Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’ILLA FRADERA (BADALONA)
Maria Xalabarder
Imatge general de la plaça Pompeu Fabra Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 8/7/2011

Al final del mes d’abril es completa la urbanització de la nova plaça Pompeu Fabra que ocupa l’espai anteriorment anomenat illa Fradera, al barri de Coll i Pujol, al centre de Badalona. L’operació urbanística, impulsada per l’Ajuntament, inclou la recuperació d’uns 20.000 m2, la posada en servei d’una nova estació de metro de la Línia 2 i la creació d’un aparcament subterrani. El conjunt de les obres ha durat uns quatre anys, amb un cost d’uns 77 MEUR. Resta pendent l’edificació de dues façanes d’edificis de planta baixa i sis pisos als carrers Anselm Clavé i de la Creu i un edifici singular destinat a ús públic al mig de la plaça.

Antecedents 2007

Badalona, amb 218.886 empadronats el 2010, és el tercer municipi en nombre d’habitants de Catalunya i està plenament integrat en les dinàmiques socioeconòmiques de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’illa Fradera o illa Central, finalment rebatejada com a plaça Pompeu Fabra, ocupa un espai de 20.000 m2 a l’extrem del barri de Coll i Pujol, proper al del centre de Badalona. L’espai és delimitat per la plaça de l’alcalde Xifré, el carrer de la Creu, d’Anselm Clavé i l’avinguda Martí Pujol.

L’illa Fradera la formaven solars buits deteriorats i cases baixes on es mantenien oberts alguns establiments comercials i un garatge privat, malgrat que el Pla comarcal de 1953 l’havia declarat com a zona de serveis de titularitat pública i, per tant, estaven fora d’ordenació. El Pla general metropolità (PGM) de 1976 el va qualificar com a zona verda, amb la voluntat que esdevingués un gran parc al centre de la ciutat de Badalona, però l’any 2000 s’hi va instal•lar l’Escola Pública Progrés de manera provisional, per atendre l’augment de la demanda de places. També s’hi va habilitar un aparcament municipal regulat.

Més recentment, el Pla director d’infraestructures (PDI) aprovat el 2001 preveia la prolongació de l’L-2 i l’L-1 del metro fins al centre de Badalona i el trasllat de la línia de ferrocarril de RENFE cap a l’interior, obres amb què es dotaria aquesta illa d’un nou intercanviador, Badalona-Centre.

A partir d’aquell any l’Ajuntament va iniciar els tràmits per executar el planejament vigent i el 2002 ja havia adquirit el 95% de l’interior de l’Illa i va iniciar els enderrocs dels edificis existents, tasca que va concloure l’agost del 2008. Aquests passos van revifar el debat públic sobre el futur de l’Illa Fradera fins que el 28 de març del 2006 el ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar una modificació del PGM en aquest àmbit que preveia la creació d’una nova façana als carrers Anselm Clavé i de la Creu formada amb edificis de planta baixa i sis pisos (amb un total de 350 habitatges) i un edifici singular destinat a ús públic. L’objectiu de l’operació era millorar el teixit urbà i incrementar el parc d’habitatges del municipi. Amb tot, restava pendent, encara, definir el disseny interior de la futura plaça.
Façana d'habitatges al carrer de la Creu Foto: Àlex Tarroja
Durant la campanya electoral de les eleccions municipals del 2007, els diferents partits elaboraren propostes noves sobre la modificació del PGM entorn de l’illa Fradera. El govern municipal electe, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana (ERC), va iniciar un nou procés participatiu sobre la modificació del PGM amb la idea de revisar completament el projecte inicial. Finalment, el 21 de desembre de 2007 es va aprovar provisionalment la modificació del PGM als carrers d’Anselm Clavé i de la Creu amb els vots favorables de l’equip de govern, l’abstenció del Partit Popular (PP) i el vot contrari d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

S’aprova definitivament la modificació del PGM
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va emetre el 4 de juny de 2008 un informe favorable a la modificació puntual del PGM en aquest àmbit, amb què aquesta definitivament s’aprovava el 30 de setembre. L’Ajuntament va iniciar llavors la tramitació de llicències als promotors privats per edificar-hi habitatges i preveia acabar les obres en un termini de sis anys amb un cost de 9,5 MEUR per urbanitzar la zona i indemnitzar els residents que havien de ser allotjats en nous habitatges així com les activitats comercials afectades.

La proposta definitiva no variava substancialment de la provisional. D’altra banda, es justificava no reservar sòl destinat a habitatge protegit, una de les exigències de les entitats veïnals i del grup d’ICV-EUiA, atès que la modificació no comportava ni un canvi en el model urbanístic, ni la transformació global dels usos previstos en el planejament vigent.

Es decideix el disseny i el nom de la plaça
Tot seguit, l’Ajuntament va convocar un concurs d’idees sobre el disseny de la plaça i la construcció d’un edifici singular per a ús públic. Un jurat format per representants de l’Ajuntament, la Generalitat, les entitats veïnals dels barris del Coll i Pujol i el Centre, així com pel Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), va resoldre el setembre del 2009. El projecte, escollit per unanimitat, va recaure en l’equip d’arquitectes Jornet Llop Pastor SL, redactat conjuntament amb Franc Fernández i Fina Frontado, assessorats per l’enginyer agrícola i paisatgista Manel Colomines.

El projecte recupera els 20.000 m2 amb forma rectangular de l’antiga illa Fradera per a la ciutat i el transforma en una gran àrea verda ubicada al mig del nucli urbà. Segons els seus autors, l’espai es dissenya com “una gran plaça parc amb una topografia suau i amable en forma d’illa verda, partint del concepte de la paraula local badiu (pati interior de les cases), sota la qual es troba l’estació de metro i l’aparcament municipal”. En superfície es proposa un edifici singular de 30.000 m2 pel qual encara no se’n defineix l’ús, així com un mur equipat on es col•loca el dipòsit d’aigua freàtica i un futur bar restaurant de 285 m2.

La junta de govern local, en sessió celebrada el dia 6 de juliol de 2010, va aprovar denominar aquest nou espai plaça Pompeu Fabra, com a homenatge a Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868-Prada 1948), escriptor, gramàtic i lexicògraf, fill adoptiu de Badalona (1934), on va residir diversos anys fins al seu exili i on va concloure el Diccionari General de la Llengua Catalana.

S’inaugura l’estació de metro Pompeu Fabra i s’obre l’aparcament subterrani
Després de quatre anys d’obres, l’11 de juliol del 2010, el president de la Generalitat José Montilla (PSC), acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i dels alcaldes de Badalona i Barcelona, Jordi Hereu (PSC) i Jordi Serra (PSC), va inaugurar l’estació subterrània de METRO DE L’L2 Pompeu Fabra (que inicialment s’havia de dir Badalona-Centre) i el tram de 0,6 km que l’enllaça amb l’estació de Pep Ventura.
Entrada al metro Pompeu Fabra Foto: Àlex Tarroja
D’altra banda, en el marc d’aquest projecte també es van urbanitzar els carrers de la Creu, part de l’avinguda de Martí i Pujol i el carrer d’Anselm Clavé. En aquesta plaça es van situar els dos accessos a l’L2. L’arribada del metro a la ciutat i la construcció de l’estació van suposar un cost total de 70 MEUR.

La nova estació millora la connectivitat en transport públic de Badalona i l’acosta a Barcelona. Des de juliol del 2010 fins al 31 de març del 2011, l’estació va registrar un total de 1.737.563 validacions, amb una mitjana d’usuaris en dia feiner de 19.000 al dia.

Paral•lelament, també es va obrir un nou aparcament municipal subterrani a tocar de la nova estació de metro. L’obra va anar a càrrec de la societat municipal ENGESTUR i disposa de 7.988 m2 de superfície i de 310 places per a residents i per a rotació distribuïdes en dues plantes.

Es completen les obres d’urbanització de la plaça Pompeu Fabra
El 30 d’abril del 2011, un any després de la posada en funcionament de l’estació de metro Pompeu Fabra, es van completar les obres d’urbanització de la plaça.

S’estructura a partir d’una xarxa de camins que es vertebren mitjançant un gran passeig transversal que connecta en diagonal amb el carrer de Francesc Macià i la Via Augusta. Al mig es troben petits espais destinats al descans, el lleure, el joc infantil o la pràctica de l’esport. La plaça també disposa de dos espais amb grades pensats per acollir actes públics. L’espai està solcat per 399 arbres de 22 espècies diferents, així com de 38.122 unitats de 28 espècies arbustives.

Els treballs d’urbanització de la plaça van comportar una inversió de prop de 7 MEUR que va anar a càrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat (4 MEUR) i l’Ajuntament de Badalona (amb aportació de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 1,7 MEUR, i de la Diputació de Barcelona, amb 1,25 MEUR). En aquest pressupost cal afegir-hi els 20 MEUR que van costar les expropiacions.

Malgrat que la plaça ja estava acabada la façana d’habitatges dels carrers Anselm Clavé i de la Creu que donava a la plaça no s’havia transformat i es mantenien les edificacions preexistents, majoritàriament de planta baixa més pis o de planta baixa més dos pisos. La seva substitució per edificis de planta baixa més sis pisos no semblava que s’hagués de produir a curt termini a causa de la situació de crisi econòmica i immobiliària. No obstant això ja s’havien produït alguns enderrocs i diversos cartells anunciaven futures promocions immobiliàries. D’altra banda a inici de juliol no havia començat tampoc la construcció de l’edifici singular destinat a ús públic al mig de la plaça.

Més informació
ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=238810&fromPage=load
www.avcollipujol.org/documents.htm
www.badalona.cat
www.trenscat.com/tmb/02badalonapompeufabra_ct.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada