Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. LLEI DE VEGUERIES
Organització en vegueries Font: Arxiu Territori
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011

Al juny el ple del Parlament suspèn la Llei de vegueries, després que el Secretari General de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, n’hagués anunciat la modificació a fi que no comencés a aplicar-se després de les eleccions municipals. A final d’any el Departament de Territori i Sostenibilitat publica al DOGC l’edicte del projecte de Decret que hauria de permetre la delimitació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès.

Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010

La proposta del Govern sorgit de les eleccions al Parlament de l’any 2003 de reformar la divisió territorial situava en primer lloc de l’agenda el debat sobre el model d’organització territorial de Catalunya. La nova divisió territorial es basaria en tres nivells administratius: la vegueria, la comarca i el municipi. El debat es va centrar en tres grans eixos: el nombre, els límits i les dimensions de les noves vegueries; el contingut competencial i el caràcter polític de les diferents entitats territorials; i l’encaix de la nova divisió en el mapa administratiu de l’Estat. El debat va avançar molt lentament i, amb la tramitació i aprovació de L’ESTATUT D’AUTONOMIA, la llei d’organització territorial es va anar demorant.

El pacte d’entesa per reeditar el govern tripartit entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), sorgit després de les eleccions al Parlament de 2006, incorporava l’aprovació de la Llei d’organització de vegueries. Després d’un llarg i complicat procés, el 2 de febrer de 2010 la llei va arribar al Govern i, passat un període de confrontació entre representants de diversos territoris*, el 10 de març el Parlament en va iniciar la tramitació, per aprovar finalment la llei de vegueries, juntament amb la LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, el 27 de juliol, amb els vots dels partits al govern i els vots en contra de Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP) i el Grup Mixt.

Tot i que Jordi Ausàs, aleshores conseller de Governació, va anunciar per a l’endemà de les eleccions municipals, que havien de tenir lloc el 2011, la constitució dels consells de vegueria, Artur Mas (CiU) deixava clar en un acte de campanya de les eleccions autonòmiques del novembre de 2010 que la qüestió no era prioritària. En aquest sentit va anunciar que si arribava a governar ajornaria l’aplicació de la llei de vegueries, ja que concentraria els seus esforços en la recuperació econòmica. Tot i això, Mas va reiterar l’aposta de la federació per substituir a mitjà termini les diputacions per consells de vegueria; i així, en el seu discurs al Parlament en el debat d’investidura del 20 de desembre de 2010, va dir que “Catalunya ha de tenir una organització territorial pròpia amb què superar l’actual divisió provincial del segle XIX consensuada amb el territori, que no suposi un augment de costos i de nivells administratius per als ciutadans”.

Després del Consell Executiu de 4 de gener de 2011, el secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va anunciar que es modificaria la llei de vegueries per tal que no es comencés a aplicar després de les eleccions del 22 de maig, ja que aquesta estableix que després de les eleccions municipals les diputacions provincials canviarien de nom i passarien a anomenar-se consells de vegueria**. Homs assenyalava que, en un context de crisi, seria molt difícil justificar una inversió econòmica destinada simplement a canviar els rètols de les diputacions provincials. A principi de febrer, la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, en declaracions fetes en terres tarragonines, va donar per “aparcada” la llei de vegueries i posteriorment, el mes de febrer, en visita al pla de Lleida, va dir que els límits territorials fixats per la llei estaven oberts a revisió. Segons Ortega, la llei no disposava del consens del territori i tampoc no era una “llei de país, com hauria de ser una llei d’ordenació territorial”.

Reaccions a l’anunci de suspensió de la llei
Davant les reiterades declaracions de no tirar endavant la llei de vegueries, les reaccions s’anaren succeint. Així, Joan Ridao, secretari general d’ERC, acusava el govern de no voler enfrontar-se amb Madrid, mentre que Joan Herrera, secretari general d’ICV, declarava que les vegueries no havien de suposar més diners, ja que era simplement fer les coses de forma diferent i aquestes podien suposar acostar l’Administració a la ciutadania. Per la seva banda, Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU, responia a Ridao assegurant que una cosa era la voluntat amb què es va plantejar la llei i una altra la possibilitat real de materialitzar-la, i recordava que no es podia alterar els límits provincials sense l’autorització de l’Estat.

Des d’ajuntaments i diputacions hi va haver, també, manifestacions de signes diferents als anuncis de suspensió de la llei que s’havien anat succeint des de les eleccions al Parlament. Favorables a la iniciativa ho eren Josep Felix Ballesteros (PSC), alcalde de Tarragona, que el desembre de 2010 va qualificar-la de “llei absurda”, i de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que qualificava “d’adequada” la decisió del Govern de paralitzar el desplegament de la llei, alhora que apostava per la despolitització de les diputacions i consells comarcals per tal que aquests esdevinguessin els organismes que es dediquessin a la cooperació i mancomunació de serveis. Així mateix, Ferran Bel (CiU), alcalde de Tortosa, defensava els criteris amb què el Govern aparcava la llei.

En sentit contrari es va manifestar, el gener de 2011, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), que demanava al Govern que la desenvolupés i que mantingués el desplegament de la nova vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. També contraris a la suspensió es manifestaven Enric Vilert (ERC), president de la Diputació de Girona, i Jaume Forcadell, portaveu d’ICV a Tortosa, el qual a començament de febrer va presentar un moció del grup perquè l’Ajuntament de Tortosa reclamés al Govern “un altre full de ruta” per assolir la creació de la vegueria de l’Ebre; assenyalava que “si la llei que va aprovar el Govern anterior no els agrada, que es posin a treballar en una altra proposta i que facin les gestions necessàries amb Madrid”.

S’aprova la modificació i suspensió de la llei
Durant els mesos de febrer a maig, les declaracions favorables i contràries a la llei de vegueries es van anar succeint des de tot l’espectre polític català, declaracions que es van reforçar a mitjan mes d’abril, amb l’anunci que el Govern modificaria la llei per evitar que l’endemà de les eleccions municipals hi hagués un canvi de denominació de les diputacions fet per Francesc Homs.

El projecte de llei va ser aprovat amb 79 vots a favor (CiU, PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania –C’s-), 39 en contra (PSC, ERC i Joan Laporta del Grup Mixt) i 12 abstencions (ICV-EUiA i Solidaritat Catalana per la Independència, SI). En el ple, Ortega va demanar el suport dels grups perquè la cambra presenti al Congrés les iniciatives necessàries per reconèixer el règim electoral de les vegueries i modificar els actuals límits provincials. Els partits contraris a la modificació criticaren que el Govern ajornés les vegueries i que alhora es mostrés favorable a la creació de la vegueria del Penedès.

Amb aquesta decisió s’aprovava modificar la disposició transitòria primera per tal d’establir que la constitució dels consells de vegueria es produís un cop haguessin estat aprovades les modificacions de la legislació estatal que permetessin configurar l’organització per vegueries. La llei manté, de la redacció originària de la disposició transitòria objecte de modificació, el que disposa en relació amb la seu institucional dels futurs consells de vegueria. D’altra banda, la continuïtat transitòria de les diputacions provincials, fins que no es produís la constitució dels consells de vegueria, feia necessari que recuperessin la vigència els preceptes de la legislació de règim local que havien estat derogats per l’apartat 1 de la disposició derogatòria única de la Llei 30/2010. A l’últim, la disposició final segona estableix que la constitució dels primers consells de vegueria, una vegada s’hagin produït les modificacions necessàries, es faci partint dels resultats de les darreres eleccions municipals celebrades.

Consegüentment, després de les eleccions municipals del 22 de maig no es van crear els consells de vegueria, sinó que es van elegir els diputats provincials tal com s’havia anat fent fins aleshores.

Finalment, el 8 de juny es va aprovar la llei 4/2011, de modificació de la Llei 30/2010 de vegueries (publicat al DOGC núm. 5900 de 15 de juny), en la que, en la modificació de la disposició transitòria primera, en un únic article, posposa la constitució dels consells de vegueria fins que les modificacions de la normativa estatal vigent no hagin estat aprovades, incloses les relatives a l’establiment del règim electoral de la vegueria.

En el preàmbul de la Llei s’argumenta la necessitat de la modificació en base la situació de crisi econòmica que pateix Catalunya i la necessitat de donar compliment a l'adequació de la normativa electoral per ajornar aquesta constitució mentre no s'hagi produït la necessària modificació del marc normatiu aplicable. S’indica així mateix que el període de transició ha de servir per a integrar les vegueries en una regulació global dels governs locals i de l'organització territorial de Catalunya que permeti garantir-ne la viabilitat econòmica i funcional i que és necessari impulsar les altres iniciatives legislatives estatals necessàries per a garantir l'autonomia local i la suficiència financera dels governs locals de Catalunya.

Finalment, en la sessió de l’1 de juny el ple del Parlament aprovà, a proposta del Govern, la modificació de la Llei de vegueries (Llei 4/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries).

La vegueria del Penedès
Paral•lelament al debat sobre el futur de la llei de vegueries se seguia produint el debat sobre la conveniència o no de la vegueria del Penedès, amb posicionaments contraris i favorables com els que se succeïen amb la llei, però va ser la decisió del grup de CiU de presentar una proposició de llei al maig per incloure la vegueria del Penedès en el nou mapa territorial el fet que el va reactivar.

El grup parlamentari de CiU va entrar el 10 de maig al registre del Parlament la proposició de llei per a la creació de la vegueria del Penedès. La van presentar Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, juntament amb els diputats del Penedès, Pere Regull (Alt Penedès), Marta Llorens (Garraf), Gerard Figueras (Anoia) i Jaume Domingo (Baix Penedès). Aquest era un compromís de CiU del mandat anterior, quan va votar contra la llei de vegueries però va presentar una esmena en que demanava la vegueria del Penedès. A mitjan mes de febrer, SI ja havia presentat una proposició de llei de reconeixement del Penedès com a demarcació veguerial.

Finalment, el 23 de desembre el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar al DOGC (núm. 6031) l’edicte del 16 de desembre del projecte de Decret que hauria de permetre la delimitació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès i que abastaria les comarques de l’Alt i Baix Penendès, el Garraf i els municipis de l’Anoia no adscrits a les Comarques Centrals. L’objectiu de la delimitació era permetre dotar a aquest territori d’un pla territorial parcial propi que recollís les seves singularitats, d’acord amb la modificació de la Llei de planificació territorial i la del Pla territorial general feta l’any 2010.

Donat que en un principi es considerà que tots els municipis de la comarca de l’Anoia formarien part del nou àmbit del Penedès, el Decret contempla un procés especial d’adscripció d’aquells municipis de l’Anoia que vulguin formar part de l’àmbit de les Comarques Centrals, sempre i quan es garanteixi la continuïtat territorial suficient dels àmbits resultants. Preveu doncs que en el termini de dos mesos a partir de la publicació els Ajuntaments anoiencs puguin manifestar la seva voluntat d’adscripció a aquest àmbit funcional de planejament territorial. A banda del procediment per a l’adscripció dels municipis de l’Anoia a un o altre àmbit de planejament, el projecte de Decret també regula la constitució d’un grup de treball integrat per la Generalitat i les administracions locals. Una vegada hagi quedat fixat definitivament l’àmbit de planificació territorial del Penedès, el Govern podrà acordar la formulació del Pla territorial. Tal i com publicava el diari digital vilanovadigital.com, aquest pas va ser considerat com el camí cap a la vegueria del Penedès.

El projecte de Decret es va sotmetre a informació pública fins el 20 de gener de 2012.

Més informació
www.vegueriapropia.org
www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.45917e5022fc50a45f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&cod_noticia=132811&vgnextchannel=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

* A banda de la reclamació per crear una vuitena VEGUERIA AL PENEDÈS, que la llei no preveu, els conflictes se centraren a determinar la capitalitat del Camp de Tarragona i de la Catalunya Central, així com a encaixar la nova organització territorial de comarques com Anoia, la Cerdanya i la Val d'Aran.

** L’adequació de les quatre actuals províncies a les set vegueries previstes només és possible mitjançant una llei orgànica que hauria d’aprovar el Congrés de Diputats amb majoria qualificada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati