Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC ZOOLÒGIC MARÍ DE BARCELONA
Foto aèria del zoo marítim en obres Font: Ajuntament de Barcelona

Montserrat Mercadé

Actualitzat a 31/12/2011

El mes d’agost l’Ajuntament de Barcelona atura el parc zoològic marí i anuncia que els esforços se centraran en renovar el parc de la Ciutadella. El Partit Popular proposa l’entrada de capital privat, cosa a la qual s’hi oposen ICV-EUiA i UxB. El PSC accepta la possible entrada de capital privat i l’AVV del Poblenou demana la recuperació de l’espai per als veïns. L’Ajuntament ha de decidir quin nou ús li dóna però el Ministeri de Medi Ambient informa que per a poder canviar-lo serà necessària la tramitació d’una nova concessió. Xavier Trias deixa oberta la possibilitat d’inversions privades per a la construcció de la instal•lació marina.


Antecedents 2004, 2005

L'any 1999 l'Ajuntament de Barcelona va presentar un projecte per a traslladar el zoo de la ciutat, localitzat al Parc de la Ciutadella, al costat del Parlament de Catalunya, i restablir la unitat del recinte històric de la Ciutadella incorporant els terrenys alliberats al Parc amb la finalitat de crear més espais oberts al públic, possibilitar l’obertura del passeig de Pujades i del carrer de Wellington al públic i connectar el passeig de Lluís Companys amb el front marítim. El projecte preveia desdoblar el zoo en dos espais: un PARC ZOOLÒGIC AL VALLÈS per a animals terrestres, finalment descartat, i un Parc zoològic marí que se situaria entre la desembocadura del riu Besòs i les instal•lacions del FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES, en una plataforma guanyada al mar i integrada en la zona del Fòrum, emmarcat dins l’ordenació del Front Litoral Besòs i situat entre la Rambla de Prim i el carrer de Josep Pla. La construcció del Zoo Marí de Barcelona es considerava com una peça clau en la recuperació del litoral i dels fons marins propers.

Durant anys, el projecte de zoo marí va estar aturat pel govern del Partit Popular (PP), ja que considerava que l’impacte ambiental sobre el litoral era excessiu. El desembre de 2004 i durant el govern del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va donar llum verd al projecte però en va reduir notablement l’extensió de les instal•lacions.

El projecte inicial preveia la creació d’una plataforma de 13 hectàrees que guanyava terreny al mar, però finalment es va acordar fer-la de 7,7 per minimitzar l’impacte ambiental. A la vegada, es va aprovar una partida pressupostària per a la construcció de dotze espigons submarins per estabilitzar les PLATGES DE BARCELONA i crear-ne dues de noves. Pel que fa a les espècies terrestres del zoo, es va decidir que continuessin al Parc de la Ciutadella en unes instal•lacions renovades però reduint-ne l’extensió actual. El pla financer de Barcelona Serveis Municipals va preveure que el cost seria de 150 MEUR. El finançament procediria principalment de fons municipals, tot i que es volien buscar inversors privats i es va plantejar cedir la gestió a una fundació público-privada.

El president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, va mostrar el seu rebuig a una inversió pública tan elevada. Aquest considerava que la ciutat tenia prioritats més importants i proposava que fossin les empreses privades les responsables de finançar el zoo. A la vegada, l’organització ecologista Greenpeace va denunciar que totes aquestes actuacions degradarien el litoral i suposarien un greu precedent de privatització de l’espai públic, a la vegada que recordava que la normativa indica que “únicament es podrà permetre l’ocupació del domini públic maritimoterrestre –cent metres enllà de la costa– per a les activitats o instal•lacions que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació”. Els treballadors de l’actual zoo també van qüestionar la viabilitat de la nova instal•lació i van criticar que només hi hauria un 20% de la col•lecció d’animals actual.

Definició del projecte
El projecte tenia previst crear un zoo pensat per a la conservació, l’educació ambiental i la reintroducció d’espècies, estructurat en quatre grans zones temàtiques. La més gran havia de ser d’aigües oceàniques i les altres haurien d’estar dedicades als deltes americà, africà i mediterrani, on hi hauria d’haver un gran aviari. També es volien reproduir aiguamolls i llacunes davant del mar. Hi hauria unes noranta espècies procedents bàsicament del zoo de la Ciutadella, entre mamífers (20), aus (40), rèptils (23) i amfibis (7), i serveis i equipaments com àrees d’observació, visió subaquàtica de tots els ecosistemes, clínica veterinària, centres d’educació i d’investigació o bars. Totes aquestes instal•lacions estaven pensades per ser sostenibles, de manera que part de l’energia s’hauria d’obtenir mitjançant plaques fotovoltaiques i s’hauria d’aprofitar l’aigua de la depuradora del Besòs. El primer tinent d’alcalde, Xavier Casas, també va destacar que la construcció del zoo permetria alhora urbanitzar el parc de la Nova Mar Bella, de 7 ha, i completar el passeig marítim entre la Barceloneta i el Besòs.

