Urbanisme retalla el projecte del golf
La CTUT, en la seva aprovació definitiva publicada al DOGC el novembre de 2002, va retornar les Normes amb importants canvis respecte dels sectors 16 i 17 implicats en el projecte del golf. Així, l’ampliació de la urbanització de la Baronia del Mar quedava suprimida, ja que, segons la justificació de la ponència tècnica, el model d’urbanització proposat no cohesionava els assentaments, sinó que afegia dispersió, i a més denunciava l’impacte paisatgístic i l’accidentalitat dels terrenys del sector que calia urbanitzar, on hi hauria força zones amb pendents superiors al 20%.
Per al sector 17, la CTUT en va disminuir les hectàrees passant de les 100 ha previstes a 75 ha, amb 225 habitatges, excloent-hi especialment els terrenys amb pendents superiors al 20%, així com la zona afectada per la possible variant de l’N-340 (l’
A-7). A més, va determinar que caldria regular el sector en una disposició transitòria, deixant en la present aprovació de les Normes el sector com a no urbanitzable, condicionat al fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) atorgués una concessió del cabal d’aigua necessari per al funcionament del camp de golf, que el projecte preveia que provindria de la depuradora de Calafell. Posteriorment, el sector passaria a la categoria d’urbanitzable mitjançant una modificació puntual de les Normes subsidiàries.
Aquests canvis van ser valorats positivament pel GEVEN, que a més va posar en dubte que l’empresa 9 Mar volgués continuar tirant endavant el projecte del golf, atès que quedava força retallat el potencial negoci immobiliari, però van manifestar que seguirien lluitant perquè es retirés del tot.
La revisió de les Normes va ser aprovada definitivament per l’Ajuntament de Bellvei el mes de setembre de 2002.
El projecte segueix endavant
Desprès de les eleccions municipals de l’any 2003, Josep Fonts va conservar l’alcaldia amb el projecte del golf en el seu programa electoral. Segons l’alcalde, el camp de golf seria el projecte més destacat de la legislatura i implicaria una inversió de 90 MEUR. Ambientalment va assegurar que no produiria cap perjudici ja que 9 Mar havia encarregat un estudi medioambiental per certificar que no hi havia cap impediment ambiental per fer aquesta activitat, i que fins i tot que el projecte incorporava dos llacs artificials que atraurien aus migratòries.
En canvi, segons Pau Batlle, cap del grup municipal de l’oposició de l'Entesa per Bellver -Baix Penedès- Federació d'Independents de Catalunya (EB-FIC) i component del GEVEN, el projecte s’havia dut a terme sense consultar la ciutadania i que aquest, al marge de l’impacte ambiental i paisatgístic, significava que una part del municipi esdevingués zona de l’elit.
Finalment, l’any 2006 l’ACA va atorgar la concessió per a l’aprofitament d’aigües residuals depurades de l'EDAR de Calafell, per a ús recreatiu al golf Bellvei. L’ACA va autoritzar un cabal mitjà equivalent de 10,46 l/s i un volum d’extracció anual de 330.000 m3.
Es tira endavant la modificació puntual de les Normes subsidiàries
D’aquesta manera, l’any 2007 l’Ajuntament de Bellvei va iniciar l’expedient per a la modificació puntual de les Normes subsidiàries per al sector 17, Reordenació de l’entorn del castell de la Muga - camp de golf, que havia de ser sotmès al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes.
En paral•lel s’estava redactant el
PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT), que inicialment qualificava el sòl per al golf i la urbanització com a sòl de protecció especial, i que en la seva aprovació definitiva, a principi de 2010, l’establia com a sòl de protecció especial però com a àrea especialitzada que requeria una estratègia especialitzada. En les normes d’ordenació del pla s’establia que els drets per edificar el sector 17 haurien de ser transferits a localitzacions en continuïtat amb el nucli urbà. El PTP suggeria preferentment el paratge de les Martines –situat al sud del nucli de Bellvei i a tocar de l’N-340–, i, per tant, proposava que les Normes creessin un únic sector discontinu per desenvolupar el sector 17. Tanmateix, el PTP permetia la classificació com a sòl urbà o urbanitzable de l’àmbit més continu al castell de la Muga per a usos hotelers i d’equipaments.