Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L’ALTA ANOIA, BAGES I SEGARRA. MINIPARCS
Montserrat Mercadé
Centrals eòliques de l'Alta Anoia, Bages i Segarra. Miniparcs
Actualitzat a 31/12/2011

Entre abril i juliol de 2011 es presenten 11 projectes de miniparcs eòlics, amb un màxim de 5 aerogeneradors, que s’emplaçaran a l’Alta Anoia, Bages i Segarra. Aquests projectes no són ben acollits per ajuntaments i veïns afectats. Els Ajuntaments de Calaf i Aguilar de Segarra aproven mocions contràries als projectes que els afecten mentre que el de Copons promou la presentació d’al•legacions entre els seus veïns. L’entitat l’Espitllera presenta també al•legacions a set dels projectes.

La zona més septentrional de la comarca de l’Anoia, coneguda com a Alta Anoia*, i que s’estén vers els municipis d’Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix (Bages) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra) va ser inclosa en El MAPA DE RECURSOS EÒLICS de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, presentat a final de l’any 2004 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) entre les zones del país amb més potencial eòlic. En bona part d’aquest territori es produeixen, de mitjana i a 60 m d’alçada, velocitats de vent que oscil•len entre 5,0 i 7,0 m/s, la qual cosa la converteix en una zona on la producció eòlica pot ser plenament eficient. L’existència d’aquest recurs eòlic ha despertat, des de fa anys, l’interès de diferents empreses per localitzar-hi centrals de producció d’energia eòlica, alguns dels quals s’han acabat materialitzant.

Uns anys més tard, el 2010, el Govern va aprovar les ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI (ZDP) on es delimitaven 7 zones on s’hauran d’emplaçar els nous parcs eòlics, que afectaven a 12 comarques i 40 municipis, i en les que es podria instal•lar fins a una potència de 769 MW. Entre aquests hi havia una ZDP que afectava l’Anoia i l’Alta Segarra (100 MW).

No obstant això, l’article 6 del Decret 147/2009 de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya, permetia la instal•lació de petites instal•lacions eòliques (miniparcs) fora de les zones de desenvolupament prioritari. Havien de ser indrets considerats, en el Mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, com a zona compatible o com a zona d'implantació condicionada. Podien tenir un màxim de 5 aerogeneradors i una potència inferior a 10 MW i havien d’estar situats a una distància mínima de 2 km d’un altre parc eòlic.

Igualment, segons aquest article, amb caràcter previ a la presentació de la sol•licitud, els promotors han de disposar del pronunciament del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) relatiu a la necessitat o no de sotmetre el projecte al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental (AIA) i sobre si és necessari o no l'estudi de l'avifauna i del Departament de Cultura sobre la possible afectació del patrimoni cultural. En el cas de no ser necessària l’AIA, es disposava d’un termini de 30 dies perquè ajuntaments, ciutadans i entitats poguessin emetre suggeriments o al•legacions. Una vegada recollides totes aquestes, una ponència ambiental a càrrec del DTES decidiria si els estudis ambientals són necessaris, tot i que l’aprovació definitiva** dels projectes encara hauria de superar diversos tràmits més.

Els projectes de petites instal•lacions eòliques
A partir del mes d’abril de 2011 diversos projectes de miniparcs eòlics van iniciar els tràmits per obtenir l’autorització administrativa. A final d’aquell mes s’anuncià el projecte de construcció d’un miniparc a l’oest de Rajadell -Bages- a tocar a Aguilar de Segarra, de la mateixa comarca; a maig es van presentar tres projectes més, a Calaf (Sant Sebastià), Sant Pere de Sallavinera (Plans de Calaf) i a Aguilar de Segarra (Còdol Rodon); i a final de juliol s’hi afegiren els projectes a Copons (Montfalcó i Copons), Veciana (Sant Pere del Vim i Montfalcó, compartit amb Copons), Argençola (Albarells i Argençola), tots ells de l’Alta Anoia i Montoliu de Segarra (Coma d’Arca i Montoliu de Segarra), comarca de la Segarra. D’aquesta manera el nombre de propostes de petites instal•lacions eòliques era d’onze, set de les quals se situarien a l’Anoia, dues a la Segarra i dues al Bages.

En total, els miniparcs sumarien uns 49 molins, una mitjana per tant de menys de cinc aerogeneradors per parc. En cas d’entrar en funcionament s'afegirien a les sis centrals eòliques en funcionament que hi ha a l’Alta Anoia*** i que sumen uns 126 aerogeneradors i 188 MW, a banda dels parcs que ja estaven autoritzats (l’Era Bella a Pujalt amb 12 aerogeneradors), els que estaven en tramitació (Serra Morena i Orpí) o aturats (Serra Mortella, Colomer, Serra de Colomer i Caselles). Es podia arribar així als 220 aerogeneradors en aquest territori.

El període d’informació pública expirava el 18 d’agost per als parcs de Sant Sebastià, Plans de Calaf i Còdol Rodon, mentre que per als parcs de Copons, Sant Pere del Vim, Albarells, Argençola i Montfalcó el 31 d’agost.

Reaccions
Els projectes es trobaven en una fase de tramitació preliminar però generaren preocupació entre ajuntaments, veïns i entitats del municipis afectats. Així, l’ajuntament de Rajadell va acordar en el Ple del 8 de juny del 2011 sol•licitar a la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat que els promotors del miniparc eòlic a la serra de Colomer (Procom Ambiental) redactessin el projecte de Declaració d’Impacte Ambiental, que mancava a l’expedient. Així mateix consideraven que caldria tenir en compte l’opinió dels veïns de la zona afectats més directament i també altres qüestions de tipus tècnic com els sistemes d’evacuació, productivitat de la planta, etc. Indicaven que els informes dels tècnics municipals posaven de manifest que el projecte presentava dèficits importants que caldria plantejar i resoldre.

L’Ajuntament de Calaf optà per presentar, a principi d’agost, una moció –que va rebre el suport de tots els grups- en contra el miniparc que es projectava en el seu terme municipal així com el projectat a Sant Pere Sallavinera. Els seus serveis tècnics havien emès dos informes en què assenyalaven que els projectes tindrien un elevat impacte visual i indicaven que el dels Plans de Calaf se situaria en la zona d’afectació de proximitat de l’aeròdrom de Sant Pere de Sallavinera -cosa que hipotecaria el seu futur funcionament- i afectaria també els terrenys destinats al futur creixement industrial.
Central eòlica de Pujalt Foto: Alfons Recio
El consistori també va acordar fer arribar la moció a municipis veïns perquè valoressin la seva adhesió. L’alcaldessa de Sant Pere Sallavinera, Montserrat Noguera (Convergència i Unió, CiU), va manifestar que probablement el seu ajuntament també s’hi adheriria ja que tot i quedar lluny del seu nucli, estaven en contra que afectés a Calaf; l’Ajuntament de Prats de Rei es mostrà també disposat a adherir-s’hi.

L’Ajuntament d’Aguilar de Segarra també va aprovar amb majoria absoluta una moció plenària en la que rebutjava el nou projecte. En la moció s’afirmava que no podia recolzar el projecte ja que no s’havia fet treball de camp al municipi i perquè obviava que hi havia moltes cases habitades al voltant dels aerogeneradors. A més assegurava que contenia informació falsejada, com l’afirmació que el projecte comptava amb l’acceptació expressa de l’Ajuntament i posava de relleu que era un document idèntic per tots els projectes.

El representant legal de les dues empreses promotores de vuit dels deu projectes (Madcat, SL i Minieòlica Central, SL), Joaquim Sabater, indicava que fins el moment només havien fet els contactes amb els propietaris dels terrenys i que si els documents eren pràcticament idèntics era a causa de les distàncies petites que separen els diferents projectes.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Copons, en una assemblea amb veïns feta el 29 d’agost, va instar als veïns del municipi a presentar al•legacions a l’estudi previ ambiental dels dos parcs que es pretenien construir en el seu terme. Entre les 18 al•legacions presentades destacava la denúncia de que s’estava davant d’un únic projecte fraccionat fraudulentament, amb la intenció de poder instal•lar eòliques fora de les ZDP en un entorn sobresaturat de parcs eòlics. Denunciaven que es contemplava la col•locació dels aerogeneradors massa propers a cases aïllades, amb distàncies de 200 metres i escaig, i a zones d’interès turístic i l’alteració significativa del paisatge. Demanaven que s’adoptés la decisió de sotmetre els miniparcs al procediment d’AIA, que en aquest s’exigís un estudi d’alternatives que portés a descartar la majoria dels projectes inicialment promoguts a favor dels que menor impacte tingui i que hagi assolit el consens d’ajuntament i veïns afectats.

Així mateix, entitats com el Saüquer, amb seu a Aguilar de Segarra, i l’associació Fòrum l’Espitllera, amb seu a Florejacs (la Segarra), es posicionaren en contra dels projectes. Així, Fernando López, president del Saüquer, manifestava en una entrevista feta al maig que les quatre memòries presentades per a quatre miniparcs, a Calaf, Sant Pere Sallavinera i Aguilar, en realitat venien a ser un sol parc fraccionat en quatre lots i que encara que complissin la normativa d'energia per estar separats 2 quilòmetres, el fraccionament de projectes era il•legal.

Per la seva banda, l’associació Fòrum l’Espitllera va presentar a la subdirecció general d’Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) un plec d’al•legacions contra la tramitació de set dels miniparcs i que afectarien als municipis de Copons, Veciana, Argençola i Montoliu de Segarra. L’objectiu d’aquestes era que l’administració valorés de manera acurada i independent l’impacte ambiental de les instal•lacions amb especial incidència en l’afectació sobre el paisatge, el patrimoni, la natura, les condicions d’habitabilitat i els projectes turístics i lúdics de l’entorn. Indicaven que calia informar a tots els afectats i atendre la participació de la societat, asseugar la restitució paisatgística i ambiental de les zones afectades, evitar posar aerogeneradors en àrees properes a llocs habitats, etc. Demanaven que se sotmetés els miniparcs a l’AIA i que l’administració prengués en consideració la sobresaturació eòlica existent i la falta d’encaix dels projectes en la figura de miniparc.

A final de novembre de 2011 s’estava a l’espera de la resolució de les al•legacions presentades al projecte bàsic. El promotor confiava en rebre l’autorització administrativa i la llicència ambiental i poder iniciar els tràmits urbanístics.

Més informació
apuntscomarcals.wordpress.com/2011/08/05/vuit-nous-projectes-eolics-a-lanoia
dialec.blogspot.com/
eolicc.wordpress.com/
issuu.com/arada/docs/energiaeolicaanoia
www.elsauquer.org
www.1minut.info/espitllera.cat/html2

* Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, els Prats de Rei, Jorba, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

** Aquest tipus d’implantació han de seguir la següent tramitació: el projecte bàsic se sotmet a informació pública per tal de rebre l’autorització administrativa i la llicència ambiental per part del lla Direcció General d’Energia i el DTES respectivament. Posteriorment es presenta el projecte executiu que se sotmet als processos d’aprovació inicial i definitiva. Finalment l’Ajuntament ha de donar la llicència d’obres.

*** Vegeu articles CENTRAL EÒLICA. RUBIÓ (ANOIA), CENTRALS EÒLIQUES DE L’ALTA ANOIA  i PARC EÒLIC D’ORPÍ (ORPÍ I LA LLACUNA, ANOIA).
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia, Bages, Segarra