Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CAMPUS DIAGONAL-BESÒS (SANT ADRIÀ DE BESÒS I BARCELONA)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011
Finalitzen la majoria d’obres de la primera fase d’execució del Campus Diagonal-Besòs de la UPC, especialitzat en enginyeria industrial i emplaçat als termes de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El projecte forma part de la transformació urbana dels sectors Diagonal Mar, Fòrum i Llevant. Es preveu que el nou Campus estigui plenament operatiu al final del 2013 quan hi desenvolupin la seva activitat 6.000 estudiants, 700 docents i investigadors i 300 membres del personal d’administració i serveis.
El futur Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, anteriorment conegut com a Campus de Llevant, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), s’emplaçarà al triangle que formen la ronda del Litoral, el carrer de Taulat i el carrer de Sant Raimon de Penyafort, al límit entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Forma part de l’operació urbanística engegada amb el FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES, celebrat l’any 2004 i que suposà la transformació del sector a partir de la recuperació del front marítim septentrional de la ciutat (fins llavors amb un ús predominantment industrial), la culminació de l'arribada de l'avinguda Diagonal al mar i la integració en la trama urbana de la depuradora i la planta incineradora del Besòs.
La TRANSFORMACIÓ URBANA DELS SECTORS DIAGONAL MAR, FÒRUM I LLEVANT és la continuació d’un projecte més ampli i ambiciós de renovació, reforma i millora del front litoral del municipi de Barcelona, de recuperació del riu Besòs i d’obertura i accessibilitat de la ciutat al mar. Aquest procés s’inicià als anys vuitanta amb les transformacions del port vell de Barcelona, tingué continuïtat als anys noranta amb la Vila Olímpica i Diagonal Mar i finalitzarà amb les operacions del Fòrum i Llevant.
Aquest és el cas d’un dels principals equipaments dinamitzadors de l’àrea, el Campus Interuniversitari de Diagonal-Besòs. El projecte consistia a crear un espai on coexistissin i es relacionessin la Universitat amb empreses vinculades amb la recerca i la innovació per tal d’impulsar el desenvolupament de nova activitat industrial en sintonia amb el projecte veí 22@BARCELONA, al barri del Poblenou de Barcelona.
La superfície total de l’àmbit és de 77.332 m², dels quals 74.859 m² corresponen al terme municipal de Sant Adrià de Besòs i 2.473 m² al de Barcelona. El 96% del sòl era propietat de diverses administracions públiques*. El sòl qualificat com a viari estava completament urbanitzat mentre que la resta estava lliure d’edificació i en part era emprat com a aparcament provisional.
El Consorci Campus Interuniversitari de Diagonal-Besòs**
El projecte del Campus Interuniversitari Diagonal–Besòs, és una iniciativa conjunta de la Generalitat mitjançant el Departament d’Innovació Universitats i Empreses (DIUE)***, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs i la Diputació de Barcelona.
L’any 2002 es va constituir el Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs amb caràcter d’entitat local, format pel Consell Comarcal del Barcelonès i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, al qual s’hi va afegir l’any 2005 l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT)**** i a l’any 2009 el Consorci de la Mina atesa la seva condició de propietari. La finalitat del consorci era dur a terme la gestió i execució de les previsions urbanístiques de l'àmbit definit com a sector C4 de la Modificació de PGM en el front litoral i el marge dret del riu Besòs, així com de la promoció dels equipaments universitaris i de la zona d’activitat a desenvolupar.
D’altra banda, la Diputació de Barcelona, la UPC i el Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona***** havien signat al 2002 un conveni pel qual l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), de la UPC, que actualment es troba a l’antic recinte industrial de Can Batlló del carrer Comte d’Urgell, en edificis propietat de la Diputació de Barcelona, es traslladaria al futur Campus i la Diputació recuperaria els edificis ocupats per l’Escola. Aquest conveni és considerat el punt de sortida del nou equipament universitari. Finalment, el 27 de juliol del 2009 es va subscriure un conveni específic entre el DIUE i els consorcis del Campus i de la Mina per a l’execució d’actuacions al Campus Diagonal-Besòs.
El planejament vigent al sector C4
A principi de desembre de l’any 2000, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament la modificació del Pla general metropolità (MPGM) en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, en què s’ordenaven els sòls, els usos edificables i equipaments sobre un territori que comprenia tres àmbits i propostes diferenciades. Per un costat l’àrea anomenada Llull-Taulat, com a lloc de creació d’una nova trama urbana bàsicament residencial complementada per la implantació d’un pol universitari i d’activitat qualificada, que es concretava en el sector C4. Per l’altre l’àrea de LA CATALANA, en què es proposava la implantació d’un barri mixt d’habitatge i activitat econòmica. I en tercer lloc l’àmbit constituït per la MINA NOVA i per la zona industrial immediata al barri amb la finalitat de mantenir un tractament combinat de rehabilitació, millora i renovació.
El desembre de 2004, la Generalitat va aprovar definitivament la MPGM en el sector C4 i entorn de l’àrea del front litoral i marge dret del riu Besòs, pel que fa al terme de Sant Adrià de Besòs.
La modificació es plantejava tres objectius: la millora de l’accessibilitat i connexió del barri de la Mina amb l’estructura urbana de l’entorn amb la prolongació en línia recta de la rambla de la Mina fins a la ronda Litoral; flexibilitzar els usos admesos a altres no estrictament universitaris i els paràmetres d’edificació del sector; prolongar el carrer Sant Raimon de Penyafort al sud del carrer de Llull fins a la rotonda de connexió amb la ronda Litoral. La MPGM determinava que els perímetres de cadascuna de les qualificacions urbanístiques així com les condicions amb que s’havien de regular la formalització de l’edificació s’haurien de precisar mitjançant un pla de millora urbana (PMU).
Finalitzen la majoria d’obres de la primera fase d’execució del Campus Diagonal-Besòs de la UPC, especialitzat en enginyeria industrial i emplaçat als termes de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El projecte forma part de la transformació urbana dels sectors Diagonal Mar, Fòrum i Llevant. Es preveu que el nou Campus estigui plenament operatiu al final del 2013 quan hi desenvolupin la seva activitat 6.000 estudiants, 700 docents i investigadors i 300 membres del personal d’administració i serveis.
El futur Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, anteriorment conegut com a Campus de Llevant, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), s’emplaçarà al triangle que formen la ronda del Litoral, el carrer de Taulat i el carrer de Sant Raimon de Penyafort, al límit entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Forma part de l’operació urbanística engegada amb el FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES, celebrat l’any 2004 i que suposà la transformació del sector a partir de la recuperació del front marítim septentrional de la ciutat (fins llavors amb un ús predominantment industrial), la culminació de l'arribada de l'avinguda Diagonal al mar i la integració en la trama urbana de la depuradora i la planta incineradora del Besòs.
La TRANSFORMACIÓ URBANA DELS SECTORS DIAGONAL MAR, FÒRUM I LLEVANT és la continuació d’un projecte més ampli i ambiciós de renovació, reforma i millora del front litoral del municipi de Barcelona, de recuperació del riu Besòs i d’obertura i accessibilitat de la ciutat al mar. Aquest procés s’inicià als anys vuitanta amb les transformacions del port vell de Barcelona, tingué continuïtat als anys noranta amb la Vila Olímpica i Diagonal Mar i finalitzarà amb les operacions del Fòrum i Llevant.
Aquest és el cas d’un dels principals equipaments dinamitzadors de l’àrea, el Campus Interuniversitari de Diagonal-Besòs. El projecte consistia a crear un espai on coexistissin i es relacionessin la Universitat amb empreses vinculades amb la recerca i la innovació per tal d’impulsar el desenvolupament de nova activitat industrial en sintonia amb el projecte veí 22@BARCELONA, al barri del Poblenou de Barcelona.
La superfície total de l’àmbit és de 77.332 m², dels quals 74.859 m² corresponen al terme municipal de Sant Adrià de Besòs i 2.473 m² al de Barcelona. El 96% del sòl era propietat de diverses administracions públiques*. El sòl qualificat com a viari estava completament urbanitzat mentre que la resta estava lliure d’edificació i en part era emprat com a aparcament provisional.
El Consorci Campus Interuniversitari de Diagonal-Besòs**
El projecte del Campus Interuniversitari Diagonal–Besòs, és una iniciativa conjunta de la Generalitat mitjançant el Departament d’Innovació Universitats i Empreses (DIUE)***, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs i la Diputació de Barcelona.
L’any 2002 es va constituir el Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs amb caràcter d’entitat local, format pel Consell Comarcal del Barcelonès i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, al qual s’hi va afegir l’any 2005 l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT)**** i a l’any 2009 el Consorci de la Mina atesa la seva condició de propietari. La finalitat del consorci era dur a terme la gestió i execució de les previsions urbanístiques de l'àmbit definit com a sector C4 de la Modificació de PGM en el front litoral i el marge dret del riu Besòs, així com de la promoció dels equipaments universitaris i de la zona d’activitat a desenvolupar.
D’altra banda, la Diputació de Barcelona, la UPC i el Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona***** havien signat al 2002 un conveni pel qual l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), de la UPC, que actualment es troba a l’antic recinte industrial de Can Batlló del carrer Comte d’Urgell, en edificis propietat de la Diputació de Barcelona, es traslladaria al futur Campus i la Diputació recuperaria els edificis ocupats per l’Escola. Aquest conveni és considerat el punt de sortida del nou equipament universitari. Finalment, el 27 de juliol del 2009 es va subscriure un conveni específic entre el DIUE i els consorcis del Campus i de la Mina per a l’execució d’actuacions al Campus Diagonal-Besòs.
El planejament vigent al sector C4
A principi de desembre de l’any 2000, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament la modificació del Pla general metropolità (MPGM) en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, en què s’ordenaven els sòls, els usos edificables i equipaments sobre un territori que comprenia tres àmbits i propostes diferenciades. Per un costat l’àrea anomenada Llull-Taulat, com a lloc de creació d’una nova trama urbana bàsicament residencial complementada per la implantació d’un pol universitari i d’activitat qualificada, que es concretava en el sector C4. Per l’altre l’àrea de LA CATALANA, en què es proposava la implantació d’un barri mixt d’habitatge i activitat econòmica. I en tercer lloc l’àmbit constituït per la MINA NOVA i per la zona industrial immediata al barri amb la finalitat de mantenir un tractament combinat de rehabilitació, millora i renovació.
El desembre de 2004, la Generalitat va aprovar definitivament la MPGM en el sector C4 i entorn de l’àrea del front litoral i marge dret del riu Besòs, pel que fa al terme de Sant Adrià de Besòs.
La modificació es plantejava tres objectius: la millora de l’accessibilitat i connexió del barri de la Mina amb l’estructura urbana de l’entorn amb la prolongació en línia recta de la rambla de la Mina fins a la ronda Litoral; flexibilitzar els usos admesos a altres no estrictament universitaris i els paràmetres d’edificació del sector; prolongar el carrer Sant Raimon de Penyafort al sud del carrer de Llull fins a la rotonda de connexió amb la ronda Litoral. La MPGM determinava que els perímetres de cadascuna de les qualificacions urbanístiques així com les condicions amb que s’havien de regular la formalització de l’edificació s’haurien de precisar mitjançant un pla de millora urbana (PMU).
El juliol del 2007 el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el PMU sector C4 (Taulat-Ronda) de la MPGM en el Sector del Front Litoral i marge Dret del riu Besòs “Campus Interuniversitari del Besòs", que va ser aprovat per la CTUB el febrer del 2008. El novembre del mateix any el Consorci del Campus va aprovar definitivament el projecte d’urbanització, realitzat per Barcelona Regional.
Finalment, el maig de 2011 es va aprovar definitivament la modificació del PMU en un sector de superfície de 48.523 m², corresponents en la seva totalitat al terme de Sant Adrià de Besòs, en la que es proposaven ajustos derivats de les diferents propostes arquitectòniques i nous requeriments d’ús en el subsòl de la Universitat i també pels requeriments de les infraestructures elèctriques que travessen l’àmbit en el seu subsòl i del projecte d’urbanització.
El projecte Campus
El Consorci del Campus va convocar al 2006 un concurs d’idees per a la proposta d’ordenació general del conjunt d’edificis que formen el Campus interuniversitari, així com el projecte per la construcció de l’edifici de la nova seu de l’EUETIB, sent la proposta guanyadora la presentada per l’equip de Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, SL. Posteriorment, la UPC va anar convocant diversos concursos per tal de desenvolupar els projectes dels edificis de la Universitat******.
Per una altra banda, el projecte d’urbanització establia tres grans àrees diferenciades de zones verdes dins d’aquest àmbit: la de la Torre Espiral, la zona dels edificis universitaris i el bosc de més d’1 hectàrea a l’alçada de la rambla de la Mina. Formaven part del projecte una gran rambla central de la qual sortiran els diferents ramals que donaran accés als diversos edificis de l’àmbit i la construcció d’una passarel•la que connectarà la zona universitària amb el port esportiu de Sant Adrià de Besòs. El projecte d’urbanització tenia un pressupost de 20,7 MEUR, incloses les obres que es van executar anticipadament amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, per valor de 5 MEUR, i que es van correspondre amb la urbanització dels carrers d’Eduard Maristany i Sant Raimon de Penyafort.
La base del futur Campus és la docència entesa en el marc establert pel nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior, què preveu una gran flexibilitat dels programes, mobilitat dels estudis i cicles d’estudis implicant un centre més obert i interrelacionat, amb el que cal parlar d’àrees o vectors de coneixement. Tal i com destaca la memòria del PMU, “la tria d’aquests ha estat orientada a enfortir el potencial productiu del teixit empresarial i de les àrees de coneixement més potents en l’àmbit acadèmic”. Així doncs, el Campus Diagonal-Besòs desenvoluparà activitats vinculades als vectors de coneixement de l’energia, l’aigua i la mobilitat.
Al Campus Diagonal - Besòs es concentraran els estudis d’Enginyeria Industrial de la UPC i les activitats de recerca de la mateixa universitat, la Universitat de Barcelona (UB), el Parc de l’Energia i el Parc de l’Aigua.
L’àmbit, amb un total de 148.266 m² de sostre, destina a equipament 88.606 m² i 59.660 m² a activitat. La distribució dels usos d’equipament seria la següent:
Finalment, el maig de 2011 es va aprovar definitivament la modificació del PMU en un sector de superfície de 48.523 m², corresponents en la seva totalitat al terme de Sant Adrià de Besòs, en la que es proposaven ajustos derivats de les diferents propostes arquitectòniques i nous requeriments d’ús en el subsòl de la Universitat i també pels requeriments de les infraestructures elèctriques que travessen l’àmbit en el seu subsòl i del projecte d’urbanització.
El projecte Campus
El Consorci del Campus va convocar al 2006 un concurs d’idees per a la proposta d’ordenació general del conjunt d’edificis que formen el Campus interuniversitari, així com el projecte per la construcció de l’edifici de la nova seu de l’EUETIB, sent la proposta guanyadora la presentada per l’equip de Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, SL. Posteriorment, la UPC va anar convocant diversos concursos per tal de desenvolupar els projectes dels edificis de la Universitat******.
Per una altra banda, el projecte d’urbanització establia tres grans àrees diferenciades de zones verdes dins d’aquest àmbit: la de la Torre Espiral, la zona dels edificis universitaris i el bosc de més d’1 hectàrea a l’alçada de la rambla de la Mina. Formaven part del projecte una gran rambla central de la qual sortiran els diferents ramals que donaran accés als diversos edificis de l’àmbit i la construcció d’una passarel•la que connectarà la zona universitària amb el port esportiu de Sant Adrià de Besòs. El projecte d’urbanització tenia un pressupost de 20,7 MEUR, incloses les obres que es van executar anticipadament amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, per valor de 5 MEUR, i que es van correspondre amb la urbanització dels carrers d’Eduard Maristany i Sant Raimon de Penyafort.
La base del futur Campus és la docència entesa en el marc establert pel nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior, què preveu una gran flexibilitat dels programes, mobilitat dels estudis i cicles d’estudis implicant un centre més obert i interrelacionat, amb el que cal parlar d’àrees o vectors de coneixement. Tal i com destaca la memòria del PMU, “la tria d’aquests ha estat orientada a enfortir el potencial productiu del teixit empresarial i de les àrees de coneixement més potents en l’àmbit acadèmic”. Així doncs, el Campus Diagonal-Besòs desenvoluparà activitats vinculades als vectors de coneixement de l’energia, l’aigua i la mobilitat.
Al Campus Diagonal - Besòs es concentraran els estudis d’Enginyeria Industrial de la UPC i les activitats de recerca de la mateixa universitat, la Universitat de Barcelona (UB), el Parc de l’Energia i el Parc de l’Aigua.
L’àmbit, amb un total de 148.266 m² de sostre, destina a equipament 88.606 m² i 59.660 m² a activitat. La distribució dels usos d’equipament seria la següent:
| Sostre d'equipaments | m2 sostre |
| Usos docents | 41.138,5 |
| Residències d'estudiants i de professors | 18.987,0 |
| Sostre destinat a activitats comercials al servei dels usos docents universitaris | 3.164,5 |
| Total | 63.290,0 |
| Increment del 40% destinat exclusivament a usos d'equipaments principals admesos pel PGM | 25.316,0 |
| Màxim sostre d'equipament | 88.606.0 |
Font. Memòria del PMU
Dels vuit edificis que s’han d’edificar, el PMU determinà que els que tinguin front al carrer Taulat – Eduard Maristany tindran una alçada de PB + 7 plantes, els que tinguin front a la ronda serien de PB + 5 plantes i els que tinguin front a la rambla interior tindrien una alçada de PB + 3P per tal d’afavorir l’assoleiament. Proposa també uns edificis singulars amb alçades de 46 i 40 metres, situats en les cruïlles dels carrers Penyafort i Taulat (edifici de la fundació b_TEC Parc Barcelona Innovació Tecnològica, de 8.500 m², que acollirà espais de formació contínua, i la nova seu de l’EUETIB) i en la cruïlla rambla de la Mina amb Maristany (edificis E i F). L’edifici central del campus seria l’Edifici A (Universitat i empresa), futura seu de les oficines del Campus dissenyat per l’estudi de l’arquitecta Zaha Hadid (Zaha Hadid Arquitectes). Es vol que els edificis estiguin interconnectats per tal de facilitar la flexibilitat dels espais.
El pla proposa un espai lliure interior que actuarà com a espai de relació entre els diferents equipaments i a més connectarà l’edifici Campus (edifici b_TEC), situat a la banda esquerra del carrer de Sant Raimon de Penyafort, amb el gran espai públic, de 10.000 m², al final de la rambla de la Mina. Aquest espai quedarà obert cap el mar i es connectarà amb el port mitjançant una passarel•la que creuarà la ronda Litoral.
Ateses les dimensions i complexitat del projecte, es va preveure que es desenvolupés en diferents fases, la primera de les quals suposaria la construcció d’uns 60.000 m² de nou sostre, destinant-se 20.000 m² a la nova seu de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, 8.500 m² a l’edifici de la Fundació b_TEC*******, 12.500 m² a l’edifici Universitat – Empresa A i 10.485 m² a l’edifici de serveis.
Els clústers d’energia i aigua
El parc de l’Energia era la iniciativa més consolidada al 2010. Inicialment el parc serà seu de l’Institut d’Investigació d’Energia de Catalunya (IREC) impulsat per la Generalitat i que vol ser un centre d’excel•lència en eficiència energètica; del Clúster Empresarial d’Eficiència Energètica (ICAEN) i d’un grup d’empreses interessades en crear valor en el sector de l’eficiència energètica mitjançant la innovació tecnològica; de l’agència europea Fusion for Energy, empresa europea mixta per a l’ITER (INTERNATIONAL THERMONUCLEAR EXPERIMENTAL REACTOR) i per al desenvolupament de la fusió; del centre d’investigació en col•laboració amb el Massachussets Institute of Technology (MIT), que desenvoluparà un projecte conjunt d’excel•lència internacional en l’àmbit de la recerca energètica en les línies tecnològiques de les energies solar tèrmica i l’eòlica marina; i del b_FUS, centre de recerca en tecnologia de fusió, iniciativa del Departament d’Economia de la Generalitat i de l’Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.
En relació el clúster de l’aigua, s’han establert acords amb CETaqua (Centro Tecnológico del Agua), ens creat per Aigües de Barcelona (AGBAR), la UPC i el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Altres projectes que es preveuen són l’hotel de projectes, que quedaria format per un conjunt d’espais destinats a desenvolupar projectes de recerca, i el viver d’empreses amb la voluntat de donar suport a les iniciatives empresarials.
Un trasllat polèmic
A l’abril de 2007 el Consell de Govern de la UPC va acordar la seva incorporació al projecte del Campus del Besòs. Això significava que es començava a analitzar la possibilitat de traslladar tant l’EUETIB com l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Es calculava que aquest trasllat duraria cinc anys i que el cost seria de 137 MEUR. Aquesta decisió era contrària al posicionament de la Junta de Govern de l’ETSEIB, que mesos abans havia reiterat la seva decisió de continuar el projecte de rehabilitació i ampliació de les instal•lacions actuals, a la Zona Universitària de Barcelona.
Al maig, els professors i l’alumnat de l’ETSEIB van paralitzar la Diagonal en senyal de protesta contra el trasllat. La Plataforma No al Trasllat va assenyalar que el cost del desplaçament era molt superior al del projecte de rehabilitació. Van mostrar la seva disconformitat amb les declaracions del rector de la UPC, per mitjà de les quals apuntava que al Besòs hi havia més espai per a créixer i per a estar a prop de les empreses. Les mobilitzacions es van perllongar fins l’abril del 2008.
La primera pedra de la Torre Espiral, tret de sortida per al nou sector
Al juliol de 2009 es va posar la primera pedra de la Torre Espiral, la porta d’entrada del Campus, acte que va ser considerat com el tret de sortida del desenvolupament del nou sector universitari. L’edifici està promogut pel Consorci de la Zona Franca (CZF) i el Consorci Campus. El projecte, que costarà uns 65 MEUR, consisteix en un edifici d’11 plantes més una planta sota rasant superposades de forma irregular, amb forma d’espiral, amb una alçada de 48 metres i estarà feta amb vidre, acer i formigó. Combinarà els usos d’oficines d’empresa i dependències universitàries, posant en contacte el món de l’empresa amb el de la investigació. L’edifici comptarà també amb un auditori, espais comercials i diversos espais cívics d’ús públic,
Aquesta obra se situarà entre el carrer Taulat, Sant Raimon de Penyafort i Eduard Maristany, al costat de l’Edifici Fòrum, emplaçada en una parcel•la de 6.700 m²,. Els seus promotors són el Consorci de la Zona Franca (CSZ), d’una banda, i el Consorci del Campus. L’edifici ha d’acabar de relligar urbanísticament la part fronterera entre els termes de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La previsió era que finalitzés la seva construcció a finals del 2011.
Això no obstant al mes d’octubre del 2011 es va fer pública la noticia que el CZF renunciava a tirar endavant el projecte degut al seu elevat cost i per no considerar-la una obra prioritària. Així mateix, la inconcreció en els usos i l’escassa rendibilitat del projecte influïren en la decisió. Amb tot, segons el diari la Vanguardia, fonts del despatx d’arquitectes encarregat de l’obra van indicar que no tenien constància que s’hagués suspès el projecte tot i que des del CZF s’indicà que se’ls havia notificat.
Construcció de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial
A mitjans desembre del 2009 es va posar la primera pedra dels espais de la UPC al Campus. El projecte preveia la construcció de les pantalles perimetrals de contenció del sector, de 43 metres de profunditat i 80 cm de secció, els treballs de protecció de la galeria de serveis i els moviments de terres; es protegirà la galeria mitjançant trams alterns de pantalles de 4 i 10 m de profunditat, 2 m d’amplada i 60 cm de gruix, que permetran construir plantes subterrànies dels edificis. El cost aproximat d’aquesta actuació era d’uns 12 MEUR.
L’àmbit d’actuació era la parcel•la delimitada pel carrer Eduard Maristany, les rondes Litoral i Sant Raimon de Penyafort fins al límit marcat pels futurs edificis D i H. L’actuació va ser dividida en dues fases. En la primera l’àmbit d’actuació era de 27.000 m², amb un perímetre de pantalles de 539 m i un volum d’excavació de 132.939 m3 amb el final d’obra previst per al gener del 2011 a càrrec de la UTE Ferrovial Agroman – Rodio – Kronsa, i en la segona fase l’àmbit d’actuació era de 6.800 m² amb un perímetre de pantalles de 162 m i un volum d’excavació de 37.664 m3 amb l’inici d’obres previst a l’agost de 2010 i finalització el gener de 2011, efectuat per la mateixa UTE.
Al desembre del 2010 el Consorci del Campus va constituir els drets de superfície gratuïts sobre les diferents finques urbanes, per a un període de 95 anys a favor de la UPC, de l’IREC i del CZF. Aquesta cessió, emmarcada dins del projecte de reparcel•lació del sector C4, possibilita la implantació del Campus de l’Enginyeria, amb la construcció de la nova seu de l’IREC i deixa assignada la major part del sòl del Campus destinat a equipaments. La inversió prevista pel sexenni 2009-14 era de 250 MEUR.
Al març del 2011 es va aprovar l’acord institucional pel qual la UPC assumia la construcció i gestió del nou edifici universitari amb el suport de recursos compromesos per la Diputació de Barcelona. La Junta de Govern del Consorci va aprovar un conveni amb la UPC que establia els mecanismes d’execució per a la construcció de l’edifici de la nova seu de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (ETSEIB).
A final d’octubre del 2011 ja estava finalitzada la pantalla perimetral i el buidat de terres corresponents a la primera fase i les pantalles plàstiques. A més s’havien executat fonaments i estructura sota rasant de l’edifici I, estava en tràmit els concursos dels fonaments i estructura sota rasant dels edificis A i C, s’havia sol•licitat la llicència d’obres per a l’estructura sota rasant de l’edifici d’Enginyeria i estava en fase de selecció el projecte de l’edifici H, mentre que els edificis B. D1, D2 i J estaven en fase de projecte. Abans d’acabar el 2011 podien estar en obra els fonaments i estructura sota rasant dels edificis A, C i I.
Al novembre de 2011 es va aprovar definitivament el projecte de reparcel•lació (publicat al BOP número 286 del 28 de novembre), fet pel Consorci del Besòs amb la col•laboració de l’advocat Rosa Isern, amb l’objectiu de definir les condicions generals d’ordenació dels sòls d’equipaments (clau 7c), zones verdes i activitats (clau 22LT).Era previst que el nou Campus estigués plenament operatiu al final del 2013. Inicialment s’impartiran vuit titulacions de grau i vuit més per a mestratge i es preveu que a ple rendiment desenvolupin la seva activitat més de 6.000 estudiants, 700 membres del personal docent i investigador i 300 membres del personal d’administració i serveis.
Més informació
bibliotecnica.upc.edu/EUETIB/recull
ca.btec.cat/campus-diagonal-besos
clip.blog.upc.edu
www.barcelonaeconomictriangle.cat/b/?page_id=10
www.btec.org
www.campus-besos.cat
www.pemb.cat/es/?projecte=campus-diagonal-besos-4
www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/diagonalbesos
* Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Consell Comarcal del Barcelonès i ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs.
** Aquest apartat i el següent es basen literalment en la memòria de la modificació puntual del PMU en el Sector C4 (Taulat-Ronda) de la MPGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, elaborat per 22@bcn, SA.
*** Amb la formació de l’actual Govern de la Generalitat, les universitats van passar a dependre del Departament d’Economia i Coneixement.
**** Des del 21 de juliol del 2011 i per aplicació de la Llei del Parlament 31/2010, de 3 d’agost, l’Entitat Metropolitana del Transport ha estat extingida i succeïda en tots els seus drets i obligacions per la Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
***** Al juliol de 1998 es va constituir el Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) integrat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la UPC, amb la finalitat d’iniciar el procés per a la integració de l’EUETIB al sistema universitari públic de Catalunya. Aquest Consorci és avui l’ens titular de l’Escola i també de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
****** D’alguns dels edificis, com el B (Brullet i Associats, SLP), C (Batlle i Roig Arquitectes), I (Batlle i Roig Arquitectes) i J (Brullet i Associats, SLP) ja es disposava de les propostes guanyadores mentre que els edificis D1 i K es trobaven encara en fase d’adjudicació.
******* La Fundació b_TEC es va crear per a liderar el disseny, l'organització i la gestió del Campus Diagonal-Besòs i impulsar-ne els continguts implicant-hi l'Administració, les universitats i el món empresarial. Assumeix aquesta tasca per encàrrec dels seus patrons: el Consorci del Campus Diagonal-Besòs, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i altres institucions participants en el projecte, com ara la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Altres projectes que es preveuen són l’hotel de projectes, que quedaria format per un conjunt d’espais destinats a desenvolupar projectes de recerca, i el viver d’empreses amb la voluntat de donar suport a les iniciatives empresarials.
Un trasllat polèmic
A l’abril de 2007 el Consell de Govern de la UPC va acordar la seva incorporació al projecte del Campus del Besòs. Això significava que es començava a analitzar la possibilitat de traslladar tant l’EUETIB com l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Es calculava que aquest trasllat duraria cinc anys i que el cost seria de 137 MEUR. Aquesta decisió era contrària al posicionament de la Junta de Govern de l’ETSEIB, que mesos abans havia reiterat la seva decisió de continuar el projecte de rehabilitació i ampliació de les instal•lacions actuals, a la Zona Universitària de Barcelona.
Al maig, els professors i l’alumnat de l’ETSEIB van paralitzar la Diagonal en senyal de protesta contra el trasllat. La Plataforma No al Trasllat va assenyalar que el cost del desplaçament era molt superior al del projecte de rehabilitació. Van mostrar la seva disconformitat amb les declaracions del rector de la UPC, per mitjà de les quals apuntava que al Besòs hi havia més espai per a créixer i per a estar a prop de les empreses. Les mobilitzacions es van perllongar fins l’abril del 2008.
La primera pedra de la Torre Espiral, tret de sortida per al nou sector
Al juliol de 2009 es va posar la primera pedra de la Torre Espiral, la porta d’entrada del Campus, acte que va ser considerat com el tret de sortida del desenvolupament del nou sector universitari. L’edifici està promogut pel Consorci de la Zona Franca (CZF) i el Consorci Campus. El projecte, que costarà uns 65 MEUR, consisteix en un edifici d’11 plantes més una planta sota rasant superposades de forma irregular, amb forma d’espiral, amb una alçada de 48 metres i estarà feta amb vidre, acer i formigó. Combinarà els usos d’oficines d’empresa i dependències universitàries, posant en contacte el món de l’empresa amb el de la investigació. L’edifici comptarà també amb un auditori, espais comercials i diversos espais cívics d’ús públic,
Aquesta obra se situarà entre el carrer Taulat, Sant Raimon de Penyafort i Eduard Maristany, al costat de l’Edifici Fòrum, emplaçada en una parcel•la de 6.700 m²,. Els seus promotors són el Consorci de la Zona Franca (CSZ), d’una banda, i el Consorci del Campus. L’edifici ha d’acabar de relligar urbanísticament la part fronterera entre els termes de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La previsió era que finalitzés la seva construcció a finals del 2011.
Això no obstant al mes d’octubre del 2011 es va fer pública la noticia que el CZF renunciava a tirar endavant el projecte degut al seu elevat cost i per no considerar-la una obra prioritària. Així mateix, la inconcreció en els usos i l’escassa rendibilitat del projecte influïren en la decisió. Amb tot, segons el diari la Vanguardia, fonts del despatx d’arquitectes encarregat de l’obra van indicar que no tenien constància que s’hagués suspès el projecte tot i que des del CZF s’indicà que se’ls havia notificat.
Construcció de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial
A mitjans desembre del 2009 es va posar la primera pedra dels espais de la UPC al Campus. El projecte preveia la construcció de les pantalles perimetrals de contenció del sector, de 43 metres de profunditat i 80 cm de secció, els treballs de protecció de la galeria de serveis i els moviments de terres; es protegirà la galeria mitjançant trams alterns de pantalles de 4 i 10 m de profunditat, 2 m d’amplada i 60 cm de gruix, que permetran construir plantes subterrànies dels edificis. El cost aproximat d’aquesta actuació era d’uns 12 MEUR.
L’àmbit d’actuació era la parcel•la delimitada pel carrer Eduard Maristany, les rondes Litoral i Sant Raimon de Penyafort fins al límit marcat pels futurs edificis D i H. L’actuació va ser dividida en dues fases. En la primera l’àmbit d’actuació era de 27.000 m², amb un perímetre de pantalles de 539 m i un volum d’excavació de 132.939 m3 amb el final d’obra previst per al gener del 2011 a càrrec de la UTE Ferrovial Agroman – Rodio – Kronsa, i en la segona fase l’àmbit d’actuació era de 6.800 m² amb un perímetre de pantalles de 162 m i un volum d’excavació de 37.664 m3 amb l’inici d’obres previst a l’agost de 2010 i finalització el gener de 2011, efectuat per la mateixa UTE.
Al desembre del 2010 el Consorci del Campus va constituir els drets de superfície gratuïts sobre les diferents finques urbanes, per a un període de 95 anys a favor de la UPC, de l’IREC i del CZF. Aquesta cessió, emmarcada dins del projecte de reparcel•lació del sector C4, possibilita la implantació del Campus de l’Enginyeria, amb la construcció de la nova seu de l’IREC i deixa assignada la major part del sòl del Campus destinat a equipaments. La inversió prevista pel sexenni 2009-14 era de 250 MEUR.
Al març del 2011 es va aprovar l’acord institucional pel qual la UPC assumia la construcció i gestió del nou edifici universitari amb el suport de recursos compromesos per la Diputació de Barcelona. La Junta de Govern del Consorci va aprovar un conveni amb la UPC que establia els mecanismes d’execució per a la construcció de l’edifici de la nova seu de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (ETSEIB).
A final d’octubre del 2011 ja estava finalitzada la pantalla perimetral i el buidat de terres corresponents a la primera fase i les pantalles plàstiques. A més s’havien executat fonaments i estructura sota rasant de l’edifici I, estava en tràmit els concursos dels fonaments i estructura sota rasant dels edificis A i C, s’havia sol•licitat la llicència d’obres per a l’estructura sota rasant de l’edifici d’Enginyeria i estava en fase de selecció el projecte de l’edifici H, mentre que els edificis B. D1, D2 i J estaven en fase de projecte. Abans d’acabar el 2011 podien estar en obra els fonaments i estructura sota rasant dels edificis A, C i I.
Al novembre de 2011 es va aprovar definitivament el projecte de reparcel•lació (publicat al BOP número 286 del 28 de novembre), fet pel Consorci del Besòs amb la col•laboració de l’advocat Rosa Isern, amb l’objectiu de definir les condicions generals d’ordenació dels sòls d’equipaments (clau 7c), zones verdes i activitats (clau 22LT).Era previst que el nou Campus estigués plenament operatiu al final del 2013. Inicialment s’impartiran vuit titulacions de grau i vuit més per a mestratge i es preveu que a ple rendiment desenvolupin la seva activitat més de 6.000 estudiants, 700 membres del personal docent i investigador i 300 membres del personal d’administració i serveis.
Més informació
bibliotecnica.upc.edu/EUETIB/recull
ca.btec.cat/campus-diagonal-besos
clip.blog.upc.edu
www.barcelonaeconomictriangle.cat/b/?page_id=10
www.btec.org
www.campus-besos.cat
www.pemb.cat/es/?projecte=campus-diagonal-besos-4
www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/diagonalbesos
* Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Consell Comarcal del Barcelonès i ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs.
** Aquest apartat i el següent es basen literalment en la memòria de la modificació puntual del PMU en el Sector C4 (Taulat-Ronda) de la MPGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, elaborat per 22@bcn, SA.
*** Amb la formació de l’actual Govern de la Generalitat, les universitats van passar a dependre del Departament d’Economia i Coneixement.
**** Des del 21 de juliol del 2011 i per aplicació de la Llei del Parlament 31/2010, de 3 d’agost, l’Entitat Metropolitana del Transport ha estat extingida i succeïda en tots els seus drets i obligacions per la Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
***** Al juliol de 1998 es va constituir el Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) integrat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la UPC, amb la finalitat d’iniciar el procés per a la integració de l’EUETIB al sistema universitari públic de Catalunya. Aquest Consorci és avui l’ens titular de l’Escola i també de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
****** D’alguns dels edificis, com el B (Brullet i Associats, SLP), C (Batlle i Roig Arquitectes), I (Batlle i Roig Arquitectes) i J (Brullet i Associats, SLP) ja es disposava de les propostes guanyadores mentre que els edificis D1 i K es trobaven encara en fase d’adjudicació.
******* La Fundació b_TEC es va crear per a liderar el disseny, l'organització i la gestió del Campus Diagonal-Besòs i impulsar-ne els continguts implicant-hi l'Administració, les universitats i el món empresarial. Assumeix aquesta tasca per encàrrec dels seus patrons: el Consorci del Campus Diagonal-Besòs, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i altres institucions participants en el projecte, com ara la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Barcelonès
