Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRAL DE BIOMASSA DE CASSÀ DE LA SELVA
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El desembre de 2011 l'Ajuntament de Cassà de la Selva modifica el POUM per permetre la construcció d’una central de biomassa amb aprofitament energètic i tèrmic al polígon El Trust, que s’ha de convertir en la més gran del país. Tots els grups municipals es mostren favorables al projecte al considerar que serà positiu pel medi ambient i el desenvolupament local, si bé una plataforma ciutadana alerta dels impactes mediambientals i paisatgístics.
Les CENTRALS DE BIOMASSA són instal•lacions que obtenen energia mitjançant la crema de biomassa, és a dir de matèria orgànica originada en un procés biològic. A més de produir electricitat, que està subvencionada, sovint aprofiten l’energia calorífica del procés per alimentar xarxes de calefacció. Es considera una font d’energia renovable i neta ja que, malgrat que emet CO2, el balanç final és neutre ja que el carboni que s’allibera forma part de l’atmosfera (absorbida i alliberada contínuament per les plantes) i no del subsòl, que ha estat capturat en èpoques remotes.
La major part de la biomassa és d’origen forestal però també pot provenir de la indústria de la transformació de la fusta, de fangs de depuradora o de les restes dels sectors agrícoles, ramaders i de jardineria. A Catalunya únicament hi ha una central de biomassa amb aprofitament energètic, a Móra d’Ebre (0,5 MW), malgrat que existeixen un bon nombre de calderes alimentades amb biomassa per obtenir calor a les llars, les activitats econòmiques o els edificis públics. El Pla d’Energia 2006-2015 marca com a objectiu arribar als 50,3 MW d’energia elèctrica produïda.
Arran de les NEVADES DEL MARÇ DE 2010, que van deixar una gran quantitat de branques i restes forestals a l’interior dels boscos, es va intensificar el debat sobre la necessitat d’aprofitar la biomassa que, a causa de la manca de centrals al nostre país, va haver de ser enviada en vaixell a Itàlia. A final d’aquell mateix any hi havia en tràmit un gran nombre de projectes de plantes de biomassa a poblacions com SANT PERE DE TORELLÓ (Osona), LA GARRIGA (Vallès Occidental), RIBERA D’URGELLET (Alt Urgell), Puig-reig (Berguedà), Talavera (la Segarra), Tremp (Pallars Jussà), Albons (Baix Empordà), Santa Coloma de Farners (la Selva) o Cassà de la Selva (el Gironès).
Es projecta una central de biomassa a Cassà
El juny de 2008 l’empresa Enerfust XXI -formada per un grup d’empresaris de les comarques gironines dels sectors agroforestal, surer i elèctric- van fer públic el projecte d’una central de biomassa amb aprofitament energètic i tèrmic al costat del polígon industrial El Trust de Cassà de la Selva, just al límit amb el terme municipal de Llagostera. Se situava a dos quilòmetres del nucli urbà de Cassà i a 3,5 del de Llagostera i a prop d’un quilòmetre del límit del PEIN de les Gavarres.
La central utilitzaria com a material estella forestal, és a dir fragments de fusta i escorça procedents d’estassades, aclarides i podes de boscos, d’arbrat urbà i de cultius energètics. Els promotors justificaven la ubicació per la proximitat amb el massís de les Gavarres, per la vinculació de Cassà amb la indústria forestal i surera i perquè aquest municipi promou les energies renovables amb una fira anual. Es pretenien crear 14 llocs de treball de manera directa –per fer funcionar la planta- i al voltant de 90 de manera indirecta -per abastir els recursos que necessita la instal•lació-.
La central generarà un total de 7 MW elèctrics, que s’abocaran a una subestació de la línia elèctrica de 132 kV de les Gavarres –que comunica Girona i la Costa Brava Central- situada a uns 700 metres del polígon. Aquesta potència equival a la que generen entre dos i tres aerogeneradors d’un parc eòlic. A més la central produirà 30 MW d’energia tèrmica que vendran a indústries del polígon industrial El Trust i subministrarà biomassa forestal a equipaments públics del municipi (poliesportiu, piscina, escoles...) que disposin de calderes. A més de la generació de CO2 –que, com s’ha dit, es considera neutre- es preveuen emissions d’òxid de sofre i de nitrogen, però en concentracions molt més baixes que en la crema de combustibles fòssils convencionals. Les cendres resultants de la crema poden ser utilitzades per les cimenteres en els seus processos productius.
La central ocuparà 4,5 hectàrees d’un solar forestal ubicat al costat del polígon industrial El Trust, en sòl no urbanitzable però en continuïtat amb el sòl industrial. Els promotors recordaven que, segons la Llei d’urbanisme, el sòl no urbanitzable es pot destinar a actuacions específiques d’interès general com per exemple la producció d’energia a partir de fonts renovables. Prop de la meitat de la superfície estarà destinada a l’emmagatzematge de la biomassa i la resta a la maquinària necessària, com la trituradora, la caldera, la turbina, els aerocondensadors o la xemeneia. La nau central tindrà una alçada de 23 metres i la xemeneia de 26, si bé tota la planta estarà soterrada deu metres per reduir l’impacte visual.
El projecte tenia el suport dels quatre grups polítics amb presència a l’Ajuntament de Cassà de la Selva, tant dels tres que formaven el govern municipal –Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i l’Alternativa- com de l’únic grup de l’oposició –Convergència i Unió (CiU)-.
El desembre de 2011 l'Ajuntament de Cassà de la Selva modifica el POUM per permetre la construcció d’una central de biomassa amb aprofitament energètic i tèrmic al polígon El Trust, que s’ha de convertir en la més gran del país. Tots els grups municipals es mostren favorables al projecte al considerar que serà positiu pel medi ambient i el desenvolupament local, si bé una plataforma ciutadana alerta dels impactes mediambientals i paisatgístics.
Les CENTRALS DE BIOMASSA són instal•lacions que obtenen energia mitjançant la crema de biomassa, és a dir de matèria orgànica originada en un procés biològic. A més de produir electricitat, que està subvencionada, sovint aprofiten l’energia calorífica del procés per alimentar xarxes de calefacció. Es considera una font d’energia renovable i neta ja que, malgrat que emet CO2, el balanç final és neutre ja que el carboni que s’allibera forma part de l’atmosfera (absorbida i alliberada contínuament per les plantes) i no del subsòl, que ha estat capturat en èpoques remotes.
La major part de la biomassa és d’origen forestal però també pot provenir de la indústria de la transformació de la fusta, de fangs de depuradora o de les restes dels sectors agrícoles, ramaders i de jardineria. A Catalunya únicament hi ha una central de biomassa amb aprofitament energètic, a Móra d’Ebre (0,5 MW), malgrat que existeixen un bon nombre de calderes alimentades amb biomassa per obtenir calor a les llars, les activitats econòmiques o els edificis públics. El Pla d’Energia 2006-2015 marca com a objectiu arribar als 50,3 MW d’energia elèctrica produïda.
Arran de les NEVADES DEL MARÇ DE 2010, que van deixar una gran quantitat de branques i restes forestals a l’interior dels boscos, es va intensificar el debat sobre la necessitat d’aprofitar la biomassa que, a causa de la manca de centrals al nostre país, va haver de ser enviada en vaixell a Itàlia. A final d’aquell mateix any hi havia en tràmit un gran nombre de projectes de plantes de biomassa a poblacions com SANT PERE DE TORELLÓ (Osona), LA GARRIGA (Vallès Occidental), RIBERA D’URGELLET (Alt Urgell), Puig-reig (Berguedà), Talavera (la Segarra), Tremp (Pallars Jussà), Albons (Baix Empordà), Santa Coloma de Farners (la Selva) o Cassà de la Selva (el Gironès).
Es projecta una central de biomassa a Cassà
El juny de 2008 l’empresa Enerfust XXI -formada per un grup d’empresaris de les comarques gironines dels sectors agroforestal, surer i elèctric- van fer públic el projecte d’una central de biomassa amb aprofitament energètic i tèrmic al costat del polígon industrial El Trust de Cassà de la Selva, just al límit amb el terme municipal de Llagostera. Se situava a dos quilòmetres del nucli urbà de Cassà i a 3,5 del de Llagostera i a prop d’un quilòmetre del límit del PEIN de les Gavarres.
La central utilitzaria com a material estella forestal, és a dir fragments de fusta i escorça procedents d’estassades, aclarides i podes de boscos, d’arbrat urbà i de cultius energètics. Els promotors justificaven la ubicació per la proximitat amb el massís de les Gavarres, per la vinculació de Cassà amb la indústria forestal i surera i perquè aquest municipi promou les energies renovables amb una fira anual. Es pretenien crear 14 llocs de treball de manera directa –per fer funcionar la planta- i al voltant de 90 de manera indirecta -per abastir els recursos que necessita la instal•lació-.
La central generarà un total de 7 MW elèctrics, que s’abocaran a una subestació de la línia elèctrica de 132 kV de les Gavarres –que comunica Girona i la Costa Brava Central- situada a uns 700 metres del polígon. Aquesta potència equival a la que generen entre dos i tres aerogeneradors d’un parc eòlic. A més la central produirà 30 MW d’energia tèrmica que vendran a indústries del polígon industrial El Trust i subministrarà biomassa forestal a equipaments públics del municipi (poliesportiu, piscina, escoles...) que disposin de calderes. A més de la generació de CO2 –que, com s’ha dit, es considera neutre- es preveuen emissions d’òxid de sofre i de nitrogen, però en concentracions molt més baixes que en la crema de combustibles fòssils convencionals. Les cendres resultants de la crema poden ser utilitzades per les cimenteres en els seus processos productius.
La central ocuparà 4,5 hectàrees d’un solar forestal ubicat al costat del polígon industrial El Trust, en sòl no urbanitzable però en continuïtat amb el sòl industrial. Els promotors recordaven que, segons la Llei d’urbanisme, el sòl no urbanitzable es pot destinar a actuacions específiques d’interès general com per exemple la producció d’energia a partir de fonts renovables. Prop de la meitat de la superfície estarà destinada a l’emmagatzematge de la biomassa i la resta a la maquinària necessària, com la trituradora, la caldera, la turbina, els aerocondensadors o la xemeneia. La nau central tindrà una alçada de 23 metres i la xemeneia de 26, si bé tota la planta estarà soterrada deu metres per reduir l’impacte visual.
El projecte tenia el suport dels quatre grups polítics amb presència a l’Ajuntament de Cassà de la Selva, tant dels tres que formaven el govern municipal –Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i l’Alternativa- com de l’únic grup de l’oposició –Convergència i Unió (CiU)-.
Es crea una plataforma de rebuig
Des que es va conèixer el projecte un grup de veïns de Cassà de la Selva i de Llagostera, en especial dels veïnats i masies més properes al polígon El Trust, van mostrar la seva inquietud per les conseqüències ambientals i paisatgístiques de la central i van crear la Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera. Un dels integrants de la plataforma era el regidor de CiU de Cassà Emili Rebugent, que anteriorment havia estat regidor d’urbanisme de la localitat, si bé el seu posicionament no tenia el suport de la resta del grup.
La Plataforma considerava que l’emissió de partícules de la xemeneia tindria greus conseqüències ambientals i de salut i a més es produirien problemes de males olors. Posaven en dubte que aquestes instal•lacions tinguessin un balanç neutre en CO2 ja que calculaven que la biomassa procediria d’un radi d’uns 50 quilòmetres al voltant de la central i les emissions sortien només d’un únic punt, de tal manera que la massa forestal no podria absorbir tot el CO2 emès.
Pel que fa a l’emplaçament malgrat reconèixer que les instal•lacions d’energia renovable podien situar-se en sòl no urbanitzable, recordaven que el POUM de Cassà de la Selva, aprovat el 2009, fixava que aquestes activitats no s’havien d’ubicar en àmbits sotmesos a règims d’especial protecció. En aquest sentit argumentaven que la parcel•la afectada estava classificada amb la clau C, “Zona d’espai natural de la serra de les Gavarres”, que tenia un règim de protecció molt similar al del PEIN de les Gavarres. A més advertien de l’impacte paisatgístic sobre la plana de Cassà i Llagostera.
Aprovació inicial del projecte i rebuig d’Urbanisme
L’abril de 2010 el projecte bàsic de la central va rebre el Certificat de compatibilitat urbanística per part de l’Ajuntament i dos mesos més tard es va sotmetre a informació pública. Durant aquest període la Plataforma Antiincineradora va presentar al•legacions en contra, que tenien el suport de 250 persones. A final de juliol la Junta de Govern de l’Ajuntament de Cassà de la Selva va fer l’aprovació inicial i va traslladar tota la documentació a la Comissió Territorial d’Urbanisme –que havia d’emetre un informe preceptiu- i a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) –que havia d’elaborar un informe sobre emissions a l’atmosfera i a l’aigua i sobre la producció i gestió de residus-. Acabats aquests tràmits només restaria l’atorgament de la llicència per part de l’Ajuntament, que es preveia pel 2011.
El març de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va decidir, en el seu informe, suspendre la central de biomassa al considerar que no s’adaptava al planejament urbanístic de Cassà. Reconeixien que era positiu que s’emplacés al costat d’una zona industrial però no que estigués en sòl no urbanitzable. Per això proposaven que es modifiqués el POUM de Cassà per passar els terrenys a sòl urbanitzable i per incloure un vial d’accés a la planta.
Malgrat l’informe d’Urbanisme els promotors van mantenir la voluntat de tirar endavant el projecte, tot i que lamentaven que podia posposar la seva entrada en funcionament. En aquest sentit recordaven que a Catalunya només un 17% de l’energia prové de fonts renovables i que l’existència d’una central de biomassa era una de les principals reivindicacions del sector forestal gironí.
El mes de juny es van celebrar les eleccions municipals, en la qual tots els partits van reafirmar el suport a la planta de biomassa. CiU va guanyar les eleccions municipals, va formar govern i es va mostrar disposat a reactivar el projecte.
Cassà modifica el POUM
El Ple de l’Ajuntament de Cassà de l’1 de desembre va aprovar inicialment una modificació puntual del POUM, que ampliava la zona industrial d’El Trust als terrenys on es projectava la central de biomassa. Tots els grups polítics (CiU, ERC, PSC i Solidaritat Catalana per la Independència –SI-) es van mostrar a favor del canvi proposat al considerar que la planta seria positiva pel desenvolupament local i pel medi ambient. Amb tot el grup d’ERC reclamava que se signés un conveni amb l’empresa promotora que assegurés el compromís d’aquesta per construir la central, ja que en cas que es tirés enrere s’hauria ampliat el sòl industrial sense estar vinculat a un projecte d’interès general. Un cop acabat el ple i en el torn d’intervencions del públic l’exregidor de CiU, Emili Rebugent, va criticar durament el canvi proposat al considerar que era equivalent a “construir pisos en zona verda” i que contravenia el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES.
A final d’any la central de biomassa estava pendent dels tràmits urbanístics i de l’atorgament de la llicència, que els promotors confiaven que podria ser una realitat al llarg del 2012.
Més informació
antiincineradoracassa.blogspot.com
www.enerfust.cat
Des que es va conèixer el projecte un grup de veïns de Cassà de la Selva i de Llagostera, en especial dels veïnats i masies més properes al polígon El Trust, van mostrar la seva inquietud per les conseqüències ambientals i paisatgístiques de la central i van crear la Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera. Un dels integrants de la plataforma era el regidor de CiU de Cassà Emili Rebugent, que anteriorment havia estat regidor d’urbanisme de la localitat, si bé el seu posicionament no tenia el suport de la resta del grup.
La Plataforma considerava que l’emissió de partícules de la xemeneia tindria greus conseqüències ambientals i de salut i a més es produirien problemes de males olors. Posaven en dubte que aquestes instal•lacions tinguessin un balanç neutre en CO2 ja que calculaven que la biomassa procediria d’un radi d’uns 50 quilòmetres al voltant de la central i les emissions sortien només d’un únic punt, de tal manera que la massa forestal no podria absorbir tot el CO2 emès.
Pel que fa a l’emplaçament malgrat reconèixer que les instal•lacions d’energia renovable podien situar-se en sòl no urbanitzable, recordaven que el POUM de Cassà de la Selva, aprovat el 2009, fixava que aquestes activitats no s’havien d’ubicar en àmbits sotmesos a règims d’especial protecció. En aquest sentit argumentaven que la parcel•la afectada estava classificada amb la clau C, “Zona d’espai natural de la serra de les Gavarres”, que tenia un règim de protecció molt similar al del PEIN de les Gavarres. A més advertien de l’impacte paisatgístic sobre la plana de Cassà i Llagostera.
Aprovació inicial del projecte i rebuig d’Urbanisme
L’abril de 2010 el projecte bàsic de la central va rebre el Certificat de compatibilitat urbanística per part de l’Ajuntament i dos mesos més tard es va sotmetre a informació pública. Durant aquest període la Plataforma Antiincineradora va presentar al•legacions en contra, que tenien el suport de 250 persones. A final de juliol la Junta de Govern de l’Ajuntament de Cassà de la Selva va fer l’aprovació inicial i va traslladar tota la documentació a la Comissió Territorial d’Urbanisme –que havia d’emetre un informe preceptiu- i a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) –que havia d’elaborar un informe sobre emissions a l’atmosfera i a l’aigua i sobre la producció i gestió de residus-. Acabats aquests tràmits només restaria l’atorgament de la llicència per part de l’Ajuntament, que es preveia pel 2011.
El març de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va decidir, en el seu informe, suspendre la central de biomassa al considerar que no s’adaptava al planejament urbanístic de Cassà. Reconeixien que era positiu que s’emplacés al costat d’una zona industrial però no que estigués en sòl no urbanitzable. Per això proposaven que es modifiqués el POUM de Cassà per passar els terrenys a sòl urbanitzable i per incloure un vial d’accés a la planta.
Malgrat l’informe d’Urbanisme els promotors van mantenir la voluntat de tirar endavant el projecte, tot i que lamentaven que podia posposar la seva entrada en funcionament. En aquest sentit recordaven que a Catalunya només un 17% de l’energia prové de fonts renovables i que l’existència d’una central de biomassa era una de les principals reivindicacions del sector forestal gironí.
El mes de juny es van celebrar les eleccions municipals, en la qual tots els partits van reafirmar el suport a la planta de biomassa. CiU va guanyar les eleccions municipals, va formar govern i es va mostrar disposat a reactivar el projecte.
Cassà modifica el POUM
El Ple de l’Ajuntament de Cassà de l’1 de desembre va aprovar inicialment una modificació puntual del POUM, que ampliava la zona industrial d’El Trust als terrenys on es projectava la central de biomassa. Tots els grups polítics (CiU, ERC, PSC i Solidaritat Catalana per la Independència –SI-) es van mostrar a favor del canvi proposat al considerar que la planta seria positiva pel desenvolupament local i pel medi ambient. Amb tot el grup d’ERC reclamava que se signés un conveni amb l’empresa promotora que assegurés el compromís d’aquesta per construir la central, ja que en cas que es tirés enrere s’hauria ampliat el sòl industrial sense estar vinculat a un projecte d’interès general. Un cop acabat el ple i en el torn d’intervencions del públic l’exregidor de CiU, Emili Rebugent, va criticar durament el canvi proposat al considerar que era equivalent a “construir pisos en zona verda” i que contravenia el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES.
A final d’any la central de biomassa estava pendent dels tràmits urbanístics i de l’atorgament de la llicència, que els promotors confiaven que podria ser una realitat al llarg del 2012.
Més informació
antiincineradoracassa.blogspot.com
www.enerfust.cat
Gironès
