Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE TORREMIRONA (SALT)
Esquema de localització i context del projecte de mesquita de Salt Elaboració: Moisès Jordi
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

Dues associacions que representen part de la comunitat magrebina de Salt presenten un projecte per aixecar una mesquita de 1.000 metres quadrats al polígon d’activitats econòmiques de Torremirona. L’Ajuntament s’oposa a permetre usos religiosos en un espai on es poden desenvolupar activitats industrials i terciàries i intenta buscar una alternativa.

Salt és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de la conurbació de la ciutat de Girona pel fet que hi ha continuïtat entre les trames urbanes d’ambdós municipis. El 2010 tenia una població de 30.304 habitants en un terme municipal de només 6,59 km2, de tal manera que té la major densitat de població de les comarques gironines (4.598 habitants per km2). Així mateix disposa d’un polígon d’activitats econòmiques, el de Torremirona –a l’oest de l’AP-7-, d’unes 30 hectàrees on conviuen activitats industrials i terciàries.

En els darrers anys Salt ha estat nucli d’acollida de diverses onades migratòries d’origen extracomunitari i, al mateix temps, una part significativa dels residents autòctons han marxat cap a altres municipis. Mentre que a l’any 2000 els ciutadans d’origen estranger només eren 1.350 (6,1% de la població), el 2010 ja arribaven als 12.756 (42,1%). D’aquests, el col•lectiu més nombrós és l’africà –majoritàriament marroquins i gambians-, que amb 8.782 habitants representava el 29% del total de població. A causa d’aquest elevat percentatge, la immigració es concentra per tot el nucli urbà de Salt, tot i que de manera menys intensa al nucli antic i al recent sector de la Maçana, al sud del Passeig dels Països Catalans.

El creixement demogràfic vinculat a la immigració ha comportat l’obertura de nous centres religiosos, en tots els casos ubicats dins el centre urbà, en baixos de pisos. Així, a part de les esglésies catòliques, actualment Salt compta amb cinc centres de culte de la comunitat musulmana –mesquites-, un de la comunitat sikh i un de la comunitat evangelista. L’elevada quantitat de fidels que es concentra dins i fora dels centres de culte juntament amb les mancances dels locals van fer que des de mitjan de la dècada passada la comunitat musulmana es plantegés disposar d’una sola mesquita fora del centre urbà. Amb tot les dificultats per posar d’acord les diferents associacions musulmanes no facilitava la recerca d’una solució.

L’Ajuntament vol concentrar els centres de culte a Torremirona
El juliol de 2008 l’Ajuntament de Salt -governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- va modificar l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública, aprovada el 2006. Concretament va afegir una disposició addicional segona, sobre centres de culte, que dictava que s’haurien de situar en edificis aïllats sense cap altre ús i amb una superfície mínima de 200 m2 construïts. A la pràctica això impedia que es poguessin situar en el centre urbà, com a baixos d’edificis d’habitatges, si bé els centres de culte ja existents podrien continuar funcionant ja que disposaven de llicència i la seva revocació els donaria dret a una indemnització.

Paral•lelament l’equip de govern va començar a buscar alternatives per resituar els centres de culte existents al centre urbà. Aquesta voluntat responia, també, a l’aprovació per part del Govern de la Generalitat, el juliol de 2009, de la LLEI DE CENTRES DE CULTE que fixava que els ajuntaments, per tal de facilitar la llibertat de culte, havien de preveure en els plans urbanístics municipals sòl per a ús religiós.

El febrer de 2010 l’Ajuntament de Salt va aprovar inicialment una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que canviava la normativa al polígon de Torremirona per tal de permetre-hi l’ús religiós. L’aprovació provisional es va donar el mes de maig i la definitiva, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG), el mes de juliol. Aquesta solució no va agradar a alguns grups de l’oposició. Convergència i Unió (CiU) considerava que, amb la modificació del Pla General, s’haurien de deixar fora d’ordenació als centres de culte de dins del nucli urbà, cosa que no succeïa. Per la seva banda Iniciativa per Catalunya-Verds-Independents per Salt (ICV-IpS) era partidari de mantenir els centres de culte al centre urbà si es complien determinats condicionants de seguretat, soroll i superfície. Per la seva banda el Partit Popular (PP) es va abstenir.

Mentre es tramitava la modificació del PGOU, el març de 2010, dues associacions islàmiques que representaven part de la comunitat marroquina, Al-Hilal i Magribins per la Pau, van comprar uns terrenys a Torremirona, tal i com va reconèixer posteriorment l’alcaldessa Iolanda Pineda (PSC). Unes setmanes més tard van demanar a l’Ajuntament un certificat d’aprofitament urbanístic (CAU) per tal que es reconeguessin els usos admesos de la finca segons la normativa del polígon, entre ells l’ús religiós. El certificat va ser atorgat el 22 de març i tenia una validesa de sis mesos.

Canvi de govern
Les eleccions municipals del maig de 2011 van significar un canvi a l’Ajuntament de Salt. CiU, amb 9 regidors, va esdevenir la primera força i va passar a governar el consistori en solitari malgrat no comptar amb majoria absoluta. A part de la davallada dels dos partits del govern –ERC i PSC- el fet més destacable va ser l’entrada, amb 3 regidors, de la Plataforma per Catalunya (PxC), que durant la campanya electoral s’havia mostrat contrària a l’obertura de noves mesquites i alertava contra l’amenaça de l’”islamisme radical”.

El 18 de juliol el nou alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), va reconèixer en un ple que les associacions Al-Hilal i Magribins per la Pau volien construir una mesquita. Un mes més tard, a mitjan agost, l’Ajuntament de Salt va rebre una altra petició per construir un centre religiós a Torremirona, en aquest cas per part d’una associació envanglista, The Holy Ghost Fellowship International.

Davant d’aquesta situació Torramadé va manifestar la seva preocupació per la possibilitat que Torremirona s’acabés convertint en un polígon de centres de culte enlloc d’una àrea d’activitats econòmiques i comercials. Per això va considerar que calia modificar la normativa del polígon de Torremirona que, des del 2010, permetia instal•lar centres de culte a Salt. L’exalcaldessa i regidora del PSC, Iolanda Pineda, va criticar aquesta decisió i va recordar que l’objectiu del seu govern havia estat desplaçar els usos religiosos fora del nucli urbà. Així mateix Pineda va reivindicar el projecte d’Àrea de Renovació Urbana i l’Àrea de Rehabilitació Integral del CENTRE DE SALT impulsat pel seu govern –que preveu l’enderroc de 600 habitatges i la rehabilitació de 1.200- per fer front als problemes de la ciutat.

Un ple molt tens
El 24 d’agost el ple de l’Ajuntament de Salt va suspendre durant un any l’atorgament de llicències per a usos religiosos a Torremirona com a pas previ per repensar la normativa, inclosa al PGOU, promoguda per l’anterior equip de govern. En el document aprovat es plantejava com a possible solució a les necessitats de les diferents comunitats religioses de Salt la creació d’un espai multiconfessional que permetés tancar els centres que hi ha dins el nucli urbà.

Van votar a favor de la suspensió CiU, el PP i el grup mixt* mentre Independents per Salt (IxS) es va abstenir i PSC i PxC hi van votar en contra. El ple va estar marcat per l’assistència de diversos militants de la PxC, entre ells el seu líder i regidor a Vic, Josep Anglada. Aquesta presència va provocar que diverses desenes de persones organitzessin una concentració antiracista en la qual van escridassar els membres d’aquest partit. Amb tot Torramadé va voler desvincular la suspensió de llicències de la pressió que exercia la PxC i va recordar que aquest partit hi havia votat en contra.

Amb tot la suspensió de llicències podria ser una solució vàlida pel centre evangèlic però no per la mesquita, que disposava del certificat d’aprofitament urbanístic, sempre i quan presentés el projecte abans del termini que s’hi preveia, el 22 de setembre.

La Plataforma per Catalunya va convocar pel 27 d’agost, tres dies després del ple, una manifestació contra la mesquita de Salt que, segons aquest partit, tindria 1.000 metres quadrats i quatre plantes. No obstant això el Departament d’Interior va decidir, el mateix dia del ple, prohibir-la al considerar que “podria ferir el sentiment religiós” de la comunitat musulmana i que hi havia el risc d’enfrontaments amb els manifestants antiracistes. Finalment la manifestació no es va celebrar però sí es va realitzar una marxa “contra el racisme i el feixisme” on van participar més de 200 persones.

Es presenta el projecte de la mesquita
El 7 de setembre, quinze dies abans que expirés el termini, Al-Hilal i Magrebins per la Pau van presentar a l’Ajuntament el projecte bàsic de construcció de la mesquita. El centre ocuparia un terreny de 983 m2 entre els carrers Vilablareix i Rigoberta Menchú del polígon de Torremirona, entre l’AP-7 i el polígon industrial de Montfullà, de Bescanó. L’edifici tindria dues plantes –i no quatre com havia dit la PxC-, i l’aspecte exterior no es diferenciaria de la resta de naus industrials de l’entorn, amb un sol volum en forma de cub i sense minarets. L’Ajuntament de Salt havia de decidir si atorgava la llicència municipal - en cas que complís la normativa legal- o si s’havien de fer modificacions.

Després de la presentació del projecte Jaume Torramadé va assegurar que estaven estudiant alternatives d’ubicació per a la mesquita per tal que no ocupés sòl industrial i que, un cop es trobessin, es presentarien a les entitats impulsores.

Enmig d’aquesta situació el Govern català va aprovar, el mes de maig, el Projecte de llei pel qual es modificava la Llei de centres de culte de 2009. El Govern eliminava l’obligació legal dels ajuntaments de preveure en els seus plans urbanístics sòls on s’admetin usos religiosos per tal de reforçar l’autonomia local i tenir en compte les necessitats específiques de cada municipi.

Amb tot, els ajuntaments sí que tenien l’obligatorietat de donar resposta a qualsevol confessió religiosa quan fes una demanda concreta d’espai. Per tal que la reforma es fes efectiva hauria de ser aprovada pel Parlament. En tot cas aquesta modificació no posava en dubte la capacitat de Salt per poder decidir on ubicar els centres de culte.

Després de revisar el projecte l’Ajuntament de Salt va emetre un informe, el 23 de setembre, segons el qual la documentació era incompleta perquè mancava l’alta al registre d'entitats religioses, la tramitació de la llicència d'ús de centre de culte i el pagament de taxes. Per això el va retornar a les entitats impulsores per tal que aportessin els documents restants.

L’alcalde Torramadé va informar que, un cop el projecte disposés de tota la documentació necessària, passaria a mans dels arquitectes municipals que revisarien els aspectes constructius. Si hi donaven el vist-i-plau les obres de la mesquita podrien començar el 2012.


* Estava format per dos dels tres regidors de PxC, que havien abandonat el partit per discrepàncies.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès