Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CARRETERA N-260. VARIANT DE GERRI DE LA SAL
Moisès Jordi
Actualitzat a 24/10/2011
El mes d’octubre les obres de la variant de Gerri de la Sal, iniciades pocs mesos abans, s’alenteixen a causa dels retalls pressupostaris. L’Ajuntament ho veu com una oportunitat per augmentar les mesures de seguretat en la perforació del túnel, assegurar la preservació de la Font de la Sal i aconseguir un enllaç nord.
Antecedents 2010
L’N-260, o eix Pirinenc, uneix des del Mediterrani les poblacions de Portbou, Figueres, Olot, Ripoll, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort, la Pobla de Segur, el Pont de Suert i d’aquí es dirigeix als Pirineus aragonesos fins a Jaca (Osca). En les últimes dues dècades s’ha iniciat un procés de millora del conjunt de la via que inclou, entre altres aspectes, canvis de traçat, variants de nuclis urbans, viaductes i túnels. Algunes d’aquestes millores han estat la nova carretera entre PORTBOU I COLERA, l’AUTOVIA BESALÚ-OLOT, la variant de la Seu d’Urgell o el tram entre LA POBLA DE SEGUR I XERALLO. Resten pendents altres actuacions com la conversió en autovia del tram Figueres-Besalú, el túnel de la COLLADA DE TOSES, el tram Xerallo-el Pont de Suert i diverses variants (la Canya, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Gerri de la Sal, la Pobla de Segur...).
Un dels trams on es preveia una variant era a Gerri de la Sal, cap del municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat entre Sort i la Pobla de Segur. L’eix Pirinenc creua el nucli urbà de nord a sud per mitjà d’una calçada molt estreta que ocasiona greus problemes quan hi passen camions de gran tonatge. La carretera circula a uns 50 metres del riu i al costat de les salines de Gerri, unes estructures utilitzades des de l’edat mitjana per extreure la sal provinent d’una font salada propera al poble. La variant era una infraestructura llargament reivindicada pel municipi i per la comarca.
El 2001 el Ministeri de Foment va aprovar l’estudi informatiu de la variant de Gerri i la declaració d’impacte ambiental. Es preveia un traçat de 2,3 quilòmetres per l’oest de Gerri de la Sal amb dos túnels (905 i 205 metres), un viaducte i dos enllaços: Gerri nord (que connectaria també amb la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellvei, al llarg de la qual se situen molts dels nuclis de Baix Pallars) i Gerri sud. Al llarg de l’any 2005 es va licitar i adjudicar el projecte constructiu. Paral•lelament l’Ajuntament del Baix Pallars i l’Associació de Veïns Lo Pedrís –que agrupava veïns de tots els nuclis-, malgrat mostrar-se a favor de la construcció de la variant, van protestar pel traçat ja que suposava la destrucció total del petit nucli de Comte, on les quatre cases existents haurien de ser enderrocades ja que quedaven afectades per l’enllaç nord de Gerri.
El juny de 2009 el projecte constructiu va sortir a informació pública. El principal canvi era la desaparició del semienllaç nord de Gerri, amb l’argument que l’orografia accidentada de l’entorn obligava a modificar el projecte inicial. Així per tal d’evitar despreniments s’havia modificat el túnel principal, desplaçant la boca nord 150 metres a l’est i allargant-lo en 75 metres fins arribar als 980 metres. A més s’eliminava el segon túnel i es reduïa lleugerament el traçat de la variant fins als 2,2 quilòmetres. Aquests canvis comportaven que disminuís la distància entre la sortida del túnel i el possible enllaç nord per sota del límit legal. Amb tot es mantenia l’afectació directa sobre el Comte -amb l’enderrocament de les cases existents- ja que la sortida nord del túnel se situava just a sobre del nucli.
El mes d’octubre les obres de la variant de Gerri de la Sal, iniciades pocs mesos abans, s’alenteixen a causa dels retalls pressupostaris. L’Ajuntament ho veu com una oportunitat per augmentar les mesures de seguretat en la perforació del túnel, assegurar la preservació de la Font de la Sal i aconseguir un enllaç nord.
Antecedents 2010
L’N-260, o eix Pirinenc, uneix des del Mediterrani les poblacions de Portbou, Figueres, Olot, Ripoll, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort, la Pobla de Segur, el Pont de Suert i d’aquí es dirigeix als Pirineus aragonesos fins a Jaca (Osca). En les últimes dues dècades s’ha iniciat un procés de millora del conjunt de la via que inclou, entre altres aspectes, canvis de traçat, variants de nuclis urbans, viaductes i túnels. Algunes d’aquestes millores han estat la nova carretera entre PORTBOU I COLERA, l’AUTOVIA BESALÚ-OLOT, la variant de la Seu d’Urgell o el tram entre LA POBLA DE SEGUR I XERALLO. Resten pendents altres actuacions com la conversió en autovia del tram Figueres-Besalú, el túnel de la COLLADA DE TOSES, el tram Xerallo-el Pont de Suert i diverses variants (la Canya, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Gerri de la Sal, la Pobla de Segur...).
Un dels trams on es preveia una variant era a Gerri de la Sal, cap del municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat entre Sort i la Pobla de Segur. L’eix Pirinenc creua el nucli urbà de nord a sud per mitjà d’una calçada molt estreta que ocasiona greus problemes quan hi passen camions de gran tonatge. La carretera circula a uns 50 metres del riu i al costat de les salines de Gerri, unes estructures utilitzades des de l’edat mitjana per extreure la sal provinent d’una font salada propera al poble. La variant era una infraestructura llargament reivindicada pel municipi i per la comarca.
El 2001 el Ministeri de Foment va aprovar l’estudi informatiu de la variant de Gerri i la declaració d’impacte ambiental. Es preveia un traçat de 2,3 quilòmetres per l’oest de Gerri de la Sal amb dos túnels (905 i 205 metres), un viaducte i dos enllaços: Gerri nord (que connectaria també amb la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellvei, al llarg de la qual se situen molts dels nuclis de Baix Pallars) i Gerri sud. Al llarg de l’any 2005 es va licitar i adjudicar el projecte constructiu. Paral•lelament l’Ajuntament del Baix Pallars i l’Associació de Veïns Lo Pedrís –que agrupava veïns de tots els nuclis-, malgrat mostrar-se a favor de la construcció de la variant, van protestar pel traçat ja que suposava la destrucció total del petit nucli de Comte, on les quatre cases existents haurien de ser enderrocades ja que quedaven afectades per l’enllaç nord de Gerri.
El juny de 2009 el projecte constructiu va sortir a informació pública. El principal canvi era la desaparició del semienllaç nord de Gerri, amb l’argument que l’orografia accidentada de l’entorn obligava a modificar el projecte inicial. Així per tal d’evitar despreniments s’havia modificat el túnel principal, desplaçant la boca nord 150 metres a l’est i allargant-lo en 75 metres fins arribar als 980 metres. A més s’eliminava el segon túnel i es reduïa lleugerament el traçat de la variant fins als 2,2 quilòmetres. Aquests canvis comportaven que disminuís la distància entre la sortida del túnel i el possible enllaç nord per sota del límit legal. Amb tot es mantenia l’afectació directa sobre el Comte -amb l’enderrocament de les cases existents- ja que la sortida nord del túnel se situava just a sobre del nucli.
La desaparició de l’enllaç nord suposava allargar els desplaçaments del veïns de Gerri cap al nord de la comarca -i per tant cap a la capital de comarca, Sort-, ja que haurien d’anar a buscar l’enllaç sud. Pels veïns dels nuclis situats al llarg de la carretera de la Pobleta de Bellvei aquest fet suposava que, per anar a Sort, haurien de creuar el nucli de Gerri –fins ara no ho havien de fer- i, per tant, fer una volta suplementària de quatre quilòmetres.
El novembre de 2009 el Ministeri va aprovar el projecte constructiu sense tenir en compte les demandes de l’Ajuntament i dels veïns de Gerri. En aquest sentit es mantenien les principals característiques, com eren el túnel de 976 metres, el viaducte de 96 metres i un únic enllaç amb l’actual carretera pel sud del nucli. El pressupost total del projecte era de 48,5 MEUR, dels quals un 85% es destinava al túnel.
Al llarg del 2010 l’Ajuntament i Lo Pedrís van presentar un recurs de reposició –que fou desestimat- i van convocar mobilitzacions contra el traçat de la variant. Amb tot, el juliol del mateix any es van adjudicar les obres a Copisa i TAU.
Darrers intents per canviar el projecte
Durant la primera meitat de 2011 l’associació Lo Pedrís va seguir reivindicant la modificació del traçat de la variant nord. Així el dia 1 de maig, poques setmanes abans d’iniciar les obres, van convocar una concentració al nucli del Comte en la que van reclamar l’enllaç nord i un habitatge digne pels veïns afectats pels enderrocaments. Denunciaven, per exemple, el cas d’una veïna que, pocs anys abans, havia realitzat reformes a la seva casa per adequar-la com a restaurant, a la qual es donava com a compensació 130.000 euros, una xifra que consideraven completament insuficient.
El mateix mes de maig Lo Pedrís i l’Ajuntament van presentar un recurs contenciós administratiu contra el traçat de la variant. En la seva opinió les respostes a les al•legacions i al recurs de reposició no estaven justificades ja que, per exemple, no s’havia estudiat la possibilitat d’apropar més la variant al nucli de Gerri. Així mateix asseguraven que, amb el traçat proposat per Foment, era viable un enllaç nord si es reduïen les seves dimensions i si el túnel se situava a una cota inferior. Finalment argumentaven que, sense l’enllaç nord, un 20% dels usuaris de la variant continuarien passant per la travessia de Gerri.
Inici de les obres i temor per la inestabilitat dels terrenys
El dia 1 de juny van començar els treballs de la variant de Gerri de la Sal, que havien de durar uns tres anys. Per l’any 2011 hi havia pressupostats 11 milions d’euros -dels 48 que tenia l’obra- amb la qual cosa es preveia que aquest mateix any s’iniciés la perforació del túnel.
Veïns i Ajuntament van lamentar que no s’haguessin tingut en compte les reclamacions i van afegir nous motius de preocupació pel municipi. Alertaven que la construcció del túnel podria incrementar els problemes d’inestabilitat dels pendents pròxims a Gerri, on els darrers anys s’havien registrat petites allaus. També van reclamar controls de cabal de la Font de la Sal -que havia estat durant segles la matèria primera per a les salines de la zona, ara majoritàriament abandonades- davant el risc que també resultés afectada. En aquest sentit l’Ajuntament del Baix Pallars remarcava la importància de mantenir aquesta font ja que estava realitzant un projecte –que aprofitaria l’1% cultural corresponent a les obres de la variant- que consistia en restaurar les salines i construir un balneari amb banys d’aigua salada.
El novembre de 2009 el Ministeri va aprovar el projecte constructiu sense tenir en compte les demandes de l’Ajuntament i dels veïns de Gerri. En aquest sentit es mantenien les principals característiques, com eren el túnel de 976 metres, el viaducte de 96 metres i un únic enllaç amb l’actual carretera pel sud del nucli. El pressupost total del projecte era de 48,5 MEUR, dels quals un 85% es destinava al túnel.
Al llarg del 2010 l’Ajuntament i Lo Pedrís van presentar un recurs de reposició –que fou desestimat- i van convocar mobilitzacions contra el traçat de la variant. Amb tot, el juliol del mateix any es van adjudicar les obres a Copisa i TAU.
Darrers intents per canviar el projecte
Durant la primera meitat de 2011 l’associació Lo Pedrís va seguir reivindicant la modificació del traçat de la variant nord. Així el dia 1 de maig, poques setmanes abans d’iniciar les obres, van convocar una concentració al nucli del Comte en la que van reclamar l’enllaç nord i un habitatge digne pels veïns afectats pels enderrocaments. Denunciaven, per exemple, el cas d’una veïna que, pocs anys abans, havia realitzat reformes a la seva casa per adequar-la com a restaurant, a la qual es donava com a compensació 130.000 euros, una xifra que consideraven completament insuficient.
El mateix mes de maig Lo Pedrís i l’Ajuntament van presentar un recurs contenciós administratiu contra el traçat de la variant. En la seva opinió les respostes a les al•legacions i al recurs de reposició no estaven justificades ja que, per exemple, no s’havia estudiat la possibilitat d’apropar més la variant al nucli de Gerri. Així mateix asseguraven que, amb el traçat proposat per Foment, era viable un enllaç nord si es reduïen les seves dimensions i si el túnel se situava a una cota inferior. Finalment argumentaven que, sense l’enllaç nord, un 20% dels usuaris de la variant continuarien passant per la travessia de Gerri.
Inici de les obres i temor per la inestabilitat dels terrenys
El dia 1 de juny van començar els treballs de la variant de Gerri de la Sal, que havien de durar uns tres anys. Per l’any 2011 hi havia pressupostats 11 milions d’euros -dels 48 que tenia l’obra- amb la qual cosa es preveia que aquest mateix any s’iniciés la perforació del túnel.
Veïns i Ajuntament van lamentar que no s’haguessin tingut en compte les reclamacions i van afegir nous motius de preocupació pel municipi. Alertaven que la construcció del túnel podria incrementar els problemes d’inestabilitat dels pendents pròxims a Gerri, on els darrers anys s’havien registrat petites allaus. També van reclamar controls de cabal de la Font de la Sal -que havia estat durant segles la matèria primera per a les salines de la zona, ara majoritàriament abandonades- davant el risc que també resultés afectada. En aquest sentit l’Ajuntament del Baix Pallars remarcava la importància de mantenir aquesta font ja que estava realitzant un projecte –que aprofitaria l’1% cultural corresponent a les obres de la variant- que consistia en restaurar les salines i construir un balneari amb banys d’aigua salada.
