Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERA DE LA VALL DE TOST (RIBERA D’URGELLET)
Néstor Cabañas
Esquema de les activitats extractives i abocadors proposats a la vall de Tost Elaboració: Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2011

A la vall de Tost, al municipi de la Ribera d’Urgellet, existeixen dues pedreres en funcionament. La possibilitat que s’instal•li una tercera, al sector de la Bastida, amb una extensió potencial d’unes 600 hectàrees dedicada a l’extracció de guix, juntament amb altres projectes com l’ampliació de les pedreres existents o la construcció d’un abocador de runa, generen una important mobilització contrària dels habitants de la vall.


La vall de Tost, al municipi de la Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), està situada a l’extrem oest de la serra de Cadí entre aquesta i la vall del riu Segre, limitant al sud amb la vall de la Vansa Actualment existeixen tres nuclis habitats a la vall: Torà de Tost (19h), Castellar de Tost (17h) i al final de la vall els Hostalets de Tost (19h). A més hi ha altres nuclis o veïnats deshabitats com Sauvanyà, Fontelles o Tost, que dóna nom a la vall. A la part sud de la vall, ja al vessant nord del la vall de la Vansa, hi ha Montant de Tost (43h).

Entre la vall de Tost, la Ribera d’Urgell i els municipis del voltant hi ha un total de vuit pedreres en funcionament, fet que generava un rebuig de la població davant la concentració d’aquest tipus d’activitat i el seu impacte sobre el medi (PEDRERES A L’ALT URGELL)

Concretament al municipi de la Ribera d’Urgellet s’hi localitzaven tres pedreres: Àrids La Vansa al nucli de Montant de Tost; la COMACSA, al nucli de Castellar de Tost; i la TP La Vansa, al nucli del Pla de Sant Tirs. Als municipis de les rodalies n’hi havien cinc més, tres al municipi de les Valls d’Aguilar, una a Fígols i una altra a Montferrer-Castellbó.

Nou projecte
Al setembre de 2008 es va donar a conèixer un nou projecte d’activitat extractiva a la vall de Tost, a través de l’autorització per part de la Generalitat de l’inici de les prospeccions i estudis previs per construir una guixera, per part de l’empresa Knauf de Guixers (Solsonès), a l’àmbit conegut com la Bastida, prop de Castellar de Tost. El guix és un mineral àmpliament utilitzat per la indústria de la construcció, per exemple com a revestiment de parets i sostres o com a additiu en ciments. La majoria de dipòsits de guix es troben a la Catalunya Central –Artés, Igualada, Súria, Sallent...- tot i que també n’hi han al Pirineu i a les Terres de Lleida.

Quan es va saber aquesta notícia, l’Associació de Veïns de Castellar de Tost va començar a mobilitzar-se elaborant un manifest anomenat “Prou destrucció del territori” en el que els veïns expressaven el seu rebuig frontal al projecte així com a l’alta concentració de pedreres a la Ribera d’Urgellet. En la seva opinió provocaven greus efectes sobre el medi a més de la contaminació acústica a causa de les voladures, les màquines i el trànsit de camions. L’alcalde de la Ribera d’Urgellet Antoni Capdevila, de Convergència i Unió (CiU), va explicar que només es tractava d’estudis previs i que no tenia constància de cap projecte concret al respecte.
Futura guixera vista des de Castellar de Tost Font: Salvem Tost
La mobilització en contra de la guixera va motivar que, a començament del 2009, entitats com l’associació ecologista IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura), l'Associació en Defensa de l'Alt Urgell i diverses associacions de veïns de l’Alt Urgell i de la vall de Tost iniciessin una campanya de denúncia en contra de l’altra concentració d’activitats extractives a la zona i la seva repercussió sobre el medi. En aquesta campanya es pretenia recollir suports en contra de la guixera de la Bastida, l’ampliació de la pedrera d’Àrids La Vansa (Montant de Tost) i la instal•lació d’un abocador de runes a la partida de Fontelles, a la part final de la vall de Tost.

En el document s’explicava que l’ampliació en 28 hectàrees de la pedrera d’Àrids La Vansa, a Montant de Tost, havia estat autoritzada per la Generalitat al 2006 i havia rebut recentment la llicència d’ocupació temporal per 30 anys per part de l’Ajuntament. Segons les entitats aquesta hauria d’haver estat sotmesa a informació pública segons el que estableix la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental a l’afectar a 20 hectàrees d’hàbitat prioritari de pinedes submediterrànies de pinassa.

A més l’Associació de Veïns de Castellar de Tost havia afegit al dossier d’al•legacions el projecte d’instal•lació d’un abocador per a residus de la construcció al Pla de Besses, a la partida de Fontelles, per part de l’empresa SOPDIT S.L. El projecte havia entrat en informació pública a l’Ajuntament a final de 2008, cosa que també va ser criticada pel grup de l’oposició del Partit del Socialistes de Catalunya–Progrés. Aquest va emetre al•legacions al projecte per defectes de forma i de contingut al considerar que estava situat en un sòl de protecció especial segons el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN i que no s’havien definit correctament els vials d’accés fins a aquesta part de la vall. El projecte tenia el suport de la Mancomunitat de Tost-Sant Germé, col•lectiu de propietaris de la vall de Tost que agrupa una vintena de grans propietaris de la vall que defensava l’expansió de les activitats extractives. Amb tot des de llavors el projecte no havia avançat més.

El desembre de 2009 un nou projecte va tornar a revifar la polèmica a l’entorn de les activitats extractives a la vall de Tost. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va decidir donar una autorització a la pedrera COMCSA propera a Castellar de Tost per iniciar els treballs de restauració de part de les 40 ha que havien anat ocupant durant els 20 anys en funcionament. Des de l’associació de veïns de Castellar de Tost, es va considerar que aquest projecte de restauració era completament inviable ja que s’havien superat, en certs àmbits, desnivells de fins al 80% i que això podia servir per una futura ampliació de pedrera i de la llicència fins a 2030, quanaquesta caducava al 2020. En aquest sentit, a mitjans de juny de 2010 l’Associació de Veïns de Castellar de Tost va decidir presentar un contenciós administratiu contra la resolució favorable del DMAH al Pla de restauració de la pedrera de la COMACSA. En el recurs s’incloïa un estudi d’impacte paisatgístic que avalava les tesis de la impossibilitat de restauració de la pedrera.
Pedrera de Comacsa a l'inici de la vall de Tost Font: Salvem Tost
La mobilització contra la guixera a la Bastida de Tost
El 26 de juliol de 2011 es va publicar, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), l’inici del període d’informació pública de la guixera de Tost amb una extensió potencial total d’unes 600 ha. Això va reactivar l’oposició tant de les entitats veïnals com ecologistes al projecte. Una d’aquestes entitats que es va oposar va ser de l’associació Lo Riu Roig de la Ribera d’Urgellet* que va enviar a mitjan de juliol una carta a Antoni Capdevila, alcalde de la Ribera d’Urgellet, Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Albert Batalla, diputat alturgellenc de CiU on s’exposaven els danys irreparables pel patrimoni que comportaria la guixera. Entre aquests danys es citaven que prop del lloc on es volia fer el vial d’accés a la guixera conté els jaciments paleontològics del període Pèrmic més importants de la península ibèrica. També van apuntar que en l’àmbit contigu a l’actuació de la guixera hi ha l’ermita de Sant Genís de Torà i el castell de Calassanç.

Per la seva banda l’alcalde de la Ribera d’Urgellet va mostrar la seva oposició al projecte però va dir que depenia de l’autorització ambiental de la Generalitat i que en d’altres casos com L’AEROPORT DE LA SEU D’URGELL s’havien dut a terme malgrat l’oposició del territori.

El 20 de juliol es va realitzar un ple extraordinari a l’ajuntament de la Ribera d’Urgellet on representants de l’empresa Knauf van explicar el projecte. Els representants de l’empresa van explicar que l’explotació de la guixera s’iniciaria en una superfície de 4 hectàrees i que en primera instància s’extraurien unes 100 Tones de guix amb un trànsit previst d’uns quatre camions diaris. Aquestes afirmacions van ser posades en dubte pels veïns al tractar-se d’una reserva de sòl total d’unes 685 hectàrees dividida en 22 quadrícules amb un potencial d’extracció d’unes 200.000 Tones.

A començament d’agost es va realitzar una roda de premsa conjunta d’Ipcena, l’associació Lo Riu Roig i els veïns de la vall on es va anunciar la presentació de les al•legacions que s’estaven fent en contra de l’autorització ambiental i així com l’entrega de les signatures dels veïns en contra. Entre aquestes al•legacions a més de l’impacte sobre el patrimoni cultural i paleontològic, es va destacar també la presència d’espècies protegides com la Gypsopila hispànica o la vulneració de la limitació de decibels de l’activitat en zona classificada com a lloc de sensibilitat acústica. L’Ajuntament de la Ribera d’Urgellet també va anunciar la presentació d’al•legacions contra el projecte.

A l’octubre durant una visita del diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Carmel Mòdol a la vall de Tost, aquest es va comprometre a portar el tema de la pedrera al Parlament.

Es preveia que al 2012 es resolguessin les al•legacions a l’autorització ambiental sobre el projecte de guixera a la vall de Tost, de tal manera que s’atorgués la seva autorització per un període 30 anys o quedés denegada. Tanmateix la posada en funcionament de la pedrera exigia també l’autorització per part de la Direcció General d’Energia i Mines. També es preveia que es conegués el resultat del recurs contra el projecte de restauració de la pedrera COMACSA a Castellar de Tost.

Més informació
loriuroig.blogspot.com
riberaurgellet.ddl.net
www.salvem-tost.blogspot.com

* Aquesta associació va constituir-se a mitjan 2009 i està destinada al desenvolupament turístic, agrari i ramader de la Ribera d’Urgellet i la preservació de l’entorn natural, els patrimonis arquitectònic, arqueològic, industrial, històric i paisatgístic de les seves valls i muntanyes. A final de l’any 2010 aquesta entitat va desenvolupar un seguit d’activitats lligades a la història i patrimoni de vall de Tost sota el nom “La vall de Tost recorda ” on es va realitzar una exposició i un cicle de conferències sobre la vall.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell