El Rec en el POUM d’Igualada
L’any 2006 l’Ajuntament d’Igualada iniciava l’elaboració d’un nou
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), amb l’objectiu d’adaptar el planejament de la ciutat al nou context socioeconòmic en què la industria tradicional va perdent pes econòmic, per catalitzar el pas d’una ciutat manufacturera cap a una de serveis avançats i de representació industrial tecnològica. Alhora, es volia capacitar la ciutat com a pol destacat en el sistema de ciutats mitjanes de Catalunya i reforçar-ne el paper de capital comarcal, a partir d’un paper més cabdal en el pes demogràfic –fixant una capacitat de 90.000 habitants– i de la seva capacitat de proporcionar serveis a escala supramunicipal.
Pel que fa al barri del Rec, aquest era vist al POUM com una de les peces urbanes amb més capacitat de transformació cap a usos residencials i terciaris, atès que el terme municipal d’Igualada (8,2 km2), limitat i gairebé del tot urbanitzat, no permetia nous creixements. Aquesta transformació es feia bàsicament a partir de plans de millora urbana i també d’algun pla d’actuació urbanística. Entre tots, es podien aixecar fins a 2.665 habitatges. Tanmateix, per la seva posició central respecte de la conurbació de la conca d’Òdena, el barri del Rec podia esdevenir un centre d’atracció de serveis i d’equipaments de grans dimensions. Per tal d’assegurar la preservació dels edificis catalogats en el Pla especial de protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, el POUM proposava encabir-hi aquests grans equipaments locals i comarcals.
Per dur a terme la transformació dels usos industrials al barri del Rec, la intervenció proposada incidia força en la renovació i ampliació de l’estructura de carrers i la creació de nous espais oberts i parcs, tot creant una nova lògica ortogonal que superés l‘antiga trama de carrerons i que formés unes noves illes com un eixample sobre les quals vertebrar les noves edificacions residencials. Alhora, s’identificava el conjunt d’edificacions que es volia mantenir, que es corresponia amb les catalogades, i se n’afegien algunes més. Per tant, es proposava obrir nous carrers i ampliar-ne altres, tant en sentit nord-sud com en paral•lel al riu, d’est a oest.
Pel que fa a la vialitat nord-sud, enteses com a vies de penetració des de la ciutat fins al front fluvial, hi destaquen la prolongació del l’avinguda Balmes i les prolongacions dels carrers Sant Antoni Franch i d’Orient, tots tres fins al front fluvial. També s’ampliava la secció de tres carrers més.
En sentit est-oest, l’operació més destacada consistia en l’obertura d’un nou eix sobre el qual estructurar la nova trama urbana del Rec. El vial no seria inferior a 15 m d’amplada i seguiria la lògica general de la trama igualadina que històricament ha generat noves avingudes en paral•lel al camí de Barcelona. A més, s’ampliaven i prolongaven cinc carrers més, paral•lels al nou eix estructurador, i s’obria un segon vial al sector més a l’est del Rec.
Pel que fa als espais oberts, es proposava articular un parc lineal resseguint el traçat del riu Anoia i qualificant de zona verda tot l’espai situat entre la ronda del Rec i el riu.
Cal dir, no obstant això, que en una versió inicial elaborada per l’equip redactor del POUM i que finalment va ser descartada, la intervenció que es proposava al Rec es basava en operacions de cirurgia urbana en la qual puntualment s’obria algun tram de carrer i se substituïen algunes edificacions puntuals en mal estat o no adaptables a usos residencials.
La participació ciutadana en el futur del Rec
El juliol del 2008, amb els vots favorables del grup municipal de l’Entesa per Igualada (formada pel Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), del Partit Popular (PP) i amb l’abstenció de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el ple municipal va donar el vistiplau a l’avanç del pla i al pla de participació ciutadana. En el procés de participació es van recollir 65 propostes, una de les quals, acompanyada de 137 signatures, demanava que el conjunt del barri del Rec fos declarat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) i que les futures edificacions respectessin l’estètica preexistent. També es va proposar que el Rec esdevingués un barri de vocació sociocultural i recreativa. Coincidint amb la fi del procés de participació, part del grup de veïns que signaven la proposta es van constituir en l’associació Amics del Rec, amb l’objectiu de preservar el caràcter singular del barri.
Tanmateix, a Igualada, en el marc d’un creixent interès social pel Rec, algunes firmes de moda van endegar, el novembre de 2009, la iniciativa REC.0, i van transformar durant un cap de setmana les antigues adoberies en botigues efímeres de disseny on liquidar estocs, enllaçant amb la tradició que Igualada tenia d’oferir botigues “outlet”. L’esdeveniment anava acompanyat d’activitats culturals integrades als carrerons del Rec, com exposicions,
performances, projeccions, concerts, etc.
Pocs dies abans de l’aprovació inicial del POUM i un cop es va haver filtrat una part dels documents, Amics del Rec va redactar un manifest en què, malgrat reconèixer la necessitat d’un nou planejament, apostaven per la conservació integral del barri, tant dels edificis destacats com de l’estructura de carrerons i passatges, en contraposició a la proposta del POUM que, segons Amics del Rec, superposava en el barri una nova trama d’eixample amb noves avingudes i l’ampliació de molts carrerons. Per l’associació, la proposta era contrària a l’essència del Rec en prioritzar la mobilitat rodada per sobre de la de vianants, i la considerava un atac al símbol del passat industrial d’Igualada. Per contra, veien el Rec com a un espai d’oportunitat per acollir usos moderns en un context singular.
Amb tot, el dia 30 de desembre de 2009, amb els vots favorables de l’Entesa i el PP, i amb l’abstenció d’ERC i CiU, el POUM va ser aprovat inicialment i va començar un període d’exposició pública de 45 dies.
L’aprovació inicial del POUM mobilitza entitats i veïns
Amb l’aprovació inicial, alguns dels agents territorials van manifestar-se contraris a les propostes que feia el POUM en relació amb el barri adober.
El Gremi de Blanquers d’Igualada es mostraven preocupats per si les execucions dels plans de millora urbana (PMU) no generaven les plusvàlues suficients per fer econòmicament viable el trasllat de les seves empreses a altres sectors de la ciutat, i alhora, criticaven que no es pensés en cap zona per ubicar de nou les adoberies. També volien que qualsevol intervenció en el Rec és fes preservant-ne els valors patrimonials industrials i van demanar allargar el període per fer al•legacions fins als seixanta dies. En el mateix sentit, Francesc Sabaté i Saumell, president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, va criticar que el POUM feia una proposta excessiva de zones verdes i equipaments i que l’estudi econòmic estava fet amb preus del 2006, previs a la crisi econòmica.
Tots els grups polítics de l’oposició en conjunt van fer valoracions negatives del POUM aprovat. D’aquesta manera, malgrat que el PP al principi de gener del 2010 havia defensat públicament el seu vot favorable a l’aprovació i la necessitat d’una intervenció en el Rec, atesos els espais per a equipaments que la ciutat guanyava, a començament del mes de febrer de 2010 va manifestar la necessitat de deixar sense efecte l’aprovació inicial perquè posava en dubte la viabilitat econòmica dels PMU per als propietaris i això feia que el POUM fos un document no operatiu. Pocs dies després, el PP va presentar una moció per debatre en el ple la possibilitat de retirar el POUM.