El mes d’abril de 2005, l’Ajuntament de Barcelona va rebre la notificació del Ministeri de Medi Ambient (MMA) que els cedia 230.000 m² del litoral amb una concessió de trenta anys. Tot seguit el govern municipal va comunicar que es licitarien les obres immediatament i que es trigarien cinquanta mesos a finalitzar-les.

El Consorci del Besòs assumeix les obres
El Consorci del Besòs és un ens públic de caràcter local que va ser creat l’any 1998 pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs amb l’objecte de garantir la unitat d’acció pública en el planejament urbanístic, la seva execució i conservació, així com en la prestació de diferents serveis dins d’un àmbit definit d’intervenció territorial. La creació del Consorci obeïa a la necessitat de l’existència d’una administració única capaç de gestionar les intervencions que tenen lloc en aquest àmbit supramunicipal, i donar coherència i sentit a tot un conjunt de projectes determinants en la continuïtat territorial entre Barcelona i Sant Adrià. És en aquest marc que el Consorci assumeix les tasques relacionades amb, per exemple, el CAMPUS INTERUNIVERSITARI DIAGONAL-BESÒS, la gestió del SECTOR DE LA CATALANA, el SECTOR DE LA CENTRAL TÈRMICA DEL BESÒS, o els projectes i les obres del parc zoològic marí.

Guany d’una esplanada al mar i primeres obres a la plataforma
Així doncs, el Consorci del Besòs, com a administració actuant al sector, va dur a terme les aprovacions administratives dels diferents projectes de desenvolupament que permetien deixar-la en les condicions necessàries per a la futura construcció de les instal•lacions marines, així com dels edificis i serveis.

En una primera fase s’encarregà l’ampliació de l’esplanada que s’havia guanyat al mar: a les 2’7 hectàrees del terreny existent s’havia de fer una ampliació de 4’9 hectàrees, a les que afegint-hi les obres de defensa (espigons i illes de protecció), suposaven una plataforma de 8’5 hectàrees. Les obres es van finalitzar el març del 2007. L’autor del projecte va ser l’empresa Europrincipia, l’encarregada d’executar-lo BIMSA per encàrrec del Consorci del Besòs, i la contractista fou FCC Construcción. El cost del projecte va ser de 17’3 MEUR (extret de la Memòria d’activitats del Consorci del Besòs, 2007, pàgina 44), tot i que el cost total de l’obra s’estimava en 29 MEUR, finançats conjuntament pel Govern de l’Estat mitjançant el Pla E, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, segons informava el diari el País en la seva edició del 25 d’agost del 2011.

La següent fase del projecte era el condicionament de la Zona 1 (la contigua a l’antiga línia de costa), de 28.000 m² de superfície (la zona 2 tenia una superfície de 47.800 m²), amb el moviment de terres necessari per a rebre les estructures dels murs perimetrals de l’entorn del zoo marí i el magatzem logístic. El volum de terres a moure s’estimava en 99.234 m3, un cost estimat de 3’95 MEUR i un termini d’execució de quatre mesos. Per una altra banda, l’execució de les estructures dels murs perimetrals i de la llosa de cobertura del lateral de la Ronda Litoral que hauria de permetre la connexió i urbanització de l’àmbit Fòrum amb el zoo i el futur aparcament del zoo, tenia un cost estimat de 6’37 MEU i un termini d’execució de 9 mesos.

El 2 de març del 2009, la Junta del Consorci del Besòs va aprovar el projecte executiu de moviment de terres i treballs previs de condicionament del terreny per rebre les estructures dels murs perimetral que configuraran l’entorn del zoo marí i el magatzem logístic i el 19 de maig va aprovar definitivament el projecte executiu de les estructures dels murs perimetrals tot i que l’executivitat de l’acord restava condicionada a l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana (PMU) al passeig Litoral entre el carrer de Josep Pla i Rambla de Prim, actualment en tramitació per part de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquesta mateixa Junta es va aprovar inicialment el projecte constructiu d'urbanització del front marítim entre la rambla Prim i el carrer Josep Pla, i condicionament del Punt Verd, contigus a la plataforma, amb un cost estimat de 20’2 MEUR i un termini d’execució de 18 mesos, definitivament aprovat el 20 de juliol, per resolució de la Vicepresidència del Consorci.

Estava dins del Pla i programa d’activitats del bienni 2010-2011 del Consorci del Besòs la implantació del futur zoo marí i entorns. La previsió era al llarg del 2010 executar el projecte executiu de moviments de terres i treballs previs de condicionament del terreny per rebre les estructures dels murs perimetrals que configuren l’entorn del zoo marí i el magatzem logístic i executar el projecte executiu de les estructures dels murs perimetrals que configuren els entorns del zoo marí i el magatzem logístic (la inversió aniria a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i BMS). Al 2011 estava previst redactar i tramitar el projecte de fonamentacions de la plataforma marina.

A l’abril del 2010 es va adjudicar a l’empresa ACSA Obras e Infraestructura per un import d’1’96 MEUR els treballs de moviments de terra i condicionament del terreny, que van finalitzar al juliol del mateix any. Al maig es van adjudicar a l’empresa SACYR per un import de 4’01 MEUR les obres d’execució de les estructures de murs perimetrals, que van finalitzar a finals del primer trimestre del 2011.

L’Ajuntament de Barcelona posposa les obres del parc zoològic marí
El calendari inicial d’execució del projecte del zoo era que al 2010 s’adjudiquessin les obres i es comencessin a executar, que al 2011 finalitzessin les obres d’urbanització de l’entorn i al 2013 s’acabessin les obres del parc per a poder-lo inaugurar al 2014.

La primera fase d’aquest calendari es va acomplir però, al mes d’agost de 2011, l’alcaldessa accidental de Barcelona i segona tinent d’alcalde, Sònia Recasens (Convergència i Unió, CiU), anuncià que el Govern local aparcava el projecte del parc zoològic marí i que se centrarien els esforços en seguir remodelant i renovant el parc zoològic de la Ciutadella mitjançant un pla estratègic que es preveia que es presentaria a finals del mateix any.

Amb aquest anunci, l’actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU) complia la promesa feta en la campanya electoral del mes de maig de descartar aquest projecte donat que no el consideraven prioritari en un moment de crisi econòmica com l’actual, ja que el cost de la construcció del zoo marí s’estimava en uns 200 MEUR.

La suspensió del projecte va plantejar el problema sobre l’ús de futur de la plataforma recentment guanyada al mar. Segons va explicar Recasens, s’estaven estudiant diferents usos possibles, des d’universitaris fins a turístics. Fins aquelles dates, el terreny només havia estat ocupat durant l’estada del Cirque du Soleil a la ciutat.

Per la seva banda, Àngels Esteller, portaveu del grup del partit Popular (PP) considerava que s’havia d’obrir una convocatòria per a que el sector privat pogués presentar propostes que permetessin desencallar el zoo marí. De fet el PP s’havia oposat des del principi del projecte que el zoo es financés exclusivament amb diner públic. Per Esteller, si ningú no concorria a la convocatòria, caldria un informe tècnic que determinés l’ús de la plataforma.

El grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) acceptava l’entrada d’un soci privat en la construcció i remarcava la importància del projecte en la nova configuració de la ciutat, tot i que acceptaven que en aquests moments no era prioritari.

Per contra, els grups municipals d’Inciativa per Catalunya–Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Unitat per Barcelona (UxB) es posicionaren contraris a qualsevol privatització del projecte i futur zoo marí. Jordi Portabella, president d’UxB, va proposar l’ús d’una secció del solar per al trasllat del delfinari del zoològic, ja que el recinte existent era molt petit i en qualsevol cas era necessària la seva remodelació.

Finalment, l’Associació de Veïns (AVV) del Poblenou, que mai s’havia vist identificada amb aquest equipament, demanava que es recuperés l’espai per als veïns i que es fes un passeig que comuniqui la ciutat amb la veïna de Sant Adrià de Besòs.

Un portaveu del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) explicà però que la decisió de modificar l’ús de la plataforma marina implicaria la tramitació d’una nova concessió, ja que es podia seguir amb el permís vigent només si no es canviaven substancialment les condicions del projecte i es tenia la mateixa finalitat d’ús públic i cultural, malgrat tenir les qualificacions urbanístiques de parcs i jardins d’escala metropolitana (clau 6) i d’equipaments (clau 7). Seria necessari el vistiplau del MARM en qualsevol cas donat que era el titular dels solar tot i que l’havia donat en concessió per a 30 anys a Barcelona.

Tot i l’aturada de les obres, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, en una entrevista al programa “el Dia” a ComRàdio, deixava oberta la possibilitat d’una instal•lació marina finançada amb inversions privades.

Més informació
www.consorci-besos.com
www.forgasarquitectes.com/cat/basiczoo.html
www.parquestematicos.org/noticias/2009/ver-noticia.asp?id=6
www.salvemoselzoo.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès