Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GESTIÓ DEL RIU ANOIA A MARTORELL
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
El riu Anoia amb el nucli antic al fons Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El març de 2011 l’Ajuntament de Martorell enllesteix les obres per dragar la llera del riu Anoia i crear uns talussos que evitin que es desbordi en episodis de pluges. Ho fa en contra de l’opinió dels grups de l’oposició dins el consistori, i també en contra de la posició de l’associació Martorell Viu, contraris a qualsevol intervenció que signifiqui una pèrdua de la naturalitat de l’espai fluvial. La polèmica entre els partidaris i els contraris de la canalització del riu es remunta a una sèrie d’aiguats que van tenir lloc durant el 2009 i el 2010 i que van provocar que l’Anoia inundés una zona d’aparcaments situats a la llera del riu.

El municipi de Martorell (26.815 habitants el 2010), al Baix Llobregat, es troba al tram final del riu Anoia, just quan desemboca al riu Llobregat. L’Anoia separa el nucli antic (la Vila) de la resta del nucli urbà, i a la plana fluvial que separa els dos nuclis s’estén una zona d’horta. En episodis de pluges torrencials, el cabal de l’Anoia augmenta considerablement, i el riu té tendència a desbordar-se per la plana al•luvial que s’estén en l’aiguabarreig amb el Llobregat, fet pel qual genera inundacions que poden afectar la població. Durant els darrers anys, la gestió del riu Anoia al seu pas per Martorell havia estat motiu de polèmiques al municipi entre els favorables i els detractors de canalitzar el riu com a mesura per evitar més inundacions.

L’Ajuntament de Martorell, governat per Convergència i Unió (CiU), s’ha mostrat sempre favorable a la canalització del riu i a integrar-lo a la trama urbana de la ciutat. El rebuig a aquestes mesures està liderat per l’entitat ecologista Martorell Viu, que rep el suport dels grups polítics a l’oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Martorell. Segons aquests grups, cal fer tot el possible per no malmetre més els espais naturals de la vila, especialment l’horta de l’Anoia, les seves ribes i riberes.

Uns aparcaments inundables desfermen la polèmica
L’any 2008 el consistori de Martorell va construir una zona d’aparcament a la llera del riu, sota del pont de l’Anoia. Martorell Viu va criticar-ho fortament, ja que considerava que generava un risc innecessari, a més d’un impacte sever sobre l’ecosistema fluvial. El març de 2009, després d’un episodi de pluges importants, aquesta zona va inundar-se. Tot i que la inundació no va provocar danys, va demostrar que l’àrea corria un risc d’inundació considerable.

Al final de l’any 2009, es va saber que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) podria multar amb 30.000 € l’Ajuntament de Martorell per les obres d’aquest aparcament, atès que s’havien fet en una zona de servitud i de policia de l’espai fluvial, i sense l’autorització pertinent. Martorell Viu i la CUP consideraven que la sanció era insuficient, ja que s’havia usurpat domini públic hidràulic i s’hi havia construït de manera il•legal. Tot i això, segons el regidor d’Urbanisme, Xavier Fonollosa, per fer les obres no calia cap informe previ, ja que l’actuació s’havia fet en sòl urbà consolidat.
El polèmic aparcament sota el pont de l'Anoia Foto: Moisès Jordi
Després de restar en suspens durant tot el 2010, al final de març de 2011 l’ACA va acabar imposant una multa de 6.000 € a l’Ajuntament per la construcció d’aparcaments “en zona inundable i sense autorització", i l’obligava a restituir deu metres de la zona construïda. Tant Martorell Viu com el mateix consistori van recórrer contra la sanció amb un recurs contenciós administratiu, i amb arguments diferents. Martorell Viu reclamava que es restituís tot el medi, i no només deu metres i es plantejava portar el cas a la Fiscalia de Medi Ambient. En canvi l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va defensar l’actuació de l’Ajuntament i va explicar que estaven negociant amb l’ACA “reperfilar” els marges de l’aparcament. Així mateix recordava que el pàrquing ja existia prèviament i que s’havia senyalitzat com a inundable.

Uns mesos més tard, a l’octubre de 2011 els eurodiputats Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC) i Oriol Junqueres (ERC) van preguntar al Parlament Europeu si les obres de l’aparcament del riu Anoia a Martorell s’adeqüen a la Directiva marc de l’aigua i al Reglament sobre zones inundables de la Unió Europea.

En paral•lel a la polèmica dels aparcaments, Martorell Viu, ICV i la CUP de Martorell també van denunciar l’àrea residencial estratègica (ARE) de l’Horta de la Vila, una de les 13 ARE DEL BAIX LLOBREGAT. El projecte urbanístic, promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasol) i l’Ajuntament, estava previst en una zona d’hortes just al nord de la Vila, al marge dret de l’Anoia poc abans de desembocar al Llobregat. Segons els opositors al projecte, l’ARE de l’Horta de la Vila es trobava, igual que els aparcaments, en zona inundable, i segons ells calia aturar-ne el desenvolupament i evitar així una nova agressió a l’espai fluvial. L’Ajuntament negava aquests arguments i defensava un projecte amb què es crearien equipaments i 200 nous pisos, la meitat dels quals de protecció oficial.

