Per una millor comprensió del traspàs d'edificabilitats l’equip redactor de la MPGM va incorporar un gràfic que representa el flux de sostres proposats partint del sostre edificable segons el planejament vigent i finalitzant en la distribució proposada d'aquests sostres. Així, els sis àmbits es poden agrupar en tres blocs d’actuació.
Reaccions a la proposta
La concessió als propietaris de Can Busquets de compensar la qualificació de zona verda amb terrenys edificables no va agradar al grup municipal d’ICV-EUiA, que considerava que no tenien dret a obtenir aquests beneficis urbanístics; igualment consideraven que era un greuge per a la ciutat que es compensés amb zones com Can Cabassa, actualment qualificada d’equipaments i que, segons el grup municipal havia de ser destinada a una escola i un institut.
La proposta de MPGM va suscitar entre veïns de Valldoreix la por que es canviés el model de ciutat-jardí, motiu pel qual el nou president de l’EMD, Josep Puig (CiU-Actuem), el mes de setembre en una entrevista feta pel diari digital santgugat.cat, aclaria quin era l’objectiu de la modificació deixant clar que aquesta no pretenia modificar dit model ni de crear habitatges de tipus plurifamiliar que no s’adiguessin al tipus constructiu de Valldoreix.
La plataforma Salvem Valldoreix, formada per veïns afectats per la MPGM, s’oposava a l’aprovació de la modificació. Segons la plataforma, aquesta suposaria la pèrdua del 33% de les zones verdes “al centre del territori”, l’àmbit dels Torrents de can Nonell i Can Clavell, tot i resituar-les a Can Monmany i Can Busquets, i l’edificació de pisos devaluaria les construccions existents. La presidenta de la plataforma, Teresa Tutusaus, va assegurar que la variació del PGM plantejada pel consistori tindria unes conseqüències nefastes sobre el model urbanístic seguit fins el moment. Els veïns també van criticar la manca d’informació amb la que s’estava duent el procés. La plataforma va convocar una reunió amb veïns i representants de l’EMD i de l’ajuntament el 22 de setembre per a debatre-ho.
El president de l’EMD va reconèixer la manca d'informació i les dades errònies que havien sorgit des de l'inici de la modificació del PGM i emplaçava els veïns afectats a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de les Zones Verdes de Valldoreix.
En una junta de veïns extraordinària feta al mes d’octubre, l’EMD indicà que era imprescindible el consens amb els veïns en la futura modificació del PGM. Així mateix, instava l'Ajuntament a actuar en dues etapes a l'entorn de l'estació, començant per l’espai on s’emplaça l’aparcament i posteriorment actuar en la zona on es troben els habitatges i arribar així a possibles acords amb els propietaris. Va demanar també que s'estudiessin alternatives a la construcció d'habitatge protegit a la zona del Torrent d'en Nonell i Can Clavell.
La plataforma veïnal Salvem Valldoreix reclamava més informació per part de les administracions i que no s'enderroquessin els habitatges de la zona de l'estació. La zona de l'estació és un dels punts més conflictius pel que fa les relacions entre els propietaris i les administracions de l'EMD i l'Ajuntament. En aquesta junta, el president de l'EMD va assegurar que l'entitat defensaria els interessos dels propietaris afectats i es va comprometre a demanar a l’Ajuntament un estudi conjunt per avaluar la possibilitat de relocalitzar els habitatges plurifamiliars en altres àmbits que es poguessin considerar més adequats. l'EMD també va reclamar incloure en l'estudi els convenis urbanístics a la zona de Can Monmany. Per la seva banda, el vocal d'ICV-EUiA, Pablo Alonso, va destacar que a l’informe no s'especifica el dret a reallotjament dels veïns d'aquesta zona.
Hi hagueren també, reaccions de signe contrari, com la manifestada per l’arquitecte Joan Barba al diari digital diarisantcugat.cat el mes d’octubre en la que, un cop exposats els principals punts de la modificació del PGM per a les zones verdes de Valldoreix, passava a exposar els motius de discrepància amb la plataforma Salvem Valldoreix. Segons Joan Barga l’actual model de Valldoreix és desvertebrat, sense espais de centralitat ni zones verdes de trobada; és classista i discriminatori, perquè propicia l’exclusió dels que no es poden pagar els preus de Valldoreix; i socialment insolidari, perquè aparta de la ciutat grups de població amb necessitats diferents i que no s’ajusten al perfil dels qui ara hi habiten.
MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi
Al no haver inclòs en la seva totalitat els terrenys de l’àmbit de Can Busquets classificats com a SUND en la MPGM per la reestructuració de les zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta, el 19 de setembre del 2011 el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar l’inici del procés de publicitat i participació de la MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi, acord que va ser publicat el 21 de novembre.
Els objectius d’aquesta nova modificació eren la preservació dels terrenys de can Busquets que encara restaven classificats com a SUND (clau 21), complementar una àrea d’equipaments culturals i docent preveient l’ampliació del Teatre Auditori, possibilitar la implantació d’un nou centre docent destinat a arts escèniques i musical; i completar el teixit urbà mitjançant la relocalització del sostre provinent de can Busquets a tres illes del nucli antic susceptibles d’aprofitament.
Aquesta darrera actuació hauria de permetre establir una ordenació per a l’illa de la Baixada de l’Alba que completés el front de façana als espais lliures i endrecés la volumetria; l’eliminació d’una activitat generadora d’afeccions sobre la qualitat ambiental (fums, olors i soroll) i la mobilitat (l’estació de subministrament de carburant de l’illa de Rius i Taulet), permetent tancar l’illa amb una edificació destinada a habitatge dotacional i ús comercial en planta baixa; i, finalment, perllongar el front edificatori de l’avinguda Cerdanyola a l’illa dels Jardins del Vallès amb un volum que englobaria l’equipament previst pel Pla director d’equipaments locals de Sant Cugat en planta baixa i soterrani i usos residencials en plantes pis, i que possibilitaria ordenar el conjunt del parc i l’ús del subsòl com a aparcament, sense perjudici de la qualitat i funcionalitat de la zona verda, que era l’ús dominant.
La MPGM planteja un àmbit discontinu en què: es qualifica com a espai lliure (clau 6b) una porció de terreny de 17.233,89 m² de Can Busquets, així com diferents porcions qualificades de 20a/10 que es qualificaran d’espais lliures (6b), parc forestal (27) o protecció de sistemes (9) segons correspongui a l’entorn on es trobin i en conjunt sumaven 3.432,57 m². Així mateix, es proposava augmentar la superfície qualificada d’equipaments a l’entorn del Parc de l’Arboretum per a poder ampliar el Teatre Auditori amb una sala escènica nova i la implantació d’un centre docent d’arts escèniques i musicals.
Finalment, els 6.882,90 m² de sostre que provindrien de Can Busquets es resituarien a: Jardins del Vallès, en que l’actual parc es qualificaria de sistema d’equipaments (clau 7b) i zona d’ús residencial (calu Re) tot mantenint la resta de l’àmbit com espai lliure (clau 6b). El sector es podria desenvolupar mitjançant la figura de pla de millora urbana (PMU1). A l’àmbit de l’illa de Rius i Taulet proposen la qualificació de sistema d’habitatge dotacional (clau Hd) i zona d’ús comercial (clau Co) en una porció de terreny que en l’actualitat estava qualificada d’equipament i el sector també es podria desenvolupar mitjançant el PMU2 amb un sostre màxim per a l’ús comercial de 1.000 m², provinents també de Can Busquets. Finalment, a l’illa de la Baixada de l’Alba proposaven que s’admetés l’ús residencial en plantes pis i comercial en planta baixa i, mitjançant el PMU3 s’ordenés la volumetria del total de l’illa; per aquest àmbit, el sostre màxim proposat era de 4.570 m², dels quals 1.870 es corresponen amb la superfície de les edificacions existents segons cadastre i que es troben en sòl d’equipament privat, i els 2.700 m² provindrien del sostre que es relocalitza de Can Busquets.
Petició d’un crèdit per a fer front als costos de les expropiacions
Per una altra banda, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, en la seva participació a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament del 23 de novembre per traslladar la postura de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), va defensar que la nova llei d’urbanisme donés resposta a la problemàtica urbanística generada pel PGM en qualificar parcel•les privades com a zona verda (clau 6b) i reconèixer als propietaris el dret d’indemnització per part de les administracions. En concret va manifestar que "la nova llei d’urbanisme ha de tenir molt present aquells municipis que pateixen una sagnia a conseqüència de les indemnitzacions que estan obligats a donar als propietaris de zones verdes" i destacà que hi havia molts municipis que estaven dedicant la major part dels seus recursos destinats a inversions a comprar terrenys que no tenien cap valor per al municipi.
En aquest sentit, l’1 de desembre, el diari digital totsantcugat.cat publicava que feia unes setmanes l’Ajuntament havia aprovat en un ple demanar un crèdit de 3’2 MEUR per a fer front al possible pagaments d’expropiacions forçoses de zones verdes a Valldoreix. Amb aquesta operació, l’endeutament del consistori passaria a ser del 70’5%, el més elevat dels darrers anys. Un cop finalitzat el termini d’informació pública del document de la MPGM de reestructuració de les zones verdes i de presentació d’al•legacions, que va concloure a final d’octubre, es preveia dur a terme l’aprovació provisional el primer trimestre de 2012, incorporant o desestimant les al•legacions presentades. Per una altra banda, el període d’informació pública de la publicitat i participació de la MPGM als àmbits de can Busquets i altres del municipi finalitzava el 26 de gener del 2012.
Més informació
locals.esquerra.cat/santcugatvalles/document/1564
web.valldoreix.cat/vdx/emd
www.cugat.cat/noticies/Societat/66719.htm
www.santcugat.cat
Lavola (2009): Auditoria ambiental de l’EMD de Valldoreix