Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-II AL MARESME. RONDA DEL MARESME
Moisès Jordi
Imatge virtual de la ronda del Maresme, a banda i banda de la C-32, a l'alçada del Masnou Font: DPTOP
Actualitzat a 31/12/2011

El nou Govern de la Generalitat paralitza el projecte de ronda del Maresme davant la manca de consens amb el seu traçat, paral•lel a la C-32 des de Montgat fins a Mataró, que té el rebuig dels ajuntaments i la Coordinadora Preservem el Maresme. El PSC considera que s’han tirat per terra dotze anys de treball per buscar una alternativa a l’N-II. Preservem el Maresme proposa com a alternativa la gratuïtat de la C-32.


Antecedents 2006, 2007, 2009, 2010

L’N-II al Maresme és una via de 50 km que uneix Montgat amb Palafolls per la façana litoral, amb una elevada intensitat de trànsit –uns 40.000 vehicles diaris– i una gran sinistralitat que la situa com un dels principals punts negres del país. Assumeix un trànsit de caràcter local i ha anat perdent la funcionalitat com a via de mitjà i llarg recorregut, ja que transcorre per dins els nucli urbans, a favor de l’autopista C-32 per bé que aquesta és de pagament. Amb aquesta situació, ajuntaments i entitats de la comarca reclamen des de fa anys la pacificació de la via i estudiar alternatives que passen per construir una nova infraestructura a l’interior o demanar la gratuïtat de l’autopista C-32. El 2010 el Ministeri de Foment va traspassar l’N-II a la Generalitat i va fixar una aportació de 400 milions d’euros per construir una vialitat alternativa.

Els primers estudis per construir una nova via, paral•lela a l’autopista, daten dels anys 90. La infraestructura havia de tenir tres grans trams: entre Montgat i Cabrera, la circumval•lació de Mataró i entre la capital del Maresme i Palafolls –que es deixava per al futur–.

El tram de Mataró, conegut com a ronda de Mataró, era el que estava més avançat i ja disposava d’estudi informatiu aprovat. Preveia un recorregut de 7 km que s’iniciava a Cabrera i finalitzava a l’enllaç Mataró Nord. Constava de dos carrils per sentit –que en algun tram s’ampliava a tres- a banda i banda de la C-32 i l’obra havia d’incloure dos túnels, dotze ponts, tres passos superiors i vuit d’inferiors i també un viaducte. El cost total de l’obra es calculava en 110 MEUR. A final de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va adjudicar les obres d’un primer tram, de 4 quilòmetres, entre Cabrera i Mataró Oest (a l’alçada del Mataró Parc), mentre el segon tram, entre Mataró Oest i l’enllaç de Mataró Nord, estava en procés de redacció del projecte constructiu. Les obres del primer tram havien de començar el primer trimestre de 2011 i tenir una durada de 27 mesos.

Pel que fa al tram sud, entre Montgat i Cabrera, conegut com a ronda del Baix Maresme, el setembre de 2010 es va presentar l’estudi informatiu que se sotmetia així al tràmit d’informació pública. La nova infraestructura tindria 15,7 km i una velocitat màxima de 80 km/h i enllaçaria pel sud amb les autopistes B-20 i C-31 a Montgat i amb la futura ronda de Mataró i la C-32 al nord. La disposició de la via respecte a la C-32 variava al llarg del recorregut. De Montgat a Alella els dos carrils en sentit nord se situaven al costat mar de l’autopista separats per una mitjana i els carrils en sentit sud –dos o tres segons el punt- dins el mateix tronc de la C-32. D’Alella a Teià els dos carrils per sentit s’ubicaven a banda i banda de l’autopista en forma de calçades laterals. De Teià fins a Cabrera de Mar els quatre carrils se situaven a la banda mar separats entre si per una mitjana de dos metres. I en tram de Cabrera, fins a enllaçar amb la ronda de Mataró, s’optava de nou per calçades laterals a banda i banda. El projecte incloïa onze viaductes, set passos superiors i onze d’inferiors. Es preveia que la ronda assumís 30.000 dels 40.000 vehicles que diàriament passen per l’N-II. L’objectiu del DPTOP era aprovar l’estudi informatiu el 2011 i iniciar les obres a mitjan 2012 per tal que fos operatiu abans del 2016.
Plànol general de la ronda del Maresme entre Montgat i Mataró Font: DPTOP
Oposició al projecte
El projecte de ronda del Maresme tenia l’oposició de la Coordinadora Preservem el Maresme, que es va constituir el juny de 2010 i que tenia el suport de 87 entitats de la comarca. L’entitat alertava de l’impacte ambiental i paisatgístic de la nova via, apostava per elaborar un pla de mobilitat que potenciés el transport públic i considerava que la millor solució era la gratuïtat de la C-32 i, si era necessari, la seva ampliació amb nous carrils. En la seva opinió la C-32 havia de fer la funció de ronda comarcal i no només de via de pas de llarg recorregut. Preservem el Maresme va presentar al•legacions a l’estudi informatiu reclamant la retirada del projecte i va convocar una manifestació a Mataró, el 21 de novembre, on van participar entre 1.500 i 2.000 persones.

Així mateix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) es van mostrar contraris al projecte tal i com estava plantejat mentre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) considerava que era una bona solució. Pel que fa als ajuntaments, els d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Premià de Dalt, Tiana i Vilassar de Dalt s’oposaven a la ronda en els mateixos termes de la plataforma mentre que els ajuntaments del Masnou, Teià i Vilassar de Mar reclamaven modificacions en el traçat. Per contra el de Mataró (format pel PSC, ERC i ICV) hi estava a favor bé que un dels socis del govern (ICV) s’hi oposava.

El nou Govern es replanteja el projecte
A final de 2010 el nou Govern de la Generalitat, format per CiU, va enunciar que la nova infraestructura era necessària pel Maresme però que calia revisar i consensuar el traçat, ampliant d’entrada el termini d’al•legacions.

El 23 de febrer de 2011 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va assegurar al Parlament que hi havia marge per modificar el projecte de la ronda del Maresme, especialment el tram entre Montgat i Cabrera -ja que encara no s’havia aprovat l’estudi informatiu- i que es dialogaria amb el territori per consensuar el traçat definitiu. Pel que fa a la ronda de Mataró el conseller reconeixia que el fet que un dels dos subtrams ja tingués les obres adjudicades feia més difícil qualsevol modificació, si bé no renunciava a pactar amb els contractistes petites modificacions. Recoder va fer aquestes declaracions en resposta a una interpel•lació del diputat d’ICV, Salvador Milà, que va defensar com a solució l’ampliació de la C-32, una alternativa que el conseller va rebutjar ja que “la C-32 té una limitada accessibilitat des del territori i no està pensada per a desplaçaments de curt recorregut”.

El 3 de març Preservem el Maresme va realitzar un acte al Foment de Mataró, amb prop de 200 assistents, on van intervenir, entre altres, l’arquitecte i urbanista Agàpit Borràs, l’exdirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera i el membre de l’Associació per la Promoció del Transport Públic Albert Gragera. A més d’insistir en els arguments bàsics per aturar els laterals –gratuïtat de la C-32 i millora del transport públic- van detallar solucions concretes per solucionar els problemes de congestió de la C-32 a Mataró, en especial a la sortida de Mataró Oest. Així proposaven fer una nova sortida entre la de Mataró Oest i la de Mataró Nord, crear un carril exclusiu per a transport públic i vehicles d’alta ocupació (VAO) i augmentar de tres a quatre carrils per sentit alguns trams.

El 8 de març el Ple del Parlament va rebutjar la moció presentada per ICV que reclamava ajornar les obres de la ronda de Mataró i també la tramitació de l’estudi informatiu de la ronda del Baix Maresme (Montgat-Cabrera) a l’espera que es realitzés un pla director de la mobilitat del Maresme. ICV apostava per prioritzar el transport públic –especialment la xarxa ferroviària-, millorar la capacitat de la C-32, canviar la política de peatges per fer-ne un instrument de gestió de la mobilitat i recuperar l’antiga N-II com a via urbana i interlocal. La moció no es va aprovar ja que CiU i el PSC hi van votar en contra al considerar que qualsevol revisió del projecte s’havia d’analitzar en el marc del Pacte de mobilitat del Maresme, aprovat pel Consell Comarcal l’abril de 2010, que instava a la Generalitat, entre moltes altres mesures, a realitzar la ronda del Maresme en consens amb el territori.
La C-32 a la sortida Mataró Oest, on la ronda ha de transcórrer a banda i banda Foto: Moisès Jordi
La ronda del Maresme a les eleccions municipals
Davant d’aquesta situació la ronda del Maresme va esdevenir un dels punts clau a les eleccions municipals del mes de maig. En un debat organitzat el 16 de maig per Mataró Ràdio únicament els candidats del PSC i d’ERC van defensar el projecte, tot i que van reconèixer que s’hi podrien aplicar canvis, mentre la resta de partits s’hi van mostrar en contra. En aquest sentit l’alcaldable de CiU Joan Mora va assegurar que, de ser escollit, pressionaria a la Generalitat per aturar la ronda de Mataró. D’altra banda Preservem el Maresme va fer públic el posicionament de tots els grups municipals del Baix Maresme davant la ronda, el qual s’evidenciava un rebuig clarament majoritari.

A Mataró les eleccions municipals del 22 de maig van donar com a guanyador a CiU mentre el PSC i ERC sofrien una forta davallada*. Joan Mora va ser investit alcalde l’11 de juny, amb majoria simple i sense haver pactat amb cap més grup. La resta de municipis del Baix Maresme van quedar governats també per candidatures contràries al projecte de ronda del Maresme, en la seva majoria de CiU**.

El 15 de juny el secretari de Mobilitat, Damià Calvet, va confirmar en declaracions al diari El Punt Avui que la ronda de Mataró s’aturaria indefinidament malgrat que un dels dos trams ja tenia les obres adjudicades. Per Calvet no tenia sentit plantejar la ronda del Baix Maresme i la de Mataró per separat i per això calia reformular el projecte en tot el seu traçat. Tot i això es mostrava disposat a buscar solucions puntuals per resoldre els problemes de mobilitat a la C-32 al seu pas per Mataró. D’altra banda Calvet reconeixia que caldria indemnitzar les empreses adjudicatàries - Copisa, FCC i Romero Gamero- que ja estaven a punt d’iniciar les obres.

Els ajuntaments implicats i la majoria de partits polítics van celebrar la decisió de la Generalitat davant la manca de consens. Per la seva banda la Coordinadora Preservem el Maresme va manifestar la seva satisfacció i va organitzar el 17 de juliol una arrossada a Argentona on van participar prop de 200 persones.

En canvi el PSC va lamentar la paralització de la ronda i va assegurar que perillaven els 400 milions d’euros de l’Estat que acompanyaven el traspàs de l’N-II i que havien de servir per fer la via alternativa. El president en funcions del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius, Josep Jo**, considerava que s’havien “tirat per terra” dotze anys de treball seriós per buscar una alternativa a l’N-II així com també el pacte de mobilitat del Maresme.

A final de 2011 la ronda del Maresme estava completament aturada a l’espera de replantejar el seu traçat a través, molt probablement, d’un nou estudi informatiu que inclogués la ronda del Baix Maresme i la de Mataró.

Més informació
www.coordinadoramaresme.cat
www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2010/00928larondadelbaixmaresmeainformacipblica.jsp

* El PSC passava d’11 a 8 regidors i ERC perdia els seus dos regidors. El nou consistori quedava format per 8 regidors de CiU, 8 del PSC, 5 del PP, 3 de la Plataforma per Catalunya (PxC), 2 d’ICV i 1 de la CUP.

**  CiU va obtenir l'alcaldia d'Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, el Masnou, Montgat, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar. Teià i Vilassar de Dalt quedaven en mans d'independents i Alella d'ERC. El PSC aconseguia l'alcaldia de Tiana, per bé que aquest municipi no resultava afectat per la ronda del Maresme.

** *A final de juny Josep Jo va ser substituït com a president del Consell Comarcal del Maresme per Miquel Àngel Martínez, de CiU, alcalde de Sant Vicenç de Montalt.




 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme
Fotogaleria relacionada