L’Ajuntament intervé per fi sobre el riu
A començament d’octubre de 2010, unes fortes pluges van fer créixer el riu Anoia fins a desbordar-se al seu pas per Martorell. El riu va inundar vials i també l’aparcament situat a la llera de l’Anoia, i va arrossegar dos cotxes fins al riu Llobregat. La resta d’incidències remarcables es van produir a l’Hospital Comarcal Sant Joan de Déu de Martorell, que va haver d’aturar la seva activitat a urgències i a les dues plantes soterrades (quiròfans i parts).

Segons l’Ajuntament, l’única solució perquè l’Anoia no tornés a provocar inundacions era canalitzar el riu. Segons l’alcalde, Salvador Esteve (CiU), durant tot el període del govern tripartit a la Generalitat, l’ACA no havia permès que es fessin treballs per rebaixar la fondària del riu. De fet, no va ser fins al novembre de 2010 que l’ACA va autoritzar a l’Ajuntament les obres per netejar la llera.

Un cop va tenir el permís de l’ACA, l’Ajuntament va iniciar els treballs per dragar la llera del riu en un tram de 500 m, per tal que la làmina d’aigua tingués més profunditat i amplada. A més, es van retirar les canyes i els matolls fins a la desembocadura al Llobregat, on es van desbrossar els marges i es van fer talussos. Aprofitant la intervenció, es van repoblar les riberes del riu amb 90 arbres d’espècies autòctones, acció que va donar peu a la creació d’un petit passeig fluvial. Als nous talussos del riu es van plantar un conjunt d’herbes en una base d’alfals que permetia fixar millor el terreny. Aquestes obres van tenir un cost de gairebé 100.000 €, finançats per l’Ajuntament, i van enllestir-se el març de 2011. L’última fase, encara sense programar, consistiria a col•locar el material urbà (bancs i papereres) i a condicionar el pas dels vianants per fer-ne un passeig urbà fluvial.
El riu Anoia prop del pont d'Anoia, després del dragatge Foto: Moisès Jordi
Segons l’Ajuntament, gràcies a aquestes obres es podria endreçar el riu i evitar que, en cas de riuada, es tornessin a repetir les inundacions passades, ja que en haver rebaixat un tram del riu i haver-ne ampliat els costats, hi hauria més espai perquè l’aigua seguís el seu curs. Alhora, el consistori defensava que la població gaudiria d’un paisatge fluvial més agradable.

També es van iniciar els treballs de construcció del nou pas de vianants sobre el riu Anoia, entre la zona de l’horta de la Vila i el barri de Can Carreras, al mateix lloc on hi havia el pas anterior, que es va endur el riu durant els forts aiguats de l’octubre de 2010. Aquest pas era molt utilitzat diàriament per veïns de la Vila que es dirigeixen a la zona de Can Carreras o a les estacions de Rodalies o dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

L’entitat ecologista Martorell Viu va afirmar que les obres de l’Ajuntament no evitarien les inundacions dels aparcaments, i va afegir que s’estaven fent sense cap estudi ambiental o hidrològic de la zona. Rafael Díez, representant de l’entitat, denunciava que s’estava modificant la llera del riu per convertir l’Anoia en un canal de l’estil del riu Besòs a Barcelona, un model incompatible amb els horts que actualment hi havia a la zona. Els ecologistes denunciaven que l’actuació podria causar la desaparició d’espècies i que l’actuació vulnerava directives europees.

A les crítiques de Martorell Viu s’hi van sumar les d’ICV, i concretament les del diputat Salvador Milà, que en una visita a la zona va anunciar que havia presentat una proposta de resolució a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, perquè considerava que l’Ajuntament de Martorell havia demanat els permisos per fer unes obres de neteja del riu i havia acabat fent una canalització encoberta que havia convertit el riu en una mena de canal encaixonat entre ciment. El diputat d’ICV va dir que la millor mesura per evitar una inundació són els terrenys agrícoles perquè es nodreixen de l’aigua i així no es produeix cap mena d’erosió.

Les pluges del març posen a prova les noves obres a l’Anoia
El mes de març de 2011, unes pluges de 100 l/m2 que van caure durant 22 hores van fer que l’Ajuntament activés de nou el Pla d’actuació municipal per a risc d’inundacions en situació d’alerta, tot i que el riu finalment no es va desbordar. L’Ajuntament considerava que les obres recents havien evitat que el riu es desbordés com havia succeït anteriorment quan havia plogut quantitats semblants. El regidor d’Urbanisme, Xavier Fonollosa, es va congratular que s’havia demostrat que la decisió del consistori havia estat correcta i va valorar que amb les obres s’havia fet un pas endavant en la millora del paisatge fluvial del riu Anoia al seu pas per Martorell.

Més informació
www.martorell.cat
www.pratrdvall.org/files/Desgavell a Martorell.pdf
www.amartorell.com/html2/public/entitats?id=35
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada