Actualitzat a 31/12/2011
El 15 de desembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment la modificació del PGM per a la protecció del nucli antic del barri de Sant Andreu de Palomar amb l’objectiu de preservar l’antic tramat urbà i les seves tipologies d’edificació tradicional, objectius llargament reivindicats per l’Associació de Veïns, la qual es mostra satisfeta tot i posar de relleu que no es desafecten totes les finques. Es preveu que la MPGM estigui definitivament aprovada al novembre de 2012.
Articles posteriors
2012
L’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, amb una extensió de 174 hectàrees va ser annexionat al municipi de Barcelona l’any 1897* i esdevingué el barri més poblat del Districte de Sant Andreu. Al 2010, amb 55.813 habitants, tenia un pes del 37’9% respecte el Districte (Estadística de l’Ajuntament de Barcelona).
Fins a finals del segle XIX la seva principal riquesa va ser l'agricultura de regadiu gràcies a l'aigua que, des del segle X, li arribava del Rec Comtal, en el seu camí entre Montcada i Barcelona. A finals del segle XIX i principis del XX es van localitzar empreses importants com la Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricació Nacional de Colorants, etc. així com una bona quantitat de petites empreses i tallers.
Al llarg dels anys la urbanització s'havia anat estenent en petits carrers a l'entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana. Al voltant de l’any 1903 es va iniciar la construcció de petits eixamples desenvolupats fonamentalment a l’entorn dels vials del passeig de Torras i Bages i la Rambla de Fabra i Puig - Onze de Setembre. Un cop consolidada la trama d’espina de peix del carrer Gran de Sant Andreu i durant la primera meitat del segle XX, es va desenvolupar al voltant dels grans eixos formats pel carrer Gran i plaça del Comerç.
Afectacions del teixit tradicional de Sant Andreu de Palomar
Les ordenances d’edificació dels anys 60 i les proposades pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976, que recollien les determinacions establertes pels successius plans d’alineacions anteriors**, van suposar una progressiva substitució de l’edificació tradicional. Així mateix el PGM va qualificar com a zones de densificació àmbits morfològics de nucli antic i va proposar la creació o ampliació de nous sistemes viaris***, fet que creava afectacions totals o parcials a un bon nombre d’habitatges. Així mateix, hi havia les afectacions de sòls com a sistemes per a la creació de nous espais lliures i equipaments i les àrees de transformació, clau 17, encara no executades. Finalment, hi havia la pròpia ordenació del sòl privat ja que tot i que el PGM va qualificar una part important del nucli històric de Sant Andreu com a zona de nucli antic, clau 12, també en formen part d’aquest alguns eixamples menors del segle XIX planificats i consolidats sobre les mateixes traces parcel•làries i amb la mateixa estructura edificatòria que el nucli antic i que van ser, en tot o en part, classificats pel PGM com a zona de densificació urbana, clau 13b. Aquesta diferent qualificació va comportar també certes diferències en la regulació de determinats paràmetres d’edificació (per exemple el percentatge d’ocupació de la corona edificada, la dimensió mínima de les parcel•les o les possibilitats d’ocupació del pati d’illa).
Aquesta situació era molt similar al que succeïa en altres nuclis antics del municipi de Barcelona com els de Sarrià o Poblenou i es van mantenir al llarg de més de tres dècades sense executar. El tractament urbanístic general i les qualificacions zonals que havia donat el PGM al nucli històric no havia estat ben rebuda pels seus veïns, els quals al llarg de més de quatre dècades van anar reivindicant la seva modificació i/o anul•lació segons els casos.
La desafectació del nucli històric en el pla d’actuació
L’any 2007 el Districte de Sant Andreu va aprovar el Pla d’actuació del Districte, 2008-2011. Entre les seves línies estratègiques manifestava que “el nucli històric de Sant Andreu és un dels més emblemàtics de la ciutat i la seva preservació és fonamental pel manteniment del caràcter d’aquest barri. S’impulsarà la desafectació dels seus carrers per tal de preservar la trama urbana actual i evitar l’obertura de grans escletxes”****. Així doncs, entre els seus objectius generals, es va incloure com a actuació la desafectació i conservació del nucli històric de Sant Andreu del Palomar i les seves zones d’especial interès, per la qual cosa va contractar la redacció d’un projecte per estudiar la desafectació.
No obstant això l’Associació de Veïns de Sant Andreu (AVV) va considerar que aquest pas no era suficient per a preservar el teixit urbà que restava amb el que va iniciar la campanya “Salvem el casc antic” amb la recollida de signatures. Volien aconseguir que l’Ajuntament suspengués les llicències d’obra nova durant un any, temps que consideraven suficient per a que l’Ajuntament elaborés el pla que havia de protegir el seu patrimoni. Demanaven també que el consistori apostés per la conservació de tot el casc antic.
El 5 de novembre aprofitant la celebració de l’Audiència pública, l’AVV va lliurar al Districte les més de 1.000 signatures que havia recollit; junt a aquestes va lliurar un document en què es presentava la proposta d’un pla de protecció del casc antic.
Aquesta acció va acabar donant els seus fruits, i el desembre del 2010 es van suspendre les llicències d’enderroc i obra nova per a un any. L’AVV es mostrà satisfeta amb la resolució però va decidir que havia de fer el seguiment de l’efectiva redacció de la modificació del PGM (MPGM) i que aquesta estigués enllestida abans no s’exhaurís el termini de suspensió.