, disposa d’un polígon industrial ubicat al nord de l’N-340, i a la part més septentrional del terme, hi passa la línia del ferrocarril d’Alta Velocitat entre Barcelona i el Camp de Tarragona.
Es presenta un projecte de camp de golf i urbanització
L’any 2001 l’Ajuntament de Bellvei va aprovar inicialment la revisió i adaptació de les Normes subsidiàries de planejament de l’any 1992, a fi d’ordenar el futur creixement urbà. Així mateix, incorporava un projecte, per a la construcció d’un camp de golf de 18 forats, una nova urbanització (sector 17) i l’ampliació d’una altra (sector 16), la Baronia del Mar, impulsat per l’empresa 9 Mar Immobles i Gestió SL.
El projecte implicava la transformació de prop de 135 ha rústiques a l’entorn del castell de la Muga, situat a 1,5 km al sud del nucli de Bellvei, repartides en dos sectors. Per una banda, el sector 17, que acolliria un camp de golf d’unes 60 ha –que se situaria a prop del camp de golf de la Graderia– i una nova urbanització d’unes 30 ha amb 400 habitatges unifamiliars. El camp de golf quedaria a tocar del de Calafell, separats pel torrent de la Graiera que coincideix amb el límit del terme. Per altra banda, hi hauria el sector 16, d’ampliació de la urbanització de la Baronia del Mar, amb 35 noves ha i 420 nous habitatges, alguns dels quals plurifamiliars. Al marge, l’empresa 9 Mar, impulsora del projecte, havia pactat amb l’Ajuntament una sèrie de contraprestacions a canvi del seu vistiplau, com la reconstrucció del castell de la Muga amb una inversió de 600.000 € que mantindria la titularitat municipal, amb l’objectiu de convertir-ho en un espai cultural polivalent, i la construcció d’una llar d’avis. El projecte, a més, incloïa un hotel i un aparthotel, al voltant mateix del castell, de 100 places de capacitat cada instal•lació. L’eix estructurador de tot el complex seria la carretera TV – 2126, de Bellvei a Calafell, que es reformaria, ampliaria i s’hi incorporaria un carril de vianants.
Per a l’alcalde de Bellvei, Josep Fonts Batlle (Convergència i Unió, CiU), el projecte havia d’actuar com a motor econòmic complementari als sectors agraris i industrials tradicionals, i també com a pol d’atracció d’un turisme no estacionari i d’alt poder adquisitiu. A més, amb el complex residencial i de golf, segons Fonts, s’aconseguia vertebrar els diferents nuclis de Bellvei, fins ara separats físicament.
El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN), mitjançant una al•legació, es va mostrar contrari a les propostes de les Normes (PLA URBANÍSTIC DEL SECTOR 15 DE BELLVEI]), entenent que el model proposat es basava en el creixement i l’ocupació desmesurada del territori, amb una manca de protecció dels espais naturals, i incidia especialment en la idea que el projecte del complex del Golf de Bellvei comportaria una privatització de l’espai.
El gener de 2011 l’Ajuntament de Bellvei aprova inicialment la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament per tal de crear un sector urbanitzable on desenvolupar un camp de golf i una urbanització de 225 habitatges, impulsat per l’empresa 9 Mar deu anys enrere. El projecte ja s’havia inclòs en la revisió de les Normes subsidiàries de l’any 2001, però la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona n’havia retallat l’abast territorial i havia exigit que el projecte fos tramitat a part, a través d’una modificació puntual de les Normes. Des del moment en què es fa públic el projecte, partits de l’oposició municipal així com entitats ecologistes s’hi oposen demanant-ne la retirada i presentant-hi al•legacions.
Bellvei és un municipi de 8.3 km2 amb 2.110 habitants -segons el padró de l’any 2010- situat a la comarca del Baix Penedès. Limita pel nord amb Santa Oliva i l’Arboç i pel sud amb el Vendrell i Calafell, just on la plana prelitoral s’obre cap al litoral. El municipi està format per un nucli principal situat al nord del terme, just a l’encreuament entre l’N-340 i la carretera de Calafell, i per una urbanització de baixa densitat, la Baronia del Mar, situada més al sud i totalment envoltada per la urbanització de la Franquesa del Vendrell. Entre la Baronia del Mar i el nucli de Bellvei, es troba el paratge del castell de la Muga, situat a 500 m a l’oest del camp de golf de la Graderia, ja al terme de Calafell. Bellvei, a més, disposa d’un polígon industrial ubicat al nord de l’N-340, i a la part més septentrional del terme, hi passa la línia del ferrocarril d’Alta Velocitat entre Barcelona i el Camp de Tarragona.
Es presenta un projecte de camp de golf i urbanització
L’any 2001 l’Ajuntament de Bellvei va aprovar inicialment la revisió i adaptació de les Normes subsidiàries de planejament de l’any 1992, a fi d’ordenar el futur creixement urbà. Així mateix, incorporava un projecte, per a la construcció d’un camp de golf de 18 forats, una nova urbanització (sector 17) i l’ampliació d’una altra (sector 16), la Baronia del Mar, impulsat per l’empresa 9 Mar Immobles i Gestió SL.
El projecte implicava la transformació de prop de 135 ha rústiques a l’entorn del castell de la Muga, situat a 1,5 km al sud del nucli de Bellvei, repartides en dos sectors. Per una banda, el sector 17, que acolliria un camp de golf d’unes 60 ha –que se situaria a prop del camp de golf de la Graderia– i una nova urbanització d’unes 30 ha amb 400 habitatges unifamiliars. El camp de golf quedaria a tocar del de Calafell, separats pel torrent de la Graiera que coincideix amb el límit del terme. Per altra banda, hi hauria el sector 16, d’ampliació de la urbanització de la Baronia del Mar, amb 35 noves ha i 420 nous habitatges, alguns dels quals plurifamiliars. Al marge, l’empresa 9 Mar, impulsora del projecte, havia pactat amb l’Ajuntament una sèrie de contraprestacions a canvi del seu vistiplau, com la reconstrucció del castell de la Muga amb una inversió de 600.000 € que mantindria la titularitat municipal, amb l’objectiu de convertir-ho en un espai cultural polivalent, i la construcció d’una llar d’avis. El projecte, a més, incloïa un hotel i un aparthotel, al voltant mateix del castell, de 100 places de capacitat cada instal•lació. L’eix estructurador de tot el complex seria la carretera TV – 2126, de Bellvei a Calafell, que es reformaria, ampliaria i s’hi incorporaria un carril de vianants.
Per a l’alcalde de Bellvei, Josep Fonts Batlle (Convergència i Unió, CiU), el projecte havia d’actuar com a motor econòmic complementari als sectors agraris i industrials tradicionals, i també com a pol d’atracció d’un turisme no estacionari i d’alt poder adquisitiu. A més, amb el complex residencial i de golf, segons Fonts, s’aconseguia vertebrar els diferents nuclis de Bellvei, fins ara separats físicament.
El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN), mitjançant una al•legació, es va mostrar contrari a les propostes de les Normes (PLA URBANÍSTIC DEL SECTOR 15 DE BELLVEI]), entenent que el model proposat es basava en el creixement i l’ocupació desmesurada del territori, amb una manca de protecció dels espais naturals, i incidia especialment en la idea que el projecte del complex del Golf de Bellvei comportaria una privatització de l’espai.
Urbanisme retalla el projecte del golf
La CTUT, en la seva aprovació definitiva publicada al DOGC el novembre de 2002, va retornar les Normes amb importants canvis respecte dels sectors 16 i 17 implicats en el projecte del golf. Així, l’ampliació de la urbanització de la Baronia del Mar quedava suprimida, ja que, segons la justificació de la ponència tècnica, el model d’urbanització proposat no cohesionava els assentaments, sinó que afegia dispersió, i a més denunciava l’impacte paisatgístic i l’accidentalitat dels terrenys del sector que calia urbanitzar, on hi hauria força zones amb pendents superiors al 20%.
Per al sector 17, la CTUT en va disminuir les hectàrees passant de les 100 ha previstes a 75 ha, amb 225 habitatges, excloent-hi especialment els terrenys amb pendents superiors al 20%, així com la zona afectada per la possible variant de l’N-340 (l’A-7). A més, va determinar que caldria regular el sector en una disposició transitòria, deixant en la present aprovació de les Normes el sector com a no urbanitzable, condicionat al fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) atorgués una concessió del cabal d’aigua necessari per al funcionament del camp de golf, que el projecte preveia que provindria de la depuradora de Calafell. Posteriorment, el sector passaria a la categoria d’urbanitzable mitjançant una modificació puntual de les Normes subsidiàries.
Aquests canvis van ser valorats positivament pel GEVEN, que a més va posar en dubte que l’empresa 9 Mar volgués continuar tirant endavant el projecte del golf, atès que quedava força retallat el potencial negoci immobiliari, però van manifestar que seguirien lluitant perquè es retirés del tot.
La revisió de les Normes va ser aprovada definitivament per l’Ajuntament de Bellvei el mes de setembre de 2002.
El projecte segueix endavant
Desprès de les eleccions municipals de l’any 2003, Josep Fonts va conservar l’alcaldia amb el projecte del golf en el seu programa electoral. Segons l’alcalde, el camp de golf seria el projecte més destacat de la legislatura i implicaria una inversió de 90 MEUR. Ambientalment va assegurar que no produiria cap perjudici ja que 9 Mar havia encarregat un estudi medioambiental per certificar que no hi havia cap impediment ambiental per fer aquesta activitat, i que fins i tot que el projecte incorporava dos llacs artificials que atraurien aus migratòries.
En canvi, segons Pau Batlle, cap del grup municipal de l’oposició de l'Entesa per Bellver -Baix Penedès- Federació d'Independents de Catalunya (EB-FIC) i component del GEVEN, el projecte s’havia dut a terme sense consultar la ciutadania i que aquest, al marge de l’impacte ambiental i paisatgístic, significava que una part del municipi esdevingués zona de l’elit.
Finalment, l’any 2006 l’ACA va atorgar la concessió per a l’aprofitament d’aigües residuals depurades de l'EDAR de Calafell, per a ús recreatiu al golf Bellvei. L’ACA va autoritzar un cabal mitjà equivalent de 10,46 l/s i un volum d’extracció anual de 330.000 m3.
Es tira endavant la modificació puntual de les Normes subsidiàries
D’aquesta manera, l’any 2007 l’Ajuntament de Bellvei va iniciar l’expedient per a la modificació puntual de les Normes subsidiàries per al sector 17, Reordenació de l’entorn del castell de la Muga - camp de golf, que havia de ser sotmès al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes.
En paral•lel s’estava redactant el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT), que inicialment qualificava el sòl per al golf i la urbanització com a sòl de protecció especial, i que en la seva aprovació definitiva, a principi de 2010, l’establia com a sòl de protecció especial però com a àrea especialitzada que requeria una estratègia especialitzada. En les normes d’ordenació del pla s’establia que els drets per edificar el sector 17 haurien de ser transferits a localitzacions en continuïtat amb el nucli urbà. El PTP suggeria preferentment el paratge de les Martines –situat al sud del nucli de Bellvei i a tocar de l’N-340–, i, per tant, proposava que les Normes creessin un únic sector discontinu per desenvolupar el sector 17. Tanmateix, el PTP permetia la classificació com a sòl urbà o urbanitzable de l’àmbit més continu al castell de la Muga per a usos hotelers i d’equipaments.
La CTUT, en la seva aprovació definitiva publicada al DOGC el novembre de 2002, va retornar les Normes amb importants canvis respecte dels sectors 16 i 17 implicats en el projecte del golf. Així, l’ampliació de la urbanització de la Baronia del Mar quedava suprimida, ja que, segons la justificació de la ponència tècnica, el model d’urbanització proposat no cohesionava els assentaments, sinó que afegia dispersió, i a més denunciava l’impacte paisatgístic i l’accidentalitat dels terrenys del sector que calia urbanitzar, on hi hauria força zones amb pendents superiors al 20%.
Per al sector 17, la CTUT en va disminuir les hectàrees passant de les 100 ha previstes a 75 ha, amb 225 habitatges, excloent-hi especialment els terrenys amb pendents superiors al 20%, així com la zona afectada per la possible variant de l’N-340 (l’A-7). A més, va determinar que caldria regular el sector en una disposició transitòria, deixant en la present aprovació de les Normes el sector com a no urbanitzable, condicionat al fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) atorgués una concessió del cabal d’aigua necessari per al funcionament del camp de golf, que el projecte preveia que provindria de la depuradora de Calafell. Posteriorment, el sector passaria a la categoria d’urbanitzable mitjançant una modificació puntual de les Normes subsidiàries.
Aquests canvis van ser valorats positivament pel GEVEN, que a més va posar en dubte que l’empresa 9 Mar volgués continuar tirant endavant el projecte del golf, atès que quedava força retallat el potencial negoci immobiliari, però van manifestar que seguirien lluitant perquè es retirés del tot.
La revisió de les Normes va ser aprovada definitivament per l’Ajuntament de Bellvei el mes de setembre de 2002.
El projecte segueix endavant
Desprès de les eleccions municipals de l’any 2003, Josep Fonts va conservar l’alcaldia amb el projecte del golf en el seu programa electoral. Segons l’alcalde, el camp de golf seria el projecte més destacat de la legislatura i implicaria una inversió de 90 MEUR. Ambientalment va assegurar que no produiria cap perjudici ja que 9 Mar havia encarregat un estudi medioambiental per certificar que no hi havia cap impediment ambiental per fer aquesta activitat, i que fins i tot que el projecte incorporava dos llacs artificials que atraurien aus migratòries.
En canvi, segons Pau Batlle, cap del grup municipal de l’oposició de l'Entesa per Bellver -Baix Penedès- Federació d'Independents de Catalunya (EB-FIC) i component del GEVEN, el projecte s’havia dut a terme sense consultar la ciutadania i que aquest, al marge de l’impacte ambiental i paisatgístic, significava que una part del municipi esdevingués zona de l’elit.
Finalment, l’any 2006 l’ACA va atorgar la concessió per a l’aprofitament d’aigües residuals depurades de l'EDAR de Calafell, per a ús recreatiu al golf Bellvei. L’ACA va autoritzar un cabal mitjà equivalent de 10,46 l/s i un volum d’extracció anual de 330.000 m3.
Es tira endavant la modificació puntual de les Normes subsidiàries
D’aquesta manera, l’any 2007 l’Ajuntament de Bellvei va iniciar l’expedient per a la modificació puntual de les Normes subsidiàries per al sector 17, Reordenació de l’entorn del castell de la Muga - camp de golf, que havia de ser sotmès al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes.
En paral•lel s’estava redactant el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT), que inicialment qualificava el sòl per al golf i la urbanització com a sòl de protecció especial, i que en la seva aprovació definitiva, a principi de 2010, l’establia com a sòl de protecció especial però com a àrea especialitzada que requeria una estratègia especialitzada. En les normes d’ordenació del pla s’establia que els drets per edificar el sector 17 haurien de ser transferits a localitzacions en continuïtat amb el nucli urbà. El PTP suggeria preferentment el paratge de les Martines –situat al sud del nucli de Bellvei i a tocar de l’N-340–, i, per tant, proposava que les Normes creessin un únic sector discontinu per desenvolupar el sector 17. Tanmateix, el PTP permetia la classificació com a sòl urbà o urbanitzable de l’àmbit més continu al castell de la Muga per a usos hotelers i d’equipaments.
S’aprova inicialment la Modificació puntual de les Normes
Amb tot i atenent els continguts del PTPCT, el 31 de gener de 2011 l’Ajuntament aprovava en el seu ple municipal –amb els vots favorables de CiU i el Partit Popular (PP) i els vots en contra del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de l’EB-FIC– la modificació puntual de les Normes, juntament amb l’informe de sostenibilitat ambiental, i la sotmetia a exposició publica durant el període de 45 dies. Així, es creava el sector 17 incloent-hi la reordenació de la zona del castell de la Muga, de 11,87 ha de sòl urbanitzable amb usos d’equipaments, serveis tècnics i zones verdes, així com la implantació d’un camp de golf de 75,8 ha en sòl no urbanitzable i que incorporava, a tocar del Castell, els usos hotelers i els serveis annexos al golf (casa club, etc.). Finalment, la urbanització, de 6,2 ha i amb una densitat de 40 hab./ha, quedava situada a la zona de les Martines, al sud de l’N-340 i enganxada al nucli de Bellvei. Dels 225 habitatges, 70 passaven a ser de protecció oficial (HPO).
Durant l’exposició pública l’EB-FIC va presentar al•legacions en què es demanava la retirada de la proposta per al sector 17 o que, en tot cas, s’iniciés la redacció d’un nou POUM que permetés abordar el cas.
Les al•legacions argumentaven que Bellvei ja disposava d’una oferta d’habitatges excessiu i que el nou sector de creixement no afavoria la cohesió social, atès que la crisi econòmica no permetia crear els llocs de treball necessaris per als nou vinguts potencials. També es qüestionava la viabilitat social d’incloure un sector de HPO al costat d’una urbanització de luxe. Pel que fa a la relació amb les infraestructures, s’argumentava il•lògic preveure creixements cap al sud de l’N-340 sense conèixer si finalment se n’executaria la variant (A-7), ja que si no es feia l’N-340 actuaria com a barrera entre l’actual nucli i el nou creixement, trencant-ne la continuïtat urbana. Finalment, es posava èmfasi en les contradiccions que suposaria el creixement respecte del PTPCT, ja que en aquest s’establia per a Bellvei una estratègia de desenvolupament de creixement moderat –un creixement màxim del 30% del seu sòl urbà consolidat–, mentre que amb tots els sectors urbanitzables proposats per les Normes el creixement assoliria el 100%. També es recordava que el camp de golf es volia construir en uns terrenys de protecció especial, els únics agroforestals del municipi, i que per tant el golf sí que afectaria els valors intrínsecs de l’àmbit.
Previsions
Les eleccions municipals del 22 de maig van comportar un canvi en l'alcaldia del municipi. La força més votada fou el nou partit +Bellvei (5 regidors) mentre CiU va quedar amb 4 regidors i el PSC i el PP amb un. Per la seva banda l'Entesa per Bellvei no s’havia presentat a les eleccions. Fèlix Sans (+Bellvei) va ser elegit alcalde el 22 de juny gràcies al vot a favor de l'única regidora del PSC, Núria Güell, partit que s'havia mostrat contrari al projecte de camp de golf.
A final d’any el nou equip de govern encara no havia resolt les al•legacions presentades i per tant no s’havia procedit a l’aprovació provisional de la modificació de les Normes.
Més informació
entesaperbellvei.blogspot.com
geven.stormpages.com
Amb tot i atenent els continguts del PTPCT, el 31 de gener de 2011 l’Ajuntament aprovava en el seu ple municipal –amb els vots favorables de CiU i el Partit Popular (PP) i els vots en contra del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de l’EB-FIC– la modificació puntual de les Normes, juntament amb l’informe de sostenibilitat ambiental, i la sotmetia a exposició publica durant el període de 45 dies. Així, es creava el sector 17 incloent-hi la reordenació de la zona del castell de la Muga, de 11,87 ha de sòl urbanitzable amb usos d’equipaments, serveis tècnics i zones verdes, així com la implantació d’un camp de golf de 75,8 ha en sòl no urbanitzable i que incorporava, a tocar del Castell, els usos hotelers i els serveis annexos al golf (casa club, etc.). Finalment, la urbanització, de 6,2 ha i amb una densitat de 40 hab./ha, quedava situada a la zona de les Martines, al sud de l’N-340 i enganxada al nucli de Bellvei. Dels 225 habitatges, 70 passaven a ser de protecció oficial (HPO).
Durant l’exposició pública l’EB-FIC va presentar al•legacions en què es demanava la retirada de la proposta per al sector 17 o que, en tot cas, s’iniciés la redacció d’un nou POUM que permetés abordar el cas.
Les al•legacions argumentaven que Bellvei ja disposava d’una oferta d’habitatges excessiu i que el nou sector de creixement no afavoria la cohesió social, atès que la crisi econòmica no permetia crear els llocs de treball necessaris per als nou vinguts potencials. També es qüestionava la viabilitat social d’incloure un sector de HPO al costat d’una urbanització de luxe. Pel que fa a la relació amb les infraestructures, s’argumentava il•lògic preveure creixements cap al sud de l’N-340 sense conèixer si finalment se n’executaria la variant (A-7), ja que si no es feia l’N-340 actuaria com a barrera entre l’actual nucli i el nou creixement, trencant-ne la continuïtat urbana. Finalment, es posava èmfasi en les contradiccions que suposaria el creixement respecte del PTPCT, ja que en aquest s’establia per a Bellvei una estratègia de desenvolupament de creixement moderat –un creixement màxim del 30% del seu sòl urbà consolidat–, mentre que amb tots els sectors urbanitzables proposats per les Normes el creixement assoliria el 100%. També es recordava que el camp de golf es volia construir en uns terrenys de protecció especial, els únics agroforestals del municipi, i que per tant el golf sí que afectaria els valors intrínsecs de l’àmbit.
Previsions
Les eleccions municipals del 22 de maig van comportar un canvi en l'alcaldia del municipi. La força més votada fou el nou partit +Bellvei (5 regidors) mentre CiU va quedar amb 4 regidors i el PSC i el PP amb un. Per la seva banda l'Entesa per Bellvei no s’havia presentat a les eleccions. Fèlix Sans (+Bellvei) va ser elegit alcalde el 22 de juny gràcies al vot a favor de l'única regidora del PSC, Núria Güell, partit que s'havia mostrat contrari al projecte de camp de golf.
A final d’any el nou equip de govern encara no havia resolt les al•legacions presentades i per tant no s’havia procedit a l’aprovació provisional de la modificació de les Normes.
Més informació
entesaperbellvei.blogspot.com
geven.stormpages.com
Continguts relacionats
Baix Penedès
