Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ D’USOS A VALLDOREIX, MIRASOL I LA FLORESTA (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011
El març de 2011 l’Ajuntament de Sant Cugat aprova inicialment la modificació del PGM per a la reestructuració de les zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta. Es pretén solucionar el problema econòmic generat per les demandes d’expropiació de propietaris de parcel•les classificades com a zona verda i la desclassificació de Can Busquets i Can Monmany per a incorporar-los al parc de Collserola. La modificació no és ben acollida per veïns de Valldoreix que temen un canvi del model de ciutat i una pèrdua de zona verda al centre del seu terme.
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), de 48’2 km² i 81.745 habitants el 2010, limita amb el municipi de Barcelona (vessant occidental de la serra de Collserola) i els municipis de Molins de Rei, el Papiol (ambdós del Baix Llobregat), Rubí, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Està format per 5 barris, Sant Cugat del Vallès (56.555 habitants el 2010), Mirasol (11.928 habitants), Valldoreix (7.599 habitants), la Floresta (4.446 habitants) i les Planes (1.217 habitants), aquest darrer barri compartit amb Barcelona. El 1958 s’assolí un acord pel qual Valldoreix esdevindria el 1959 una entitat local menor, precedent de l’actual Entitat menor descentralitzada (EMD). El terme de l’EMD de Valldoreix, de 9’8 km², té 5’23 km² de parc forestal i 1’3 km² de zones verdes. El novembre de 1958 es va constituir la Junta Veïnal de l’Entitat local menor de Valldoreix, precedent de l’actual Entitat menor descentralitzada (EMD), i al 1959 es va aprovar la seva delimitació territorial. El terme de l’EMD de Valldoreix, de 9’8 km², té 5’23 km² de parc forestal i 1’3 km² de zones verdes.
Demandes d’expropiació
La figura del planejament que regeix el municipi de Sant Cugat del Vallès és el Pla General Metropolità (PGM), definitivament aprovat el 1976. Aquest va assignar a Sant Cugat moltes de les zones verdes (claus 6b i 6c) que no es podien emplaçar en altres municipis de l'àrea metropolitana, a causa de la densitat d'aquestes poblacions i en molts d’aquests casos van ser delimitats en sòls de titularitat privada. Aquesta assignació no va ser acompanyada amb cap pla de gestió que preveiés la seva adquisició i urbanització, i passats els quatre anys de la qualificació i sense que les administracions haguessin fet res, els propietaris d'aquests terrenys podien iniciar el procés per reclamar l'expropiació i, per tant, disposar d'una compensació econòmica.
La delimitació de zones verdes en sòl privat dificultava la gestió d’aquests espais, majoritàriament boscosos. Segons l’auditoria ambiental de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, realitzada per Lavola el 2009, la conseqüència era la “no gestió d’aquests espais” i “l’acumulació de biomassa al terra pels arbres caiguts pel temporal de vent que va tenir lloc el febrer de 2009”. Malgrat això l’Ajuntament procurava fer una mínima gestió d’aquests espais
El conflicte de competències entre l’EMD i l’Ajuntament
A principi del 2007, l’EMD de Valldoreix va començar a rebre de l’Ajuntament un seguit d’expedients d’expropiació impulsats pels propietaris. A febrer de 2008 ja hi havia set expedients, en dos dels quals l’EMD al•legava no ser competent per expropiar aquelles zones verdes mentre que en les cinc restants va interposar-hi recursos de reposició, al•legant que era competència de l’Ajuntament assumir-los. Al 2009 es calculava que el cost vorejava els 12 MEUR, quantitat que el juliol de 2010 ascendia a 22 MEUR mentre que a gener de 2011 ja es valorava que podria arribar als 40 MEUR.
El 2009, la president de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu (Candidatura de Progrés i Catalanista), va emetre un decret en què declarava que l’EMD no era competent per assumir el cost de les expropiacions, un decret que l’Ajuntament va portar als tribunals. A setembre de 2009, en una sentència, que no era ferma, un Jutjat del contenciós-administratiu de Barcelona va donar la raó a l’EMD establint que les expropiacions de naturalesa urbanística només podien ser competència de l’Ajuntament. L’Ajuntament de Sant Cugat va recórrer-la, recordant que hi havia quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que establien que era l’EMD qui havia d’assumir els costos d’expropiació. Mercè Conesa, aleshores tinent d’alcalde de Territori de Sant Cugat del Vallès, explicà que s’estava estudiant la possibilitat de compensar els propietaris amb sostre en altres terrenys dins el terme de Valldoreix.
El 18 de juliol de 2010, en el ple de l’Ajuntament s’aprovà un acord entre ambdues administracions per desencallar el conflicte. Així, davant un cost inassumible per cap d’elles s’optà per compensar els propietaris de les zones verdes amb terrenys edificables en la mateixa zona . A canvi, es traslladarien els espais verds que es perdrien a Can Monmany i can Busquets (PLA URBANÍSTIC DE CAN BUSQUETS), que havien estat desclassificats per incorporar-los al PARC DE COLLSEROLA, aconseguint alhora la preservació d’aquests dos espais. Així mateix, l’operació permetria fer habitatge públic.
Tot i això, el conflicte continuava obert i a finals de 2010 en una nova sentència sense opció a recurs, el TSJC dictaminà que era l’ajuntament l’administració competent per expropiar. Així mateix, en dita sentència s’especificava que es revisaria i reexaminaria la posició adoptada pel Tribunal respecte a la competència expropiatòria, entenent que l’EMD no la tenia.
Des de l’ajuntament es reclamava una unificació en els criteris en les sentències per determinar quina administració era la competent per efectuar les expropiacions, ja que en cinc d’elles donaven raó a l’Ajuntament mentre que en dues a l’EMD; per la seva banda, l’EMD reclamava a l’ajuntament que es retirés dels litigis per les expropiacions per les zones verdes, que a febrer de 2011 es xifraven en 26 i amb una despesa que s’apropava als 100.000€ .
Igualment, la resolució del conflicte de competències entre les dues administracions mitjançant les sentències del tribunal, hauria de preocupar a l’EMD, segons deia l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ja que no la reconeix com a ens o organisme territorial: “està dient, en definitiva, que hi ha unes competències que només tenen els ens territorials i que aquesta entitat no té”.
La modificació del PGM com a solució
El 19 de juliol de 2010 l’Ajuntament va aprovar l’avanç de la modificació puntual del PGM (MPGM) en l’àmbit discontinu de Sant Cugat del Vallès que inclou territori de Mirasol, Valldoreix i la Floresta amb la intenció de compensar amb sòl edificable les zones verdes de Valldoreix a altres parcel•les de la ciutat, estalviant-se així el cost d’expropiació, i obtenir la desclassificació de Can Busquets i Can Monmany amb el trasllat de la seva edificabilitat a altres àmbits del municipi. L’aprovació inicial es va produir en el ple municipal de 21 de març de 2011 (publicat el 7 de maig), amb els vots favorables de CiU i l’ abstenció de la resta de grups municipals i el termini de presentació d’al•legacions era fins el 22 d’octubre. La causa principal de l’abstenció va venir motivada pel fet que els convenis urbanístics que s’havien de signar amb els propietaris de Can Busquets i Can Monmany, en el moment d’aprovar inicialment la MPGM encara no estaven signats, no s’havien sotmès a informació pública ni es van incorporar en la documentació de la modificació.
A partir del 19 de setembre l’Ajuntament va posar en marxa l’Oficina d’atenció ciutadana de les zones verdes de Valldoreix amb l’objectiu de resoldre dubtes i recollir propostes sobre el procés de requalificació.
La proposta de modificació
Els objectius globals que van motivar la MPGM eren la recuperació dels espais de l'entorn dels torrents Nonell i Clavell; evitar noves edificacions en els entorns de Can Monmany i Can Busquets recol•locant l'edificabilitat en llocs mes adients; i, generar un pol urbà a l'entorn de l'estació de Valldoreix, basat en una plaça que incorpori comerços, habitatges protegits i lliures i un aparcament al servei del ferrocarril. Per aconseguir-los, la MPGM proposa el trasllat de part de les zones verdes emplaçades als torrents de Can Nonell i Can Clavell als àmbits de Can Busquets i Can Monmany i el trasllat dels sòls edificables d’ambdós àmbits a l’Estació de Valldoreix, el Turó de Can Mates i Can Cabassa, els quals suposen l’augment de l’edificabilitat i el canvi de qualificació urbanística a l’àmbit dels torrents, l’estació de Valldoreix, Can Mates i Can Cabassa, reduint la superfície destinada a equipaments i terciari. L’àmbit de la MPGM contempla únicament sistemes locals (clau 6b).
El març de 2011 l’Ajuntament de Sant Cugat aprova inicialment la modificació del PGM per a la reestructuració de les zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta. Es pretén solucionar el problema econòmic generat per les demandes d’expropiació de propietaris de parcel•les classificades com a zona verda i la desclassificació de Can Busquets i Can Monmany per a incorporar-los al parc de Collserola. La modificació no és ben acollida per veïns de Valldoreix que temen un canvi del model de ciutat i una pèrdua de zona verda al centre del seu terme.
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), de 48’2 km² i 81.745 habitants el 2010, limita amb el municipi de Barcelona (vessant occidental de la serra de Collserola) i els municipis de Molins de Rei, el Papiol (ambdós del Baix Llobregat), Rubí, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Està format per 5 barris, Sant Cugat del Vallès (56.555 habitants el 2010), Mirasol (11.928 habitants), Valldoreix (7.599 habitants), la Floresta (4.446 habitants) i les Planes (1.217 habitants), aquest darrer barri compartit amb Barcelona. El 1958 s’assolí un acord pel qual Valldoreix esdevindria el 1959 una entitat local menor, precedent de l’actual Entitat menor descentralitzada (EMD). El terme de l’EMD de Valldoreix, de 9’8 km², té 5’23 km² de parc forestal i 1’3 km² de zones verdes. El novembre de 1958 es va constituir la Junta Veïnal de l’Entitat local menor de Valldoreix, precedent de l’actual Entitat menor descentralitzada (EMD), i al 1959 es va aprovar la seva delimitació territorial. El terme de l’EMD de Valldoreix, de 9’8 km², té 5’23 km² de parc forestal i 1’3 km² de zones verdes.
Demandes d’expropiació
La figura del planejament que regeix el municipi de Sant Cugat del Vallès és el Pla General Metropolità (PGM), definitivament aprovat el 1976. Aquest va assignar a Sant Cugat moltes de les zones verdes (claus 6b i 6c) que no es podien emplaçar en altres municipis de l'àrea metropolitana, a causa de la densitat d'aquestes poblacions i en molts d’aquests casos van ser delimitats en sòls de titularitat privada. Aquesta assignació no va ser acompanyada amb cap pla de gestió que preveiés la seva adquisició i urbanització, i passats els quatre anys de la qualificació i sense que les administracions haguessin fet res, els propietaris d'aquests terrenys podien iniciar el procés per reclamar l'expropiació i, per tant, disposar d'una compensació econòmica.
La delimitació de zones verdes en sòl privat dificultava la gestió d’aquests espais, majoritàriament boscosos. Segons l’auditoria ambiental de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, realitzada per Lavola el 2009, la conseqüència era la “no gestió d’aquests espais” i “l’acumulació de biomassa al terra pels arbres caiguts pel temporal de vent que va tenir lloc el febrer de 2009”. Malgrat això l’Ajuntament procurava fer una mínima gestió d’aquests espais
El conflicte de competències entre l’EMD i l’Ajuntament
A principi del 2007, l’EMD de Valldoreix va començar a rebre de l’Ajuntament un seguit d’expedients d’expropiació impulsats pels propietaris. A febrer de 2008 ja hi havia set expedients, en dos dels quals l’EMD al•legava no ser competent per expropiar aquelles zones verdes mentre que en les cinc restants va interposar-hi recursos de reposició, al•legant que era competència de l’Ajuntament assumir-los. Al 2009 es calculava que el cost vorejava els 12 MEUR, quantitat que el juliol de 2010 ascendia a 22 MEUR mentre que a gener de 2011 ja es valorava que podria arribar als 40 MEUR.
El 2009, la president de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu (Candidatura de Progrés i Catalanista), va emetre un decret en què declarava que l’EMD no era competent per assumir el cost de les expropiacions, un decret que l’Ajuntament va portar als tribunals. A setembre de 2009, en una sentència, que no era ferma, un Jutjat del contenciós-administratiu de Barcelona va donar la raó a l’EMD establint que les expropiacions de naturalesa urbanística només podien ser competència de l’Ajuntament. L’Ajuntament de Sant Cugat va recórrer-la, recordant que hi havia quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que establien que era l’EMD qui havia d’assumir els costos d’expropiació. Mercè Conesa, aleshores tinent d’alcalde de Territori de Sant Cugat del Vallès, explicà que s’estava estudiant la possibilitat de compensar els propietaris amb sostre en altres terrenys dins el terme de Valldoreix.
El 18 de juliol de 2010, en el ple de l’Ajuntament s’aprovà un acord entre ambdues administracions per desencallar el conflicte. Així, davant un cost inassumible per cap d’elles s’optà per compensar els propietaris de les zones verdes amb terrenys edificables en la mateixa zona . A canvi, es traslladarien els espais verds que es perdrien a Can Monmany i can Busquets (PLA URBANÍSTIC DE CAN BUSQUETS), que havien estat desclassificats per incorporar-los al PARC DE COLLSEROLA, aconseguint alhora la preservació d’aquests dos espais. Així mateix, l’operació permetria fer habitatge públic.
Tot i això, el conflicte continuava obert i a finals de 2010 en una nova sentència sense opció a recurs, el TSJC dictaminà que era l’ajuntament l’administració competent per expropiar. Així mateix, en dita sentència s’especificava que es revisaria i reexaminaria la posició adoptada pel Tribunal respecte a la competència expropiatòria, entenent que l’EMD no la tenia.
Des de l’ajuntament es reclamava una unificació en els criteris en les sentències per determinar quina administració era la competent per efectuar les expropiacions, ja que en cinc d’elles donaven raó a l’Ajuntament mentre que en dues a l’EMD; per la seva banda, l’EMD reclamava a l’ajuntament que es retirés dels litigis per les expropiacions per les zones verdes, que a febrer de 2011 es xifraven en 26 i amb una despesa que s’apropava als 100.000€ .
Igualment, la resolució del conflicte de competències entre les dues administracions mitjançant les sentències del tribunal, hauria de preocupar a l’EMD, segons deia l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ja que no la reconeix com a ens o organisme territorial: “està dient, en definitiva, que hi ha unes competències que només tenen els ens territorials i que aquesta entitat no té”.
La modificació del PGM com a solució
El 19 de juliol de 2010 l’Ajuntament va aprovar l’avanç de la modificació puntual del PGM (MPGM) en l’àmbit discontinu de Sant Cugat del Vallès que inclou territori de Mirasol, Valldoreix i la Floresta amb la intenció de compensar amb sòl edificable les zones verdes de Valldoreix a altres parcel•les de la ciutat, estalviant-se així el cost d’expropiació, i obtenir la desclassificació de Can Busquets i Can Monmany amb el trasllat de la seva edificabilitat a altres àmbits del municipi. L’aprovació inicial es va produir en el ple municipal de 21 de març de 2011 (publicat el 7 de maig), amb els vots favorables de CiU i l’ abstenció de la resta de grups municipals i el termini de presentació d’al•legacions era fins el 22 d’octubre. La causa principal de l’abstenció va venir motivada pel fet que els convenis urbanístics que s’havien de signar amb els propietaris de Can Busquets i Can Monmany, en el moment d’aprovar inicialment la MPGM encara no estaven signats, no s’havien sotmès a informació pública ni es van incorporar en la documentació de la modificació.
A partir del 19 de setembre l’Ajuntament va posar en marxa l’Oficina d’atenció ciutadana de les zones verdes de Valldoreix amb l’objectiu de resoldre dubtes i recollir propostes sobre el procés de requalificació.
La proposta de modificació
Els objectius globals que van motivar la MPGM eren la recuperació dels espais de l'entorn dels torrents Nonell i Clavell; evitar noves edificacions en els entorns de Can Monmany i Can Busquets recol•locant l'edificabilitat en llocs mes adients; i, generar un pol urbà a l'entorn de l'estació de Valldoreix, basat en una plaça que incorpori comerços, habitatges protegits i lliures i un aparcament al servei del ferrocarril. Per aconseguir-los, la MPGM proposa el trasllat de part de les zones verdes emplaçades als torrents de Can Nonell i Can Clavell als àmbits de Can Busquets i Can Monmany i el trasllat dels sòls edificables d’ambdós àmbits a l’Estació de Valldoreix, el Turó de Can Mates i Can Cabassa, els quals suposen l’augment de l’edificabilitat i el canvi de qualificació urbanística a l’àmbit dels torrents, l’estació de Valldoreix, Can Mates i Can Cabassa, reduint la superfície destinada a equipaments i terciari. L’àmbit de la MPGM contempla únicament sistemes locals (clau 6b).
L’àmbit 1 -entorns dels torrents de Can Nonell i Can Clavell, a Valldoreix- té 215.616 m² de superfície. Es tracta d’una zona residencial amb cases aïllades i predomini del pas del torrents, amb una orografia de gran irregularitat. Les parcel•les incloses són majoritàriament de titularitat privada. Es tracta de sòl qualificat de sistema de parcs i jardins urbans (6b) i sistema viari (5) amb una petita franja qualificada de jardins privats (8a).
La MPGM proposa la requalificació com a parcel•les edificables les que han estat prèviament ocupades amb accés a viari o amb pendents més adequats i la requalificació a espais privats no edificables (verds privats) els fons de parcel•les edificades que han estat condicionats com a jardins privats . S’exclou de l’àmbit la llera pública dels torrents. Proposa que els nous espais edificables ocupin com a màxim un 30% del conjunt. Es fa reserva per a sòl d’habitatge amb preu concertat. La reducció de la superfície actualment qualificada com parc urbà la compensen en altres indrets del municipi. Proposa un únic espai de 3.000 m² per a equipaments a la capçalera del torrent de Can Nonell per a compensar la reserva d’equipament que es preveia a l’àmbit 3.
Per aquest àmbit delimiten dos polígons d’actuació, el PA 1.1, que inclou la major part dels fons de parcel•les, i el PA 1.2, que inclou la resta de l’àmbit i que el qualifica com a edificable en la major part i pretén que l’edificabilitat assignada als espais privats compensi la cessió dels espais públics i les despeses d’urbanització del conjunt.
L’àmbit 2 -Can Monmany, a Valldoreix- té 40.489 m² de superfície, en una zona al voltant d’una riera ocupada per edificacions unifamiliars en un dels seus vessants. Actualment està ocupada per un bosc dens de pins i alzines amb sotabosc frondós. Els terrenys estan classificats com a sòl urbà no consolidat (SUNC) i estan inclosos en un polígon d’actuació urbanística. Aquests sòls permeten fins a 27 habitatges unifamiliars (clau 20a/10), 3 parcel•les per habitatge de preu concertat (clau 20a/10 hpc) i 4 parcel•les de volumetria específica per a habitatge protegit (clau OVE hpp), parc urbà (6b) i xarxa viària (5).
La modificació preveu el trasllat del sostre edificable de l’àmbit. La seva distribució seria: 6.536 m²st a l’àmbit 3, 8.153 m²st a l’àmbit 4 i 2.675 m²st a l’àmbit 6. El polígon restaria qualificat en la seva totalitat com a sistema general d’espais lliures, parcs urbans (clau 6) mantenint-se com a sistema viari exclusivament el camí de la Salut, no preveint-se cap aprofitament privat en l’àmbit i no constitueixen cap sector de desenvolupament o gestió.
L’àmbit 3, estació de Valldoreix, té 7.576 m² de superfície. Són sòls delimitats per la via del ferrocarril i l’autopista de Vallvidrera, de suaus pendents i amb algun arbre. La propietat s’estructura en sis parcel•les, dues de les quals de TABASA i de l’EMD i es troben ocupades per l’aparcament de l’estació; en les altres quatre existeixen dos habitatges unifamiliars i un edifici plurifamiliar, algun comerç en planta baixa i un quiosc. L’àmbit ocupat pels habitatges està qualificat com a sistema d’equipament (clau 7b) i els terrenys on s’emplaça l’aparcament i la plaça de xarxa viària (clau 5).
La MPGM proposa el trasllat de l’equipament a l’àmbit 1, i la seva substitució per una plaça delimitada per edificis d’habitatges, locals comercials i un aparcament soterrat. Delimiten un polígon d’actuació, PA 3, que queda format per la finca on se situarà el bloc d’habitatges, i un sector de PMU que queda format per la resta de l’àmbit. A títol orientatiu proposen dos blocs de planta baixa comercial i 3 plantes pis destinades a habitatge.
L’àmbit 4 -turó de Can Mates a Mirasol- de 9.764 m² de superfície, és l’illa situada més a ponent del pla parcial (PP) de Can Mates De suaus pendents, el seu ús actual és l’agrícola. Els solars es troben completament urbanitzats però sense edificar. Inclou tres parcel•les, dues de titularitat privada i una municipal. El planejament vigent és el PP de Can Mates, definitivament aprovat el 22 de setembre de 2005, el qual va qualificar aquesta illa per a serveis terciaris (clau E8).
La MPGM proposa la permuta del valor del sostre terciari per sòl residencial, obtenint-se així un sobrant de sòl que estaria destinat a habitatge amb protecció. Es compensaria els drets dels propietaris a raó de 0,45 m²st residencial per cada m² de sostre terciari. La modificació preveu 13.008 m²st destinat a habitatge de lliure promoció i una part d’aquest haurà de ser adjudicat als propietaris originals de l’àmbit, mentre que la restant es correspon amb la que prové de l’àmbit 2. Delimiten un polígon d’actuació, el PA 4.
L’àmbit 5 -Can Busquets, a la Floresta- té 75.408 m² de superfície i ocupa un turó orientat a ponent i la capçalera d’un torrent i està situat entre un sector ja urbanitzat i la zona de parc; hi ha un únic habitatge unifamiliar de gran superfície, està ocupat per bosc i es caracteritza per una orografia fortament marcada pel torrent; està format per una única parcel•la. Els terrenys estan classificats com a sòl urbanitzable delimitat (SUND); la major part de l’àmbit està qualificat com a sòl de desenvolupament urbà opcional (clau 21) i al centre de l’àmbit hi ha un petit entorn qualificat coma verd privat protegit (clau 8b). En la modificació no queden inclosos la totalitat dels terrenys de la finca, incloent aquella part en que l’edificabilitat pot ser transferida a un altre àmbit delimitat en la MPGM.
La MPGM proposa el trasllat del sostre residencial a l’àmbit 6, el sòl actualment ocupat per l’habitatge i el camí d’accés es qualifica de verd privat d’interès tradicional (clau 8) i s’exclou de la gestió de l’àmbit, restant en sòl no urbanitzable (SNU). La quasi totalitat de l’àmbit, unes 7,5 ha, es qualifica com a sistema general d’espais lliures, parcs urbans (clau 6b). La urbanització prevista per la zona es reduirà al manteniment i neteja de boscos. No es preveu cap aprofitament privat tret de l’edificació que romandrà en verd privat protegit en SNU i no constitueixen cap sector de desenvolupament o gestió.
L’àmbit 6 –Can Cabassa, a Mirasol-, de 32.891 m² de superfície, es troba emplaçada davant les ruïnes de la vil•la romana de Can Cabassa. Són antics terrenys agrícoles amb poca vegetació, de suau pendent i els solars de l’entorn estan completament urbanitzats. La major part de l’àmbit es correspon amb una parcel•la cedida per la junta de compensació del PP Can Cabassa a l’ajuntament i la resta són terrenys adquirits per l’empresa municipal PROMUSA. L’àmbit no inclou edificacions ni infraestructures. El planejament els classifica com a SUND i els qualifica com equipaments comunitaris (clau 7c). Actualment es troba en tràmit, amb aprovació inicial, una MPGM que classifica els terrenys com a sòl urbà i els qualifica com a equipament comunitari i dotació amb la previsió de 50 habitatges dotacionals (clau 7b/10).
La MPGM proposa el trasllat de l’equipament, desenvolupar un sector que incorpori la reserva de sòl per a habitatges dotacionals i la creació d’una reserva d’habitatges amb protecció. Aquests canvis suposarien un augment de l’edificabilitat que serviria per a compensar el sostre que es desqualifica a l’àmbit de Can Busquets. Tot amb tot planteja que únicament el 30% es destini a sostre residencial, amb dos terços destinats a habitatge protegit, i el 70% restant proposen un 20% per a equipaments i habitatge dotacional, un altre 30% per a places i parcs urbans i el 10% a viari. Per al seu desenvolupament preveuen la figura del PMU. Recomanen però, que els blocs d’habitatges més propers als de Mirasol tinguin altures màximes de PB+2.
La proposta de MPGM ve acompanyada d’un quadre comparatiu entre el planejament vigent. la proposta de modificació i la diferència entre ambdós.
Taula 1 Quadre comparatiu amb el planejament vigent
La MPGM proposa la requalificació com a parcel•les edificables les que han estat prèviament ocupades amb accés a viari o amb pendents més adequats i la requalificació a espais privats no edificables (verds privats) els fons de parcel•les edificades que han estat condicionats com a jardins privats . S’exclou de l’àmbit la llera pública dels torrents. Proposa que els nous espais edificables ocupin com a màxim un 30% del conjunt. Es fa reserva per a sòl d’habitatge amb preu concertat. La reducció de la superfície actualment qualificada com parc urbà la compensen en altres indrets del municipi. Proposa un únic espai de 3.000 m² per a equipaments a la capçalera del torrent de Can Nonell per a compensar la reserva d’equipament que es preveia a l’àmbit 3.
Per aquest àmbit delimiten dos polígons d’actuació, el PA 1.1, que inclou la major part dels fons de parcel•les, i el PA 1.2, que inclou la resta de l’àmbit i que el qualifica com a edificable en la major part i pretén que l’edificabilitat assignada als espais privats compensi la cessió dels espais públics i les despeses d’urbanització del conjunt.
L’àmbit 2 -Can Monmany, a Valldoreix- té 40.489 m² de superfície, en una zona al voltant d’una riera ocupada per edificacions unifamiliars en un dels seus vessants. Actualment està ocupada per un bosc dens de pins i alzines amb sotabosc frondós. Els terrenys estan classificats com a sòl urbà no consolidat (SUNC) i estan inclosos en un polígon d’actuació urbanística. Aquests sòls permeten fins a 27 habitatges unifamiliars (clau 20a/10), 3 parcel•les per habitatge de preu concertat (clau 20a/10 hpc) i 4 parcel•les de volumetria específica per a habitatge protegit (clau OVE hpp), parc urbà (6b) i xarxa viària (5).
La modificació preveu el trasllat del sostre edificable de l’àmbit. La seva distribució seria: 6.536 m²st a l’àmbit 3, 8.153 m²st a l’àmbit 4 i 2.675 m²st a l’àmbit 6. El polígon restaria qualificat en la seva totalitat com a sistema general d’espais lliures, parcs urbans (clau 6) mantenint-se com a sistema viari exclusivament el camí de la Salut, no preveint-se cap aprofitament privat en l’àmbit i no constitueixen cap sector de desenvolupament o gestió.
L’àmbit 3, estació de Valldoreix, té 7.576 m² de superfície. Són sòls delimitats per la via del ferrocarril i l’autopista de Vallvidrera, de suaus pendents i amb algun arbre. La propietat s’estructura en sis parcel•les, dues de les quals de TABASA i de l’EMD i es troben ocupades per l’aparcament de l’estació; en les altres quatre existeixen dos habitatges unifamiliars i un edifici plurifamiliar, algun comerç en planta baixa i un quiosc. L’àmbit ocupat pels habitatges està qualificat com a sistema d’equipament (clau 7b) i els terrenys on s’emplaça l’aparcament i la plaça de xarxa viària (clau 5).
La MPGM proposa el trasllat de l’equipament a l’àmbit 1, i la seva substitució per una plaça delimitada per edificis d’habitatges, locals comercials i un aparcament soterrat. Delimiten un polígon d’actuació, PA 3, que queda format per la finca on se situarà el bloc d’habitatges, i un sector de PMU que queda format per la resta de l’àmbit. A títol orientatiu proposen dos blocs de planta baixa comercial i 3 plantes pis destinades a habitatge.
L’àmbit 4 -turó de Can Mates a Mirasol- de 9.764 m² de superfície, és l’illa situada més a ponent del pla parcial (PP) de Can Mates De suaus pendents, el seu ús actual és l’agrícola. Els solars es troben completament urbanitzats però sense edificar. Inclou tres parcel•les, dues de titularitat privada i una municipal. El planejament vigent és el PP de Can Mates, definitivament aprovat el 22 de setembre de 2005, el qual va qualificar aquesta illa per a serveis terciaris (clau E8).
La MPGM proposa la permuta del valor del sostre terciari per sòl residencial, obtenint-se així un sobrant de sòl que estaria destinat a habitatge amb protecció. Es compensaria els drets dels propietaris a raó de 0,45 m²st residencial per cada m² de sostre terciari. La modificació preveu 13.008 m²st destinat a habitatge de lliure promoció i una part d’aquest haurà de ser adjudicat als propietaris originals de l’àmbit, mentre que la restant es correspon amb la que prové de l’àmbit 2. Delimiten un polígon d’actuació, el PA 4.
L’àmbit 5 -Can Busquets, a la Floresta- té 75.408 m² de superfície i ocupa un turó orientat a ponent i la capçalera d’un torrent i està situat entre un sector ja urbanitzat i la zona de parc; hi ha un únic habitatge unifamiliar de gran superfície, està ocupat per bosc i es caracteritza per una orografia fortament marcada pel torrent; està format per una única parcel•la. Els terrenys estan classificats com a sòl urbanitzable delimitat (SUND); la major part de l’àmbit està qualificat com a sòl de desenvolupament urbà opcional (clau 21) i al centre de l’àmbit hi ha un petit entorn qualificat coma verd privat protegit (clau 8b). En la modificació no queden inclosos la totalitat dels terrenys de la finca, incloent aquella part en que l’edificabilitat pot ser transferida a un altre àmbit delimitat en la MPGM.
La MPGM proposa el trasllat del sostre residencial a l’àmbit 6, el sòl actualment ocupat per l’habitatge i el camí d’accés es qualifica de verd privat d’interès tradicional (clau 8) i s’exclou de la gestió de l’àmbit, restant en sòl no urbanitzable (SNU). La quasi totalitat de l’àmbit, unes 7,5 ha, es qualifica com a sistema general d’espais lliures, parcs urbans (clau 6b). La urbanització prevista per la zona es reduirà al manteniment i neteja de boscos. No es preveu cap aprofitament privat tret de l’edificació que romandrà en verd privat protegit en SNU i no constitueixen cap sector de desenvolupament o gestió.
L’àmbit 6 –Can Cabassa, a Mirasol-, de 32.891 m² de superfície, es troba emplaçada davant les ruïnes de la vil•la romana de Can Cabassa. Són antics terrenys agrícoles amb poca vegetació, de suau pendent i els solars de l’entorn estan completament urbanitzats. La major part de l’àmbit es correspon amb una parcel•la cedida per la junta de compensació del PP Can Cabassa a l’ajuntament i la resta són terrenys adquirits per l’empresa municipal PROMUSA. L’àmbit no inclou edificacions ni infraestructures. El planejament els classifica com a SUND i els qualifica com equipaments comunitaris (clau 7c). Actualment es troba en tràmit, amb aprovació inicial, una MPGM que classifica els terrenys com a sòl urbà i els qualifica com a equipament comunitari i dotació amb la previsió de 50 habitatges dotacionals (clau 7b/10).
La MPGM proposa el trasllat de l’equipament, desenvolupar un sector que incorpori la reserva de sòl per a habitatges dotacionals i la creació d’una reserva d’habitatges amb protecció. Aquests canvis suposarien un augment de l’edificabilitat que serviria per a compensar el sostre que es desqualifica a l’àmbit de Can Busquets. Tot amb tot planteja que únicament el 30% es destini a sostre residencial, amb dos terços destinats a habitatge protegit, i el 70% restant proposen un 20% per a equipaments i habitatge dotacional, un altre 30% per a places i parcs urbans i el 10% a viari. Per al seu desenvolupament preveuen la figura del PMU. Recomanen però, que els blocs d’habitatges més propers als de Mirasol tinguin altures màximes de PB+2.
La proposta de MPGM ve acompanyada d’un quadre comparatiu entre el planejament vigent. la proposta de modificació i la diferència entre ambdós.
Taula 1 Quadre comparatiu amb el planejament vigent
| PG Vigent | Mod PGO | Diferència | ||
| Superfície | 381.744 m2 | 381.744 m2 | 0 m2 | |
| SUC | 50.231 m2 | 113.225 m2 | 62.994 m2 | |
| SUNC | 256.105 m2 | 265.847 m2 | 9.747 m2 | |
| SUND | 75.408 m2 | -75.408 m2 | ||
| SNU | 2.672 m2 | 2.672 m2 | ||
| Sostre edificable | 52.721 m2st | 76.459 m2st | 23.738 m2st | |
| Habitatges | 36.122 m2st | 74.826 m2st | 38.704 m2st | |
| Activitats | 16.599 m2st | 1.653 m2st | -14.966 m2st | |
| Sistemes | 273.096 m2 | 276.745 m2 | 3.648 m2 | |
| 5 Xarxa viària | 21.983 m2 | 20.797 m2 | -1.185 m2 | |
| 6b Parcs | 218.407 m2 | 245.555 m2 | 27.149 m2 | |
| 7b Equipaments | 29.707 m2 | 7.103 m2 | -22.604 m2 | |
| 10h Habitatge dotacional | 3.000 m2 | 3.289 m2 | -289 m2 |
Font: Memòria de la MPGM del document d’aprovació inicial, pàgina 41
En la memòria s’assenyala que 7,5 ha de SUND passaran a sòl urbà (SU), si bé la totalitat d'aquesta superfície restarà qualificada com a zona 6b (parc urbà) de titularitat pública; el sòl qualificat de parcs passaria a ser de 245.555 m², amb un increment de 27.149 m², mentre que el sòl d’equipament es veuria reduït dels actuals 29.707 m² a 7.103 m² . El sòl residencial serà de 74.826 m²st (23.738 m²st de nova creació), amb 605 habitatges, dels quals 285 amb algun règim de protecció.
Taula 2 Habitatges permesos en cada àmbit
| Habitatges | |||
| Lliures | Protegits | Total | |
| Torrents Nonell i Can Clavell | 85 | 63 | 148 |
| Can Monmany | 0 | 0 | 0 |
| Estació de Valldoreix | 21 | 33 | 54 |
| Turó de Can Mates | 109 | 58 | 167 |
| Can Busquets | 0 | 0 | 0 |
| Can Cabassa | 105 | 131 | 236 |
| Total | 320 | 285 | 605 |
Font: Memòria de la MPGM del document d’aprovació inicial
Així mateix, en relació els espais de Can Monmany i Can Busquets, PROMUSA (societat municipal d’habitatge) adquirirà els sòls als seus propietaris mitjançant un conveni urbanístic. La seva declaració com zona verda , es compensarà amb més de 35.000 m²st, distribuïts entre l’estació de Valldoreix, Turó de Can Mates i Can Cabassa en el cas de Can Monmany, i a Can Cabassa en el de Can Busquets.
Per una millor comprensió del traspàs d'edificabilitats l’equip redactor de la MPGM va incorporar un gràfic que representa el flux de sostres proposats partint del sostre edificable segons el planejament vigent i finalitzant en la distribució proposada d'aquests sostres. Així, els sis àmbits es poden agrupar en tres blocs d’actuació.
Reaccions a la proposta
La concessió als propietaris de Can Busquets de compensar la qualificació de zona verda amb terrenys edificables no va agradar al grup municipal d’ICV-EUiA, que considerava que no tenien dret a obtenir aquests beneficis urbanístics; igualment consideraven que era un greuge per a la ciutat que es compensés amb zones com Can Cabassa, actualment qualificada d’equipaments i que, segons el grup municipal havia de ser destinada a una escola i un institut.
La proposta de MPGM va suscitar entre veïns de Valldoreix la por que es canviés el model de ciutat-jardí, motiu pel qual el nou president de l’EMD, Josep Puig (CiU-Actuem), el mes de setembre en una entrevista feta pel diari digital santgugat.cat, aclaria quin era l’objectiu de la modificació deixant clar que aquesta no pretenia modificar dit model ni de crear habitatges de tipus plurifamiliar que no s’adiguessin al tipus constructiu de Valldoreix.
La plataforma Salvem Valldoreix, formada per veïns afectats per la MPGM, s’oposava a l’aprovació de la modificació. Segons la plataforma, aquesta suposaria la pèrdua del 33% de les zones verdes “al centre del territori”, l’àmbit dels Torrents de can Nonell i Can Clavell, tot i resituar-les a Can Monmany i Can Busquets, i l’edificació de pisos devaluaria les construccions existents. La presidenta de la plataforma, Teresa Tutusaus, va assegurar que la variació del PGM plantejada pel consistori tindria unes conseqüències nefastes sobre el model urbanístic seguit fins el moment. Els veïns també van criticar la manca d’informació amb la que s’estava duent el procés. La plataforma va convocar una reunió amb veïns i representants de l’EMD i de l’ajuntament el 22 de setembre per a debatre-ho.
El president de l’EMD va reconèixer la manca d'informació i les dades errònies que havien sorgit des de l'inici de la modificació del PGM i emplaçava els veïns afectats a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de les Zones Verdes de Valldoreix.
En una junta de veïns extraordinària feta al mes d’octubre, l’EMD indicà que era imprescindible el consens amb els veïns en la futura modificació del PGM. Així mateix, instava l'Ajuntament a actuar en dues etapes a l'entorn de l'estació, començant per l’espai on s’emplaça l’aparcament i posteriorment actuar en la zona on es troben els habitatges i arribar així a possibles acords amb els propietaris. Va demanar també que s'estudiessin alternatives a la construcció d'habitatge protegit a la zona del Torrent d'en Nonell i Can Clavell.
La plataforma veïnal Salvem Valldoreix reclamava més informació per part de les administracions i que no s'enderroquessin els habitatges de la zona de l'estació. La zona de l'estació és un dels punts més conflictius pel que fa les relacions entre els propietaris i les administracions de l'EMD i l'Ajuntament. En aquesta junta, el president de l'EMD va assegurar que l'entitat defensaria els interessos dels propietaris afectats i es va comprometre a demanar a l’Ajuntament un estudi conjunt per avaluar la possibilitat de relocalitzar els habitatges plurifamiliars en altres àmbits que es poguessin considerar més adequats. l'EMD també va reclamar incloure en l'estudi els convenis urbanístics a la zona de Can Monmany. Per la seva banda, el vocal d'ICV-EUiA, Pablo Alonso, va destacar que a l’informe no s'especifica el dret a reallotjament dels veïns d'aquesta zona.
Hi hagueren també, reaccions de signe contrari, com la manifestada per l’arquitecte Joan Barba al diari digital diarisantcugat.cat el mes d’octubre en la que, un cop exposats els principals punts de la modificació del PGM per a les zones verdes de Valldoreix, passava a exposar els motius de discrepància amb la plataforma Salvem Valldoreix. Segons Joan Barga l’actual model de Valldoreix és desvertebrat, sense espais de centralitat ni zones verdes de trobada; és classista i discriminatori, perquè propicia l’exclusió dels que no es poden pagar els preus de Valldoreix; i socialment insolidari, perquè aparta de la ciutat grups de població amb necessitats diferents i que no s’ajusten al perfil dels qui ara hi habiten.
MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi
Al no haver inclòs en la seva totalitat els terrenys de l’àmbit de Can Busquets classificats com a SUND en la MPGM per la reestructuració de les zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta, el 19 de setembre del 2011 el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar l’inici del procés de publicitat i participació de la MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi, acord que va ser publicat el 21 de novembre.
Els objectius d’aquesta nova modificació eren la preservació dels terrenys de can Busquets que encara restaven classificats com a SUND (clau 21), complementar una àrea d’equipaments culturals i docent preveient l’ampliació del Teatre Auditori, possibilitar la implantació d’un nou centre docent destinat a arts escèniques i musical; i completar el teixit urbà mitjançant la relocalització del sostre provinent de can Busquets a tres illes del nucli antic susceptibles d’aprofitament.
Aquesta darrera actuació hauria de permetre establir una ordenació per a l’illa de la Baixada de l’Alba que completés el front de façana als espais lliures i endrecés la volumetria; l’eliminació d’una activitat generadora d’afeccions sobre la qualitat ambiental (fums, olors i soroll) i la mobilitat (l’estació de subministrament de carburant de l’illa de Rius i Taulet), permetent tancar l’illa amb una edificació destinada a habitatge dotacional i ús comercial en planta baixa; i, finalment, perllongar el front edificatori de l’avinguda Cerdanyola a l’illa dels Jardins del Vallès amb un volum que englobaria l’equipament previst pel Pla director d’equipaments locals de Sant Cugat en planta baixa i soterrani i usos residencials en plantes pis, i que possibilitaria ordenar el conjunt del parc i l’ús del subsòl com a aparcament, sense perjudici de la qualitat i funcionalitat de la zona verda, que era l’ús dominant.
La MPGM planteja un àmbit discontinu en què: es qualifica com a espai lliure (clau 6b) una porció de terreny de 17.233,89 m² de Can Busquets, així com diferents porcions qualificades de 20a/10 que es qualificaran d’espais lliures (6b), parc forestal (27) o protecció de sistemes (9) segons correspongui a l’entorn on es trobin i en conjunt sumaven 3.432,57 m². Així mateix, es proposava augmentar la superfície qualificada d’equipaments a l’entorn del Parc de l’Arboretum per a poder ampliar el Teatre Auditori amb una sala escènica nova i la implantació d’un centre docent d’arts escèniques i musicals.
Finalment, els 6.882,90 m² de sostre que provindrien de Can Busquets es resituarien a: Jardins del Vallès, en que l’actual parc es qualificaria de sistema d’equipaments (clau 7b) i zona d’ús residencial (calu Re) tot mantenint la resta de l’àmbit com espai lliure (clau 6b). El sector es podria desenvolupar mitjançant la figura de pla de millora urbana (PMU1). A l’àmbit de l’illa de Rius i Taulet proposen la qualificació de sistema d’habitatge dotacional (clau Hd) i zona d’ús comercial (clau Co) en una porció de terreny que en l’actualitat estava qualificada d’equipament i el sector també es podria desenvolupar mitjançant el PMU2 amb un sostre màxim per a l’ús comercial de 1.000 m², provinents també de Can Busquets. Finalment, a l’illa de la Baixada de l’Alba proposaven que s’admetés l’ús residencial en plantes pis i comercial en planta baixa i, mitjançant el PMU3 s’ordenés la volumetria del total de l’illa; per aquest àmbit, el sostre màxim proposat era de 4.570 m², dels quals 1.870 es corresponen amb la superfície de les edificacions existents segons cadastre i que es troben en sòl d’equipament privat, i els 2.700 m² provindrien del sostre que es relocalitza de Can Busquets.
Petició d’un crèdit per a fer front als costos de les expropiacions
Per una altra banda, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, en la seva participació a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament del 23 de novembre per traslladar la postura de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), va defensar que la nova llei d’urbanisme donés resposta a la problemàtica urbanística generada pel PGM en qualificar parcel•les privades com a zona verda (clau 6b) i reconèixer als propietaris el dret d’indemnització per part de les administracions. En concret va manifestar que "la nova llei d’urbanisme ha de tenir molt present aquells municipis que pateixen una sagnia a conseqüència de les indemnitzacions que estan obligats a donar als propietaris de zones verdes" i destacà que hi havia molts municipis que estaven dedicant la major part dels seus recursos destinats a inversions a comprar terrenys que no tenien cap valor per al municipi.
En aquest sentit, l’1 de desembre, el diari digital totsantcugat.cat publicava que feia unes setmanes l’Ajuntament havia aprovat en un ple demanar un crèdit de 3’2 MEUR per a fer front al possible pagaments d’expropiacions forçoses de zones verdes a Valldoreix. Amb aquesta operació, l’endeutament del consistori passaria a ser del 70’5%, el més elevat dels darrers anys. Un cop finalitzat el termini d’informació pública del document de la MPGM de reestructuració de les zones verdes i de presentació d’al•legacions, que va concloure a final d’octubre, es preveia dur a terme l’aprovació provisional el primer trimestre de 2012, incorporant o desestimant les al•legacions presentades. Per una altra banda, el període d’informació pública de la publicitat i participació de la MPGM als àmbits de can Busquets i altres del municipi finalitzava el 26 de gener del 2012.
Més informació
locals.esquerra.cat/santcugatvalles/document/1564
web.valldoreix.cat/vdx/emd
www.cugat.cat/noticies/Societat/66719.htm
www.santcugat.cat
Lavola (2009): Auditoria ambiental de l’EMD de Valldoreix
Reaccions a la proposta
La concessió als propietaris de Can Busquets de compensar la qualificació de zona verda amb terrenys edificables no va agradar al grup municipal d’ICV-EUiA, que considerava que no tenien dret a obtenir aquests beneficis urbanístics; igualment consideraven que era un greuge per a la ciutat que es compensés amb zones com Can Cabassa, actualment qualificada d’equipaments i que, segons el grup municipal havia de ser destinada a una escola i un institut.
La proposta de MPGM va suscitar entre veïns de Valldoreix la por que es canviés el model de ciutat-jardí, motiu pel qual el nou president de l’EMD, Josep Puig (CiU-Actuem), el mes de setembre en una entrevista feta pel diari digital santgugat.cat, aclaria quin era l’objectiu de la modificació deixant clar que aquesta no pretenia modificar dit model ni de crear habitatges de tipus plurifamiliar que no s’adiguessin al tipus constructiu de Valldoreix.
La plataforma Salvem Valldoreix, formada per veïns afectats per la MPGM, s’oposava a l’aprovació de la modificació. Segons la plataforma, aquesta suposaria la pèrdua del 33% de les zones verdes “al centre del territori”, l’àmbit dels Torrents de can Nonell i Can Clavell, tot i resituar-les a Can Monmany i Can Busquets, i l’edificació de pisos devaluaria les construccions existents. La presidenta de la plataforma, Teresa Tutusaus, va assegurar que la variació del PGM plantejada pel consistori tindria unes conseqüències nefastes sobre el model urbanístic seguit fins el moment. Els veïns també van criticar la manca d’informació amb la que s’estava duent el procés. La plataforma va convocar una reunió amb veïns i representants de l’EMD i de l’ajuntament el 22 de setembre per a debatre-ho.
El president de l’EMD va reconèixer la manca d'informació i les dades errònies que havien sorgit des de l'inici de la modificació del PGM i emplaçava els veïns afectats a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de les Zones Verdes de Valldoreix.
En una junta de veïns extraordinària feta al mes d’octubre, l’EMD indicà que era imprescindible el consens amb els veïns en la futura modificació del PGM. Així mateix, instava l'Ajuntament a actuar en dues etapes a l'entorn de l'estació, començant per l’espai on s’emplaça l’aparcament i posteriorment actuar en la zona on es troben els habitatges i arribar així a possibles acords amb els propietaris. Va demanar també que s'estudiessin alternatives a la construcció d'habitatge protegit a la zona del Torrent d'en Nonell i Can Clavell.
La plataforma veïnal Salvem Valldoreix reclamava més informació per part de les administracions i que no s'enderroquessin els habitatges de la zona de l'estació. La zona de l'estació és un dels punts més conflictius pel que fa les relacions entre els propietaris i les administracions de l'EMD i l'Ajuntament. En aquesta junta, el president de l'EMD va assegurar que l'entitat defensaria els interessos dels propietaris afectats i es va comprometre a demanar a l’Ajuntament un estudi conjunt per avaluar la possibilitat de relocalitzar els habitatges plurifamiliars en altres àmbits que es poguessin considerar més adequats. l'EMD també va reclamar incloure en l'estudi els convenis urbanístics a la zona de Can Monmany. Per la seva banda, el vocal d'ICV-EUiA, Pablo Alonso, va destacar que a l’informe no s'especifica el dret a reallotjament dels veïns d'aquesta zona.
Hi hagueren també, reaccions de signe contrari, com la manifestada per l’arquitecte Joan Barba al diari digital diarisantcugat.cat el mes d’octubre en la que, un cop exposats els principals punts de la modificació del PGM per a les zones verdes de Valldoreix, passava a exposar els motius de discrepància amb la plataforma Salvem Valldoreix. Segons Joan Barga l’actual model de Valldoreix és desvertebrat, sense espais de centralitat ni zones verdes de trobada; és classista i discriminatori, perquè propicia l’exclusió dels que no es poden pagar els preus de Valldoreix; i socialment insolidari, perquè aparta de la ciutat grups de població amb necessitats diferents i que no s’ajusten al perfil dels qui ara hi habiten.
MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi
Al no haver inclòs en la seva totalitat els terrenys de l’àmbit de Can Busquets classificats com a SUND en la MPGM per la reestructuració de les zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta, el 19 de setembre del 2011 el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar l’inici del procés de publicitat i participació de la MPGM als àmbits de Can Busquets i altres del municipi, acord que va ser publicat el 21 de novembre.
Els objectius d’aquesta nova modificació eren la preservació dels terrenys de can Busquets que encara restaven classificats com a SUND (clau 21), complementar una àrea d’equipaments culturals i docent preveient l’ampliació del Teatre Auditori, possibilitar la implantació d’un nou centre docent destinat a arts escèniques i musical; i completar el teixit urbà mitjançant la relocalització del sostre provinent de can Busquets a tres illes del nucli antic susceptibles d’aprofitament.
Aquesta darrera actuació hauria de permetre establir una ordenació per a l’illa de la Baixada de l’Alba que completés el front de façana als espais lliures i endrecés la volumetria; l’eliminació d’una activitat generadora d’afeccions sobre la qualitat ambiental (fums, olors i soroll) i la mobilitat (l’estació de subministrament de carburant de l’illa de Rius i Taulet), permetent tancar l’illa amb una edificació destinada a habitatge dotacional i ús comercial en planta baixa; i, finalment, perllongar el front edificatori de l’avinguda Cerdanyola a l’illa dels Jardins del Vallès amb un volum que englobaria l’equipament previst pel Pla director d’equipaments locals de Sant Cugat en planta baixa i soterrani i usos residencials en plantes pis, i que possibilitaria ordenar el conjunt del parc i l’ús del subsòl com a aparcament, sense perjudici de la qualitat i funcionalitat de la zona verda, que era l’ús dominant.
La MPGM planteja un àmbit discontinu en què: es qualifica com a espai lliure (clau 6b) una porció de terreny de 17.233,89 m² de Can Busquets, així com diferents porcions qualificades de 20a/10 que es qualificaran d’espais lliures (6b), parc forestal (27) o protecció de sistemes (9) segons correspongui a l’entorn on es trobin i en conjunt sumaven 3.432,57 m². Així mateix, es proposava augmentar la superfície qualificada d’equipaments a l’entorn del Parc de l’Arboretum per a poder ampliar el Teatre Auditori amb una sala escènica nova i la implantació d’un centre docent d’arts escèniques i musicals.
Finalment, els 6.882,90 m² de sostre que provindrien de Can Busquets es resituarien a: Jardins del Vallès, en que l’actual parc es qualificaria de sistema d’equipaments (clau 7b) i zona d’ús residencial (calu Re) tot mantenint la resta de l’àmbit com espai lliure (clau 6b). El sector es podria desenvolupar mitjançant la figura de pla de millora urbana (PMU1). A l’àmbit de l’illa de Rius i Taulet proposen la qualificació de sistema d’habitatge dotacional (clau Hd) i zona d’ús comercial (clau Co) en una porció de terreny que en l’actualitat estava qualificada d’equipament i el sector també es podria desenvolupar mitjançant el PMU2 amb un sostre màxim per a l’ús comercial de 1.000 m², provinents també de Can Busquets. Finalment, a l’illa de la Baixada de l’Alba proposaven que s’admetés l’ús residencial en plantes pis i comercial en planta baixa i, mitjançant el PMU3 s’ordenés la volumetria del total de l’illa; per aquest àmbit, el sostre màxim proposat era de 4.570 m², dels quals 1.870 es corresponen amb la superfície de les edificacions existents segons cadastre i que es troben en sòl d’equipament privat, i els 2.700 m² provindrien del sostre que es relocalitza de Can Busquets.
Petició d’un crèdit per a fer front als costos de les expropiacions
Per una altra banda, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, en la seva participació a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament del 23 de novembre per traslladar la postura de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), va defensar que la nova llei d’urbanisme donés resposta a la problemàtica urbanística generada pel PGM en qualificar parcel•les privades com a zona verda (clau 6b) i reconèixer als propietaris el dret d’indemnització per part de les administracions. En concret va manifestar que "la nova llei d’urbanisme ha de tenir molt present aquells municipis que pateixen una sagnia a conseqüència de les indemnitzacions que estan obligats a donar als propietaris de zones verdes" i destacà que hi havia molts municipis que estaven dedicant la major part dels seus recursos destinats a inversions a comprar terrenys que no tenien cap valor per al municipi.
En aquest sentit, l’1 de desembre, el diari digital totsantcugat.cat publicava que feia unes setmanes l’Ajuntament havia aprovat en un ple demanar un crèdit de 3’2 MEUR per a fer front al possible pagaments d’expropiacions forçoses de zones verdes a Valldoreix. Amb aquesta operació, l’endeutament del consistori passaria a ser del 70’5%, el més elevat dels darrers anys. Un cop finalitzat el termini d’informació pública del document de la MPGM de reestructuració de les zones verdes i de presentació d’al•legacions, que va concloure a final d’octubre, es preveia dur a terme l’aprovació provisional el primer trimestre de 2012, incorporant o desestimant les al•legacions presentades. Per una altra banda, el període d’informació pública de la publicitat i participació de la MPGM als àmbits de can Busquets i altres del municipi finalitzava el 26 de gener del 2012.
Més informació
locals.esquerra.cat/santcugatvalles/document/1564
web.valldoreix.cat/vdx/emd
www.cugat.cat/noticies/Societat/66719.htm
www.santcugat.cat
Lavola (2009): Auditoria ambiental de l’EMD de Valldoreix
Continguts relacionats
Vallès Occidental