El 9 de juny el Ministeri de Foment va fer la presentació pública del projecte de variant a Tremp (Pallars Jussà). A l’acte no va assistir cap membre de l’Ajuntament del Baix Pallars, a causa del desacord amb el traçat i amb el fet que es realitzés fora del Pallars Sobirà. Durant la presentació el cap de la Unitat de Carreteres de Lleida, Juan Antonio Romero, va reconèixer la complexitat dels terrenys però va assegurar que el túnel oferiria la màxima seguretat ja que la perforació seria més lenta del que és normal, es reforçarien les seccions, hi hauria trams amb contrabòveda i el túnel es revestiria de formigó. Així mateix el Ministeri de Foment va enunciar que, com a mesura de prevenció, instal•laria dos sismògrafs i realitzaria peritatges sobre l’estat de 150 habitatges abans de l’inici dels treballs de perforació. Tot i això alguns veïns van decidir contractar notaris pel seu compte per analitzar l’estat de les seves cases a l’inici de les obres.
Un mes més tard, a principi de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat va enviar a Foment un informe de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) en el qual donava la raó a l’Ajuntament i alertava dels riscos de la perforació. Així, assenyalava que l’elevada fragmentació del massís podia afavorir la formació de despreniments de roques que afectessin els habitatges. Per això recomanava a Foment un estudi de perillositat del pendent pròxim a Gerri i una anàlisi de les vibracions que es poguessin produir durant les voladures. També reclamava garantir la integritat de la Font de la Sal tot recordant que, a la Vall d’Aran, la construcció d’una central hidroelètrica a Eth Pont de Réi (Bausen) havia comportat anys enrere la desaparició de les termes de Les.
S’alenteixen les obres
El 18 d’octubre el diari El Punt-Avui va assegurar que les obres de la variant de la Gerri havien estat frenades de forma brusca. Segons aquestes informacions s’havien aturat les inspeccions a les cases de Gerri i els treballs encarats a la perforació del túnel, la part més important de les obres. Els treballs es limitaven, així, a adequar els terrenys on hi havia hagut moviment per tal de deixar-los a punt en cas que les obres haguessin d’estar aturades durant un període de temps llarg. El diari El Punt-Avui atribuïa aquesta situació a que, dels 11 milions previstos pel 2011, finalment el Ministeri de Foment només en pagaria poc més d’un a la constructora. Amb tot Foment mantenia que les obres es reprendrien el més aviat possible.
L’alcalde del Baix Pallars, Josep Maria Semino (Progrés Municipal), es va mostrar satisfet per la frenada de les obres al considerar que permetria posar sobre la taula de nou les tres reivindicacions de l’Ajuntament: enllaç nord, més mesures de seguretat i garantia de supervivència per la Font de Sal. Aquesta situació podia provocar, però, un retard en l’acabament de les obres, previst inicialment pel 2014.
Més informació
baixpallars.blogspot.com
Un mes més tard, a principi de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat va enviar a Foment un informe de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) en el qual donava la raó a l’Ajuntament i alertava dels riscos de la perforació. Així, assenyalava que l’elevada fragmentació del massís podia afavorir la formació de despreniments de roques que afectessin els habitatges. Per això recomanava a Foment un estudi de perillositat del pendent pròxim a Gerri i una anàlisi de les vibracions que es poguessin produir durant les voladures. També reclamava garantir la integritat de la Font de la Sal tot recordant que, a la Vall d’Aran, la construcció d’una central hidroelètrica a Eth Pont de Réi (Bausen) havia comportat anys enrere la desaparició de les termes de Les.
S’alenteixen les obres
El 18 d’octubre el diari El Punt-Avui va assegurar que les obres de la variant de la Gerri havien estat frenades de forma brusca. Segons aquestes informacions s’havien aturat les inspeccions a les cases de Gerri i els treballs encarats a la perforació del túnel, la part més important de les obres. Els treballs es limitaven, així, a adequar els terrenys on hi havia hagut moviment per tal de deixar-los a punt en cas que les obres haguessin d’estar aturades durant un període de temps llarg. El diari El Punt-Avui atribuïa aquesta situació a que, dels 11 milions previstos pel 2011, finalment el Ministeri de Foment només en pagaria poc més d’un a la constructora. Amb tot Foment mantenia que les obres es reprendrien el més aviat possible.
L’alcalde del Baix Pallars, Josep Maria Semino (Progrés Municipal), es va mostrar satisfet per la frenada de les obres al considerar que permetria posar sobre la taula de nou les tres reivindicacions de l’Ajuntament: enllaç nord, més mesures de seguretat i garantia de supervivència per la Font de Sal. Aquesta situació podia provocar, però, un retard en l’acabament de les obres, previst inicialment pel 2014.
Més informació
baixpallars.blogspot.com
Pallars Sobirà
