Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES I ENTORNS (BARCELONA)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El nou Govern de l’Ajuntament de Barcelona manté l’aposta per la reforma de la plaça de les Glòries, que inclou la deconstrucció de l’anell viari elevat, tot i que vol modificar alguns aspectes del parc urbà resultant. Mentrestant els treballs se centren en el trasllat dels Encants, el Centre del Disseny i els equipaments més propers al barri del Poblenou.
Antecedents 2003, 2004, 2006, 2007, 2008
Articles posteriors 2012, 2014, 2015
La plaça de les Glòries està situada entre els barris barcelonins del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l’Arpa. Constitueix un nus viari on conflueixen l’Avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana a més d’una línia de metro i el TRAMVIA DEL BESÒS.
Va ser concebuda per Ildefons Cerdà, el 1860, com el centre simbòlic i el nus de comunicacions més important de Barcelona. Als anys 50 era un gran espai erm on es fonien diverses avingudes i el ferrocarril. La configuració actual, dissenyada els anys 80 i finalitzada el 1992, consisteix en un anell viari elevat –popularment conegut com a scalextric o tambor– que va permetre resoldre el trànsit en superfície i millorar l’accessibilitat rodada però que va suposar la creació d’una barrera per a la comunicació dels barris propers i l’empitjorament de les condicions ambientals i de qualitat de vida de l’entorn urbà. En aquestes condicions el parc que es va crear a l’interior de la plaça va esdevenir una zona molt poc freqüentada pels veïns i es va anar degradant progressivament fins que l’any 2004 es va tancar al públic.
Les associacions de veïns dels quatre barris van reivindicar des del principi l’eliminació de l’anell viari elevat. No fou fins el 2007, però, que Ajuntament i veïns van aconseguir consensuar un document, el Compromís per Glòries, que definia la transformació de la plaça. Al final d’aquell any la Subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar definitivament la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) d’aquest àmbit –publicada al DOGC el 9 d’abril de 2008–, pas previ necessari per a l’inici del planejament derivat i l’execució dels projectes constructius per fer efectiu el Compromís.
Característiques del projecte
Segons el Compromís per Glòries i la MPGM l’àmbit a transformar té una superfície de 378.000 m² al voltant de la plaça. El conjunt d’obres previstes, a càrrec de l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), tenen un cost estimat de 600 MEUR i un termini d’execució que en principi s’havia d’acabar el 2013.
El projecte proposa la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments. Per això aposta per la demolició de l’anell viari elevat i que el futur traçat viari es plantegi, d’una banda, amb el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat soterrat i, de l’altra, amb el trànsit que garanteix les necessitats de mobilitat entre els barris de l’entorn en superfície. Així es preveu un túnel d’entrada a la ciutat del trànsit rodat per la Diagonal, un túnel de sortida per la Gran Vía i una via perimetral amb un traçat rectangular amb quatre carrils i un de segregat per les bicicletes. Així mateix es projecta el cobriment de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i la rambla del Poblenou.
A nivell ferroviari inclou el cobriment de les vies de Renfe que encara resten en superfície, situades al sud de la plaça de les Glòries, entre els carrers d’Àlaba i de Sancho d’Ávila. A més, sota el túnel viari es preveu crear un intercanviador ferroviari que connectarà la línia 1 de metro i tres línies de ferrocarril, a més del tramvia en superfície.
El projecte contempla com a zona verda un total de 192.000 m2, és a dir més de la meitat del total de la superfície del sector. D’aquests, 105.000 m2 configuren el parc de les Glòries en l’àmbit format per l’anell viari i la zona verda interior. Es pretén prioritzar especialment les àrees verdes amb vegetació autòctona.
Pel que fa als habitatges se’n preveuen 1.013 -un 50% dels quals en règim de protecció- en diversos sectors. Una part dels pisos se situen a la zona ocupada pel mercat dels Encants, que es trasllada al sector actual del bosquet dels Encants, entre els carrers Castillejos i Casp-Meridiana. Al voltant de la plaça de les Glòries també es preveuen dos equipaments de ciutat -el nou Centre del Disseny Dhub i l’edifici administratiu Ona- i una quinzena d’equipaments de barri com centres d’atenció primària, equipaments esportius, centres per a la tercera edat, escoles o biblioteques.
El nou Govern de l’Ajuntament de Barcelona manté l’aposta per la reforma de la plaça de les Glòries, que inclou la deconstrucció de l’anell viari elevat, tot i que vol modificar alguns aspectes del parc urbà resultant. Mentrestant els treballs se centren en el trasllat dels Encants, el Centre del Disseny i els equipaments més propers al barri del Poblenou.
Antecedents 2003, 2004, 2006, 2007, 2008
Articles posteriors 2012, 2014, 2015
La plaça de les Glòries està situada entre els barris barcelonins del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l’Arpa. Constitueix un nus viari on conflueixen l’Avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana a més d’una línia de metro i el TRAMVIA DEL BESÒS.
Va ser concebuda per Ildefons Cerdà, el 1860, com el centre simbòlic i el nus de comunicacions més important de Barcelona. Als anys 50 era un gran espai erm on es fonien diverses avingudes i el ferrocarril. La configuració actual, dissenyada els anys 80 i finalitzada el 1992, consisteix en un anell viari elevat –popularment conegut com a scalextric o tambor– que va permetre resoldre el trànsit en superfície i millorar l’accessibilitat rodada però que va suposar la creació d’una barrera per a la comunicació dels barris propers i l’empitjorament de les condicions ambientals i de qualitat de vida de l’entorn urbà. En aquestes condicions el parc que es va crear a l’interior de la plaça va esdevenir una zona molt poc freqüentada pels veïns i es va anar degradant progressivament fins que l’any 2004 es va tancar al públic.
Les associacions de veïns dels quatre barris van reivindicar des del principi l’eliminació de l’anell viari elevat. No fou fins el 2007, però, que Ajuntament i veïns van aconseguir consensuar un document, el Compromís per Glòries, que definia la transformació de la plaça. Al final d’aquell any la Subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar definitivament la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) d’aquest àmbit –publicada al DOGC el 9 d’abril de 2008–, pas previ necessari per a l’inici del planejament derivat i l’execució dels projectes constructius per fer efectiu el Compromís.
Característiques del projecte
Segons el Compromís per Glòries i la MPGM l’àmbit a transformar té una superfície de 378.000 m² al voltant de la plaça. El conjunt d’obres previstes, a càrrec de l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), tenen un cost estimat de 600 MEUR i un termini d’execució que en principi s’havia d’acabar el 2013.
El projecte proposa la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments. Per això aposta per la demolició de l’anell viari elevat i que el futur traçat viari es plantegi, d’una banda, amb el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat soterrat i, de l’altra, amb el trànsit que garanteix les necessitats de mobilitat entre els barris de l’entorn en superfície. Així es preveu un túnel d’entrada a la ciutat del trànsit rodat per la Diagonal, un túnel de sortida per la Gran Vía i una via perimetral amb un traçat rectangular amb quatre carrils i un de segregat per les bicicletes. Així mateix es projecta el cobriment de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i la rambla del Poblenou.
A nivell ferroviari inclou el cobriment de les vies de Renfe que encara resten en superfície, situades al sud de la plaça de les Glòries, entre els carrers d’Àlaba i de Sancho d’Ávila. A més, sota el túnel viari es preveu crear un intercanviador ferroviari que connectarà la línia 1 de metro i tres línies de ferrocarril, a més del tramvia en superfície.
El projecte contempla com a zona verda un total de 192.000 m2, és a dir més de la meitat del total de la superfície del sector. D’aquests, 105.000 m2 configuren el parc de les Glòries en l’àmbit format per l’anell viari i la zona verda interior. Es pretén prioritzar especialment les àrees verdes amb vegetació autòctona.
Pel que fa als habitatges se’n preveuen 1.013 -un 50% dels quals en règim de protecció- en diversos sectors. Una part dels pisos se situen a la zona ocupada pel mercat dels Encants, que es trasllada al sector actual del bosquet dels Encants, entre els carrers Castillejos i Casp-Meridiana. Al voltant de la plaça de les Glòries també es preveuen dos equipaments de ciutat -el nou Centre del Disseny Dhub i l’edifici administratiu Ona- i una quinzena d’equipaments de barri com centres d’atenció primària, equipaments esportius, centres per a la tercera edat, escoles o biblioteques.
S’inicien les obres
L’any 2008 es van iniciar les primeres actuacions del projecte amb el desmuntatge de les parets inferiors de l’anell viari deixant-lo buit per sota, tot eliminant els murs, la façana interior i el forjat intermedi de l’aparcament, així com els plafons de la façana exterior. Aquesta part inferior va passar a ser utilitzada pels autobusos que transcorren per la Gran Via.
Un any més tard, el maig de 2009, va començar a construir-se l’edifici que acollirà l’equipament el Centre o Museu del Disseny Hub Barcelona (Dhub), després que el 2008 s’aprovés el projecte executiu. El voladís del nou edifici sobrepassava l’anella viària, encara no enderrocada, i això obligava a col•locar una plataforma metàl•lica per protegir vehicles, tramvies i vianants.
El Dhub, dissenyat per l’estudi MBM (Martorell-Bohigas-Mackay), s’ubica en un solar en el costat sud-oest de la plaça, en la confluència amb l’avinguda de la Meridiana i els carrers d’Àlaba i de Badajoz. Té forma de grapadora, amb un voladís sobre el verd públic del parc que l’envoltarà, i una alçada de 14 metres. A la part superior de l’immoble hi haurà un auditori amb capacitat per a 300 persones i una pantalla lluminosa de 20 metres de llarg on es podran projectar imatges. L’edifici acollirà una part de la col•lecció de l’antic Museu Tèxtil i d’Indumentària, amb seu al palau del Marquès de Lió del carrer de Montcada, a més d’altres col•leccions d’arts gràfiques i de les arts decoratives.
Paral•lelament a aquestes primeres obres Barcelona d’Infraestructures Municipals (Bimsa), societat creada per l’Ajuntament de Barcelona, avançava en la definició del projecte de vialitat de la plaça de les Glòries. El 2009 en va redactar l’avantprojecte i posteriorment va iniciar la redacció del projecte bàsic i del projecte executiu.
El mateix 2010 es van iniciar les obres dels nous Encants. El projecte consisteix en una gran coberta triangular de 24 metres d’alçada que ha de permetre protegir de les inclemències meteorològiques l'activitat comercial que es desenvoluparà a sota. El trasllat dels Encants era un punt clau del projecte de les Glòries ja que, un cop realitzat, podria començar la deconstrucció de l’anell viari elevat, l’execució de la nova vialitat, el parc urbà i el cobriment de la Gran Via.
El setembre de 2010 Bimsa va modificar els terminis de les actuacions previstes. Així el trasllat dels Encants no seria una realitat fins a final de 2012, de tal manera que a principi de 2013 començarien les actuacions centrals. D’aquesta manera el projecte finalitzaria el 2015 i no el 2013 com s’havia previst inicialment. Pel que fa als equipaments els terminis eren variables ja que alguns d’ells estaven aturats a causa de la crisi, com per exemple les dues escoles bressol per als barris del Poblenou i la Sagrada Família. Tanmateix el projecte del Dhub avançava sense problemes i es preveia acabar a final de 2012.
Poc abans de les eleccions municipals, el maig de 2011, es va enllestir el projecte bàsic de vialitat, que va ser tramès a diferents departaments perquè elaboressin els seus informes. Amb aquesta documentació es pretenia finalitzar el projecte executiu abans d’acabar l’any per tal que s’aprovés en ple.
Dubtes sobre la demolició del tambor
El nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, sorgit de les eleccions municipals del maig de 2011, va començar a estudiar ben aviat les possibilitats de seguir tirant endavant el projecte de les Glòries davant la situació de crisi econòmica que afectava les finances municipals. El 7 de juliol el diari El Punt Avui recollia unes declaracions del regidor de districte de Sant Martí, Eduard Freixedes, en les quals afirmava que caldria prioritzar la construcció dels equipaments i les zones verdes i ajornar la demolició del tambor viari i l’execució de la nova vialitat.
Aquestes declaracions no van agradar a les associacions de veïns de la Sagrada Família, el Clot-Camp de l’Arpa, el Poblenou i el Fort Pienc. Acceptaven que caldria planificar millor les obres però sense que això afegís més anys d’endarreriment i lamentaven que no s’hagués comunicat aquesta decisió dins la comissió de seguiment de la reforma de la plaça de les Glòries.
Uns dies després el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va assegurar que no s’alteraria el cronograma previst al Compromís per les Glòries si bé caldria replantejar el projecte de soterrament del trànsit i el parc urbà per fer-lo viable. Per Vives el projecte de les Glòries era clau per potenciar l’eix sud-nord de Barcelona, que el tinent d’alcalde situava entre el parc de la Ciutadella i el barri de Torre Baró. A part de les Glòries aquest eix inclouria altres actuacions com l’obertura de la Ciutadella al mar, la renovació del zoo, la millora de la Meridiana Sud, la transformació dels entorns de la futura ESTACIÓ DE LA SAGRERA i la creació una nova centralitat metropolitana i catalana al barri de TORRE BARÓ.
L’any 2008 es van iniciar les primeres actuacions del projecte amb el desmuntatge de les parets inferiors de l’anell viari deixant-lo buit per sota, tot eliminant els murs, la façana interior i el forjat intermedi de l’aparcament, així com els plafons de la façana exterior. Aquesta part inferior va passar a ser utilitzada pels autobusos que transcorren per la Gran Via.
Un any més tard, el maig de 2009, va començar a construir-se l’edifici que acollirà l’equipament el Centre o Museu del Disseny Hub Barcelona (Dhub), després que el 2008 s’aprovés el projecte executiu. El voladís del nou edifici sobrepassava l’anella viària, encara no enderrocada, i això obligava a col•locar una plataforma metàl•lica per protegir vehicles, tramvies i vianants.
El Dhub, dissenyat per l’estudi MBM (Martorell-Bohigas-Mackay), s’ubica en un solar en el costat sud-oest de la plaça, en la confluència amb l’avinguda de la Meridiana i els carrers d’Àlaba i de Badajoz. Té forma de grapadora, amb un voladís sobre el verd públic del parc que l’envoltarà, i una alçada de 14 metres. A la part superior de l’immoble hi haurà un auditori amb capacitat per a 300 persones i una pantalla lluminosa de 20 metres de llarg on es podran projectar imatges. L’edifici acollirà una part de la col•lecció de l’antic Museu Tèxtil i d’Indumentària, amb seu al palau del Marquès de Lió del carrer de Montcada, a més d’altres col•leccions d’arts gràfiques i de les arts decoratives.
Paral•lelament a aquestes primeres obres Barcelona d’Infraestructures Municipals (Bimsa), societat creada per l’Ajuntament de Barcelona, avançava en la definició del projecte de vialitat de la plaça de les Glòries. El 2009 en va redactar l’avantprojecte i posteriorment va iniciar la redacció del projecte bàsic i del projecte executiu.
El mateix 2010 es van iniciar les obres dels nous Encants. El projecte consisteix en una gran coberta triangular de 24 metres d’alçada que ha de permetre protegir de les inclemències meteorològiques l'activitat comercial que es desenvoluparà a sota. El trasllat dels Encants era un punt clau del projecte de les Glòries ja que, un cop realitzat, podria començar la deconstrucció de l’anell viari elevat, l’execució de la nova vialitat, el parc urbà i el cobriment de la Gran Via.
El setembre de 2010 Bimsa va modificar els terminis de les actuacions previstes. Així el trasllat dels Encants no seria una realitat fins a final de 2012, de tal manera que a principi de 2013 començarien les actuacions centrals. D’aquesta manera el projecte finalitzaria el 2015 i no el 2013 com s’havia previst inicialment. Pel que fa als equipaments els terminis eren variables ja que alguns d’ells estaven aturats a causa de la crisi, com per exemple les dues escoles bressol per als barris del Poblenou i la Sagrada Família. Tanmateix el projecte del Dhub avançava sense problemes i es preveia acabar a final de 2012.
Poc abans de les eleccions municipals, el maig de 2011, es va enllestir el projecte bàsic de vialitat, que va ser tramès a diferents departaments perquè elaboressin els seus informes. Amb aquesta documentació es pretenia finalitzar el projecte executiu abans d’acabar l’any per tal que s’aprovés en ple.
Dubtes sobre la demolició del tambor
El nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, sorgit de les eleccions municipals del maig de 2011, va començar a estudiar ben aviat les possibilitats de seguir tirant endavant el projecte de les Glòries davant la situació de crisi econòmica que afectava les finances municipals. El 7 de juliol el diari El Punt Avui recollia unes declaracions del regidor de districte de Sant Martí, Eduard Freixedes, en les quals afirmava que caldria prioritzar la construcció dels equipaments i les zones verdes i ajornar la demolició del tambor viari i l’execució de la nova vialitat.
Aquestes declaracions no van agradar a les associacions de veïns de la Sagrada Família, el Clot-Camp de l’Arpa, el Poblenou i el Fort Pienc. Acceptaven que caldria planificar millor les obres però sense que això afegís més anys d’endarreriment i lamentaven que no s’hagués comunicat aquesta decisió dins la comissió de seguiment de la reforma de la plaça de les Glòries.
Uns dies després el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va assegurar que no s’alteraria el cronograma previst al Compromís per les Glòries si bé caldria replantejar el projecte de soterrament del trànsit i el parc urbà per fer-lo viable. Per Vives el projecte de les Glòries era clau per potenciar l’eix sud-nord de Barcelona, que el tinent d’alcalde situava entre el parc de la Ciutadella i el barri de Torre Baró. A part de les Glòries aquest eix inclouria altres actuacions com l’obertura de la Ciutadella al mar, la renovació del zoo, la millora de la Meridiana Sud, la transformació dels entorns de la futura ESTACIÓ DE LA SAGRERA i la creació una nova centralitat metropolitana i catalana al barri de TORRE BARÓ.
Enmig del debat sobre el futur de les Glòries el diari El Periódico va informar, el 24 d’agost, de la presència d’almenys sis enclavaments marginals de persones, majoritàriament estrangeres, en diversos solars buits afectats per la reforma. Aquests es localitzaven al costat mar de la plaça de les Glòries, especialment a l’entorn dels carrers de Bolívia i Àlava. L’estat d’abandonament d’aquests solars se sumava a la situació del parc de les Glòries, tancat al públic des del 2004, on la vegetació creixia sense control, es produïen abocaments incontrolats i es detectava la presència de nombroses persones sense sostre.
L’Ajuntament modifica el projecte
A final d’agost l’Ajuntament de Barcelona va decidir encarregar un estudi alternatiu sobre la nova vialitat de la plaça de les Glòries a Barcelona Regional (BR) mentre Bimsa seguia redactant el projecte executiu. La idea de l’àrea d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament era que els túnels viaris circulessin per sota de les perforacions ferroviàries i no per sobre, de tal manera que l’espai central de la plaça seria pla i no a diversos nivells.
Aquest canvi no comprometia l’illa d’equipaments -destinats als barris del Poblenou i el Clot- situada entre la Gran Via i el carrer Bolívia, que era la que estava més avançada. Justament el mes d’agost es va iniciar la construcció de l’aparcament subterrani a sobre del qual s’havien d’ubicar els dos primers equipaments que havien d’estar enllestits: el Centre d’Atenció Primària (CAP) i el Casal per a la tercera edat del Poblenou.
D’altra banda el 22 de setembre el ple de l’Ajuntament de Barcelona va voler acabar amb els dubtes sobre el futur de les Glòries i va aprovar una moció, presentada pel PSC, en la que es reclamava “que es compleixin els acords recollits en el document Compromís per Glòries i que s'executin immediatament les obres d'enderroc de l'anell viari i la construcció de la nova vialitat”. Pel regidor d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives aquest fet no obligava a tirar endavant el projecte tal i com estava previst ja que, en la seva opinió, el projecte de l’anterior Govern incomplia el Compromís per Glòries perquè obligava a fer una plaça a diversos nivells. Així, per Vives, per tal d’aconseguir una plaça completament plana calia redactar de nou el projecte de vialitat per tal d’abaixar la cota dels vials subterranis.
De manera paral•lela a la reformulació del projecte de les Glòries l’Ajuntament de Barcelona estudiava la reforma de l’avinguda Meridiana per tal de transformar-la en una avinguda més integrada i menys agressiva pels vianants. A més de mesures per facilitar la mobilitat entre els dos costats de l’avinguda i la urbanització dels entorns de la TRINITAT VELLA es pretenia crear un bulevard –és a dir, un passeig a banda i banda- en el tram situat entre la plaça de les Glòries i el carrer València que substituís la rambla actual, que no havia donat bons resultats.
A final de 2011 Barcelona Regional continuava treballant en l’estudi alternatiu de la vialitat de la plaça de les Glòries que s’hauria d’incorporar al projecte executiu que estava redactant Bimsa. S’esperaven els primers resultats pel gener de 2012. Així mateix seguien en obres el Dhub, els nous Encants i l’aparcament que precedia la construcció dels primers equipaments de barri. El nou Ajuntament no havia donat encara cap termini d’acabament de les obres, de tal manera que es mantenia el calendari que preveia acabar els primers equipaments el 2012, començar a deconstruir el tambor el 2013 i finalitzar la plaça el 2015. Amb tot la redacció del projecte alternatiu, els dubtes sobre la realització dels equipaments davant la situació de crisi econòmica i el fet que l’intercanviador ferroviari no s’hagués iniciat feien dubtar de que realment es complís el calendari.
Mes informació
w3.bcn.cat/multimedia/fitxers/premsa/compromsperglries.240.pdf
www.glories.cat
L’Ajuntament modifica el projecte
A final d’agost l’Ajuntament de Barcelona va decidir encarregar un estudi alternatiu sobre la nova vialitat de la plaça de les Glòries a Barcelona Regional (BR) mentre Bimsa seguia redactant el projecte executiu. La idea de l’àrea d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament era que els túnels viaris circulessin per sota de les perforacions ferroviàries i no per sobre, de tal manera que l’espai central de la plaça seria pla i no a diversos nivells.
Aquest canvi no comprometia l’illa d’equipaments -destinats als barris del Poblenou i el Clot- situada entre la Gran Via i el carrer Bolívia, que era la que estava més avançada. Justament el mes d’agost es va iniciar la construcció de l’aparcament subterrani a sobre del qual s’havien d’ubicar els dos primers equipaments que havien d’estar enllestits: el Centre d’Atenció Primària (CAP) i el Casal per a la tercera edat del Poblenou.
D’altra banda el 22 de setembre el ple de l’Ajuntament de Barcelona va voler acabar amb els dubtes sobre el futur de les Glòries i va aprovar una moció, presentada pel PSC, en la que es reclamava “que es compleixin els acords recollits en el document Compromís per Glòries i que s'executin immediatament les obres d'enderroc de l'anell viari i la construcció de la nova vialitat”. Pel regidor d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives aquest fet no obligava a tirar endavant el projecte tal i com estava previst ja que, en la seva opinió, el projecte de l’anterior Govern incomplia el Compromís per Glòries perquè obligava a fer una plaça a diversos nivells. Així, per Vives, per tal d’aconseguir una plaça completament plana calia redactar de nou el projecte de vialitat per tal d’abaixar la cota dels vials subterranis.
De manera paral•lela a la reformulació del projecte de les Glòries l’Ajuntament de Barcelona estudiava la reforma de l’avinguda Meridiana per tal de transformar-la en una avinguda més integrada i menys agressiva pels vianants. A més de mesures per facilitar la mobilitat entre els dos costats de l’avinguda i la urbanització dels entorns de la TRINITAT VELLA es pretenia crear un bulevard –és a dir, un passeig a banda i banda- en el tram situat entre la plaça de les Glòries i el carrer València que substituís la rambla actual, que no havia donat bons resultats.
A final de 2011 Barcelona Regional continuava treballant en l’estudi alternatiu de la vialitat de la plaça de les Glòries que s’hauria d’incorporar al projecte executiu que estava redactant Bimsa. S’esperaven els primers resultats pel gener de 2012. Així mateix seguien en obres el Dhub, els nous Encants i l’aparcament que precedia la construcció dels primers equipaments de barri. El nou Ajuntament no havia donat encara cap termini d’acabament de les obres, de tal manera que es mantenia el calendari que preveia acabar els primers equipaments el 2012, començar a deconstruir el tambor el 2013 i finalitzar la plaça el 2015. Amb tot la redacció del projecte alternatiu, els dubtes sobre la realització dels equipaments davant la situació de crisi econòmica i el fet que l’intercanviador ferroviari no s’hagués iniciat feien dubtar de que realment es complís el calendari.
Mes informació
w3.bcn.cat/multimedia/fitxers/premsa/compromsperglries.240.pdf
www.glories.cat
Continguts relacionats
