Dijous 20 de Febrer de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’ILLA FÀBREGAS I DE CARALT (MATARÓ)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011
A final de 2011 El Corte Inglés demana llicència d’obres a l’Ajuntament de Mataró per tal de construir el gran centre comercial a l’illa ocupada antigament per la fàbrica Can Fàbregas, que es trasllada a un altre espai. Si s’acomplissin els tràmits, les obres es podran iniciar al 2012.
Antecedents 2007, 2008, 2010
Mataró, amb 122.905 habitants el 2010 (IDESCAT), segueix la línia de reconversió de diversos teixits de sòl industrial obsolets en sectors residencials i terciaris iniciada a principi de l’actual segle (PLANS URBANÍSTICS DE MATARÓ). Un d’aquests sectors és el Pla de millora urbana PMU-06 Illa Fàbregas i de Caralt, que desenvolupa en aquesta illa les determinacions més generals del PMU-01d Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt, redactat i tramitat amb la finalitat d’implantar i regular volumètricament un edifici comercial en format de gran magatzem.
L’àmbit del PMU-01d, de 39.711 m² de sòl, aprovat el 2007, queda configurat per un teixit urbà consolidat amb usos i activitats industrials i recreatives i s’emplaça a l’Eixample matorí entre el Camí Ral a nord-oest i l’avinguda Maresme a sud-est i part de les illes que donaven façana a l’actual ronda de Barceló. Els creixements residencials de les darrers dècades l’havien integrat dins el nucli residencial. El PMU preveu l’emplaçament d’uns grans magatzems –El Corte Inglés-, la construcció de 692 habitatges, 221 dels quals amb algun règim de protecció (el 20% del sostre residencial i el 32% dels habitatges), la integració de la fàbrica catalogada Fontdevila i Torres com a sistema d’equipament públic i la creació al seu voltant d’una nova plaça verda oberta al carrer que acolliria, un cop traslladada, la xemeneia de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i la construcció d’un equipament públic. Feia així mateix, la previsió d’estacionament en subsòl públic i privat amb una capacitat d’aproximadament 2.300 places.
Emplaçar el nou centre comercial a l’Illa 6, suposava el trasllat del conjunt arquitectònic catalogat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, De les diferents opcions estudiades s’optà per situar el conjunt de la nau per sobre del carrer Biada, a la cantonada amb el carrer Tetuan, tot mantenint i conservant en la seva integritat les parts de l’edifici que segons la fitxa del Pla especial de Patrimoni Arquitectònic estan catalogades com a bé d’interès local.
EL PMU-01d, tot i que concretava unes determinacions generals normatives per a l’illa del centre comercial, posposava l’ordenació de la concreció dels volums i la delimitació concreta de les cessions per a sòl públic a un pla especial d’integració volumètrica posterior, corresponent a l’àmbit “Illa-6, Fàbregas i de Caralt”. Per això es va iniciar la tramitació del PMU-06, de 9.629 m² de sòl i 26.576 m² de sostre terciari, que comprèn l’illa determinada pels carrers Miquel Biada, Alfons XII, Torrijos i passatge Torrijos.
En data de 3 de juliol de 2008, el Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el text refós del PMU-06, posteriorment confirmat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 16 d’octubre de 2008 (DOGC de 3 de febrer de 2009).
A la primeria del 2009, l’Ajuntament a través de l’empresa municipal PUMSA (Promocions Urbanístiques de Mataró, SA) va aprovar el projecte de desmuntatge i trasllat de la fàbrica. El procés es basava a esquarterar en grans porcions el recinte i traslladar-lo al solar municipal al veïnat de Valldeix, al nord del municipi.
Modificació puntual del PMU-06
Això no obstant, la complexitat d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions va suposar que, en la redacció del projecte arquitectònic definitiu, es detectessin algunes incongruències puntuals en les determinacions normatives, amb el que es feu una nova modificació puntual*, aprovada inicialment per la Junta de Govern local el novembre de 2009.
La modificació (“Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana PMU-06 “Illa 6 Fàbregas i de Caralt”) afectava la distribució d’usos a les plantes sota rasant, la composició arquitectònica de les façanes i el funcionament de l’aparcament soterrat, sense que comportessin però, canvis en els objectius i criteris del PMU vigent, ni en la seva ordenació i paràmetres bàsics.
La CTUB, per acord en sessió de 22 de juliol de 2010, va aprovar definitivament la modificació del PMU-06 tot i que condicionat a que no s’utilitzés comercialment una part de la planta soterrani i que no s’augmentés el nombre de places d’estacionament sota el recinte, proposant un redactat alternatiu a aquest dos aspectes.
A final de 2011 El Corte Inglés demana llicència d’obres a l’Ajuntament de Mataró per tal de construir el gran centre comercial a l’illa ocupada antigament per la fàbrica Can Fàbregas, que es trasllada a un altre espai. Si s’acomplissin els tràmits, les obres es podran iniciar al 2012.
Antecedents 2007, 2008, 2010
Mataró, amb 122.905 habitants el 2010 (IDESCAT), segueix la línia de reconversió de diversos teixits de sòl industrial obsolets en sectors residencials i terciaris iniciada a principi de l’actual segle (PLANS URBANÍSTICS DE MATARÓ). Un d’aquests sectors és el Pla de millora urbana PMU-06 Illa Fàbregas i de Caralt, que desenvolupa en aquesta illa les determinacions més generals del PMU-01d Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt, redactat i tramitat amb la finalitat d’implantar i regular volumètricament un edifici comercial en format de gran magatzem.
L’àmbit del PMU-01d, de 39.711 m² de sòl, aprovat el 2007, queda configurat per un teixit urbà consolidat amb usos i activitats industrials i recreatives i s’emplaça a l’Eixample matorí entre el Camí Ral a nord-oest i l’avinguda Maresme a sud-est i part de les illes que donaven façana a l’actual ronda de Barceló. Els creixements residencials de les darrers dècades l’havien integrat dins el nucli residencial. El PMU preveu l’emplaçament d’uns grans magatzems –El Corte Inglés-, la construcció de 692 habitatges, 221 dels quals amb algun règim de protecció (el 20% del sostre residencial i el 32% dels habitatges), la integració de la fàbrica catalogada Fontdevila i Torres com a sistema d’equipament públic i la creació al seu voltant d’una nova plaça verda oberta al carrer que acolliria, un cop traslladada, la xemeneia de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i la construcció d’un equipament públic. Feia així mateix, la previsió d’estacionament en subsòl públic i privat amb una capacitat d’aproximadament 2.300 places.
Emplaçar el nou centre comercial a l’Illa 6, suposava el trasllat del conjunt arquitectònic catalogat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, De les diferents opcions estudiades s’optà per situar el conjunt de la nau per sobre del carrer Biada, a la cantonada amb el carrer Tetuan, tot mantenint i conservant en la seva integritat les parts de l’edifici que segons la fitxa del Pla especial de Patrimoni Arquitectònic estan catalogades com a bé d’interès local.
EL PMU-01d, tot i que concretava unes determinacions generals normatives per a l’illa del centre comercial, posposava l’ordenació de la concreció dels volums i la delimitació concreta de les cessions per a sòl públic a un pla especial d’integració volumètrica posterior, corresponent a l’àmbit “Illa-6, Fàbregas i de Caralt”. Per això es va iniciar la tramitació del PMU-06, de 9.629 m² de sòl i 26.576 m² de sostre terciari, que comprèn l’illa determinada pels carrers Miquel Biada, Alfons XII, Torrijos i passatge Torrijos.
En data de 3 de juliol de 2008, el Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el text refós del PMU-06, posteriorment confirmat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 16 d’octubre de 2008 (DOGC de 3 de febrer de 2009).
A la primeria del 2009, l’Ajuntament a través de l’empresa municipal PUMSA (Promocions Urbanístiques de Mataró, SA) va aprovar el projecte de desmuntatge i trasllat de la fàbrica. El procés es basava a esquarterar en grans porcions el recinte i traslladar-lo al solar municipal al veïnat de Valldeix, al nord del municipi.
Modificació puntual del PMU-06
Això no obstant, la complexitat d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions va suposar que, en la redacció del projecte arquitectònic definitiu, es detectessin algunes incongruències puntuals en les determinacions normatives, amb el que es feu una nova modificació puntual*, aprovada inicialment per la Junta de Govern local el novembre de 2009.
La modificació (“Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana PMU-06 “Illa 6 Fàbregas i de Caralt”) afectava la distribució d’usos a les plantes sota rasant, la composició arquitectònica de les façanes i el funcionament de l’aparcament soterrat, sense que comportessin però, canvis en els objectius i criteris del PMU vigent, ni en la seva ordenació i paràmetres bàsics.
La CTUB, per acord en sessió de 22 de juliol de 2010, va aprovar definitivament la modificació del PMU-06 tot i que condicionat a que no s’utilitzés comercialment una part de la planta soterrani i que no s’augmentés el nombre de places d’estacionament sota el recinte, proposant un redactat alternatiu a aquest dos aspectes.
Inicialment el govern municipal va presentar un recurs als requeriments de la CTUB però finalment va decidir rectificar el redactat del PMU i aconseguir així l’aprovació i autorització de la Generalitat, segons va explicar el regidor d’urbanisme, Ramon Bassas (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), al diari digital Capgros.com.
Per Decret d’Alcaldia de data de 28 de març de 2011, es va aprovar inicialment la modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de millora urbana PMU-06,”Illa Fàbregas i de Caralt Annex III”, redactat pels serveis tècnics municipals, que ajusta el redactat de l’article 12 de la normativa del PMU i unes determinacions puntuals dels plànols d’ordenació 0.3 i 0.4, i en el Ple de 4 de maig de 2011 es va fer l’aprovació provisional.
Amb els canvis exigits i tramitats, es preveia que es pogués desencallar urbanísticament el procediment per a possibilitar l’obertura de l’establiment d’El Corte Inglés.
Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l’oposició, va manifestar que es mostrava satisfet per la modificació. Això no obstant el regidor d’Urbanisme, en resposta a CiU, puntualitzava que no s’havia fet cap gran modificació sinó que únicament es donaven més arguments per justificar les mesures que el govern municipal volia aplicar i que la Generalitat no veia clares. Així doncs, el PMU continuava mantenint la previsió de prop d’un miler places d’aparcament però només 600 s’emplaçarien sota El Corte Inglés mentre que la resta anirien a l’espai públic del carrer Biada. En relació a l’ús de subsòl del centre comercial en el PMU s’explicava ara que l’aprofitament ja estava previst i aprovat en la reparcel•lació.
Recursos pel trasllat de la nau de Can Fàbregas
Tant la CUP com la plataforma Salvem Can Fàbregas i els propietaris mateixos pel Pla urbanístic de la ronda Barceló van presentar diversos recursos contenciosos administratius contra el trasllat. El desembre de 2009, el jutjat número 12 de Barcelona va desestimar amb una sentència el recurs que va interposar la CUP en referència a la il•legalitat del procés de venda directa del solar de l’antiga farinera que l’Ajuntament va fer a PUMSA. Des de la CUP es va al•legar que la venda s’hauria d’haver fet en subhasta pública, però des del jutjat es va rebatre que l’interès públic del projecte en justificava el procés tal com s’havia portat a terme.
El mes de novembre de 2009 la CUP va denunciar que l’espai utilitzat per dipositar les peces de l’antiga fàbrica, un solar propietat de l’empresa municipal PUMSA, era una zona agrícola en la qual no es podien emmagatzemar les parts fragmentades del complex fabril.
Finalment, el gener de 2010 la Fiscalia Provincial de Barcelona es va querellar contra l’alcalde de Mataró, quan va identificar dos delictes. El primer contra l’ordenació del territori en reconèixer que les parts de la fàbrica desmuntada es van dipositar en un terreny de sòl no urbanitzable a la zona de Valldeix, i el segon contra el patrimoni històric, atès que no s’havia tingut en compte, en tot el procés de desmuntatge i trasllat de la fàbrica, l’estructura subterrània del subsòl descoberta, entenent que també contenia elements d’interès històric.
Així doncs, i en paral•lel a la resolució del PMU, l’Ajuntament estava encara pendent de la resolució dels recursos que impedien l’aixecament de les mesures cautelars que impedien acabar el trasllat de la nau de Can Fàbregas. El termini per lliurar el solar del carrer de Biada a El Corte Inglés, que finalitzava a principi de juny de 2011, tot i que s’esperava acordar una petita pròrroga amb els responsables de l’empresa.
