Divendres 29 de Maig de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CANAL XERTA-SÉNIA
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2011
La recuperació del canal Xerta-Sénia, que permetrà convertir a regadiu 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià, continua avançant en la seva execució i es preveu que el primer tram sigui inaugurat al 2012. Mentrestant, a conseqüència de la victòria del Partit Popular (PP) a les eleccions generals, es revifa la polèmica a l’entorn d’un futur transvasament que utilitzi aquest canal com a punt de partida. També resta pendent la fixació d’un cabal mínim de l’Ebre en el marc del Pla de Conca que podria impossibilitar aquest transvasament.
Antecedents 2004, 2006
El canal Xerta-Sénia és un projecte de restauració de l’antic canal entre Xerta (Baix Ebre) i Càlig (nord de Castelló) iniciat al 1972, però aturat definitivament uns anys més tard. Existeix un tram construït entre Xerta i Ulldecona de 34 km tot i que mai s’ha fet servir per al regadiu malgrat que durant molts anys els agricultors de les terres de secà del Baix Ebre i el Montsià han reclamat la seva posada en marxa.
El projecte del canal Xerta-Sénia
El projecte de recuperació d’aquest canal va rebre un impuls l'any 2001 amb l’aprovació del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) que incloïa la seva posada en marxa juntament amb d’altres infraestructures com el transvasament de l’Ebre al País Valencià i Múrcia. Aquest últim projecte va generar un important rebuig per part de la societat ebrenca canalitzat a través de la Plataforma en defensa de l'Ebre (PDE) que va motivar la seva retirada. Finalment, malgrat la derogació del PHN al 2004, el canal Xerta-Senia va ser inclòs dins el Programa Agua (substitut del PHN). Aquest fet va aixecar les sospites de la PDE sobre la seva possible futura utilització com a inici d’un nou transvasament al País Valencià.
Aquell mateix any 2004 el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) va presentar un avantprojecte per transformar el canal Xerta-Sénia en un nou eix per irrigar més de 16.000 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià. El canal principal, de prop de 34 km entre Xerta i Ulldecona i les xarxes secundàries donaven lloc a set sectors de regadiu als municipis de Xerta, Alfara de Carles, Tortosa, Aldover, Roquetes al Baix Ebre i Mas de Barberans. Amposta, Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera, Godall, Ulldecona i Freginals al Montsià. La posada en marxa del canal havia de permetre millorar la productivitat dels cultius d’olivera existents al secà del Baix Ebre i el Montsià.
La xarxa de distribució principal partia d’una nova estació de captació i bombeig a Xerta que constituïa el primer tram de la restauracio i tres trams més, el de Xerta-Reguers (Tortosa), Reguers (Tortosa)-Santa Bàrbara i Santa Bàrbara-Ulldecona on finalitzava el canal principal amb una bassa de cua. La captació del riu Ebre per al regadiu estava estimada en 74,14 hm3/any amb un cabal màxim de 10m3/s. La inversió prevista era d’uns 300 milions d’euros finançats entre un 15 i un 30% pels futurs regants.
Aquest projecte va ser rebut amb satisfacció per part de les cooperatives oleícoles del Baix Ebre i el Montsià per augmentar la productivitat dels seus cultius, mentre que la PDE va mostrar la seva por a que es tractés d’un transvasament encobert a Castelló. Precisament la presentació del projecte va generar les queixes del Govern de la Generalitat Valenciana que va demanar la seva arribada fins a Castelló. En aquest sentit, la Diputació de Castelló, l'any 2005 va fer una petició oficial al Govern de l'Estat per al transvasament de 90 hm3/any d’aigua de l’Ebre per a les comarques castellonenques aprofitant aquesta infraestructura. Finalment aquesta petició va ser denegada per silenci administratiu de l’Estat.
A l'agost de 2006 l'empresa pública Regs de Catalunya SA (REGSA) va licitar les obres del dos primers trams del canal (13 km) entre Xerta i els Reguers (Tortosa) i el primer sector de regadiu entre Xerta i Aldover amb un acabament de les obres previst al 2008. Les obres incloïen l’estació de captació i bombeig a l’assut de Xerta, la construcció de tres basses de regulació i la creació d’una xarxa de distribució per a 1.635 ha dividides en tres pisos.
La recuperació del canal Xerta-Sénia, que permetrà convertir a regadiu 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià, continua avançant en la seva execució i es preveu que el primer tram sigui inaugurat al 2012. Mentrestant, a conseqüència de la victòria del Partit Popular (PP) a les eleccions generals, es revifa la polèmica a l’entorn d’un futur transvasament que utilitzi aquest canal com a punt de partida. També resta pendent la fixació d’un cabal mínim de l’Ebre en el marc del Pla de Conca que podria impossibilitar aquest transvasament.
Antecedents 2004, 2006
El canal Xerta-Sénia és un projecte de restauració de l’antic canal entre Xerta (Baix Ebre) i Càlig (nord de Castelló) iniciat al 1972, però aturat definitivament uns anys més tard. Existeix un tram construït entre Xerta i Ulldecona de 34 km tot i que mai s’ha fet servir per al regadiu malgrat que durant molts anys els agricultors de les terres de secà del Baix Ebre i el Montsià han reclamat la seva posada en marxa.
El projecte del canal Xerta-Sénia
El projecte de recuperació d’aquest canal va rebre un impuls l'any 2001 amb l’aprovació del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) que incloïa la seva posada en marxa juntament amb d’altres infraestructures com el transvasament de l’Ebre al País Valencià i Múrcia. Aquest últim projecte va generar un important rebuig per part de la societat ebrenca canalitzat a través de la Plataforma en defensa de l'Ebre (PDE) que va motivar la seva retirada. Finalment, malgrat la derogació del PHN al 2004, el canal Xerta-Senia va ser inclòs dins el Programa Agua (substitut del PHN). Aquest fet va aixecar les sospites de la PDE sobre la seva possible futura utilització com a inici d’un nou transvasament al País Valencià.
Aquell mateix any 2004 el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) va presentar un avantprojecte per transformar el canal Xerta-Sénia en un nou eix per irrigar més de 16.000 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià. El canal principal, de prop de 34 km entre Xerta i Ulldecona i les xarxes secundàries donaven lloc a set sectors de regadiu als municipis de Xerta, Alfara de Carles, Tortosa, Aldover, Roquetes al Baix Ebre i Mas de Barberans. Amposta, Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera, Godall, Ulldecona i Freginals al Montsià. La posada en marxa del canal havia de permetre millorar la productivitat dels cultius d’olivera existents al secà del Baix Ebre i el Montsià.
La xarxa de distribució principal partia d’una nova estació de captació i bombeig a Xerta que constituïa el primer tram de la restauracio i tres trams més, el de Xerta-Reguers (Tortosa), Reguers (Tortosa)-Santa Bàrbara i Santa Bàrbara-Ulldecona on finalitzava el canal principal amb una bassa de cua. La captació del riu Ebre per al regadiu estava estimada en 74,14 hm3/any amb un cabal màxim de 10m3/s. La inversió prevista era d’uns 300 milions d’euros finançats entre un 15 i un 30% pels futurs regants.
Aquest projecte va ser rebut amb satisfacció per part de les cooperatives oleícoles del Baix Ebre i el Montsià per augmentar la productivitat dels seus cultius, mentre que la PDE va mostrar la seva por a que es tractés d’un transvasament encobert a Castelló. Precisament la presentació del projecte va generar les queixes del Govern de la Generalitat Valenciana que va demanar la seva arribada fins a Castelló. En aquest sentit, la Diputació de Castelló, l'any 2005 va fer una petició oficial al Govern de l'Estat per al transvasament de 90 hm3/any d’aigua de l’Ebre per a les comarques castellonenques aprofitant aquesta infraestructura. Finalment aquesta petició va ser denegada per silenci administratiu de l’Estat.
A l'agost de 2006 l'empresa pública Regs de Catalunya SA (REGSA) va licitar les obres del dos primers trams del canal (13 km) entre Xerta i els Reguers (Tortosa) i el primer sector de regadiu entre Xerta i Aldover amb un acabament de les obres previst al 2008. Les obres incloïen l’estació de captació i bombeig a l’assut de Xerta, la construcció de tres basses de regulació i la creació d’una xarxa de distribució per a 1.635 ha dividides en tres pisos.
La protesta pel cabal ecològic de l'Ebre
L’any 2008 a causa de l’excepcional SEQUERA que va patir Catalunya i els problemes d’abastament de l’àrea metropolitana es va proposar com a una de les solucions d’urgència un TRANSVASAMENT DEL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA (CAT) A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA a través de la mitjana de l’AP-7. Aquest projecte va generar una extraordinària mobilització contrària a les Terres de l’Ebre que va culminar amb una manifestació a Amposta el 17 de maig amb la presència d’entre 20.000 (segons la PDE) i 8.000 persones (segons la Policia). A finals d’aquell any, un cop ja descartat el transvasament de l’Ebre a l’àrea metropolitana, la PDE va reactivar les seves protestes contra el canal Xerta-Sénia juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) amb el qual van organitzar un acte conjunt a Tortosa on es denunciava que el canal no tenia cap pla de regadiu i continuava relacionant aquest amb un futur transvasament al País Valencià.
A començaments del 2009, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va adjudicar, a través de l'empresa pública REGSA, les obres del tercer sector del canal Xerta-Sénia entre Aldover i Tortosa que consisteix en la construcció d’un nou canal que aprofita el traçat anterior del canal Xerta-Càlig.
L’any següent, a l’abril de 2010, la PDE va tornar a denunciar les obres del canal Xerta-Sénia en aquest cas per la construcció d’una bassa de regulació al terme de l’Alfara de Carles, un àmbit que segons la PDE estaria inclòs al Parc Natural dels Ports. Paral•lelament la PDE juntament amb d’altres organitzacions ecologistes com WWF o SEO/Birdlife van començar una campanya per reivindicar el cabal ecològic del riu Ebre que havia de fixar el Pla de conca del riu encara no aprovat, incomplint els terminis de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Segons la PDE el cabal ecològic que proposava la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per al tram final seria de 100 m3/s quan els objectius fixats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre eren d’entre 200 i 300 m3/s per tal d’evitar el risc de la salinització, la regressió i l’enfonsament del delta de l’Ebre.
El punt àlgid de la mobilització pel cabal mínim va ser la convocatòria d’una manifestació a Barcelona el dia 31 de maig sota el lema “l’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. En el manifest s’advertia que, mentre no s’havia fixat encara el cabal mínim de l’Ebre, s’estaven executant vora 300.000 noves hectàrees de regadiu al CANAL SEGARRA-GARRIGUES i al Xerta-Sénia que tindrien un impacte similar al de dos transvasaments com el PHN de 2001. També s’afegia que aquests dos nous canals encobrien dos TRANSVASAMENTS A BARCELONA i el País Valencià (Xerta-Sénia). A la manifestació, on van participar unes 2.000 persones segons la Guàrdia Urbana, van estar representades més d’un centenar d’entitats ebrenques i ecologistes i els partits polítics Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
Al juny d’aquell any la Comissió Europea (CE) va donar un ultimàtum a l’Estat espanyol i va contemplar la imposició de sancions per l’endarreriment en l’elaboració dels plans de conca.
També al mes de juny la PDE va formalitzar una denúncia al Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) de la Guàrdia Civil pel tema de la bassa de regulació de l’Alfara de Carles, amb l'objectiu que la fiscalia de Tarragona investigués les irregularitats mediambientals que presumptament s'havien comès ja que en el projecte inicial no constava la construcció d'una bassa dins el Parc Natural dels Ports. Fonts del Govern català van reconèixer una errada al dibuixar aquesta bassa fora del Parc Natural en el projecte inicial quan en realitat sí que hi era però van especificar que aquest fet no invalidava tot el procés, ja que a la declaració d'impacte ambiental s’havien estudiat els efectes que tindria l'obra en l'espai.
Es reactiven les protestes contra el Xerta-Sénia
Durant l’any 2011, un cop expressada la voluntat del nou Govern de la Generalitat (Convergència i Unió, CiU) de continuar executant el canal Xerta-Sénia, la PDE juntament amb el sindicat UP van iniciar al febrer una campanya de denúncia del canal mitjançant la col•locació de cartells de protesta a les obres a la partida de Reguers (Tortosa) on denunciaven l’existència d’un transvasament. Durant aquesta campanya la PDE també va tornar a exigir una auditoria econòmica de la mateixa i va manifestar no entendre com no havia quedat al marge dels ajustos pressupostaris del nou govern.
L’any 2008 a causa de l’excepcional SEQUERA que va patir Catalunya i els problemes d’abastament de l’àrea metropolitana es va proposar com a una de les solucions d’urgència un TRANSVASAMENT DEL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA (CAT) A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA a través de la mitjana de l’AP-7. Aquest projecte va generar una extraordinària mobilització contrària a les Terres de l’Ebre que va culminar amb una manifestació a Amposta el 17 de maig amb la presència d’entre 20.000 (segons la PDE) i 8.000 persones (segons la Policia). A finals d’aquell any, un cop ja descartat el transvasament de l’Ebre a l’àrea metropolitana, la PDE va reactivar les seves protestes contra el canal Xerta-Sénia juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) amb el qual van organitzar un acte conjunt a Tortosa on es denunciava que el canal no tenia cap pla de regadiu i continuava relacionant aquest amb un futur transvasament al País Valencià.
A començaments del 2009, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va adjudicar, a través de l'empresa pública REGSA, les obres del tercer sector del canal Xerta-Sénia entre Aldover i Tortosa que consisteix en la construcció d’un nou canal que aprofita el traçat anterior del canal Xerta-Càlig.
L’any següent, a l’abril de 2010, la PDE va tornar a denunciar les obres del canal Xerta-Sénia en aquest cas per la construcció d’una bassa de regulació al terme de l’Alfara de Carles, un àmbit que segons la PDE estaria inclòs al Parc Natural dels Ports. Paral•lelament la PDE juntament amb d’altres organitzacions ecologistes com WWF o SEO/Birdlife van començar una campanya per reivindicar el cabal ecològic del riu Ebre que havia de fixar el Pla de conca del riu encara no aprovat, incomplint els terminis de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Segons la PDE el cabal ecològic que proposava la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per al tram final seria de 100 m3/s quan els objectius fixats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre eren d’entre 200 i 300 m3/s per tal d’evitar el risc de la salinització, la regressió i l’enfonsament del delta de l’Ebre.
El punt àlgid de la mobilització pel cabal mínim va ser la convocatòria d’una manifestació a Barcelona el dia 31 de maig sota el lema “l’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. En el manifest s’advertia que, mentre no s’havia fixat encara el cabal mínim de l’Ebre, s’estaven executant vora 300.000 noves hectàrees de regadiu al CANAL SEGARRA-GARRIGUES i al Xerta-Sénia que tindrien un impacte similar al de dos transvasaments com el PHN de 2001. També s’afegia que aquests dos nous canals encobrien dos TRANSVASAMENTS A BARCELONA i el País Valencià (Xerta-Sénia). A la manifestació, on van participar unes 2.000 persones segons la Guàrdia Urbana, van estar representades més d’un centenar d’entitats ebrenques i ecologistes i els partits polítics Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
Al juny d’aquell any la Comissió Europea (CE) va donar un ultimàtum a l’Estat espanyol i va contemplar la imposició de sancions per l’endarreriment en l’elaboració dels plans de conca.
També al mes de juny la PDE va formalitzar una denúncia al Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) de la Guàrdia Civil pel tema de la bassa de regulació de l’Alfara de Carles, amb l'objectiu que la fiscalia de Tarragona investigués les irregularitats mediambientals que presumptament s'havien comès ja que en el projecte inicial no constava la construcció d'una bassa dins el Parc Natural dels Ports. Fonts del Govern català van reconèixer una errada al dibuixar aquesta bassa fora del Parc Natural en el projecte inicial quan en realitat sí que hi era però van especificar que aquest fet no invalidava tot el procés, ja que a la declaració d'impacte ambiental s’havien estudiat els efectes que tindria l'obra en l'espai.
Es reactiven les protestes contra el Xerta-Sénia
Durant l’any 2011, un cop expressada la voluntat del nou Govern de la Generalitat (Convergència i Unió, CiU) de continuar executant el canal Xerta-Sénia, la PDE juntament amb el sindicat UP van iniciar al febrer una campanya de denúncia del canal mitjançant la col•locació de cartells de protesta a les obres a la partida de Reguers (Tortosa) on denunciaven l’existència d’un transvasament. Durant aquesta campanya la PDE també va tornar a exigir una auditoria econòmica de la mateixa i va manifestar no entendre com no havia quedat al marge dels ajustos pressupostaris del nou govern.
El conflicte s’agreujà a l’abril, quan amb la proximitat a les eleccions locals i autonòmiques, el Govern valencià va finançar una campanya de la Fundació Aigua i Progrés on es reclamava el transvasament de l’Ebre. Aquesta reclamació va ser esperonada al mes de juny per una sentència del Tribunal Suprem (TS) que obliga al Govern de l’Estat a respondre una petició d'aigua de l’Ebre realitzada per la Diputació de Castelló al 2005, no admetent el silenci administratiu. Al setembre el Ple de la Diputació de Castelló va tornar a aprovar una moció reclamant de nou el transvasament de 90hm3/any a la seva província a través del Xerta-Sénia. Aquell mateix mes, el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, declarava a Tortosa que el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí (MARM) respondria en breu a la Diputació de Castelló denegant la seva petició.
A finals de setembre aquest assumpte també va arribar al Parlament, quan en el marc del Debat de política general el grup parlamentari d’ERC va presentar una moció de rebuig a qualsevol intent de transvasament de l'aigua del riu Ebre i a favor del cabal mínim que defensava la PDE. Aquesta moció va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. Dies després, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va manifestar en una interpel•lació parlamentaria proposada pel grup de CIU la seva posició favorable a garantir un cabal mínim suficient a l’Ebre i va recordar que no hi havia marge per un transvasament a Castelló.
Durant el setembre el projecte del Canal Xerta-Sénia va rebre el suport de les cooperatives oleícoles de l’Ebre que consideraven que les pèrdues en les collites que havien patit darrerament (d’un 50% de la collita) es solucionarien amb la posada en marxa del Xerta-Sénia i el canal de l’Aldea-Camarles. Durant aquell mes, el sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) –a diferència d’Unió de Pagesos- també va reclamar formalment al director dels serveis d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, la posada en marxa del projecte el més aviat possible.
Al novembre enmig de la campanya electoral per les eleccions al Congrés dels Diputats va tornar a aparèixer el tema dels transvasament a l’Ebre, reclamat en diversos actes electorals del PP valencià i pel propi president de la Generalitat Valenciana, Carlos Fabra, durant el míting del dia 13 de novembre a la plaça de Toros de València. Tot i això després de les eleccions –on va vèncer el PP- i abans de la formació del nou Govern de l’Estat no s’havia fet cap esment sobre aquest afer.
A final d’any es preveia que, amb la formació del nou govern de l’Estat, s’aclarissin els interrogants sobre el Pla de conca de l’Ebre o el transvasament. Pel que fa al canal Xerta-Sénia, segons les previsions del Govern la primera fase del rec fins a Tortosa podria entrar en funcionament a començaments del 2012, ja que a finals d’any només mancava per construir el sistema elèctric. No obstant això, el sistema de finançament de l’obra podria endarrerir la seva inauguració ja que depenia de les modificacions incloses a la Llei Òmnibus que ha d'establir nous mecanismes d’adjudicació i finançament de l’obra pública. El cost global de l'obra és d'uns 300 milions d'euros; el preu pactat entre els regants i el Govern anterior, de 3.000 euros per hectàrea i 12 cèntims per metre cúbic, està en suspens.
La resta de fases que queden del Xerta-Sénia (Tortosa-Santa Bàrbara i Santa Bàrbara-Ulldecona) es preveu que es licitin i s’adjudiquin totes de cop quan s'aprovin les modificacions proposades per la Llei òmnibus, reduint-se el termini de finalització de l’obra.
Més informació
www.aguayprogreso.com
www.ebre.net
www.regsa.cat
A finals de setembre aquest assumpte també va arribar al Parlament, quan en el marc del Debat de política general el grup parlamentari d’ERC va presentar una moció de rebuig a qualsevol intent de transvasament de l'aigua del riu Ebre i a favor del cabal mínim que defensava la PDE. Aquesta moció va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. Dies després, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va manifestar en una interpel•lació parlamentaria proposada pel grup de CIU la seva posició favorable a garantir un cabal mínim suficient a l’Ebre i va recordar que no hi havia marge per un transvasament a Castelló.
Durant el setembre el projecte del Canal Xerta-Sénia va rebre el suport de les cooperatives oleícoles de l’Ebre que consideraven que les pèrdues en les collites que havien patit darrerament (d’un 50% de la collita) es solucionarien amb la posada en marxa del Xerta-Sénia i el canal de l’Aldea-Camarles. Durant aquell mes, el sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) –a diferència d’Unió de Pagesos- també va reclamar formalment al director dels serveis d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, la posada en marxa del projecte el més aviat possible.
Al novembre enmig de la campanya electoral per les eleccions al Congrés dels Diputats va tornar a aparèixer el tema dels transvasament a l’Ebre, reclamat en diversos actes electorals del PP valencià i pel propi president de la Generalitat Valenciana, Carlos Fabra, durant el míting del dia 13 de novembre a la plaça de Toros de València. Tot i això després de les eleccions –on va vèncer el PP- i abans de la formació del nou Govern de l’Estat no s’havia fet cap esment sobre aquest afer.
A final d’any es preveia que, amb la formació del nou govern de l’Estat, s’aclarissin els interrogants sobre el Pla de conca de l’Ebre o el transvasament. Pel que fa al canal Xerta-Sénia, segons les previsions del Govern la primera fase del rec fins a Tortosa podria entrar en funcionament a començaments del 2012, ja que a finals d’any només mancava per construir el sistema elèctric. No obstant això, el sistema de finançament de l’obra podria endarrerir la seva inauguració ja que depenia de les modificacions incloses a la Llei Òmnibus que ha d'establir nous mecanismes d’adjudicació i finançament de l’obra pública. El cost global de l'obra és d'uns 300 milions d'euros; el preu pactat entre els regants i el Govern anterior, de 3.000 euros per hectàrea i 12 cèntims per metre cúbic, està en suspens.
La resta de fases que queden del Xerta-Sénia (Tortosa-Santa Bàrbara i Santa Bàrbara-Ulldecona) es preveu que es licitin i s’adjudiquin totes de cop quan s'aprovin les modificacions proposades per la Llei òmnibus, reduint-se el termini de finalització de l’obra.
Més informació
www.aguayprogreso.com
www.ebre.net
www.regsa.cat
Continguts relacionats
Baix Ebre, Montsià
