Actualitzat a 31/12/2011
A la vall de Tost, al municipi de la Ribera d’Urgellet, existeixen dues pedreres en funcionament. La possibilitat que s’instal•li una tercera, al sector de la Bastida, amb una extensió potencial d’unes 600 hectàrees dedicada a l’extracció de guix, juntament amb altres projectes com l’ampliació de les pedreres existents o la construcció d’un abocador de runa, generen una important mobilització contrària dels habitants de la vall.
La vall de Tost, al municipi de la Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), està situada a l’extrem oest de la serra de Cadí entre aquesta i la vall del riu Segre, limitant al sud amb la vall de la Vansa Actualment existeixen tres nuclis habitats a la vall: Torà de Tost (19h), Castellar de Tost (17h) i al final de la vall els Hostalets de Tost (19h). A més hi ha altres nuclis o veïnats deshabitats com Sauvanyà, Fontelles o Tost, que dóna nom a la vall. A la part sud de la vall, ja al vessant nord del la vall de la Vansa, hi ha Montant de Tost (43h).
Entre la vall de Tost, la Ribera d’Urgell i els municipis del voltant hi ha un total de vuit pedreres en funcionament, fet que generava un rebuig de la població davant la concentració d’aquest tipus d’activitat i el seu impacte sobre el medi (
PEDRERES A L’ALT URGELL)
Concretament al municipi de la Ribera d’Urgellet s’hi localitzaven tres pedreres: Àrids La Vansa al nucli de Montant de Tost; la COMACSA, al nucli de Castellar de Tost; i la TP La Vansa, al nucli del Pla de Sant Tirs. Als municipis de les rodalies n’hi havien cinc més, tres al municipi de les Valls d’Aguilar, una a Fígols i una altra a Montferrer-Castellbó.
Nou projecte
Al setembre de 2008 es va donar a conèixer un nou projecte d’activitat extractiva a la vall de Tost, a través de l’autorització per part de la Generalitat de l’inici de les prospeccions i estudis previs per construir una guixera, per part de l’empresa Knauf de Guixers (Solsonès), a l’àmbit conegut com la Bastida, prop de Castellar de Tost. El guix és un mineral àmpliament utilitzat per la indústria de la construcció, per exemple com a revestiment de parets i sostres o com a additiu en ciments. La majoria de dipòsits de guix es troben a la Catalunya Central –Artés, Igualada, Súria, Sallent...- tot i que també n’hi han al Pirineu i a les Terres de Lleida.
Quan es va saber aquesta notícia, l’Associació de Veïns de Castellar de Tost va començar a mobilitzar-se elaborant un manifest anomenat “Prou destrucció del territori” en el que els veïns expressaven el seu rebuig frontal al projecte així com a l’alta concentració de pedreres a la Ribera d’Urgellet. En la seva opinió provocaven greus efectes sobre el medi a més de la contaminació acústica a causa de les voladures, les màquines i el trànsit de camions. L’alcalde de la Ribera d’Urgellet Antoni Capdevila, de Convergència i Unió (CiU), va explicar que només es tractava d’estudis previs i que no tenia constància de cap projecte concret al respecte.