Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA
Rosa Carbó
Millora urbana del nucli antic de Tortosa Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2011

L’Ajuntament de Tortosa calcula en un 90% el grau d’execució del Pla integral del nucli antic, que permet l’obertura de noves places, la urbanització de carrers i la creació d’equipaments. Mentrestant es comencen a executar actuacions urbanístiques en altres sectors del nucli antic que van quedar fora de l’àrea d’actuació del Pla, com ara el barri de Sant Jaume.

Antecedents 2005

El municipi de Tortosa està situat a la vora del riu Ebre, té 34.473 habitants (padró municipal 2010) i concentra el 42% de la població de la comarca del Baix Ebre. El nucli antic de la ciutat té un important patrimoni històric i cultural com ara el castell àrab de la Suda, diferents arquitectures gòtiques, barroques i jueves i també restes de la muralla romana dels segles II i I aC. Està emplaçat a la part nord de la ciutat, entre les muntanyes i el riu Ebre, separat del nucli urbà actual, i el formen els barris del Garrofer, el Rastre, Santa Clara, Remolins i Sant Jaume, a més de les zones al voltant del castell i la catedral. En una superfície de 40 ha es concentra aproximadament el 10% de la població tortosina.

La situació del nucli històric
El 2003, el veïnat del nucli antic estava força envellit (el 19% tenia seixanta-cinc anys o més), especialment la població autòctona, que arribava a valors del 28% de taxa d’envelliment. Per la seva banda, la població nouvinguda suposava el 32% de la població total del barri i el lloc de procedència era molt divers, tot i que dominaven els immigrants provinents del Marroc, dels països d’Europa de l’Est i d’Amèrica del Sud*.

En aquests barris es concentrava un elevat percentatge de població amb pocs recursos i en risc de patir exclusió social. A més s’hi registraven diferents problemàtiques relacionades amb la venda i el consum de drogues i el treball sexual que van evidenciar la necessitat d’una intervenció social i urbanística.

En aquest sentit, el nucli històric presentava un estat de conservació de les edificacions deficient; de fet, el 54% dels habitatges estaven buits i alguns edificis presentaven greus mancances com ara la falta d’aigua calenta, de gas o la manca d’ascensors que dificulten la mobilitat. També hi havia problemes d’accessibilitat i d’implantació de noves edificacions, entre altres deficiències.

S’aconsegueix recolzament per desenvolupar el PINCAT
Davant d’aquesta situació, l’any 2005 l’Ajuntament de Tortosa –governat llavors pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)– va aconseguir a la segona convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES D’ATENCIÓ ESPECIAL, el recolzament econòmic per dur a terme el Pla integral del nucli antic de Tortosa (PINCAT). Va obtenir la puntuació més elevada i, entre els 17 plans integrals subvencionats, el PINCAT va ser el projecte que va rebre la major aportació econòmica, concretament 18,9 MEUR (el 50% dels quals es feia càrrec l’Ajuntament).
Vista del nucli antic i el castell de la Suda des del turó del Sitjà Foto: Moisès Jordi
L’àrea d’actuació del PINCAT estava formada pel sector de la ciutat històrica comprès entre el turó de la Suda i el turó del Sitjà, és a dir, el 44% del nucli antic, excloent-hi els barris de Remolins i de Sant Jaume, a l’oest del turó de la Suda. El pla, amb un període d’execució previst de quatre anys, tenia diversos eixos entre els quals destacava la millora de la qualitat de l’espai públic i la posada en relleu del patrimoni cultural i històric; l’esponjament de determinats espais com ara el barri del Castell, o l’espai al voltant de la Catedral per tal de facilitar l’accessibilitat; la construcció d’equipaments destinats a atendre al veïnat; l’obertura de noves places; i programes de rehabilitació d’habitatges. Una altra línia d’actuació del pla consistia a desenvolupar projectes per fomentar la cohesió social i dinamitzar econòmicament l’àrea.

Passades les eleccions locals de 2007, el nou consistori format per Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va acordar en el pacte de govern construir un nou parc d’habitatge de lloguer amb l’objectiu d’impulsar la promoció pública al nucli històric (250 pisos aproximadament), a través de l’empresa municipal de gestió urbanística Gumtsa (Gestora Urbanística Municipal de Tortosa, SA).

Endarreriments en l’execució del PINCAT
El febrer de 2009 l’Ajuntament va demanar a la Generalitat una pròrroga del PINCAT de dos anys. Entre les dificultats apuntades hi havia, d’una banda, les complicacions en els processos d’expropiació de diversos edificis per dur a terme els projectes d’esponjament i, de l’altra, l’aplicació del nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), en vigor des de 2007. A més a més, una altra dificultat per al desenvolupament del pla va ser el descobriment de diferents restes arqueològiques com ara la muralla romana –localitzada quan s’urbanitzava el carrer de Sant Domènec– el 2007 o, el 2008, la trobada a la plaça de l’Absis de la catedral d’una muralla andalusí, datada entre els segles VIII i X.

En aquest període, l’estat d’execució de les obres era d’un 12% i pràcticament no s’havien desenvolupat els projectes socials. El consistori també va determinar introduir modificacions al PINCAT per abaratir costos i agilitar processos d’expropiació. D’aquí la cancel•lació de la instal•lació d’escales automàtiques per facilitar l’accés als barris de Santa Clara i el Garrofer o la construcció d’un equipament multicultural.

Paral•lelament es van establir noves actuacions de millora en els barris del nucli històric que no estaven previstes al PINCAT. L’octubre de 2009, i amb la col•laboració de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), l’Ajuntament va determinar, després d’un concurs d’idees, que l’equip d’arquitectes (format per Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor) s’encarregaria de redactar el projecte de remodelació del barri de Sant Jaume. En paral•lel l’INCASÒL l’any 2010 va practicar actuacions d’urgència d’enderrocs i neteja en aquest mateix barri basades en l’eliminació de dues illes de cases situades en els carrers Santa Anna, Llarg de Sant Jaume i Ratlla de Sant Jaume, amb un pressupost de pràcticament 300.000 €.

S’ha de posar en relleu que al nucli antic s’havien succeït diferents episodis d’esfondraments d’edificis pel mal estat de conservació, fet que suposava un perill per la seguretat del veïnat. L’abandonament d’edificis i la manca de rehabilitació dels immobles va portar a l’aprovació per part de l’Ajuntament del Reglament del Registre municipal de solars sense edificar el 2008. Aquest text permetia al consistori inscriure al registre de la propietat la càrrega d’aquells solars que incomplien les ordres de rehabilitació, així com expropiar-los passats dos anys. De forma subsidiària l’Ajuntament s’estava fent càrrec de la rehabilitació d’aquells edificis declarats en ruïna i, en la majoria de situacions, els propietaris no acabaven de fer-se càrrec del deute.
Futura plaça dels Estudis amb la Catedral al fons Foto: Moisès Jordi
Zona de rehabilitació estratègica
El juny de 2010 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Ajuntament tortosí van signar un conveni per declarar tot el conjunt històric com a zona de rehabilitació estratègica. Aquest acord suposava la promoció i agilitació per part del DMAH de la tramitació dels projectes de rehabilitació, així com el corresponent recolzament econòmic. Respecte al consistori, aquest pacte suposava el compromís d’elaborar un pla local d’habitatge (PLH) i la divulgació de programes per tal de fomentar la rehabilitació.

A més a més, es preveia establir la seu de la delegació d’Habitatge i d’Adigsa a les Terres de l’Ebre en aquesta zona. Altres organismes tenien, igualment, l’objectiu d’establir-se al nucli antic, com ara la Conselleria de Justícia que, des de l’any 2006, tenia previst de construir un edifici judicial al carrer Mercè. No obstant això, a principi de 2011 encara es desconeixia la data d’inici de les obres, ja que el projecte s’havia paralitzat com a conseqüència dels treballs arqueològics iniciats el 2009 a partir dels quals s’havien localitzat importants troballes com ara dues làpides romanes del segle I i II. D’altra banda, estava en construcció el nou campus universitari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el barri de Remolins el qual es preveia inaugurar a final d’any.

Desenvolupament PINCAT i altres reformes dels barris històrics
Entre el 2009 i el 2011 es van anar executant la major part de les obres del PINCAT. Entre les actuacions ja finalitzades hi havia la reforma del carrer de la Rosa, la plaça de la Cinta, la plaça de l’Absis, el carrer Croeda o l’equipament municipal del carrer Montcada 27. D’altra banda, en execució hi havia la reurbanització dels carrers Canvis i del Vall, la plaça Nova de Santa Clara, la plaça Nova de Sant Tomàs i dos equipaments situats al barri de Santa Clara -el nou casal de Santa Clara i la reforma del Centre Obert Sant Francesc-. També s’estaven iniciant les obres dels carrers Sant Francesc, Progrés i Replà i de diverses noves places –un cop s’havien fet ja els enderrocaments- com les de Sant Joan, Garrofer o Estudis. Per la seva banda la plaça de la Catedral, que havia de comportar l’enderrocament de les cases de la façana fluvial, estava més encallada a causa dels problemes amb les expropiacions.

També estava en ple procés de transformació urbanística el barri del Castell. La primera fase de la intervenció estava prevista al PINCAT, és a dir, la remodelació de carrers i places, la prolongació del passeig de Ronda en tot el perímetre del turó de la Suda, la millora de la connexió amb la plaça de l’Absis i el nou parc del Castell. Aquesta intervenció havia implicat expropiacions i enderrocaments per esponjar i reurbanitzar diferents espais. Tenia un pressupost de 6,5 MEUR, sense comptar la construcció d’un centenar d’habitatges que es tenia planificat edificar en una segona fase i revendre en part a la iniciativa privada. Es preveia generar després de la reurbanització més sostre residencial, arribant als 12.000 m², és a dir, aproximadament un centenar d’habitatges més.

Respecte al projecte de remodelació del barri de Sant Jaume, l’abril de 2011, l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació puntual del POUM per crear un únic àmbit d’actuació en el barri. Per tal d’esponjar i sanejar-lo, l’Incasòl ja havia demolit 40 immobles, és a dir, un 40% de la superfície del barri. Pel que fa a la resta d’habitatges, es tenia previst desenvolupar diferents projectes de rehabilitació. Aproximadament per a tot el procés l’Incasòl tenia pressupostat 1,2 MEUR. D’altra banda, l’alcalde va explicar que des de l’Ajuntament estaven treballant per sol•licitar per a la propera convocatòria del Programa de Millora de Barris, el recolzament econòmic de la Generalitat per desenvolupar aquest pla integral.

L’Ajuntament demana una nova pròrroga
A final de 2011 l’Ajuntament calculava en un 90% el grau d’execució del PINCAT. Amb tot el consistori va decidir sol•licitar una segona pròrroga de dos anys per poder acabar les obres previstes i també per ampliar per dos anys més la concessió d’ajuts per rehabilitar façanes i reparar cobertes i elements comuns dels edificis particulars.

Més informació
www.tortosa.altanet.org/pincat/index.html
www6.gencat.cat/atlasbc/?barri=Nucli%20Antic%20%28Tortosa%29

* Dades del padró municipal de 2003 publicades a la Memòria del Pla integral del nucli antic de Tortosa, d’abril de 2005.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre
Fotogaleria relacionada