Dimecres 20 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
NOU GOVERN DE LA GENERALITAT. ASPECTES TERRITORIALS
Néstor Cabañas
Traspàs de funcions entre Joaquim Nadal i Lluís Recoder Font: Departament de Territori i Sosteniblitat
Actualitzat a 6/4/2011

El nou govern de la Generalitat de Catalunya sorgit de les eleccions del 28 de novembre es fixa com a objectiu prioritari les polítiques d’austeritat per complir els acords d’estabilitat. Entre altres mesures decideix suprimir el Departament de Medi Ambient i Habitatge traslladar la majoria de les seves competències, exceptuant les de medi natural, al nou Departament de Territori i Sostenibilitat, al qual s’incorporen, també, totes les competències del DPTOP. El nou govern anuncia un alentiment de les inversions previstes, especialment en matèria d’infraestructures, a causa d’aquestes polítiques d’austeritat.


L’àmplia victòria de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va afavorir un canvi de majories al Parlament que va culminar el 23 de desembre amb l’elecció al Parlament d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat de Catalunya.

Quatre dies més tard, el 27 de desembre, Artur Mas va ser investit com a 129è president la Generalitat i dos dies després, el 29 de desembre, ho feia la resta del nou govern. El primer objectiu immediat que es va fixar el nou govern va ser reduir el dèficit de la Generalitat, complint així els acords d’ajust pressupostari fixats pel govern de l’Estat com a mecanisme per ajudar a sortir de la crisi econòmica actual.

Reorganització de les competències territorials
Per tal de contribuir a la reducció del dèficit, el nou govern va acordar una disminució del nombre de departaments que va passar de 15 a 12. Això es va traduir, concretament, en la supressió del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el trasllat de la majoria de les seves competències, juntament amb les de l’antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP), cap al nou Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) dirigit pel conseller Lluís Recoder. Pel que fa a les competències sobre medi natural i biodiversitat, aquestes van passar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, dirigit pel conseller Josep Maria Pelegrí.

Dins de la nova estructura departamental, l’organigrama intern també es va adaptar a les noves polítiques d’austeritat amb la reducció del nombre d’òrgans intermedis. Concretament, el DTS va quedar dividit en tres secretaries generals: Territori i Mobilitat, Habitatge i Millora Urbana i Medi Ambient i Sostenibilitat.

D’aquesta manera, la Secretaria de Territori i Mobilitat, que té com a secretari Damià Calvet, assumeix el gruix de les dues secretaries de l’antic DPTOP a través les direccions generals de Transports i Mobilitat, Carreteres, Urbanisme i Planificació Territorial (on figuren les polítiques de paisatge). Aquesta secretaria incorpora, també, la gestió d’empreses públiques com CIMALSA, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), Ports de Catalunya, Aeroports de Catalunya, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). En canvi, i com a novetat, l’empresa de gestió, licitació i execució d’obra pública, Gestió d’Infraestructures (GISA), passa, en el nou organigrama, a dependre del nou Departament d’Economia i Ocupació.

La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, encapçalada per Carles Sala, queda composta per la Subdirecció General d’Arquitectura i Millora de les Àrees (encarregada dels processos de rehabilitació i del programa de millora de barris), la Direcció General l’Habitatge i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (antiga ADIGSA). Aquestes dues últimes duen a terme conjuntament la planificació d’habitatge i l’execució d’habitatge protegit.

Finalment, la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, encapçalada per Josep Enric Llebot, està composta per la Direcció General de Qualitat Ambiental, encarregada de les qüestions d’avaluació i planificació ambiental i la Direcció General de Polítiques Ambientals responsable, entre altres coses, de l’avaluació ambiental de Plans i Projectes. Dintre d’aquesta secretaria també queden relacionades l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència Catalana de Residus (ACR).
El conseller de Política Territorial, Lluís Recorder, el Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Ferran, i la directora general de Polítiques Ambienals, Marta Suibrà, durant una
Finalment, pel que fa a les competències de Medi Natural adscrites al Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, queda inclosa la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (antiga Direcció General de Medi Natural), ja present al DMAH, que manté la mateixa estructura i funcions.

Els consellers Recoder i Pelegrí expliquen les actuacions previstes

El 15 de febrer el conseller Lluís Recoder va comparèixer a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament per explicar els objectius i activitats previstos des del seu Departament per a la nova legislatura. Durant la seva exposició, el conseller Recoder va fer esment dels quatre criteris que han de regir el departament: el manteniment d’un equilibri entre el desenvolupament territorial i la sostenibilitat, la cerca de complicitat amb el món local, l’austeritat pressupostària i la simplificació burocràtica. Respecte a les principals polítiques territorials de l’anterior govern, es va mostrar partidari de fer una revisió d’instruments com els plans directors urbanístics per limitar-ne l’ús amb caràcter general, o de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES, per tal d’estudiar-ne la viabilitat dins de la conjuntura actual. El conseller també va apostar per fer una revisió de la legislació en matèria d’habitatge (LLEI DEL DRET A L’HABITATGE) que permeti facilitar la recuperació del sector de la construcció, el desenvolupament de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o la continuació del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES D’ATENCIÓ ESPECIAL.

En matèria d’infraestructures, a causa del nivell d’endeutament de la Generalitat i de la càrrega que suposa el pagament de les infraestructures ja executades a través del partenariat públic/privat, el conseller Recoder va apostar per prioritzar les inversions en infraestructures que tinguin més bon rendiment, i per alentir la resta i buscar vies de fiançament que permetin de continuar desenvolupant les que ja s’estan executant, com el desdoblament de l'EIX TRANSVERSAL (C-25), de l'EIX DIAGONAL (C-15) o de la C-17 ENTRE MANLLEU I RIPOLL. En general, el conseller va apostar per derogar el PACTE NACIONAL PER LES INFRAESTRUCTURES i per fer avançar el Pla director d’infraestructures (PDI) 2009-2018 i elaborar-ne un per al període 2011-2020, a fi d’incorporar uns nivells d’inversió adaptats a la nova realitat econòmica, però que al mateix temps disposin d’una detallada memòria econòmica que n’avali el compliment, especialment pel que fa a les inversions de l’Estat. En el marc d’aquest nou PDI 2011-2020 Recoder va apostar per fer una revisió d’infraestructures previstes com la LÍNIA 9 DE METRO. També va esmentar la necessitat de fer una revisió del contracte programa amb RENFE sorgit després del traspàs dels ferrocarrils Regionals i de Rodalies, d’augmentar el nivell d’exigència a l’Estat tant en l’execució de les inversions pendents com el PLA DE RODALIES 2015, com en els traspassos dels PORTS DE BARCELONA i TARRAGONA o els AEROPORTS DE GIRONA, REUS i SABADELL. Dintre de la política aeroportuària va considerar prioritària la participació estratègica de la Generalitat al nou consorci de l’aeroport del Prat, la creació de la Taula Estratègica per a l’impuls de l’AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE o el desenvolupament del PLA DIRECTOR DE L’AEROPORT CORPORATIU D’ÒDENA.

Pel que fa a les polítiques ambientals, que es consideraven transversals a tota l’acció de govern, el conseller Recorder va fer esment de la continuació del PLA MARC DE MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA 2008-2012 (amb la implementació de la segona fase), l’elaboració d’un nou pla per al període 2013-2020, la creació del Programa català d’ecodisseny 2011-2015, la promoció de la recerca en innovació ambiental, l’elaboració d’un pla estratègic del tercer sector ambiental o l’agilitació dels tràmits d’avaluació ambiental de plans i programes.

Durant aquella mateixa setmana, el 17 de febrer, el conseller Josep Maria Pelegrí també va comparèixer a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per explicar els objectius i activitats previstes pel seu departament. En una part de la seva compareixença referent al medi natural, va esmentar com a prioritària la problemàtica de la gestió forestal i la creació d’un pla general de política forestal 2011-2020 que doni impuls a l’aprofitament de la BIOMASSA. Pel que fa als espais protegits, el conseller va fer èmfasi en la millora de la gestió dels actuals espais protegits potenciant-ne l’atractiu econòmic, i en la cerca de nous acords amb els agents del territori per als plans de gestió que afectin les ZONES ESPECIAL DE PROTECCIÓ D'AUS (ZEPA), en relació amb l’ampliació del PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES, per la reelaboració del PARC NATURAL DEL MONTGRÍ I LES MEDES o amb l’Estat en relació amb les RESERVES MARINES.

És preveu que amb l’aprovació dels pressupostos definitius de l’any 2011 es concretin totes les mesures per reduir el dèficit i s’especifiqui quina afectació representaria per a les inversions previstes. També es preveu que es comenci a desenvolupar tota aquesta nova orientació de les polítiques territorials un cop completada la reestructuració de competències.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati