El 24 de març, el ple del Parlament va aprovar una moció que instava a la Generalitat a establir mesures de suport econòmic i financer per garantir la continuïtat de Ryanair a l’
AEROPORT DE GIRONA; el text de la moció, que havia iniciat el tràmit abans que la Generalitat fes pública la marxa d’Alguaire, no feia cap referència a Alguaire.
Per la seva banda, al dia següent de la moció parlamentària, el ple de la Paeria va acordar per unanimitat demanar al Govern un recolzament efectiu i explícit al futur de l’aeroport i s’urgia al Parlament a aprovar amb el màxim consens possible una moció en defensa del seu futur. Es reclamava el compliment íntegre de l’acord negociat amb la companyia i que el DTES continués fent els treballs necessaris per incrementar el nombre de companyies que operessin a Alguaire. La Paeria va acordar també una petició al Govern de l’Estat per a que articulés els mecanismes necessaris per a que l’aeroport pugui acollir vols de for l’espai Schengen.
A final de març Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, va demanar al Govern que millorés les negociacions amb Ryanair i que busqués nous operadors per a l’aeroport. Així mateix va reclamar preus més competitius a la companyia Air Nostrum. Assegurava que amb la política de preus la companyia no el feia competitiu en el mercat aeroportuari ja que amb l’encariment del preu del bitllet respecte els oferts per Vueling, els viatgers acabarien optant per a desplaçar-se als aeroports de
REUS o el
PRAT DEL LLOBREGAT.
Durant la compareixença a l’abril de Lluís Recoder a la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, el conseller va dir que la Generalitat mantenia negociacions amb més de 40 aerolínies per operar a Alguaire i que també s’estava en converses amb diferents operadors turístics anglesos, irlandesos i russos per a donar a conèixer l’oferta de la zona.
El 5 de maig el Parlament va aprovar per unanimitat la proposta de moció del PSC, tot i que modificada per diferents grups, que incloïa la demanda a Ryanair que complís amb el conveni vigent. La proposta contemplava també que el Govern prioritzés el foment i potenciació de la infraestructura per la seva importància estratègica i econòmica per a les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i altres comarques interiors de Catalunya.
A finals de setembre, Recoder declarà que el futur de l’aeroport i l’atracció de noves companyies no podia dependre del pagament per cada passatger transportat, al que Àngel Ros va replicar-hi que l’aeroport d’Alguaire havia de rebre el mateix tractament que els de Reus i Girona. Va demanar a la Generalitat que defensés el seu aeroport i instà a l’executiu a agilitzar el transport de mercaderies i fomentar els contractes amb touroperadors per a portar turistes al Pirineu. Ros destacava que des que es va fer l’aeroport, amb l’anterior Govern, ja es plantejava que havia de ser la porta d’entrada de turistes, en segon lloc un mitjà de transport de mercaderies i, finalment, un punt de connexió entre ciutats, que avaluava que seria sempre el més feble i pendent d’ajuts. També el president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, coincidia amb l’alcalde de Lleida en la demanda d’un tractament equiparable amb la resta d’aeroports tot i que digué que entenia que es qüestionés el futur de les ajudes perquè la mateixa Cambra havia deixat d’aportar diners a l’aeroport per la crisi***.
La Taula Estratègica i el pla de negocis
A principis de febrer de 2011 Lluís Recoder va anunciar la creació d’una Taula Estratègica que estaria formada per les institucions polítiques i econòmiques de Lleida amb l’objectiu d’actuar com a òrgan estable de promoció de l’aeroport, d’avançar en el posicionament estratègic de la infraestructura i redactar un Pla de negocis que hauria de concretar les actucions.
La Taula estratègica es va reunir per primer cop l’1 de març, per establir les pautes del procés de redacció del Pla de negocis, el qual va ser presentat el 28 de juliol en la reunió de la Taula Estratègica a la qual també hi va assistir el conseller Josep Maria Pelegrí, que va presentar un informe encarregat pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per desenvolupar el sector logístic i de càrrega vinculat al sector agroalimentari a l’aeroport. L'estratègia de creixement de l'aeroport apostava per un model comercial encaminat a aconseguir una major eficiència i es basava en la diversificació i en el desenvolupament de les diferents branques de negoci: aviació comercial, touroperadors, aviació general, formació i càrrega. A més es pretenia que la promoció no estigués basada en les subvencions sinó en una política tarifària que incentivi l’arribada de noves companyies.
Vols i serveis oferts des d’Alguaire
L’anunci de la marxa de les companyies de
low-cost només va quedar compensat amb l’anunci a principi de març de 2011 que Air Nostrum s’encarregaria de la ruta amb destinació Palma de Mallorca a partir de l’1 d’abril fins el 28 d’octubre –per bé que posteriorment es va ampliar almenys fins als mesos d’hivern- i a Menorca i Eivissa entre el 22 de juliol i el 4 de setembre. Ramon Farré explicà que el risc màxim que adquiria la Generalitat amb els vols de Vueling era d’1,5 MEUR, mentre que el que adquiria amb Air Nostrum, filial d’Ibèria, pel mateix vol es reduiria fins als 450.000 €, ja que l’avió seria més petit, passant de 179 places a 50. En el primer vol, Air Nostrum va aconseguir un 79% d’ocupació. Els primers viatgers s’havien beneficiat de l’oferta de llançament feta per la companyia, però a partir d’aquí els preus canviaven; si Vueling oferia vols d’anada i tornada a Palma amb un preu mitjà de 60 €, amb Air Nostrum l’import oscil•lava entre 130 i 350 €. Tot amb tot, abans de començar a operar a Alguaire ja tenia 487 reserves per a viatjar el mes d’abril, amb un índex d’ocupació del 52% i els vols de la campanya d’estiu van enregistrar ocupacions superiors al 50%.
També el mes de març es va saber que
RS Aviation Training posaria en marxa un servei d'aerotaxis des d'Alguaire a la demanda dels ciutadans a final de 2011.
Cal afegir, a més, l’anterior acord entre la Generalitat i la companyia anglesa
Neilson Active Holidays, presentat el novembre de 2010 i signat el maig de 2011. Els vols procedirien del Regne Unit (Londres, Manchester, Birminghan i Belfast) i Irlanda (Dublin) i estarien destinats bàsicament a esquiadors que posteriorment es desplaçarien a estacions d’esquí del Pirineu. D’aquesta manera la companyia deixava d’operar a l’aeroport de Tolosa de Llenguadoc, que fins llavors era el seu punt d’accés al Pirineu. Cal tenir en compte que l’
AEROPORT DE LA SEU D’URGELL, el més proper a les estacions d’esquí catalanes, no acull actualment vols comercials.
L’acord amb
Neilson tindria una durada de cinc anys i es realitzarien sis vols setmanals entre el 19 de desembre de 2011 i el 18 de març de 2012. La previsió era que es farien un mínim de 68 vols amb prop de 33.000 passatgers****. La Generalitat es comprometia a ampliar la terminal ja que la companyia havia exigit que l’aeroport pogués operar dos avions alhora, mentre que l’empresa es comprometia a incloure en la seva oferta estacions d’esquí del Pirineu. A principi d’octubre, Ricard Font va informar que el DTES tenia signats acords amb els tres touroperadors per a la temporada d’hivern, i es preveia en conjunt el transport d’uns 37.000 passatgers.
Així mateix, en la reunió de la Taula Estratègica de final de juliol s’anuncià que se signarien dos nous acords amb les companyies
Ascent Travel i
Pegas Touristik, condicionat a l'aprovació per part del govern de l'Estat de la possibilitat de volar fora de l'espai Schengen. Es pretenia portar un mínim de 6.500 esquiadors de Rússia a les Terres de Lleida durant la temporada d’esquí 2011-2012 i les següents si bé encara no estaven concretats els vols. La Taula Estratègica també va permetre acordar la instal•lació a Alguaire de l'empresa Mach Helicòpters. Aquest nou operador establirà una escola de formació de pilots i realitzarà vols comercials des de l'aeroport.
En resum a final d’octubre de 2011 Air Nostrum era l’única companyia que operava a l’aeroport si bé es preveia que el 19 de desembre comencessin els vols provinents del Regne Unit i Irlanda destinats bàsicament a esquiadors.
L’ampliació de l’aeroport
A principi d’octubre de 2010 la Generalitat adjudicava la redacció de l’Avantprojecte d’ampliació de l’aeroport a l’equip format pel despatx d’arquitectes B720 i l’enginyeria ALG, que havien dissenyat la terminal actual. Aquesta havia d’incloure una nova terminal d’uns 9.000 m² i 60.000 m² per a l’estacionament d’aeronaus, preveia augmentar l’espai per al trànsit de passatgers per zones comercials i d’oci i havia de crear mil noves places d’aparcament. El DPTOP ja havia previst inicialment la possible ampliació a curt termini de diversos espais de l’aeroport, en funció de l’evolució del trànsit aeri i del de passatgers. Això no obstant, coincidint gairebé amb l’any d’entrada en funcionament, s’anunciava que es congelaria el projecte que tenia un cost estimat d’entre 25 i 30 MEUR.
Ara bé, l’acord signat amb Neilson Active Holidays feia necessària l’ampliació amb el que, segons explicava Ricard Font, director general de Transports i Mobilitat, es reprendria però segons les necessitats del touroperador, no segons el projecte previst per l’anterior Govern. La nova proposta suposarà la formació d’una nova àrea de facturació, passant dels quatre mostradors a sis; la instal•lació de dos punts de control de seguretat i de passaport, doblant-se la capacitat actual; la creació d’una nova àrea de sortides amb una carpa de 415 m²; dues portes d’embarcament; la formació d’un nou espai d’arribada, passant d’una a dues cintes de recollida d’equipatge; l’adequació de l’aparcament de vehicles; dues zones de cafeteria i espai per a 400 persones assegudes; i la instal•lació d’una carpa de 780 m² al vestíbul amb capacitat per a 230 persones assegudes. Amb l’ampliació es podran garantir dos vols de forma simultània i suposarà una inversió d’1’5 MEUR. Es preveu que els treballs, que es van iniciar el juny de 2011, estiguin finalitzats a la primera quinzena de novembre.