Dimarts 30 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS-LES BASSES (LLEIDA)
Josep Ramon Mòdol
Cartell promocional de l'Ajuntament de Lleida Foto: Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2011

El febrer de 2011 el futur del projecte de remodelació del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses es veu complicat per la negativa de la Generalitat a donar el vist-i-plau al centre comercial que havia de servir per a poder finançar el conjunt de l’operació. El juny de 2011 la Paeria presenta un recurs contenciós contra la resolució del Govern.


El Parc de les Basses d’Alpicat, emplaçat en el terme municipal de Lleida, compta amb una situació estratègica, a tocar de l’encreuament de la carretera N-240 amb la variant nord de l’autovia A-2, fet que li confereix una gran accessibilitat des dels municipis propers i des de la Franja de Ponent. L’àmbit limita al sud-oest amb la N-240, al nord-oest amb l’A-2 i la sèquia tercera del canal de Pinyana, i en la resta de direccions es troba envoltat per camps d’horta.

L’origen de les parc es remunta a principis del segle XX, amb la construcció d’un sistema de basses (dos grans dipòsits d’uns 8.400 m2 de superfície i un altre d’uns 2.000 m2) que s’abastien del canal de Pinyana, procedent del pantà de Santa Anna (en el municipi aragonès de Castillonroi), per tal de garantir les reserves d’aigua de la ciutat.

Un cop perduda aquesta funció a finals dels anys 50, el consistori dirigit per l’alcalde Pons va construir l’actual Parc de les Basses amb la finalitat de cobrir les necessitats d’oci de la ciutat de Lleida en uns temps en què l’accessibilitat a les platges del litoral era difícil. La transformació, tot i mantenir un dels dipòsits grans, va transformar els altres en cinc piscines de bany. Les seves grans dimensions i l’alt grau d’acceptació que van tenir entre els lleidatans en els anys 60 i 70 va fer que hom definís les Basses com la platja de l’interior. El parc es va ampliar entre finals dels 70 i principis dels 80 amb la construcció d’una pista atletisme, una escola de jardineria i un càmping. Tot i això, durant els anys 80 i 90 les Basses van patir un declivi progressiu que va dur al tancament de les piscines i el càmping el 2003. Una de les piscines es va reomplir i adaptar com a espai per a espectacles, com ara el Senglar Rock, del qual fou seu entre el 2005 i el 2008.

Antecedents al pla de remodelació
Al llarg del 2006 la Paeria va iniciar els tràmits per tal de tirar endavant una remodelació del parc, que s’havia anat degradant en els darrers anys, en els quals només s’havien mantingut en actiu la pista d’atletisme i l’escola de jardineria.

En el procés de redacció del Pla parcial del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, l’Ajuntament de Lleida, conjuntament amb el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Lleida, va organitzar dues tandes de participació ciutadana per tal de cercar el màxim consens entorn el projecte.

En una primera fase, entre novembre del 2006 i maig del 2007, es va comptar amb les aportacions d’un grup de 56 persones entre regidors, tècnics municipals i representants polítics i d’associacions cíviques i professionals, que van debatre principalment sobre el sistema d'espais lliures, l’accessibilitat i mobilitat interna al parc, i els usos i gestió de l'aigua.

En la segona fase, entre novembre del 2006 i juny del 2008, es va ampliar el procés participatiu a la resta de ciutadans i agents socials de la ciutat, amb l’activació de diferents canals de comunicació (pàgina web, cartes informatives, articles d'opinió, notes de premsa, exposicions i tallers de debat) per tal d’acollir les seves propostes.

A mitjans de juny de 2009, la Paeria va adjudicar la redacció del Pla Parcial a la consultora urbanística Arqcoas Arquitectura, Urbanisme i Consultoria Tècnica SLP per un import global de 75.400 euros i un termini d'execució de 6 mesos.
Antiga piscina al parc de les Basses Foto: Josep Ramon Mòdol
L’abril de 2010, la Paeria va licitar el projecte d’enderroc de les edificacions en desús existents al parc, amb un pressupost d’uns 240.000 euros, com a actuació prèvia per a la revitalització de la zona. Els enderrocs, que incloïen l’edifici de vestidors de la piscina olímpica, l’antic restaurant, l’edifici del vigilant i diversos coberts i porxos, es van dur a terme entre novembre de 2010 i febrer de 2011.

Aprovació inicial del Pla parcial
A finals de novembre de 2010 la Paeria va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de les Basses, que classificava l’espai (actualment sòl no urbanitzable qualificat com a parc territorial) com a sòl urbanitzable, amb els vots a favors dels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del Partit Popular (PP) i d’un regidor no adscrit. Des de l’oposició, els grups d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU) van criticar que el projecte es supedités a la inclusió d’una gran superfície comercial per al seu desenvolupament, sobretot quan el conseller de Comerç, Josep Huguet ja havia afirmat que no s’adaptava a la normativa vigent, que establia que aquests establiments només es podien fer dins la trama urbana consolidada, i van reclamar una opció alternativa per tirar endavant el projecte.

L’alcalde Àngel Ros (PSC), que apostava per combinar la iniciativa privada i la pública i assegurava que la proposta es podia adaptar a la normativa sota la figura d’establiment comercial singular, va afirmar que si el Govern vetava el centre comercial optaria per demanar fons a la Generalitat per tal de poder remodelar el parc.

A principis de desembre de 2010 el consistori va aprovar també inicialment el Pla parcial urbanístic (PPU) del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR 43), dissenyat pels arquitectes lleidatans Albert Simó i Eugènia Rodríguez. Es preveia que la urbanització de la zona, pressupostada en 6,5 milions d’euros (MEUR), duraria uns 4 anys. El projecte estipulava també un pressupost de 6 MEUR més per al desenvolupament de les infraestructures esportives previstes.

El document va restar a exposició pública durant el desembre de 2010 a la seu del COAC a Lleida.

El nou parc
El nou parc augmentava la seva superfície en més de 9 hectàrees, passant de les 18 actuals a les 27,1 projectades (un increment de més del 50%). Bona part dels parc, unes 23 hectàrees (un 85%), es dedicaven a espais lliure i equipaments.

El projecte incloïa la creació d’un centre comercial d’uns 12.000 m2 vinculats a l’esport, el lleure i la salut que comptaria amb agro-botigues de productes autòctons; un hotel d’un centenar de places; una àrea de piscines; tres edificis per a cafeteria, restaurant i altres serveis terciaris; una zona de pícnic, càmping i bungalows; una àrea esportiva; i una zona central per a jocs infantils i amb un espai adequat per a concerts i altres espectacles. En la zona abans ocupada per les basses, se’n mantenen dues com a piscina de lleure, se n’eliminen dues afectades per les zones de vialitat i d’aparcament i desapareix el dipòsit alçat que quedava ja que allà s’hi situa el centre comercial. Per contra es creen dues noves basses al costat de les existents així com tres piscines rectangulars al costat de la pista d’atletisme.
Ordenació proposada pel parc Font: Ajuntament de Lleida
Pel que fa a la mobilitat, el projecte preveia un total de cinc aparcaments ubicats en la zona perifèrica de l’àmbit que sumaven 843 places, així com un nou vial perimetral que donava accés a totes les àrees i deixava lliure de vehicles la part central de l’espai. També es preveia un nou accés mitjançant una rotonda de nova construcció a la N-240, i la possibilitat d’accedir-hi amb transport públic. En la part interior, més arbrada, s’hi preveien una xarxa de camins de passeig per a vianants i bicicletes, que connectaven amb la xarxa de camins de l’Horta de Lleida.

El veto al centre comercial fa perillar el projecte
A finals de febrer de 2011 el director general de Comerç, Josep Maria Recasens (CiU), va fer pública la intenció del govern de revisar a la baixa la trama urbana consolidada aprovada per l’anterior executiu (DOCG 5737, de 19 d’octubre de 2010), fet que limitaria també les possibilitats d’ubicar grans superfícies comercials en determinats indrets de la ciutat, entre ells les Basses. L’alcalde Ros va criticar que aquesta informació els hagués arribat a través de la premsa, i va assegurar que si es confirmava per canals oficials el veto del Govern al centre comercial de les Basses l’Ajuntament presentaria al•legacions, en considerar injustificada la possible pèrdua d’inversió privada que això suposaria. Ros va destacar també que Lleida era la ciutat de la península amb menor desenvolupament comercial de mitjà i gran format.

A principi de març, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va presentar 230 signatures per tal de reclamar que es produís una audiència pública sobre el projecte de les Basses, en considerar que no s’estaven seguint les conclusions del procés participatiu. La CUP va organitzar a l’abril una caminada popular per reivindicar el caràcter públic del parc.

El maig de 2011 l’alcalde Ros va afirmar que el consistori continuava mantenint contactes amb cinc empreses que cercaven instal•lar grans superfícies comercials a la ciutat de Lleida. A més del Corte Inglés, el llistat incloïa dues cadenes d’hipermercats (Carrefour i Alcampo), una d’electrodomèstics i una de bricolatge. Ros va reiterar que el consistori no renunciaria al projecte de permetre l’obertura d’una gran superfície al Parc de les Basses per tal de finançar la recuperació d’aquest espai.

A principi de juny, l’alcalde Ros, un cop esgotada la via administrativa, va assegurar que el consistori presentaria un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Generalitat de no permetre un centre comercial a les Basses, en considerar que complia l’actual LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS DE CATALUNYA. Ros va afirmar que sense la inversió privada de 20 MEUR que suposaria el nou hipermercat no es podria tirar endavant la rehabilitació del parc.

El futur del projecte restava pendent de la resolució positiva d’aquest recurs abans de poder-ne preveure l’aprovació provisional de la modificació del PGOU i del Pla parcial.

Més informació
www.paeria.es
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada