Dimarts 2 de Setembre de 2014
CENTRAL TÈRMICA DEL BESÒS (SANT ADRIÀ DE BESÒS)
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
En primer terme l'ecoparc i la incineradora, en segon pla la nova central tèrmica i al fons les tres xemeneies Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El març de 2011 s’inaugura un nou grup de cicle combinat a la central tèrmica del Besòs, a Sant Adrià, que fa que aquesta assoleixi una potència de 1.600 MW, equivalent al consum de 2 milions de persones. La nova instal•lació, una de les més modernes de l’Estat espanyol, ha de substituir l’antiga central del marge esquerre del riu, caracteritzada per tres grans xemeneies de 200 metres d’alçada. Davant la voluntat manifesta de la població de Sant Adrià de conservar aquest element del paisatge litoral, l’Ajuntament cerca projectes que permetin aprofitar les instal•lacions.

Antecedents 2006, 2008

Articles posteriors 2012

Sant Adrià de Besòs és el municipi més petit del Barcelonès, amb una superfície de 3,8 km2 i una població de 34.104 persones l’any 2010. El riu Besòs travessa el municipi, i la seva desembocadura és un dels trets més característics del litoral de la ciutat. Històricament, la ciutat ha acollit diverses instal•lacions industrials, i sobretot energètiques. L’any 1912 s’hi va construir la primera central tèrmica de Barcelona, que utilitzava carbó com a combustible. A principi dels anys setanta, Fecsa Endesa va remodelar aquesta central construint-hi tres grans xemeneies, uns elements que han definit el paisatge del Barcelonès Nord durant els darrers 35 anys. Uns anys abans, s’havien construït dos nous grups tèrmics al marge dret del Besòs (Besòs 1 i Besòs 2), al costat dels quals l’any 2004 Endesa i Gas Natural van construir dues noves centrals de cicle combinat (Besòs 3 i Besòs 4).

L’any 2005 l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i l’empresa elèctrica Fecsa Endesa van signar un conveni per construir una nova central tèrmica de cicle combinat en l’espai ocupat pels grups Besòs 1 i Besòs 2, que s’haurien d’enderrocar, i també al costat de l’Ecoparc 3 del Besòs, que des de 2006 tracta i valoritza energèticament (amb una incineradora de 2,5 MW) la fracció resta dels residus municipals procedents de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona (unes 400.000 tones/any). Tots aquests equipaments ocuparien un sector d’1,5 ha situat entre el Besòs, el mar, el parc del Fòrum (Barcelona) i les vies del Trambesòs.

Inaugurada la nova tèrmica del Besòs
Després de cinc anys d’haver estat projectada i de 436 MEUR d’inversió, Fecsa Endesa va posar en marxa, el desembre de 2010, la nova planta de cicle combinat, denominada Besòs 5 per diferenciar-la dels grups 3 i 4 –un d’Endesa i un altre de Gas Natural. Amb una potència de 859 MW, la nova central permetia duplicar la capacitat energètica per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana i assolir una potència de 1.600 MW, equivalent al consum elèctric de prop de 2 milions de persones. Es recuperava, així, la potència perduda amb la desactivació, l’any 2005, dels grups 1 i 2, que van ser enderrocats el juliol de 2007 per construir-hi la nova central.

Segons el director general d’Endesa Generació, Manuel Morán, amb el nou grup tèrmic es cobria el 120% de la demanda del territori. A aquest subministrament caldria sumar-hi en el futur els 800 MW que sorgirien de l’altra planta de cicle combinat que Gas Natural estava construint al PORT DE BARCELONA.
La central tèrmica del Besòs i el Trambesòs Foto: Moisès Jordi
Una de les principals característiques de Besòs 5 era que utilitzés dues turbines amb gas natural com a combustible i una tercera turbina utilitzés el vapor d’aigua generat per les altres turbines, formant un sistema de cicles termodinàmics combinats. Això permetia uns rendiments nets superiors al 58%, en comparació amb les centrals que utilitzen fuel o gasoil. Així, presentava unes baixes emissions de gas a l’atmosfera, unes 600.000 tones anuals menys de CO2 segons Endesa. Els responsables de la central destacaven que era una de les instal•lacions de producció energètica més avançades d’Espanya.

Durant la inauguració de la nova central, a final de març de 2011, el president de la Generalitat, Artur Mas, va agrair la generositat de Sant Adrià de Besòs per acollir un tipus d’instal•lació que ningú no desitja tenir a prop. A banda de rebre aquest agraïment, l’alcalde adrianenc, Jesús María Canga del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va demanar compensacions econòmiques per a municipis que, com Sant Adrià, suporten l’impacte d’una gran infraestructura energètica: la creació d’un cànon ambiental, o regular que les empreses deixin a la vila un 1,5% del que facturen, una taxa habitual de la qual les elèctriques estan exemptes.

Taula 1 Centrals tèrmiques situades a Sant Adrià de Besòs

Nom Ubicació Inici Final Potència Explotació Tecnologia
Sant Adrià 1 i 3 Marge esquerre Besòs 1976 2011 575 MW Endesa Covencionial
Besòs 1 i 2 Marge dret Besòs 1972 2005 450 MW Endesa Convencional
Besòs 3 Marge dret Besòs 2004 - 419 MW Endesa Cicle combinat
Besòs 4 Marge dret Besòs 2004 - 400 MW Gas natural Cicle combinat
Besòs 5 Marge dret Besòs 2010 - 859 MW Endesa Cicle combinat

Buscant un futur per a les tres xemeneies
L’entrada en funcionament del nou grup elèctric va significar l’apagament gradual de la central tèrmica situada al marge esquerre del riu, i que es caracteritza per tres xemeneies imponents, de més de 200 m d’alçada. Durant els darrers anys, els grups 1 i 3 de la central ja funcionaven al mínim rendiment, però la desactivació definitiva depenia del vistiplau del Ministeri d’Indústria. Mentrestant, Endesa havia de mantenir operativa tota la instal•lació per fer front a qualsevol tipus d’emergència energètica.

Durant els darrers anys, Sant Adrià de Besòs va debatre l’interès de mantenir o no les tres xemeneies un cop Fecsa-Endesa clausurés la central. En una consulta popular del gener de 2008, un 82% dels votants (respecte d’un 9% del cens) es va mostrar a favor de mantenir les tres xemeneies, en tant que significaven un referent paisatgístic i identitari del municipi, i un símbol de l’etapa industrial de la comarca. El consistori adrianenc proposava reutilitzar l’espai, sense que això comportés cap despesa municipal.

Alguns dels referents per a la transformació de la tèrmica eren la central elèctrica de Bankside, a Londres, que l’any 2000 va convertir-se en la prestigiosa galeria d’art Tate Modern, i la Centrale Montemartini, a Roma, que l’any 1997 va passar a acollir el museu arqueològic de la capital italiana. A principi de 2010, les tres xemeneies van ser objecte de diversos projectes acadèmics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i també van ser escenari d’un seminari sobre el reciclatge de paisatges industrials, en el marc de l’ANY CERDÀ.
Les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià Foto: Àlex Tarroja
Després de valorar diverses opcions (entre les quals un museu del transport i la seu del Memorial Democràtic), la Generalitat va acordar amb l’Ajuntament de Sant Adrià d’impulsar un projecte de reconversió de l’antiga central en un centre d’interpretació de l’energia. El projecte, que costaria uns 15 MEUR i es finançaria amb fons europeus, permetria destinar la resta de la instal•lació a altres usos culturals i socials. L’Ajuntament de Barcelona també s’havia interessat pel projecte museogràfic, que seria coherent amb la instal•lació del campus d’enginyeries industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a la Zona Fòrum (TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA ZONA FÒRUM), que també acull la central fotovoltaica de la ciutat.

El projecte museogràfic, dissenyat per l’Estudi Ramon Folch (ERF), proposava transformar una xemeneia i una sala de turbines en un espai que exposés materials històrics del patrimoni energètic de Catalunya com ara turbines, calderes i altres elements generadors d’electricitat, i acollir sales per fer-hi exposicions, projeccions i arxius documentals. Segons ERF, el museu seria ampliable a les altres dues xemeneies, i una d’aquestes podria esdevenir un mirador del litoral barceloní.

No obstant això, l’alcalde adrianenc descartava l’ocupació de les altres dues xemeneies i de la resta de la central com a museu i obria la possibilitat que la seva superfície –unes 10 ha– pogués ser destinada a projectes d’iniciativa privada que convertissin l’espai en un centre d’atracció metropolitana i estatal. L’alcalde també va reconèixer l’interès de crear una zona residencial al voltant de les tres xemeneies, que permetés una autèntica transformació urbana al front marítim de la ciutat, des del límit amb Badalona fins al Besòs. Amb tot, aquests projectes restaven condicionats a l’evolució del sector de la construcció i de la crisi econòmica.

Miguel Monzón, darrer director de la central, qüestionava que es donés estatus d’antiguitat a uns equips construïts feia 35 anys, i l’empresa recordava que els terrenys i la central continuaven sent de propietat privada. Tanmateix, Endesa es comprometia a pagar seguretat privada per evitar l’entrada d’intrusos al recinte, i a mantenir la instal•lació per al bon funcionament de les antenes de telefonia mòbil i les llums de guia per a les aeronaus.

Les tres xemeneies, inactives
A final de 2011 la central de les tres xemeneies ja estava completament inactiva tot i que es mantenia operativa per si hi havia alguna emergència energètica. Es preveia el desmantellament, valorat en uns 9 MEUR, per al final de l’any 2012. A les mateixes dates no hi havia encara cap compromís ferm per a la construcció del futur museu de l’energia ni de cap altre equipament privat, però l’alcalde de Sant Adrià confiava a poder donar un ús almenys a una de les tres xemeneies.

Més informació
3xemeneies.blogspot.com
www.amb.cat/web/emma/residus/instalacions_equipaments/ecoparcs/ecoparc_mediterrani
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès