Diumenge 25 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRE PENITENCIARI PUIG DE LES BASSES (FIGUERES)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011
Les dificultats pressupostàries provoquen un nou endarreriment en l’obertura del Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres malgrat que al llarg de 2011 es completa l’equipament del centre i s’executa el vial d’accés. Resten pendents també els accessos des de la sortida nord de l’AP-7. L’ajornament rep les protestes del sindicat CCOO que denuncia el malbaratament de recursos públics i retarda la conversió de les antigues presons de Figueres i Girona en un CEIP i un centre de règim obert respectivament.
Antecedents 2006
Articles posteriors 2014
L’any 2004 el Govern de la Generalitat aprovava el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010. El 2005 el Departament de Justícia concretava l’emplaçament dels onze nous centres penitenciaris previstos a Catalunya, entre els quals el de Figueres, que es preveia al paratge del puig de les Basses, al terme municipal de Figueres però al límit amb el de Llers, a l’Alt Empordà i que hauria d’acollir els presoners dels centres penitenciaris de Figueres i Girona. El centre es trobaria a 500 metres de les urbanitzacions dels Hostalets de Llers i pròxim al castell de Sant Ferran de Figueres.
La presó de Figueres que estava en funcionament se situava al carrer de Sant Pau i tenia una capacitat per a 160 reclusos. El centre penitenciari de Figueres i el de Girona (situat al carrer Menorca) havien assolit els últims anys una massificació alarmant, especialment en el cas del de Girona, on sovint sis interns havien de compartir cel•les d’uns deu metres quadrats. A Figueres convivien dos o tres interns per cel•la.
L'Ajuntament de Figueres, que aleshores era governat pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) sense pactes i en minoria, es va mostrar a favor d’acollir l’equipament, a l’igual que el grup municipal del Partit Popular (PP), els treballadors de la presó del carrer Sant Pau i la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) reclamava una moratòria per ajornar la decisió i Convergència i Unió (CiU) s’hi oposava perquè considerava que Figueres estava discriminada en equipaments respecte de Girona. El maig del 2005 CiU va recollir més de 700 signatures en una campanya contrària a la presó.
Per una altra banda, l’Ajuntament de Llers, governat per majoria absoluta de CiU, també s’hi oposava. Carles Fortiana, alcalde de Llers, es queixava que cap entitat ecologista o de defensa del territori no protestés per aquella ubicació potencial.
A final de 2005 els ajuntaments de Llers i Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà reclamaven compensacions econòmiques per a Llers. Tot i això el Departament de Justícia va informar que les ajudes només eren concedides als municipis on es construïen els equipaments.
El nou centre penitenciari de Figueres
El Centre Penitenciari Puig de les Basses preveia una capacitat per a 750 interns i seixanta Mossos d’Esquadra per vigilar-los. La memòria presentada pel Departament de Justícia informava que la presó costaria 78’5 MEUR i que ocuparia una superfície total de 496.500 m², dels quals 61.642 m² corresponien a l’edificació, que quedaria formada per un conjunt de disset edificis. Hi havien de treballar un total de 431 persones.
A la presó s’hi projectava un edifici de control i accessos, un d’administració i direcció, un mòdul d’ingressos, deu mòduls residencials, un edifici formatiu i un per a comunicacions amb els familiars. La presó es completava amb diferents equipaments per als presos: una piscina, un poliesportiu, zones culturals i una infermeria. La resta es destinava a zones reservades per a aparcament i a parcel•les de delimitació.
El centre estaria envoltat per un doble mur de 6 metres d’altura. Per construir el mur s’utilitzarien els mateixos materials del castell de Sant Ferran. Es buscava el mínim impacte visual possible i integrar l’equipament al paratge.
La construcció de la nova presó de Figueres suposava completar la sortida de Figueres Nord de l’autopista AP-7 amb una entrada en direcció a Barcelona i la sortida dels vehicles que venien d’aquesta direcció. Des de la sortida de l’AP-7, i també a partir de l’N-II, es projectava un accés directe i fluid amb el centre penitenciari a través d’una carretera que passava pel polígon Padrosa, als Hostalets de Llers, i creuava la GIP-5107.
S’aprova el pla especial per a la construcció de la presó
El 19 de juliol de 2006 Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i Josep Maria Vallès, aleshores conseller de Justícia, van signar l’acord per a l’execució de les expropiacions dels terrenys afectats per la presó de Figueres.
Les dificultats pressupostàries provoquen un nou endarreriment en l’obertura del Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres malgrat que al llarg de 2011 es completa l’equipament del centre i s’executa el vial d’accés. Resten pendents també els accessos des de la sortida nord de l’AP-7. L’ajornament rep les protestes del sindicat CCOO que denuncia el malbaratament de recursos públics i retarda la conversió de les antigues presons de Figueres i Girona en un CEIP i un centre de règim obert respectivament.
Antecedents 2006
Articles posteriors 2014
L’any 2004 el Govern de la Generalitat aprovava el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010. El 2005 el Departament de Justícia concretava l’emplaçament dels onze nous centres penitenciaris previstos a Catalunya, entre els quals el de Figueres, que es preveia al paratge del puig de les Basses, al terme municipal de Figueres però al límit amb el de Llers, a l’Alt Empordà i que hauria d’acollir els presoners dels centres penitenciaris de Figueres i Girona. El centre es trobaria a 500 metres de les urbanitzacions dels Hostalets de Llers i pròxim al castell de Sant Ferran de Figueres.
La presó de Figueres que estava en funcionament se situava al carrer de Sant Pau i tenia una capacitat per a 160 reclusos. El centre penitenciari de Figueres i el de Girona (situat al carrer Menorca) havien assolit els últims anys una massificació alarmant, especialment en el cas del de Girona, on sovint sis interns havien de compartir cel•les d’uns deu metres quadrats. A Figueres convivien dos o tres interns per cel•la.
L'Ajuntament de Figueres, que aleshores era governat pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) sense pactes i en minoria, es va mostrar a favor d’acollir l’equipament, a l’igual que el grup municipal del Partit Popular (PP), els treballadors de la presó del carrer Sant Pau i la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) reclamava una moratòria per ajornar la decisió i Convergència i Unió (CiU) s’hi oposava perquè considerava que Figueres estava discriminada en equipaments respecte de Girona. El maig del 2005 CiU va recollir més de 700 signatures en una campanya contrària a la presó.
Per una altra banda, l’Ajuntament de Llers, governat per majoria absoluta de CiU, també s’hi oposava. Carles Fortiana, alcalde de Llers, es queixava que cap entitat ecologista o de defensa del territori no protestés per aquella ubicació potencial.
A final de 2005 els ajuntaments de Llers i Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà reclamaven compensacions econòmiques per a Llers. Tot i això el Departament de Justícia va informar que les ajudes només eren concedides als municipis on es construïen els equipaments.
El nou centre penitenciari de Figueres
El Centre Penitenciari Puig de les Basses preveia una capacitat per a 750 interns i seixanta Mossos d’Esquadra per vigilar-los. La memòria presentada pel Departament de Justícia informava que la presó costaria 78’5 MEUR i que ocuparia una superfície total de 496.500 m², dels quals 61.642 m² corresponien a l’edificació, que quedaria formada per un conjunt de disset edificis. Hi havien de treballar un total de 431 persones.
A la presó s’hi projectava un edifici de control i accessos, un d’administració i direcció, un mòdul d’ingressos, deu mòduls residencials, un edifici formatiu i un per a comunicacions amb els familiars. La presó es completava amb diferents equipaments per als presos: una piscina, un poliesportiu, zones culturals i una infermeria. La resta es destinava a zones reservades per a aparcament i a parcel•les de delimitació.
El centre estaria envoltat per un doble mur de 6 metres d’altura. Per construir el mur s’utilitzarien els mateixos materials del castell de Sant Ferran. Es buscava el mínim impacte visual possible i integrar l’equipament al paratge.
La construcció de la nova presó de Figueres suposava completar la sortida de Figueres Nord de l’autopista AP-7 amb una entrada en direcció a Barcelona i la sortida dels vehicles que venien d’aquesta direcció. Des de la sortida de l’AP-7, i també a partir de l’N-II, es projectava un accés directe i fluid amb el centre penitenciari a través d’una carretera que passava pel polígon Padrosa, als Hostalets de Llers, i creuava la GIP-5107.
S’aprova el pla especial per a la construcció de la presó
El 19 de juliol de 2006 Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i Josep Maria Vallès, aleshores conseller de Justícia, van signar l’acord per a l’execució de les expropiacions dels terrenys afectats per la presó de Figueres.
El 21 de novembre de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el pla especial per a la construcció del centre penitenciari, que va formular i trametre el Departament de Justícia i va tramitar la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG). El 27 de novembre de 2006 la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Figueres, formada per regidors del PSC, va aprovar per unanimitat la concessió de la llicència d'obres per a la construcció del centre penitenciari. Amb tot, un propietari d’uns terrenys afectats per la construcció del centre va presentar el 2007 un recurs al pla especial.
Inici d’obres
Es preveia per al mes de juny de 2007 la licitació dels treballs entre les diferents possibles propostes de les promotores. Els treballs havien de començar l’últim trimestre de l’any 2007 i, segons les previsions del Departament de Justícia, la nova presó havia d’entrar en funcionament el segon trimestre de l’any 2009.
Malgrat les previsions, no va ser fins el juny del 2008 que es va començar a fer els moviments de terra i es preveia que l’execució de l’obra tindria una durada de 27 mesos, podent-se inaugurar a finals de l’any 2010. Un any més tard, al juny de 2009, ja s’havien enllestit el 30% de les obres, tot i que en aquell moment encara no estaven resolts els accessos al centre que s’haurien de fer des del polígon dels Hostalets.
A l’agost del mateix any, però, les obres estaven quasi aturades i des del Departament de Justícia indicaven que hi havia poca activitat ja que la part més important de l’obra, que era la que requeria un major volum de treballadors, estava finalitzada i que es procediria a la contractació de les empreses que haurien d’instal•lar-hi els serveis (enllumenat, sistemes de seguretat, etc.); tot amb tot, altres fonts atribuïen l’aturada a l’endarreriment en els pagaments a les empreses contractades a causa dels problemes de finançament que la crisi va provocar.
Revisió de l’impost de construcció
El pressupost de l’obra havia estat finalment d’uns 109 MEUR, amb el que aquell augment pressupostari va obligar a l’Ajuntament de Figueres a iniciar un procés negociador amb el Departament de Justícia per revisar el cost de l’impost de construcció i obres (ICIO). El pressupost inicial presentat per la Generalitat havia estat de 68’2 MEUR, mentre que l’obra va ser adjudicada per un cost superior, de 78’5 MEUR. La Generalitat havia pagat 2’6 MEUR pel pressupost inicial, amb el que finals de l’any 2007, després de mantenir negociacions amb el regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres, Albert Ollé (CiU), va reconèixer que hauria de pagar 400.000 € més. Amb tot, Montserrat Tura, consellera de Justícia aleshores, va advertir que es feia difícil que els tres terminis de pagament es poguessin afrontar en els períodes fixats inicialment a causa de la situació econòmica.
Endarreriment en l’execució dels accessos
Tot i que les obres de construcció del centre penitenciari anaven avançant els accessos restaven per fer, fins al punt que ja entrat el mes agost del 2010, quan les obres ja estaven força avançades, l’Ajuntament de Figueres alertà al Ministeri de Foment (MIFO) i al DPTOP que si no es comprometien en la seva construcció, no els donaria les llicències d’activitat i primera ocupació. L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU) havia declarat que fins el moment només havia trobat bones paraules però cap gest oficial que fes creure que les obres començarien o es concretarien de forma immediata, tot i que des de l’any 2005 s’havien mantingut converses per tal de concretar la solució viària de connexió del nucli urbà amb la carretera de Llers i la carretera N-II i la sortida nord de l’AP-7. L’alcalde va assegurar que en alguns casos la solució podia passar amb l’adaptació dels camins d’obra ja existents, però que l’anunci del MIFO de tornar a estudiar el desdoblament de la N-II endarreria la solució al problema dels accessos al centre.
La construcció dels accessos era una obra necessària en una ciutat que presentava problemes de mobilitat i que estava pendent d’una nova ronda que hauria de permetre la descongestió del centre. El nou centre generaria nous fluxos de mobilitat ja que s’haurien de fer desplaçaments de reclusos constants als jutjats o a l’Audiència a més del trànsit habitual dels mateixos treballadors del centre i de càrrega i descàrrega d’aliments i altres mercaderies necessàries per al funcionament quotidià del centre.
Montserrat Tura, consellera de Justícia, va respondre a l’alcalde que les llicències no eren ni “graciables” ni “discrecionals” i indicà que l’amenaça era desconèixer la llei de règim local. Amb tot, reiterà el compromís del Departament en la seva execució alhora que remarcava la necessitat de Catalunya d’aquella presó i que si el projecte acomplia tots els requisits, no es podia denegar la llicència. Posava també de relleu que el Departament es podia fer càrrec dels accessos però no podia incidir en les obres de la N-II il’AP-7 ja que no depenien de Justícia.
A juliol de 2011, el vial d’accés al centre estava executat però els accessos des de l’AP-7 a l’enllaçament a Llers seguien pendents d’execució. Però Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del novembre del 2010, explicà que l’empresa Abertis estava disposada a fer les obres i que només faltava la conformitat de José Blanco, ministre de Foment.
Inici d’obres
Es preveia per al mes de juny de 2007 la licitació dels treballs entre les diferents possibles propostes de les promotores. Els treballs havien de començar l’últim trimestre de l’any 2007 i, segons les previsions del Departament de Justícia, la nova presó havia d’entrar en funcionament el segon trimestre de l’any 2009.
Malgrat les previsions, no va ser fins el juny del 2008 que es va començar a fer els moviments de terra i es preveia que l’execució de l’obra tindria una durada de 27 mesos, podent-se inaugurar a finals de l’any 2010. Un any més tard, al juny de 2009, ja s’havien enllestit el 30% de les obres, tot i que en aquell moment encara no estaven resolts els accessos al centre que s’haurien de fer des del polígon dels Hostalets.
A l’agost del mateix any, però, les obres estaven quasi aturades i des del Departament de Justícia indicaven que hi havia poca activitat ja que la part més important de l’obra, que era la que requeria un major volum de treballadors, estava finalitzada i que es procediria a la contractació de les empreses que haurien d’instal•lar-hi els serveis (enllumenat, sistemes de seguretat, etc.); tot amb tot, altres fonts atribuïen l’aturada a l’endarreriment en els pagaments a les empreses contractades a causa dels problemes de finançament que la crisi va provocar.
Revisió de l’impost de construcció
El pressupost de l’obra havia estat finalment d’uns 109 MEUR, amb el que aquell augment pressupostari va obligar a l’Ajuntament de Figueres a iniciar un procés negociador amb el Departament de Justícia per revisar el cost de l’impost de construcció i obres (ICIO). El pressupost inicial presentat per la Generalitat havia estat de 68’2 MEUR, mentre que l’obra va ser adjudicada per un cost superior, de 78’5 MEUR. La Generalitat havia pagat 2’6 MEUR pel pressupost inicial, amb el que finals de l’any 2007, després de mantenir negociacions amb el regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres, Albert Ollé (CiU), va reconèixer que hauria de pagar 400.000 € més. Amb tot, Montserrat Tura, consellera de Justícia aleshores, va advertir que es feia difícil que els tres terminis de pagament es poguessin afrontar en els períodes fixats inicialment a causa de la situació econòmica.
Endarreriment en l’execució dels accessos
Tot i que les obres de construcció del centre penitenciari anaven avançant els accessos restaven per fer, fins al punt que ja entrat el mes agost del 2010, quan les obres ja estaven força avançades, l’Ajuntament de Figueres alertà al Ministeri de Foment (MIFO) i al DPTOP que si no es comprometien en la seva construcció, no els donaria les llicències d’activitat i primera ocupació. L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU) havia declarat que fins el moment només havia trobat bones paraules però cap gest oficial que fes creure que les obres començarien o es concretarien de forma immediata, tot i que des de l’any 2005 s’havien mantingut converses per tal de concretar la solució viària de connexió del nucli urbà amb la carretera de Llers i la carretera N-II i la sortida nord de l’AP-7. L’alcalde va assegurar que en alguns casos la solució podia passar amb l’adaptació dels camins d’obra ja existents, però que l’anunci del MIFO de tornar a estudiar el desdoblament de la N-II endarreria la solució al problema dels accessos al centre.
La construcció dels accessos era una obra necessària en una ciutat que presentava problemes de mobilitat i que estava pendent d’una nova ronda que hauria de permetre la descongestió del centre. El nou centre generaria nous fluxos de mobilitat ja que s’haurien de fer desplaçaments de reclusos constants als jutjats o a l’Audiència a més del trànsit habitual dels mateixos treballadors del centre i de càrrega i descàrrega d’aliments i altres mercaderies necessàries per al funcionament quotidià del centre.
Montserrat Tura, consellera de Justícia, va respondre a l’alcalde que les llicències no eren ni “graciables” ni “discrecionals” i indicà que l’amenaça era desconèixer la llei de règim local. Amb tot, reiterà el compromís del Departament en la seva execució alhora que remarcava la necessitat de Catalunya d’aquella presó i que si el projecte acomplia tots els requisits, no es podia denegar la llicència. Posava també de relleu que el Departament es podia fer càrrec dels accessos però no podia incidir en les obres de la N-II il’AP-7 ja que no depenien de Justícia.
A juliol de 2011, el vial d’accés al centre estava executat però els accessos des de l’AP-7 a l’enllaçament a Llers seguien pendents d’execució. Però Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del novembre del 2010, explicà que l’empresa Abertis estava disposada a fer les obres i que només faltava la conformitat de José Blanco, ministre de Foment.
Impacte visual del centre penitenciari
Un cop les obres de construcció del nou centre ja estaven engegades, des de diferents sectors de població es va percebre clarament el fort impacte visual que tindria l’equipament ja que es trobava emplaçat sobre un turó que presideix la plana empordanesa, i que aquest impacte seria major un cop s’instal•lessin les torres d’il•luminació, requisit necessari per un equipament d’aquestes característiques.
Per tal de minimitzar els efectes visuals al 2009 Richard Elelman (Iniciativa per Catalunya–Verds, ICV), regidor de Medi Natural de l’Ajuntament de Figueres, i Joan Josep Isern, director d’infraestructures del Departament de Justícia, van acordar que es plantarien arbres amb una alçària mínima de 7 metres al voltant de la presó i que des del Departament es buscaria la manera de reduir al màxim la contaminació lumínica tot mantenint els mínims de seguretat establerts.
Nul•litat del pla especial
Al juliol del 2011, quan l’equipament penitenciari estava quasi acabat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que declarava nul el pla especial que havia permès la seva construcció per defectes en la forma i el procediment, deixant la presó en una situació d’il•legalitat urbanística fins que no es refès el procés, amb el que no es podria concedir la llicència d’activitats. El Departament de Justícia podia presentar un recurs a la sentència o, alternativament, es podia iniciar una nova tramitació del pla.
Amb tot, Justícia ja havia fet els tràmits necessaris per a modificar el pla especial avançant-se així a la resolució del TSJC, amb el que va presentar un recurs a la sentència. Així doncs, per Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia, la sentència no havia de suposar problemes a l’obertura del centre en les dates previstes, el primer semestre del 2012.
Obertura del centre i ajornament
En un principi es preveia que el nou centre podria entrar en funcionament a finals del 2010, però els endarreriments en l’equipament i els accessos van fer revisar el calendari proposant-se el febrer del 2011 com a nova data. Tot amb tot, les dificultats per crear una unitat d’agents de Mossos d’Esquadra que prestés servei a la presó donada la manca d’agents a la regió policial de Girona, suposà un nou endarreriment a la seva obertura.
El nou incompliment en el calendari comportà que Pilar Fernández Bozal, declarés que la nova presó no entraria en funcionament fins que no estigués completament finalitzat l’equipament del centre, i va donar com a nova data d’obertura la més tardana al calendari previst per l’anterior consellera de Justícia, a finals del primer semestre del 2012, molt possiblement el mes de maig. Al juliol de 2011 ja s’havia acabat d’equipar la cuina i la bugaderia i era previst que al mes de novembre, Institut Català de la Salut (ICS) ja hauria aprovisionat el centre de tot el material necessari. Per a l’’equipament del centre es van destinar diverses partides que en conjunt sumaven més d’un milió d’euros.
Així mateix, Fernández Bozal criticà a l’anterior Govern de la Generalitat, a qui va acusar de desenvolupar un model de política penitenciària que suposava un alt cost econòmic i que comportava la reducció de la capacitat dels nous centres penitenciaris, alhora que alguns d’ells s’havien hagut d’inaugurar quan encara no estaven del tot finalitzats.
Per una altra banda, a l’octubre de 2011 el sindicat Comissions Obreres (CCOO) denunciava que el cost de manteniment mensual del centre era d’1 MEUR mensuals, considerant-ho un malbaratament de recursos públics i exigint que s’inaugurés el més aviat possible per la qual cosa a finals del mes de setembre es van concentrar davant el centre penitenciari. Segons el sindicat, un equip de persones portava nou mesos fent tasques de manteniment i organització mentre hi havia treballadors pendents de ser traslladats i uns altres que ja havien aprovat unes oposicions però que no podien treballar al lloc assignat perquè encara no estava en marxa.
Nous usos per les antigues presons de Figueres i Girona
Un cop es posi en funcionament el centre penitenciari del Puig de les Basses, l’Ajuntament de Figueres es posarà a treballar amb el Departament d’Ensenyament per a reconvertir l’antic centre en un CEIP. L’alcalde, Santi Vila, explicà que al llarg del 2012 es podria fer el projecte de remodelació i adaptació i que al 2013 es podria licitar les obres. Per altra banda, la presó de Girona, un cop buida, serà utilitzada com a centre de règim obert, segons declaracions de la consellera de Justícia.
Tot i que es preveia que a principi del 2012 es podria començar a fer el trasllat, que seria progressiu i que s’iniciaria primer amb els treballadors i finalment amb els reclusos, a principi de desembre de 2011 el diari Ara informava que l’obertura de la presó patiria un nou endarreriment a causa de les dificultats pressupostàries. Així la posada en funcionament del centre es podia posposar fins el segon semestre de 2012 tot i que a finals d’any el 2013 era la data considerada més versemblant. En tot cas, segons informava el diari digital emporda.info, en la seva edició de 30 de desembre, el Departament de Justícia de la Generalitat ja no volia posar més dates i va afirmar que el calendari d’obertura del centre quedava supeditat als recursos del Govern per al proper exercici.
Un cop les obres de construcció del nou centre ja estaven engegades, des de diferents sectors de població es va percebre clarament el fort impacte visual que tindria l’equipament ja que es trobava emplaçat sobre un turó que presideix la plana empordanesa, i que aquest impacte seria major un cop s’instal•lessin les torres d’il•luminació, requisit necessari per un equipament d’aquestes característiques.
Per tal de minimitzar els efectes visuals al 2009 Richard Elelman (Iniciativa per Catalunya–Verds, ICV), regidor de Medi Natural de l’Ajuntament de Figueres, i Joan Josep Isern, director d’infraestructures del Departament de Justícia, van acordar que es plantarien arbres amb una alçària mínima de 7 metres al voltant de la presó i que des del Departament es buscaria la manera de reduir al màxim la contaminació lumínica tot mantenint els mínims de seguretat establerts.
Nul•litat del pla especial
Al juliol del 2011, quan l’equipament penitenciari estava quasi acabat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que declarava nul el pla especial que havia permès la seva construcció per defectes en la forma i el procediment, deixant la presó en una situació d’il•legalitat urbanística fins que no es refès el procés, amb el que no es podria concedir la llicència d’activitats. El Departament de Justícia podia presentar un recurs a la sentència o, alternativament, es podia iniciar una nova tramitació del pla.
Amb tot, Justícia ja havia fet els tràmits necessaris per a modificar el pla especial avançant-se així a la resolució del TSJC, amb el que va presentar un recurs a la sentència. Així doncs, per Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia, la sentència no havia de suposar problemes a l’obertura del centre en les dates previstes, el primer semestre del 2012.
Obertura del centre i ajornament
En un principi es preveia que el nou centre podria entrar en funcionament a finals del 2010, però els endarreriments en l’equipament i els accessos van fer revisar el calendari proposant-se el febrer del 2011 com a nova data. Tot amb tot, les dificultats per crear una unitat d’agents de Mossos d’Esquadra que prestés servei a la presó donada la manca d’agents a la regió policial de Girona, suposà un nou endarreriment a la seva obertura.
El nou incompliment en el calendari comportà que Pilar Fernández Bozal, declarés que la nova presó no entraria en funcionament fins que no estigués completament finalitzat l’equipament del centre, i va donar com a nova data d’obertura la més tardana al calendari previst per l’anterior consellera de Justícia, a finals del primer semestre del 2012, molt possiblement el mes de maig. Al juliol de 2011 ja s’havia acabat d’equipar la cuina i la bugaderia i era previst que al mes de novembre, Institut Català de la Salut (ICS) ja hauria aprovisionat el centre de tot el material necessari. Per a l’’equipament del centre es van destinar diverses partides que en conjunt sumaven més d’un milió d’euros.
Així mateix, Fernández Bozal criticà a l’anterior Govern de la Generalitat, a qui va acusar de desenvolupar un model de política penitenciària que suposava un alt cost econòmic i que comportava la reducció de la capacitat dels nous centres penitenciaris, alhora que alguns d’ells s’havien hagut d’inaugurar quan encara no estaven del tot finalitzats.
Per una altra banda, a l’octubre de 2011 el sindicat Comissions Obreres (CCOO) denunciava que el cost de manteniment mensual del centre era d’1 MEUR mensuals, considerant-ho un malbaratament de recursos públics i exigint que s’inaugurés el més aviat possible per la qual cosa a finals del mes de setembre es van concentrar davant el centre penitenciari. Segons el sindicat, un equip de persones portava nou mesos fent tasques de manteniment i organització mentre hi havia treballadors pendents de ser traslladats i uns altres que ja havien aprovat unes oposicions però que no podien treballar al lloc assignat perquè encara no estava en marxa.
Nous usos per les antigues presons de Figueres i Girona
Un cop es posi en funcionament el centre penitenciari del Puig de les Basses, l’Ajuntament de Figueres es posarà a treballar amb el Departament d’Ensenyament per a reconvertir l’antic centre en un CEIP. L’alcalde, Santi Vila, explicà que al llarg del 2012 es podria fer el projecte de remodelació i adaptació i que al 2013 es podria licitar les obres. Per altra banda, la presó de Girona, un cop buida, serà utilitzada com a centre de règim obert, segons declaracions de la consellera de Justícia.
Tot i que es preveia que a principi del 2012 es podria començar a fer el trasllat, que seria progressiu i que s’iniciaria primer amb els treballadors i finalment amb els reclusos, a principi de desembre de 2011 el diari Ara informava que l’obertura de la presó patiria un nou endarreriment a causa de les dificultats pressupostàries. Així la posada en funcionament del centre es podia posposar fins el segon semestre de 2012 tot i que a finals d’any el 2013 era la data considerada més versemblant. En tot cas, segons informava el diari digital emporda.info, en la seva edició de 30 de desembre, el Departament de Justícia de la Generalitat ja no volia posar més dates i va afirmar que el calendari d’obertura del centre quedava supeditat als recursos del Govern per al proper exercici.
