Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRE PENITENCIARI DE PREVENTIUS I DE RÈGIM OBERT DE LA ZONA FRANCA (BARCELONA)
Elisabet Sau - Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011El Departament de Justícia replanteja el projecte de centre penitenciari de preventius de la Zona Franca en considerar-lo massa petit per acollir els 1.200 reclusos que estan previstos. Anteriorment ja havia indicat que, amb la crisi, es revisarien tots els equipaments penitenciaris. Un possible nou calendari apunta a finals de 2014 com a data d’inauguració del centre de preventius i del centre de règim obert. L’endarreriment de l’inici de les obres afecta els projectes de la Model i la Trinitat Vella.
Antecedents 2005, 2006, 2010
En el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010 que va aprovar el Govern de la Generalitat el maig del 2004 es van definir les necessitats d’emplaçament dels anomenats centres preventius i de trànsit. Aquests nous centres, amb una grandària màxima de 750 places, acullen persones en règim tancat, pendents de judici, que es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents i, per tant, necessiten localitzar-se preferentment en zones urbanes o periurbanes per garantir la proximitat a les seus judicials.
L’any 2005 el conseller de Justícia Josep M. Vallès va anunciar els futurs emplaçaments dels centres penitenciaris previstos en el Pla esmentat i va dir que el seu departament tenia interès que el nou centre de preventius de Barcelona se situés preferentment en aquesta capital. Aquesta declaració va comportar que es revisessin les condicions d’un conveni signat el 2001 entre el Departament de Justícia i l’Ajuntament de Barcelona en el qual s’acordava que la ciutat quedaria lliure dels tres centres penitenciaris que estaven en funcionament en aquella data: el de dones de Wad Ras, el de joves de la Trinitat i el de preventius i compliment de penes per a homes de la Model.
Aquest requisit expressat per Vallès va ser atès pels tècnics municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament que el mateix 2005 ja van trobar un solar que complia les condicions idònies per a aquest nou equipament: 2,5 hectàrees ocupades per uns magatzems en desús, propietat del Consorci de la Zona Franca (CZF), entre Mercabarna, la zona d’activitats logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat. Aquesta ubicació deixaria el centre penitenciari prou allunyat dels sectors residencials del barri però relativament a prop de la nova CIUTAT JUDICIAL -pròxima a la plaça Cerdà- i al costat d’una de les estacions de metro previstes a la LÍNIA 10. En aquells moments es preveia una capacitat per a 500 interns. L’espai permetria construir cinc mòduls per a 500 presos (25.000 m² de sostre) i en aquells moments se’n va preveure l’acabament l’any 2008.
En aquest solar també s’hi va reservar espai per a un nou centre per a interns en règim obert que, en un principi, el Departament de Justícia havia previst construir en el solar de la presó Model, al barri de l’Esquerra de l’Eixample. L’Ajuntament de Barcelona va demanar com a contraprestació al fet que la ciutat no quedés lliure d’equipaments penitenciaris que aquest centre també es construís a la Zona Franca.
Antecedents 2005, 2006, 2010
En el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010 que va aprovar el Govern de la Generalitat el maig del 2004 es van definir les necessitats d’emplaçament dels anomenats centres preventius i de trànsit. Aquests nous centres, amb una grandària màxima de 750 places, acullen persones en règim tancat, pendents de judici, que es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents i, per tant, necessiten localitzar-se preferentment en zones urbanes o periurbanes per garantir la proximitat a les seus judicials.
L’any 2005 el conseller de Justícia Josep M. Vallès va anunciar els futurs emplaçaments dels centres penitenciaris previstos en el Pla esmentat i va dir que el seu departament tenia interès que el nou centre de preventius de Barcelona se situés preferentment en aquesta capital. Aquesta declaració va comportar que es revisessin les condicions d’un conveni signat el 2001 entre el Departament de Justícia i l’Ajuntament de Barcelona en el qual s’acordava que la ciutat quedaria lliure dels tres centres penitenciaris que estaven en funcionament en aquella data: el de dones de Wad Ras, el de joves de la Trinitat i el de preventius i compliment de penes per a homes de la Model.
Aquest requisit expressat per Vallès va ser atès pels tècnics municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament que el mateix 2005 ja van trobar un solar que complia les condicions idònies per a aquest nou equipament: 2,5 hectàrees ocupades per uns magatzems en desús, propietat del Consorci de la Zona Franca (CZF), entre Mercabarna, la zona d’activitats logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat. Aquesta ubicació deixaria el centre penitenciari prou allunyat dels sectors residencials del barri però relativament a prop de la nova CIUTAT JUDICIAL -pròxima a la plaça Cerdà- i al costat d’una de les estacions de metro previstes a la LÍNIA 10. En aquells moments es preveia una capacitat per a 500 interns. L’espai permetria construir cinc mòduls per a 500 presos (25.000 m² de sostre) i en aquells moments se’n va preveure l’acabament l’any 2008.
En aquest solar també s’hi va reservar espai per a un nou centre per a interns en règim obert que, en un principi, el Departament de Justícia havia previst construir en el solar de la presó Model, al barri de l’Esquerra de l’Eixample. L’Ajuntament de Barcelona va demanar com a contraprestació al fet que la ciutat no quedés lliure d’equipaments penitenciaris que aquest centre també es construís a la Zona Franca.
Per tant, per una banda, la Zona Franca acollirà dos nous equipaments penitenciaris: la presó de preventius amb els reclusos pendents de judici procedents de les presons de Wad-Ras, Trinitat Vella i Model, i el centre obert, que permetrà el tancament del que actualment està en funcionament en el recinte de la Trinitat Vella. Per altra banda, l’illa de l’Eixample, on durant més de cent anys hi ha hagut la presó Model, quedarà lliure d’usos penitenciaris. En aquest cas, una part dels edificis que formen el complex de la Model s’enderrocaran mentre que el panòptic i cinc dels sis braços es remodelaran i la totalitat del solar es destinarà a usos ciutadans. En tot cas, l’inici de LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MODEL, un primer projecte de la qual es va presentar l’any 2009, quedava condicionat a l’acabament dels equipaments penitenciaris de la Zona Franca i dels PLANS (TÀRREGA), que acolliran la part de la població reclusa que compleix penes a la Model.
Els projectes de la Zona Franca
El nou centre de preventius fou dissenyat pels arquitectes Benedito i Mateos. El projecte va ser presentat per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el març del 2009, té l’aspecte d’un enorme complex industrial, en consonància amb les naus de l’entorn, i s’estructura en sis mòduls residencials per a homes, un per a dones i un per a joves. L’any 2009 l’import d’execució es va estimar en uns 113 MEUR i la superfície construïda era de 56.400 m².
El març de 2010 es van licitar les obres, amb un import que havia augmentat fins a 123 MEUR i una superfície construïda de 61.000 m². En total podrà acollir 1.200 reclusos, xifra que supera la grandària prevista en el Pla director perquè entre altres raons, la població reclusa havia augmentat per damunt de les previsions efectuades en el Pla. L’anunci de licitació de l’obra de la presó de preventius anunciada per la Generalitat va ser molt ben rebuda per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que la va qualificar de magnífica. En canvi, els grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP) de l’Ajuntament de Barcelona van criticar els reiterats endarreriments acumulats en el trasllat de la Model i van recordar que el conveni signat el 2001 entre Ajuntament i Generalitat fixava el 2006 com a data de tancament de la històrica presó.
Al mes de juliol el Govern va aprovar una partida pressupostària de 1.749 MEUR per a construir, en els propers anys, els centres penitenciaris de la Zona Franca i dels Plans. Per a la construcció i manteniment de l’equipament de la Zona Franca es destinarien 960 MEUR.
El mes d’octubre, amb les obres ja adjudicades, es van enderrocar les naus del solar que acolliria la presó, als carrers 5, 6 i D de la Zona Franca. Es preveia la inauguració del centre el 2011. El projecte del centre de reclusos en règim obert, que ocuparà 5.000 m2 del solar de la Zona Franca, estava més endarrerit tot i que la previsió del Departament de Justícia era poder tancar el que es troba en funcionament a l’actual recinte de la Trinitat Vella l’any 2012.
Malgrat el calendari i la reserva pressupostària, al mes de març de 2011, Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del nou Govern de la Generalitat, en una entrevista feta a Catalunya Informació, va qüestionar el projecte de la presó de preventius de la Zona Franca fet per l’anterior Govern i va avançar que estaven estudiant augmentar l'edificabilitat dels mòduls per tal d'encabir-hi els 1.200 reclusos previstos en el projecte inicial. Els professionals que assessoren el Departament de Justícia consideraven que els espais comuns que tindrien els reclusos pendents de judici, com ara els patis, eren massa petits però que si es feien més grans es restaria espai a les cel•les. Per a no perdre capacitat s’estava plantejant fer una quarta planta als mòduls dissenyats, solució que als responsables de seguretat no els agradava ja que consideraven que seria massa alçària en un centre penitenciari. Segons fonts municipals consultades per la cadena SER, malgrat que el Departament no havia donat massa detalls, no es descartava cercar un altre terreny de majors dimensions. En tot cas les obres del nou centre van quedar aturades, si bé encara no s’havia començat a aixecar el nou edifici.
Els projectes de la Zona Franca
El nou centre de preventius fou dissenyat pels arquitectes Benedito i Mateos. El projecte va ser presentat per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el març del 2009, té l’aspecte d’un enorme complex industrial, en consonància amb les naus de l’entorn, i s’estructura en sis mòduls residencials per a homes, un per a dones i un per a joves. L’any 2009 l’import d’execució es va estimar en uns 113 MEUR i la superfície construïda era de 56.400 m².
El març de 2010 es van licitar les obres, amb un import que havia augmentat fins a 123 MEUR i una superfície construïda de 61.000 m². En total podrà acollir 1.200 reclusos, xifra que supera la grandària prevista en el Pla director perquè entre altres raons, la població reclusa havia augmentat per damunt de les previsions efectuades en el Pla. L’anunci de licitació de l’obra de la presó de preventius anunciada per la Generalitat va ser molt ben rebuda per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que la va qualificar de magnífica. En canvi, els grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP) de l’Ajuntament de Barcelona van criticar els reiterats endarreriments acumulats en el trasllat de la Model i van recordar que el conveni signat el 2001 entre Ajuntament i Generalitat fixava el 2006 com a data de tancament de la històrica presó.
Al mes de juliol el Govern va aprovar una partida pressupostària de 1.749 MEUR per a construir, en els propers anys, els centres penitenciaris de la Zona Franca i dels Plans. Per a la construcció i manteniment de l’equipament de la Zona Franca es destinarien 960 MEUR.
El mes d’octubre, amb les obres ja adjudicades, es van enderrocar les naus del solar que acolliria la presó, als carrers 5, 6 i D de la Zona Franca. Es preveia la inauguració del centre el 2011. El projecte del centre de reclusos en règim obert, que ocuparà 5.000 m2 del solar de la Zona Franca, estava més endarrerit tot i que la previsió del Departament de Justícia era poder tancar el que es troba en funcionament a l’actual recinte de la Trinitat Vella l’any 2012.
Malgrat el calendari i la reserva pressupostària, al mes de març de 2011, Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del nou Govern de la Generalitat, en una entrevista feta a Catalunya Informació, va qüestionar el projecte de la presó de preventius de la Zona Franca fet per l’anterior Govern i va avançar que estaven estudiant augmentar l'edificabilitat dels mòduls per tal d'encabir-hi els 1.200 reclusos previstos en el projecte inicial. Els professionals que assessoren el Departament de Justícia consideraven que els espais comuns que tindrien els reclusos pendents de judici, com ara els patis, eren massa petits però que si es feien més grans es restaria espai a les cel•les. Per a no perdre capacitat s’estava plantejant fer una quarta planta als mòduls dissenyats, solució que als responsables de seguretat no els agradava ja que consideraven que seria massa alçària en un centre penitenciari. Segons fonts municipals consultades per la cadena SER, malgrat que el Departament no havia donat massa detalls, no es descartava cercar un altre terreny de majors dimensions. En tot cas les obres del nou centre van quedar aturades, si bé encara no s’havia començat a aixecar el nou edifici.
La revisió del projecte endarreriria l’inici d’obres i, per tant, l’entrada en funcionament de l’equipament, però la consellera en dita entrevista no es va voler comprometre a posar data d'obertura prevista per al 2013 per l'anterior govern. A banda d'estar subjectes al nou pressupost de la Generalitat, la consellera havia manifestat en més d'una ocasió que amb la crisi s'estaven revisant tots els equipaments penitenciaris i judicials pendents d'executar, i les càrregues que comportarien si no es realitzaven. En aquesta situació es trobava la nova presó de la Zona Franca tot i que Fernández Bozal, en la seva compareixença al febrer al Parlament, havia afirmat que la presó estaria acabada entre el 2013 i 2014 i després es buidaria la Model.
Conseqüències de l’endarreriment
La nova presó de preventius havia de permetre derruir la Model i disposar del solar per acomplir el pla director presentat per l’Ajuntament l’any 2009 (TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA). Aquest preveu la construcció de diversos equipaments, com una escola, llar d’infants, una residència assistencial i un centre de dia, casal de joves, poliesportiu, aparcament subterrani i un memorial de la presó, restant 4.000 m² per a usos terciaris convertint el solar de la Model en una de les illes d’equipaments més gran de la ciutat.
D’altra banda, mentre no estigui construït el nou centre de presos en règim obert no es podrà tirar endavant el projecte de transformació de TRINITAT VELLA. Aquest es va presentar a principi de febrer de 2011 i preveu una nova àrea urbana -400 pisos, una nova plaça i diversos equipaments- que es fongui amb la resta del barri.
Reaccions
Assumpta Escarp (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en resposta a les declaracions de la consellera afirmà que aquesta estava buscant una excusa per no treure la Model de l’Eixample i que no era “de rebut” que s’estigués plantejant refer el projecte quan aquest era recent i ja s’havia concedit la llicència per a l’inici d’obres.
En la mateixa línia es va manifestar Jordi Hereu (PSC), alcalde de Barcelona. A principi d’abril declarà que l’inici d’obres per a la presó de preventius era possible i que no hi havia excuses, ni tant sols pressupostàries, ja que segons els termes de l’adjudicació la Generalitat no hauria de pagar fins el 2013, de manera que el projecte no hauria d’entrar en el paquet de retallades pressupostàries.
També es mostrava crític Josep Franco Ravell, president de l’Associació de veïns (AVV) de l’Esquerra de l’Eixample, el qual considerava que les administracions els estava prenent el pèl, atès que al considerable endarreriment que ja acumulava el trasllat de la Model ara se n’hi afegia un de nou.
A final d’any el Departament de Justícia estudiava el projecte de la Zona Franca i preveia anunciar el replantejament un cop hagués parlat amb el nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU). La inauguració dels dos centres de la Zona Franca –el de preventius i el de règim obert- es preveia, com a molt aviat, per a final de 2014.
Conseqüències de l’endarreriment
La nova presó de preventius havia de permetre derruir la Model i disposar del solar per acomplir el pla director presentat per l’Ajuntament l’any 2009 (TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA). Aquest preveu la construcció de diversos equipaments, com una escola, llar d’infants, una residència assistencial i un centre de dia, casal de joves, poliesportiu, aparcament subterrani i un memorial de la presó, restant 4.000 m² per a usos terciaris convertint el solar de la Model en una de les illes d’equipaments més gran de la ciutat.
D’altra banda, mentre no estigui construït el nou centre de presos en règim obert no es podrà tirar endavant el projecte de transformació de TRINITAT VELLA. Aquest es va presentar a principi de febrer de 2011 i preveu una nova àrea urbana -400 pisos, una nova plaça i diversos equipaments- que es fongui amb la resta del barri.
Reaccions
Assumpta Escarp (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en resposta a les declaracions de la consellera afirmà que aquesta estava buscant una excusa per no treure la Model de l’Eixample i que no era “de rebut” que s’estigués plantejant refer el projecte quan aquest era recent i ja s’havia concedit la llicència per a l’inici d’obres.
En la mateixa línia es va manifestar Jordi Hereu (PSC), alcalde de Barcelona. A principi d’abril declarà que l’inici d’obres per a la presó de preventius era possible i que no hi havia excuses, ni tant sols pressupostàries, ja que segons els termes de l’adjudicació la Generalitat no hauria de pagar fins el 2013, de manera que el projecte no hauria d’entrar en el paquet de retallades pressupostàries.
També es mostrava crític Josep Franco Ravell, president de l’Associació de veïns (AVV) de l’Esquerra de l’Eixample, el qual considerava que les administracions els estava prenent el pèl, atès que al considerable endarreriment que ja acumulava el trasllat de la Model ara se n’hi afegia un de nou.
A final d’any el Departament de Justícia estudiava el projecte de la Zona Franca i preveia anunciar el replantejament un cop hagués parlat amb el nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU). La inauguració dels dos centres de la Zona Franca –el de preventius i el de règim obert- es preveia, com a molt aviat, per a final de 2014.
Barcelonès
