Actualitzat a 31/12/2011
Entre abril i juliol de 2011 es presenten 11 projectes de miniparcs eòlics, amb un màxim de 5 aerogeneradors, que s’emplaçaran a l’Alta Anoia, Bages i Segarra. Aquests projectes no són ben acollits per ajuntaments i veïns afectats. Els Ajuntaments de Calaf i Aguilar de Segarra aproven mocions contràries als projectes que els afecten mentre que el de Copons promou la presentació d’al•legacions entre els seus veïns. L’entitat l’Espitllera presenta també al•legacions a set dels projectes.
La zona més septentrional de la comarca de l’Anoia, coneguda com a Alta Anoia*, i que s’estén vers els municipis d’Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix (Bages) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra) va ser inclosa en El
MAPA DE RECURSOS EÒLICS de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, presentat a final de l’any 2004 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) entre les zones del país amb més potencial eòlic. En bona part d’aquest territori es produeixen, de mitjana i a 60 m d’alçada, velocitats de vent que oscil•len entre 5,0 i 7,0 m/s, la qual cosa la converteix en una zona on la producció eòlica pot ser plenament eficient. L’existència d’aquest recurs eòlic ha despertat, des de fa anys, l’interès de diferents empreses per localitzar-hi centrals de producció d’energia eòlica, alguns dels quals s’han acabat materialitzant.
Uns anys més tard, el 2010, el Govern va aprovar les
ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI (ZDP) on es delimitaven 7 zones on s’hauran d’emplaçar els nous parcs eòlics, que afectaven a 12 comarques i 40 municipis, i en les que es podria instal•lar fins a una potència de 769 MW. Entre aquests hi havia una ZDP que afectava l’Anoia i l’Alta Segarra (100 MW).
No obstant això, l’article 6 del Decret 147/2009 de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya, permetia la instal•lació de petites instal•lacions eòliques (miniparcs) fora de les zones de desenvolupament prioritari. Havien de ser indrets considerats, en el Mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, com a zona compatible o com a zona d'implantació condicionada. Podien tenir un màxim de 5 aerogeneradors i una potència inferior a 10 MW i havien d’estar situats a una distància mínima de 2 km d’un altre parc eòlic.
Igualment, segons aquest article, amb caràcter previ a la presentació de la sol•licitud, els promotors han de disposar del pronunciament del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) relatiu a la necessitat o no de sotmetre el projecte al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental (AIA) i sobre si és necessari o no l'estudi de l'avifauna i del Departament de Cultura sobre la possible afectació del patrimoni cultural. En el cas de no ser necessària l’AIA, es disposava d’un termini de 30 dies perquè ajuntaments, ciutadans i entitats poguessin emetre suggeriments o al•legacions. Una vegada recollides totes aquestes, una ponència ambiental a càrrec del DTES decidiria si els estudis ambientals són necessaris, tot i que l’aprovació definitiva** dels projectes encara hauria de superar diversos tràmits més.
Els projectes de petites instal•lacions eòliques
A partir del mes d’abril de 2011 diversos projectes de miniparcs eòlics van iniciar els tràmits per obtenir l’autorització administrativa. A final d’aquell mes s’anuncià el projecte de construcció d’un miniparc a l’oest de Rajadell -Bages- a tocar a Aguilar de Segarra, de la mateixa comarca; a maig es van presentar tres projectes més, a Calaf (Sant Sebastià), Sant Pere de Sallavinera (Plans de Calaf) i a Aguilar de Segarra (Còdol Rodon); i a final de juliol s’hi afegiren els projectes a Copons (Montfalcó i Copons), Veciana (Sant Pere del Vim i Montfalcó, compartit amb Copons), Argençola (Albarells i Argençola), tots ells de l’Alta Anoia i Montoliu de Segarra (Coma d’Arca i Montoliu de Segarra), comarca de la Segarra. D’aquesta manera el nombre de propostes de petites instal•lacions eòliques era d’onze, set de les quals se situarien a l’Anoia, dues a la Segarra i dues al Bages.
En total, els miniparcs sumarien uns 49 molins, una mitjana per tant de menys de cinc aerogeneradors per parc. En cas d’entrar en funcionament s'afegirien a les sis centrals eòliques en funcionament que hi ha a l’Alta Anoia*** i que sumen uns 126 aerogeneradors i 188 MW, a banda dels parcs que ja estaven autoritzats (l’Era Bella a Pujalt amb 12 aerogeneradors), els que estaven en tramitació (Serra Morena i Orpí) o aturats (Serra Mortella, Colomer, Serra de Colomer i Caselles). Es podia arribar així als 220 aerogeneradors en aquest territori.
El període d’informació pública expirava el 18 d’agost per als parcs de Sant Sebastià, Plans de Calaf i Còdol Rodon, mentre que per als parcs de Copons, Sant Pere del Vim, Albarells, Argençola i Montfalcó el 31 d’agost.
Reaccions
Els projectes es trobaven en una fase de tramitació preliminar però generaren preocupació entre ajuntaments, veïns i entitats del municipis afectats. Així, l’ajuntament de Rajadell va acordar en el Ple del 8 de juny del 2011 sol•licitar a la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat que els promotors del miniparc eòlic a la serra de Colomer (Procom Ambiental) redactessin el projecte de Declaració d’Impacte Ambiental, que mancava a l’expedient. Així mateix consideraven que caldria tenir en compte l’opinió dels veïns de la zona afectats més directament i també altres qüestions de tipus tècnic com els sistemes d’evacuació, productivitat de la planta, etc. Indicaven que els informes dels tècnics municipals posaven de manifest que el projecte presentava dèficits importants que caldria plantejar i resoldre.
L’Ajuntament de Calaf optà per presentar, a principi d’agost, una moció –que va rebre el suport de tots els grups- en contra el miniparc que es projectava en el seu terme municipal així com el projectat a Sant Pere Sallavinera. Els seus serveis tècnics havien emès dos informes en què assenyalaven que els projectes tindrien un elevat impacte visual i indicaven que el dels Plans de Calaf se situaria en la zona d’afectació de proximitat de l’aeròdrom de Sant Pere de Sallavinera -cosa que hipotecaria el seu futur funcionament- i afectaria també els terrenys destinats al futur creixement industrial.