Ara bé, amb el sobreseïment de la querella que s’havia interposat contra l’alcalde, Joan Antoni Baron (PSC) i el regidor d’Urbanisme, i que afectava també a la lletrada municipal Maria Lluïsa Guanyabens, a mitjan febrer de 2011, permetia aixecar les mesures cautelars que impedien la finalització del trasllat de les restes de la fàbrica.
En la interlocutòria, el jutge concloïa que el desmuntatge d’un bé immoble d’interès local era lícit i autoritzable per la Llei de patrimoni cultural català i pel Pla especial de patrimoni arquitectònic de Mataró. Respecte el presumpte delicte contra l’ordenació del territori, el magistrat resolia que l’Ajuntament va fer una interpretació raonable de la llei a l’hora de decidir emmagatzemar les porcions de la nau en sòls no urbanitzables. La intenció era, a partir d’aquell moment, reemprendre les tasques de neteja del solar per a lliurar a temps els terrenys a El Corte Inglés.
Per Decret d’Alcaldia de data de 28 de març de 2011, es va aprovar inicialment la modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de millora urbana PMU-06,”Illa Fàbregas i de Caralt Annex III”, redactat pels serveis tècnics municipals, que ajusta el redactat de l’article 12 de la normativa del PMU i unes determinacions puntuals dels plànols d’ordenació 0.3 i 0.4, i en el Ple de 4 de maig de 2011 es va fer l’aprovació provisional.
Amb els canvis exigits i tramitats, es preveia que es pogués desencallar urbanísticament el procediment per a possibilitar l’obertura de l’establiment d’El Corte Inglés.
Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l’oposició, va manifestar que es mostrava satisfet per la modificació. Això no obstant el regidor d’Urbanisme, en resposta a CiU, puntualitzava que no s’havia fet cap gran modificació sinó que únicament es donaven més arguments per justificar les mesures que el govern municipal volia aplicar i que la Generalitat no veia clares. Així doncs, el PMU continuava mantenint la previsió de prop d’un miler places d’aparcament però només 600 s’emplaçarien sota El Corte Inglés mentre que la resta anirien a l’espai públic del carrer Biada. En relació a l’ús de subsòl del centre comercial en el PMU s’explicava ara que l’aprofitament ja estava previst i aprovat en la reparcel•lació.
Recursos pel trasllat de la nau de Can Fàbregas
Tant la CUP com la plataforma Salvem Can Fàbregas i els propietaris mateixos pel Pla urbanístic de la ronda Barceló van presentar diversos recursos contenciosos administratius contra el trasllat. El desembre de 2009, el jutjat número 12 de Barcelona va desestimar amb una sentència el recurs que va interposar la CUP en referència a la il•legalitat del procés de venda directa del solar de l’antiga farinera que l’Ajuntament va fer a PUMSA. Des de la CUP es va al•legar que la venda s’hauria d’haver fet en subhasta pública, però des del jutjat es va rebatre que l’interès públic del projecte en justificava el procés tal com s’havia portat a terme.
El mes de novembre de 2009 la CUP va denunciar que l’espai utilitzat per dipositar les peces de l’antiga fàbrica, un solar propietat de l’empresa municipal PUMSA, era una zona agrícola en la qual no es podien emmagatzemar les parts fragmentades del complex fabril.
Finalment, el gener de 2010 la Fiscalia Provincial de Barcelona es va querellar contra l’alcalde de Mataró, quan va identificar dos delictes. El primer contra l’ordenació del territori en reconèixer que les parts de la fàbrica desmuntada es van dipositar en un terreny de sòl no urbanitzable a la zona de Valldeix, i el segon contra el patrimoni històric, atès que no s’havia tingut en compte, en tot el procés de desmuntatge i trasllat de la fàbrica, l’estructura subterrània del subsòl descoberta, entenent que també contenia elements d’interès històric.
Així doncs, i en paral•lel a la resolució del PMU, l’Ajuntament estava encara pendent de la resolució dels recursos que impedien l’aixecament de les mesures cautelars que impedien acabar el trasllat de la nau de Can Fàbregas. El termini per lliurar el solar del carrer de Biada a El Corte Inglés, que finalitzava a principi de juny de 2011, tot i que s’esperava acordar una petita pròrroga amb els responsables de l’empresa.
Ara bé, amb el sobreseïment de la querella que s’havia interposat contra l’alcalde, Joan Antoni Baron (PSC) i el regidor d’Urbanisme, i que afectava també a la lletrada municipal Maria Lluïsa Guanyabens, a mitjan febrer de 2011, permetia aixecar les mesures cautelars que impedien la finalització del trasllat de les restes de la fàbrica.
En la interlocutòria, el jutge concloïa que el desmuntatge d’un bé immoble d’interès local era lícit i autoritzable per la Llei de patrimoni cultural català i pel Pla especial de patrimoni arquitectònic de Mataró. Respecte el presumpte delicte contra l’ordenació del territori, el magistrat resolia que l’Ajuntament va fer una interpretació raonable de la llei a l’hora de decidir emmagatzemar les porcions de la nau en sòls no urbanitzables. La intenció era, a partir d’aquell moment, reemprendre les tasques de neteja del solar per a lliurar a temps els terrenys a El Corte Inglés.
La resolució va satisfer a tots els partits, al govern i a l’oposició, exceptuant la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), una de les impulsores del recurs, que lamentaren que s’hagués tancat el cas. No compartien els arguments ni les conclusions del magistrat, i tot i que la respectaven i acataven van anunciar que presentarien un recurs al sobreseïment, recurs que va ser desestimat el mes de març pel Jutjat número 3 de Mataró. El regidor de la formació, Xavier Safont-Tria explicà que estaven valorant si n’interposarien un altre davant l’Audiència de Barcelona, com ja ho havia fet la fiscalia i la plataforma Salvem Can Fàbregas.
A principi de maig, el recurs presentat per la plataforma va ser desestimat per l’Audiència i només s’estava a l’espera de la resolució del recurs d’apel•lació presentat per la fiscalia per a poder tirar endavant el projecte de construcció, el qual finalment també va ser desestimat a principi del mes de juny. Davant aquesta nova resolució, la plataforma El Corte Inglés, Ja! va emetre un comunicat en què en feia una valoració positiva i va convocar a la ciutadania a un acte públic el 10 de maig, acte al qual hi va assistir l’alcalde de la ciutat. Baron va explicar que El Corte Inglés podria obrir portes a principi del 2014.
Passades les eleccions municipals, l’alcalde en funcions, Joan Antoni Baron, va demanar als serveis jurídics de l’Ajuntament que calculessin els costos d’un procés judicial (despeses d’advocats i interessos de demora) ja que volia demandar a la CUP i la plataforma Salvem Can Fàbregas, pels diners que s’havien fet perdre a la ciutat. L’alcalde sortint volia presentar la demanda abans de fer el traspàs de poders al nou alcalde, Joan Mora (CiU). A aquestes intencions, la CUP va recordar que ells no havien presentat cap querella i que havia estat el Ministeri Fiscal el que l’havia interposat i el que va demanar les mesures cautelars per investigar presumptes delictes. Safont-Tria va especificar que únicament la CUP s’havia personat com a acusació popular.
Nou acord per a lliurar el solar
Finalment, a mitjan maig, el gerent de l’empresa pública PUMSA i el director general a Catalunya d’El Corte Inglés van acordar una pròrroga d’uns 6 mesos pel lliurament del solar i es disposava fins a principi de gener de 2012 per adequar-lo i posar-lo a disposició de l’empresa. En aquells moments encara estava pendent el trasllat de la base de la xemeneia, d’un pany de paret de la nau catalogada, feines que estaven encara pendents de rebre el permís de la Direcció General de Patrimoni a l’espera de la resolució judicial, i restava eliminar les restes del subsòl que no estaven protegides.
Llum verda de la CTUB i Patrimoni
La CTUB i la direcció general de Patrimoni resolgueren al mes de juliol els darrers tràmits que restaven pendents sobre el solar. La CTUB havia aprovat definitivament el PMU, després que s’incorporessin les modificacions en relació el subsòl i les places d’aparcament mentre que Patrimoni havia concedit l’autorització per fer el trasllat de les restes de Can Fàbregas. A partir d’aquí, els tràmits seguirien el seu procediment habitual.
Al mes d’octubre El Corte Inglés va lliurar el projecte d’obres a l’Ajuntament i a l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Treball per a demanar les llicències pertinents i així poder iniciar les obres de construcció. Caldrà esperar quatre mesos per a que el Govern emeti l’informe preceptiu. A mitjans de desembre l’empresa va demanar llicència a l’Ajuntament i aquest tenia de termini fins el 9 de gener per a concedir-la. La llicència costaria 1’5 MEUR i a més restava encara pendent l’operació de compravenda del solar de Can Fàbregas i de Caralt, amb un preu estimat de 19 MEUR.
Si s’acomplissin els tràmits, les obres podrien començar a principi del 2012, en el termini previst.
Més informació
elcorteinglesja.wordpress.com
www.mataro.cat
www.salvemcanfabregas.org
* Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de millora urbana PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt”
A principi de maig, el recurs presentat per la plataforma va ser desestimat per l’Audiència i només s’estava a l’espera de la resolució del recurs d’apel•lació presentat per la fiscalia per a poder tirar endavant el projecte de construcció, el qual finalment també va ser desestimat a principi del mes de juny. Davant aquesta nova resolució, la plataforma El Corte Inglés, Ja! va emetre un comunicat en què en feia una valoració positiva i va convocar a la ciutadania a un acte públic el 10 de maig, acte al qual hi va assistir l’alcalde de la ciutat. Baron va explicar que El Corte Inglés podria obrir portes a principi del 2014.
Passades les eleccions municipals, l’alcalde en funcions, Joan Antoni Baron, va demanar als serveis jurídics de l’Ajuntament que calculessin els costos d’un procés judicial (despeses d’advocats i interessos de demora) ja que volia demandar a la CUP i la plataforma Salvem Can Fàbregas, pels diners que s’havien fet perdre a la ciutat. L’alcalde sortint volia presentar la demanda abans de fer el traspàs de poders al nou alcalde, Joan Mora (CiU). A aquestes intencions, la CUP va recordar que ells no havien presentat cap querella i que havia estat el Ministeri Fiscal el que l’havia interposat i el que va demanar les mesures cautelars per investigar presumptes delictes. Safont-Tria va especificar que únicament la CUP s’havia personat com a acusació popular.
Nou acord per a lliurar el solar
Finalment, a mitjan maig, el gerent de l’empresa pública PUMSA i el director general a Catalunya d’El Corte Inglés van acordar una pròrroga d’uns 6 mesos pel lliurament del solar i es disposava fins a principi de gener de 2012 per adequar-lo i posar-lo a disposició de l’empresa. En aquells moments encara estava pendent el trasllat de la base de la xemeneia, d’un pany de paret de la nau catalogada, feines que estaven encara pendents de rebre el permís de la Direcció General de Patrimoni a l’espera de la resolució judicial, i restava eliminar les restes del subsòl que no estaven protegides.
Llum verda de la CTUB i Patrimoni
La CTUB i la direcció general de Patrimoni resolgueren al mes de juliol els darrers tràmits que restaven pendents sobre el solar. La CTUB havia aprovat definitivament el PMU, després que s’incorporessin les modificacions en relació el subsòl i les places d’aparcament mentre que Patrimoni havia concedit l’autorització per fer el trasllat de les restes de Can Fàbregas. A partir d’aquí, els tràmits seguirien el seu procediment habitual.
Al mes d’octubre El Corte Inglés va lliurar el projecte d’obres a l’Ajuntament i a l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Treball per a demanar les llicències pertinents i així poder iniciar les obres de construcció. Caldrà esperar quatre mesos per a que el Govern emeti l’informe preceptiu. A mitjans de desembre l’empresa va demanar llicència a l’Ajuntament i aquest tenia de termini fins el 9 de gener per a concedir-la. La llicència costaria 1’5 MEUR i a més restava encara pendent l’operació de compravenda del solar de Can Fàbregas i de Caralt, amb un preu estimat de 19 MEUR.
Si s’acomplissin els tràmits, les obres podrien començar a principi del 2012, en el termini previst.
Més informació
elcorteinglesja.wordpress.com
www.mataro.cat
www.salvemcanfabregas.org
* Modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de millora urbana PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt”
Maresme
