Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DELS ENTORNS DEL FERROCARRIL A MONTCADA I REIXAC
Marta Sánchez
Tren parat a l'estació de Montcada i Reixac Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

La crisi econòmica no permet complir la previsió d’iniciar el 2011 les obres de soterrament de la línia Barcelona-Portbou al seu pas per Montcada i Reixac fet que aixeca les protestes de l’Ajuntament i els veïns. A finals d’any el Govern espanyol presenta els projectes constructius dels dos primers trams però no està clar si s’inclouran als pressupostos de 2012.

Montcada i Reixac, 33.656 habitants el 2010, és una població del Vallès Occidental situada a la vall baixa del riu Besòs. Limita amb el terme municipal de Barcelona, amb la qual cosa està plenament inserit dins les dinàmiques socials, econòmiques i territorials de l’àrea metropolitana. A més la seva localizació, a la vall on conflueixen la serralada Marina i la serra de Collserola, n’ha fet un punt clau per a la connexió viària i ferroviària de Barcelona amb el centre i el nord de Catalunya. Ja a principi del segle XX, Montcada i Reixac va esdevenir un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona.

Actualment tres línies ferroviàries discorren pel municipi: la línia de rodalies R3 Vic-Puigcerdà; la línia R4 (Manresa) i R7 (Martorell), que a Montcada comparteixen traçat; i la línia R2 (Maçanet-Massanes), que utilitzen també els trens de mitja distància Girona-Portbou. Aquesta darrera és més coneguda com la línia de Portbou. A més està en construcció el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT, que passarà soterrat amb un traçat, a Montcada, quasi idèntic al de l’R-2. A més Montcada compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu: Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac-Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac.

Les tres línies ferroviàries existents passen en superfície enmig o a prop de diversos barris de la ciutat (Can Sant Joan, Mas Rampinyó, Santa Maria de Montcada, Montcada centre...) amb la qual cosa les vies actuen de separador urbà dificultant la cohesió urbana i social del municipi. Per això l’Ajuntament de Montcada i la plataforma “Tracte Just Soterrament Total” (impulsada per un grup d’exregidors) reclama des de fa anys el soterrament dels trams més conflictius de les vies, especialment el traçat de la línia de Portbou (R2).

El Pla director d’infraestructures 2001-2010 preveia el soterrament de la línia de Portbou i de la línia de l’R3 al seu pas pel terme municipal de Montcada. La línia de Portbou és la via més transitada ja que hi circulen rodalies i mitja distància i a més el seu traçat creua el terme municipal de sud a nord pels barris de Can Sant Joan, Ribera i Montcada centre, on passa just pel costat del nucli antic. Per la seva banda l’R3 passa pel mig del barri de Mas Rampinyó.

S’accepta el soterrament de la línia de Portbou
Les reivindicacions es van intensificar l’any 2006 aprofitant la imminent arribada soterrada del FAV, ja que es reclamava que se soterrés també la línia de Porbou aprofitant la coincidència en la major part del traçat. El MIFO va acceptar la proposta tot anunciant que soterraria totalment aquesta línia un cop finalitzades les obres del FAV i no durant aquestes. Tot i que el soterrament de l’R3 no estava previst l’alcalde de Montcada, César Arrizabalaga, considerava que era també urgent.
Esquema de les línies R2 i R3 i el tram a soterrar Elaboració: Moisès Jordi
El gener del 2007 responsables de l’Adif i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van comunicar als responsables de la plataforma que els treballs de soterrament podrien iniciar-se abans del 2009. A més, Víctor Morlán, secretari d’Estat d’Infraestructures, va informar que el MIFO i l’Ajuntament de Montcada establirien un marc de col•laboració per parlar del projecte.

El compromís per escrit de soterrar la línia de Portbou des del barri de Vallbona (Barcelona) fins passat el riu Ripoll i l’autopista C-33 va arribar a final de novembre de 2007, amb les signatures de l’alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, el president d’Adif, Antonio González, i Víctor Morlán.

L’acord especificava que la licitació i execució de les obres de soterrament es produiria de forma coordinada, que no paral•lela, amb les del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV). L’acord recollia les dues principals reivindicacions de Montcada i Reixac: soterrament en la totalitat del recorregut del tren pel casc urbà i obres coordinades amb les del FAV. Amb la signatura, les administracions es comprometien també a desmantellar els terrenys per on discorria la línia Barcelona-Portbou, que passarien a titularitat municipal per a la seva qualificació com a zona verda pública.

Durant la redacció del projecte de construcció del tram Nus de la Trinitat-Montcada i Reixac del FAV –les obres del qual es van iniciar l’any 2009- es va detectar que el soterrament de la línia de Portbou presentava interferències amb el viaducte existent que permetia la cruïlla amb l’autopista C-33, per la qual cosa es va haver d’ajustar el traçat del projecte de soterrament. Segons l’ajustament, el traçat soterrat (3.860 m) començaria a Vallbona, creuaria Can Sant Joan, el barri de la Ribera, Montcada Centre, passaria sota el riu Ripoll, i sortiria a la superfície al Pla d’en Coll, entre el carrer Segre i el Torrent de Can Paiàs. El projecte incloïa també la construcció d’una nova estació a Montcada Centre que substituiria l’existent. Arrizabalaga estava satisfet perquè l’estudi superava les expectatives municipals.

A final de gener de 2010 el projecte bàsic del soterrament va entrar en informació pública. L’Ajuntament va adreçar al MIFO diverses al•legacions sobre algunes qüestions relacionades amb la vialitat per tal de garantir que les afectacions al trànsit fossin mínimes durant les obres.

La crisi econòmica alenteix l’avançament del projecte
La crisi econòmica va alimentar els dubtes sobre l’inici de les obres. Per això, el juliol de 2010 la nova alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez (PSC), va iniciar gestions davant el MIFO per aconseguir que l’execució del projecte s’inclogués en els pressupostos generals de l’Estat de 2011. Al setembre, el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, va traslladar a l’alcaldessa la voluntat del MIFO d’acomplir els acords establerts entre el Consistori, el Govern de l’Estat i la Generalitat el novembre de 2007.

A l’octubre de 2010 la plataforma “Tracte Just” va aconseguir que els representants dels partits polítics catalans amb presència al Congrés es comprometessin a treballar amb “unitat d’acció” per tal que el pressupost de l’Estat per al 2011 inclogués, com a mínim, una partida de 10 milions d’euros (MEUR), que permetria licitar les obres durant el primer semestre i començar els treballs abans d’acabar el 2011.
Pont de la línia de Portbou sobre el riu Ripoll Foto: Moisès Jordi
A final de 2010 el projecte bàsic va ser aprovat definitivament. Victor Morlán va assegurar que, dins de la dotació destinada a l’Adif per al 2011, estaria contemplada una partida pressupostària per a la redacció del projecte constructiu del soterrament. Un cop enllestida la redacció dels projectes, que s’aprovarien durant el 2011, les obres de la primera fase del soterrament començarien el 2012. L’actuació s’executaria en cinc fases. D’aquesta manera, els 300 MEUR en què estava pressupostada aquesta obra es podrien desemborsar gradualment i les adjudicacions dels treballs també es farien per separat. Malgrat que el nou calendari suposava un endarreriment respecte a la previsió d’iniciar les obres el 2011, l'alcaldessa va valorar la reunió positivament. El febrer de 2011 es va crear un equip de treball, format pel MIFO, la Generalitat i l’Ajuntament, per coordinar l’execució dels projectes constructius

S’elabora un estudi per ordenar la trama urbana una vegada se soterrin les vies
El gener de 2011 l’Ajuntament va encarregar a l’Oficina Tècnica del Besòs* l’elaboració d’un estudi per a l’ordenació urbana dels espais que havien de quedar alliberats amb els soterraments, tant de l’R2 com també en un futur de la línia de Portbou. Per a la redacció de l’estudi es tindrien en compte les propostes guanyadores del concurs d’idees per al soterrament que l’Ajuntament va dur a terme el 2007 i que es va resoldre el 2008 i que preveia una rambla de més de dos quilòmetres amb zones d’estada, arbrat, jocs infantils i aparcamens.

El resultat de l'estudi serà un dossier de criteris i objectius de la nova proposta d'ordenació urbana, que esdevindrà el document de referència per iniciar el procés de reflexió, participació ciutadana i definició de les diferents figures de planejament que caldrà redactar per assolir els objectius plantejats.

Es reprenen les mobilitzacions per demanar el soterrament
El 30 de març el Ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que requeria a la Secretaria d’Estat de Planificació i Infraestructures que ratifiqués per escrit el seu compromís d’incloure part del projecte executiu del soterrament de la línia de Portbou als pressupostos generals de l’Estat del 2012. En no donar-se el fet, els dies 19 i 20 de maig la Plataforma “Tracte Just” va realitzar dues manifestacions en què es va tallar la línia de tren de Portbou i on van participar centenars de persones, entre ells representants de tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Montcada. Exigien l’aprovació del primer dels cinc projectes constructius en els quals es dividia el soterrament i la seva inclusió als pressupostos del MIFO per al 2012, per tal de donar compliment al compromís adquirit per Morlán, l’octubre de 2010, segons el qual les obres començarien el 2012.

Al juny la plataforma va convocar dues assemblees, amb àmplia representació del consistori, on es van perfilar les accions per continuar reivindicant el soterrament. Es preveia fer una manifestació davant del Palau de la Generalitat si Morlán i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder (Convergència i Unió, CiU) no ratificaven els seus compromisos. També s’havia proposat una acció coordinada per bloquejar tots els accessos a Barcelona per ferrocarril i carretera. Al juliol dos exalcaldes i una quarantena de regidors es van tancar a l’Ajuntament de Montcada per reclamar el soterrament.

Foment enllesteix el projecte constructiu dels primers trams
Entre els mesos de setembre i novembre el Ministeri de Foment va entregar a l’Ajuntament de Montcada els projectes constructius de dos dels cinc trams en què estava dividit el soterrament, en concret els que se situaven més al sud. Els tècnics municipals van emetre informes favorables als projectes.

L’alcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez, i el portaveu de la Plataforma Tracte Just, Jaume Relat, van valorar positivament l’entrega dels projectes però van recordar que la clau era aconseguir una assignació als pressupostos de l’Estat del 2012.

A final de 2011, ja amb el nou Govern del Partit Popular (PP) a l’Estat, l’Ajuntament i la plataforma seguien pressionant per aconseguir que els pressupostos incloguessin com a mínim el soterrament del primer tram de la línia de Portbou. Mentrestant continuaven les obres d’execució del túnel del FAV per Montcada.

Més informació
www.montcada.org

* L’Oficina Tècnica del Besòs fou creada el 2008 pel Consell Comarcal del Barcelonès com a instrument per a integrar i assumir les actuacions i competències del territori del Besòs, amb l’objectiu que el que hi ha a l’entorn del riu es consideri un eix urbà territorial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada