D’oest a est les portes identificades eren la porta de la Diagonal, la porta de Pedralbes, la porta de Sarrià, la porta de Vallvidrera, la porta de les Planes, la porta de Bellesguard, la porta del Tibidabo, la porta de Penitents, la porta de Sant Genís, la porta de Montbau, la porta d’Horta, la porta de Canyelles, la porta de la Guineueta, la porta de la Trinitat, la porta de Torre Baró i la porta de Ciutat Meridiana.
Tot i que les actuacions previstes estaven per definir s’avançaven alguns dels aspectes en els quals els equips participants haurien d’incidir a l’hora de desenvolupar el projecte. Entre aquests hi havia la configuració de recorreguts per a vianants, la millora dels accessos al metro, la creació d’horts urbans o ampliació dels existents, la construcció d’aparcament soterrat o en superfície, la reordenació d’equipaments previstos però encara no executats o la reforestació d’àrees en desús.
A part d’aquests elements més comuns es feia èmfasi en algunes particularitats de cada àmbit. Així per exemple a la porta de Pedralbes es proposava la integració dels espais interiors i exteriors del monestir i la recuperació d’una pedrera propera al parc de les Aigües. A la porta de Vallvidrera es demanava als equips un estudi sobre el soterrament dels trams de ferrocarril que transcorren en superfície i la seva reconversió en un eix cívic i zona de corredor verd. A la porta del Tibidabo es plantejava la prolongació del tramvia Blau fins al pla dels Maduixers i la reestructuració de l’aparcament. A la porta d’Horta es feia especial èmfasi en la reestructuració del nus viari de la ronda amb la boca nord del túnel de la Rovira i la carretera Horta-Cerdanyola per tal d’afavorir el pas de vianants. A la porta de Canyelles es proposava estudiar la possibilitat d’implantar un telefèric entre aquest barri i la finca de can Ferrer. I a la porta de la Trinitat es volia afavorir la connectivitat del parc de Chafarinas amb el parc i estudiar la connexió amb la
SERRALADA DE MARINA, que comportava el creuament d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Més enllà d’aquests aspectes, una de les actuacions possibles era la cobertura d’algun tram de la ronda de Dalt per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc. Tot i que en el document presentat aquest punt no s’especificava cal dir que havia estat un dels aspectes més comentats durant la campanya. Així el candidat de CiU i posteriorment alcalde, Xavier Trias, havia proposat la cobertura de la ronda de Dalt en més de tres quilòmetres entre la plaça Karl Marx (on acaba el tram ja cobert de Nou Barris) i la plaça Alfonso Comín (al barri de Penitents).
S’obre el concurs
El 4 d’octubre la regidoria d’Hàbitat Urbà va realitzar una sessió informativa del projecte al Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) –amb el suport del Col•legi d’Ambientòlegs (COAMB)- destinada sobretot a professionals. En l’acte es va informar que hi havia temps fins el 21 d'octubre per presentar els equips pluridisciplinars i un petit text. Posteriorment s’escollirien entre sis i vuit equips per cada un dels projectes de les 16 portes, els quals elaborarien en tres mesos un treball més ampli en format powerpoint i pòster. Les idees que en sorgissin serien la base del Programa d’actuacions definitiu que podria estar llest a mitjan 2012.
Polèmica i rectificació del termini
Els terminis de presentació i la dotació econòmica dels 16 concursos van suscitar una forta protesta per part del col•lectiu present a l’acte. Així, els assistents van manifestar que el termini de 15 dies era insuficient per a poder reunir ambientòlegs, paisatgistes, ecòlegs i altres tipus d'experts per formar l’equip multidisciplinar necessari per poder participar-hi.
Respecte la dotació econòmica, els assistents van manifestar que aquesta era pròpia dels anys 80. Els set equips seleccionats per a cada porta rebrien 1.500 €, excepte el guanyador, que cobraria 6.000 €. Ara bé, l’elaboració dels materials necessaris per a la segona fase del concurs tenia un cost estimat d’entre 6.000 i 8.000 €, entre cost d’hores de treball i material.
Pel que fa al termini de presentació dels equips, Habitat Urbà va acceptar la seva ampliació, fixant-lo per al 8 de novembre. Però, en relació a les reclamacions econòmiques, van indicar que la dotació era l’habitual en aquell tipus de concursos a l’Estat i Europa, amb el que no es van acceptar les reclamacions.
Èxit de licitadors als concursos
Entre el 2 i el 9 de novembre l'Ajuntament va rebre 3.239 propostes, a càrrec de 288 licitadors diferents (140 s'havien presentat als 16 concursos i 15 en només una), que van presentar ofertes per al projecte. Atès l'èxit de la convocatòria, l'Ajuntament va haver d’ampliar el procés de selecció fins a la segona quinzena de desembre per estudiar les ofertes rebudes iniciar la segona fase del concurs a principi de gener del 2012.
Informació a les entitats
Durant els mesos d'octubre i novembre es va informar del projecte a totes les entitats dels districtes i dels barris implicats (les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris) i al gener es volia organitzar uns tallers de participació per donar la possibilitat als equips concursants d'escoltar i recollir les propostes ciutadanes en els seus projectes.
Tot i que les primeres actuacions podrien estar fetes en un o dos anys, el regidor d’Hàbitat Urbà, Toni Vives, considerava que el termini d’execució seria de dos mandats. A més les reflexions que resultessin de tot el procés podrien incorporar-se al futur Pla especial del Parc Natural de Collserola.
Més informació
w110.bcn.cat/Urbanisme/Continguts/Documents/Estrategies%20per%20a%20lhabitat%20urba/Fitxers/20110920_MesuraGovern.pdf