Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA PER A LA PROTECCIÓ DEL NUCLI ANTIC DE SANT ANDREU DE PALOMAR (BARCELONA)
Montserrat Mercadé
El Pla protegeix el carrer Liuva, que estava inclòs en una zona de densificació Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El 15 de desembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment la modificació del PGM per a la protecció del nucli antic del barri de Sant Andreu de Palomar amb l’objectiu de preservar l’antic tramat urbà i les seves tipologies d’edificació tradicional, objectius llargament reivindicats per l’Associació de Veïns, la qual es mostra satisfeta tot i posar de relleu que no es desafecten totes les finques. Es preveu que la MPGM estigui definitivament aprovada al novembre de 2012.

Articles posteriors 2012

L’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, amb una extensió de 174 hectàrees va ser annexionat al municipi de Barcelona l’any 1897* i esdevingué el barri més poblat del Districte de Sant Andreu. Al 2010, amb 55.813 habitants, tenia un pes del 37’9% respecte el Districte (Estadística de l’Ajuntament de Barcelona).

Fins a finals del segle XIX la seva principal riquesa va ser l'agricultura de regadiu gràcies a l'aigua que, des del segle X, li arribava del Rec Comtal, en el seu camí entre Montcada i Barcelona. A finals del segle XIX i principis del XX es van localitzar empreses importants com la Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricació Nacional de Colorants, etc. així com una bona quantitat de petites empreses i tallers.

Al llarg dels anys la urbanització s'havia anat estenent en petits carrers a l'entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana. Al voltant de l’any 1903 es va iniciar la construcció de petits eixamples desenvolupats fonamentalment a l’entorn dels vials del passeig de Torras i Bages i la Rambla de Fabra i Puig - Onze de Setembre. Un cop consolidada la trama d’espina de peix del carrer Gran de Sant Andreu i durant la primera meitat del segle XX, es va desenvolupar al voltant dels grans eixos formats pel carrer Gran i plaça del Comerç.

Afectacions del teixit tradicional de Sant Andreu de Palomar
Les ordenances d’edificació dels anys 60 i les proposades pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976, que recollien les determinacions establertes pels successius plans d’alineacions anteriors**, van suposar una progressiva substitució de l’edificació tradicional. Així mateix el PGM va qualificar com a zones de densificació àmbits morfològics de nucli antic i va proposar la creació o ampliació de nous sistemes viaris***, fet que creava afectacions totals o parcials a un bon nombre d’habitatges. Així mateix, hi havia les afectacions de sòls com a sistemes per a la creació de nous espais lliures i equipaments i les àrees de transformació, clau 17, encara no executades. Finalment, hi havia la pròpia ordenació del sòl privat ja que tot i que el PGM va qualificar una part important del nucli històric de Sant Andreu com a zona de nucli antic, clau 12, també en formen part d’aquest alguns eixamples menors del segle XIX planificats i consolidats sobre les mateixes traces parcel•làries i amb la mateixa estructura edificatòria que el nucli antic i que van ser, en tot o en part, classificats pel PGM com a zona de densificació urbana, clau 13b. Aquesta diferent qualificació va comportar també certes diferències en la regulació de determinats paràmetres d’edificació (per exemple el percentatge d’ocupació de la corona edificada, la dimensió mínima de les parcel•les o les possibilitats d’ocupació del pati d’illa).

Aquesta situació era molt similar al que succeïa en altres nuclis antics del municipi de Barcelona com els de Sarrià o Poblenou i es van mantenir al llarg de més de tres dècades sense executar. El tractament urbanístic general i les qualificacions zonals que havia donat el PGM al nucli històric no havia estat ben rebuda pels seus veïns, els quals al llarg de més de quatre dècades van anar reivindicant la seva modificació i/o anul•lació segons els casos.

La desafectació del nucli històric en el pla d’actuació
L’any 2007 el Districte de Sant Andreu va aprovar el Pla d’actuació del Districte, 2008-2011. Entre les seves línies estratègiques manifestava que “el nucli històric de Sant Andreu és un dels més emblemàtics de la ciutat i la seva preservació és fonamental pel manteniment del caràcter d’aquest barri. S’impulsarà la desafectació dels seus carrers per tal de preservar la trama urbana actual i evitar l’obertura de grans escletxes”****. Així doncs, entre els seus objectius generals, es va incloure com a actuació la desafectació i conservació del nucli històric de Sant Andreu del Palomar i les seves zones d’especial interès, per la qual cosa va contractar la redacció d’un projecte per estudiar la desafectació.

No obstant això l’Associació de Veïns de Sant Andreu (AVV) va considerar que aquest pas no era suficient per a preservar el teixit urbà que restava amb el que va iniciar la campanya “Salvem el casc antic” amb la recollida de signatures. Volien aconseguir que l’Ajuntament suspengués les llicències d’obra nova durant un any, temps que consideraven suficient per a que l’Ajuntament elaborés el pla que havia de protegir el seu patrimoni. Demanaven també que el consistori apostés per la conservació de tot el casc antic.

El 5 de novembre aprofitant la celebració de l’Audiència pública, l’AVV va lliurar al Districte les més de 1.000 signatures que havia recollit; junt a aquestes va lliurar un document en què es presentava la proposta d’un pla de protecció del casc antic.

Aquesta acció va acabar donant els seus fruits, i el desembre del 2010 es van suspendre les llicències d’enderroc i obra nova per a un any. L’AVV es mostrà satisfeta amb la resolució però va decidir que havia de fer el seguiment de l’efectiva redacció de la modificació del PGM (MPGM) i que aquesta estigués enllestida abans no s’exhaurís el termini de suspensió.
Planejament anterior i planejament proposat a Sant Andreu Font: Ajuntament de Barcelona
Redacció de la MPGM i aprovació inicial
Al 2010 el Districte va iniciar un procés de consulta i participació amb representants veïnals i experts urbanístics per tal de recollir opinions i definir criteris al respecte. Al mateix temps els treballs d’avaluació de les afectacions que s’havien encarregat a l'arquitecte i urbanista Joan Busquets*****, i en què s’establien uns primers criteris d’avaluació de les situacions de les finques afectades a partir d’una anàlisi cas a cas, constituïren el primer pas perquè es formalitzés la iniciativa urbanística necessària per a portar a terme la preservació i revitalització del nucli antic i tradicional de Sant Andreu.

El novembre de 2010, la Comissió de Govern va impulsar la tramitació del planejament urbanístic, i com a primer pas va decretar la suspensió de llicències que seria vigent fins el 23 de desembre de 2011, i afectaria a possibles agrupacions de parcel•les, a l'edificació d'obra nova o a projectes de gran rehabilitació i d'enderrocs.

A principi de l’any 2011 els tècnics urbanístics de la Direcció de Serveis de Planejament****** de l'Ajuntament treballaven en la redacció de la proposta de MPGM en un procés en què també hi prenien part les entitats veïnals. Aquesta proposta havia d'incorporar tant la protecció dels elements arquitectònics que s'incorporarien al Catàleg de Patrimoni, com una acurada regulació normativa i de l'edificació que hauria de fomentar el manteniment i la revitalització de l'estructura urbana del teixit edificat més característic. Aprofitant la MPGM, el Districte va impulsar també alguns plans en el nucli antic i que havien estat inclosos en el Pla d’actuació, com l’arranjament de la Plaça Orfila i entorns.

Finalment el 15 de desembre de 2011 la Comissió de Govern va aprovar inicialment la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu.

La MPGM
La MPGM parteix d’estudis de millora i conservació de l’estructura edificada de teixits antics de diferents barris de la Barcelona històrica suburbana existents o que s’estan realitzant ******* amb la finalitat d’avaluar amb precisió les conseqüències dels processos de substitució del teixit tradicional a conseqüència de les afectacions urbanístiques i establir possibles mecanismes de correcció. Amb el pla es proposa garantir la preservació de l’estructura urbana i edificatòria del nucli històric i tradicional i alhora promoure la seva renovació i millora de les condicions d’accessibilitat, serveis i dotacions.

L’àmbit d’actuació abasta el nucli històric de Sant Andreu de Palomar i està centrat en els sòls que el planejament vigent qualifica de zona de casc antic (clau 12) incloent a més algunes illes del seu entorn qualificades com a zones en densificació per tal de garantir la coherència amb la seva continuïtat urbana i funcional. L’àmbit té una superfície de 720.332 m² i se situa en un territori orientat nord-sud entre l’avinguda Meridiana a la banda de ponent de l’àmbit i el passeig de Torras i Bages a la banda de llevant en el tram comprès entre el carrer de Grau al nord i el carrer de Rovira i Virgili al sud. A mig camí entre ambdós discorre el traçat del carrer Gran de Sant Andreu, que ha representat històricament l’eix central de creixement i origen del desenvolupament urbà de tot el barri.

Com a característiques del barri, el document de premsa elaborat per a la presentació de la MPGM destaca que la disposició de l’avinguda de la Meridiana i del corredor ferroviari de Sant Andreu-Sagrera han configurat des del punt de vista de la mobilitat, un barri molt precintat en relació als barris propers; així mateix, que el teixit residencial dominant és de cases unifamiliars o bifamiliars i que s’hi troben nombroses parcel•les estretes d’entre 5 i 10 metres donant front al llarg del carrer Gran de Sant Andreu mentre que en la resta del teixit, situat entre l’avinguda Meridiana i el carrer Segre, hi ha illes de cases rectangulars amb dos fronts dominants i també conformats amb parcel•les estretes entre 4 i 6 metres.

La MPGM estableix com a objectius la determinació dels elements, edificacions o conjunts amb valors més rellevants per establir els mecanismes de protecció adequats, fomentar la rehabilitació de l’edificació i l’establiment de normes d’edificació concretes que permetin una millor adequació a les característiques específiques de la morfologia i tipologia del teixit consolidat.

Així la MPGM fa un reconeixement del teixit del nucli antic qualificant de zona de nucli antic de Sant Andreu (clau 12sa) la major part de les illes que conformen l’àmbit del pla i que en part ja eren qualificades de nucli antic. També es proposa aquesta qualificació per a la major part de les zones abans qualificades de densificació urbana per tal d’adequar-les millor al teixit existent i afavorir la preservació de la seva fisonomia actual. Així mateix les finques que continguin elements que formin o hagin de formar part del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Sant Andreu es qualifiquen de zona amb la clau 12(p).

Pel que fa la zona amb clau 15, de conservació de l’estructura urbana i edificatòria, que fins llavors només afectava l’entorn de la plaça Mercadal s’amplia a aquelles edificacions amb tipologia tradicional que deixen d’estar afectades com a sistema viari o sistema d’espai lliure. És el cas de les finques del carrer Bascònia, el carrer Baliarda o els entorns del passatge Socrates.
Finalment, es limiten les zones de densificació com a zones de densificació urbana semi intensiva només en les illes o part d’illes situades en indrets perimetrals que donen front als carrers de major amplada –com l’avinguda Merdidina o la rambla de Fabra i Puig- o que ja estiguin consolidades majoritàriament amb edificacions recents.

Amb el planejament actualment vigent hi ha un total de 300 habitatges afectats i amb la MPGM que es proposa, es desafectarien un total de 240 habitatges actualment qualificats com a vials, zona verda o equipaments amb una superfície total de 1,25 hectàrees.

Desafectacions segons la modificació del PGM:
 
Parcel·les 114
Superfície (m2) 12.577
Habitatges 240

Font: Dossier de premsa presentació MPGM

Així mateix, el pla preveu mantenir i reforçar els espais verds existent passant del 39.741 m² del planejament a 47.757 m².
Carrer Jorba, amb les cases del costat dret afectades per zona verda Foto: Moisès Jordi
Per una altra banda, en l’estudi de l’avaluació de necessitats d’equipaments es conclou que les necessitats de dotacions estan ben cobertes llevat de l’àmbit de promoció social i associativa, en què caldria un centre obert, un casal d’infants i un de joves, i en l’àmbit d’atenció i inclusió social, en què es detecta com a necessària una residència assistida per a gent gran i un centre de dia. En els dos casos proposen l’emplaçament de les reserves de sòl qualificades d’equipament a l’illa de Can Fabra i en els sòls a l’illa situada entre els carrers del Pont i Segre.

Respecte el catàleg, que tenia un total de 30 fitxes que incloïen conjunts i edificacions amb interès patrimonial, la MPGM proposa ampliar-lo amb la inclusió del conjunt del carrer Gran de Sant Andreu, 17 noves finques del carrer Gran i 71 noves finques de la resta de l’àmbit.

Els redactors de la MPGM preveien que, per l’execució de les actuacions, seria necessari un termini de deu anys dividits en dos quinquennis i una avaluació econòmica general de 21’65 MEUR.

Reaccions al document
L’AVV de Sant Andreu, que havia participat activament en les reunions amb el Districte i l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament, mitjançant un comunicat que van emetre el mateix dia en què es va fer pública l’aprovació, va manifestar sentir-se contenta amb l’aprovació inicial de la MPGM, però es va mostrar decebuda perquè no s’havia desafectat la totalitat de finques habitades tal i com havien reivindicat llargament. Així, posaven de relleu que no es modificaven algunes afectacions com al carrer Jorba –en què s’havien d’enderrocar cases per crear una zona verda- o al carrer Virgili. També alertaven que hi havia casos de desafectacions parcials, com als carrers Sòcrates, Agustí i Milà, Gran de Sant Andreu o l’obertura d’un vial entre els carrers Baliarda i Sant Hipòlit.

Així doncs, l’AVV no considerava que aquest fos el seu projecte i es mostrava esperançat en que l’Ajuntament atengués les al•legacions que presentarien.

La MPGM estarà en exposició pública durant tres mesos en què es podran presentar al•legacions i a partir de gener de 2012 es posarà en marxa un aplicatiu que permetrà obtenir un fitxa informativa amb les dades detallades per parcel•la, a més es prestarà atenció personalitzada a la seu del Districte i al departament central d’informació urbanística. L’Ajuntament preveu que al novembre del 2012 es podrà aprovar definitivament.


Més informació
w110.bcn.cat/portal/site/SantAndreu
wikidiario.info/news/life/urbanism/view.html?newsId=af705695-bbb8-45ec-86f2-0998a9330ef8
www.avvsantandreu.cat/
Districte de Sant Andreu (2011): Memòria de la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Santa Andreu. Document d’aprovació inicial.
Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu (2007): Pla d’actuació del Districte de Sant Andreu, 2008-2011
Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu (2011). Pla per a la protecció del nucli antic del barri de Sant Andreu. Dossier de premsa

* El 20 d’abril de 1897 la reina Maria Cristina va signar el “Decreto de Agregación” mitjançat el qual els municipis de Sant Andreu de Palomar, Gràcia, les Corts, Sant Martí de Provençals, Sants i Sant Gervasi de Cassoles eren annexionats al municipi de Barcelona. Horta (antic Sant Joan d’Horta) i Sarrià s’hi van oposar però finalment el primer va ser annexionat el 1904 i el segon el 1921. Font: Intervenció per la presentació del centenari de l’annexió de Sant Joan d’Horta a Barcelona. Commemoració del centenari de l’annexió d’Horta (2004).

** D’entre aquests destaquen el Plan de rectificacion y ensanche de las calles Casas Novas y Mayor de 1907, d’on provenen la majoria de les afectacions d’alineacions al llarg del carrer Gran de Sant Andreu, i el Plan parcial de Ordenación del sector de Sant Andrés de 1958, en el si del qual tenen l’origen gran part de les afectacions viàries en la xarxa interna del barri. Font: Memòria de la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Santa Andreu (novembre de 2011). Document d’aprovació inicial, pàgina 4.

*** Les principals afectacions viàries se situen sobre els eixos dels carrers Gran de Sant Andreu, Campeny, Sòcrates - Parellada - Eix de Pare Secchi i carrer d’Irlanda, prolongament del carrer Bascònia, carrers de la Riera de Sant Andreu-Sant Adrià i carrer d’Agustí Milà.

**** Font: Pla d’actuació del Districte de Sant Andreu, 2008-2011, pàgina 35

***** Els treballs d’avaluació de les afectacions del PGM van esser iniciats l’any 2003 i es varen actualitzar entre els anys 2008 i 2009.

****** Redactat per Francesc Ragués, Lluïsa Morao i Sara Udina, arquitectes i Sònia Cobos, lletrada.

******* Barris de Sarrià, Poble Nou, Sant Andreu, Bordeta, Camp de l’Arpa, etc.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada