Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN BATLLÓ (BARCELONA)
Oscar Carracedo
Actualitzat a 31/12/2011
A octubre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona anuncia que assumirà el liderat del procés de desenvolupament de Can Batlló que pretén transformar aquest conjunt fabril en un espai per a usos residencials, equipaments i espais lliures. A finals d’any està pendent d’aprovació el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel•lació que ha de permetre acabar de pagar les indemnitzacions pendents i començar els enderrocaments. Les dificultats de la gestió i la crisi econòmica havien endarrerit l’execució del projecte, fet que havia generar un fort malestar social
Antecedents 2006
L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria, situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, està format per la fàbrica de filats i teixits de Can Batlló, que dóna front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. La fàbrica tèxtil va ser construïda pel Sr. Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de Can Mangala. L’any 1943, l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i amb usos de baixa intensitat.
La modificació puntual del PGM
El 2 d’octubre de 2006 es va aprovar definitivament el document de la Modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló - Magòria, elaborat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, S.L., propietària de Can Batlló. La modificació tenia per objecte la transformació dels antics usos industrials del conjunt fabril a nous usos residencials, d’equipaments comunitaris i d’espais lliures.
El projecte abasta 144.292 m2 (14 hectàrees) de superfície, dels quals 137.419 m2 corresponien a Can Batlló - Magòria i la resta a cinc parcel•les discontínues als Districtes de Sants, Ciutat Vella i Eixample. La incorporació d’aquestes parcel•les, amb edificacions protegides amb ús d’equipaments propietat de la Generalitat, però qualificades de zona en densificació urbana, tenia per objectiu transferir la seva edificabilitat prevista al recinte de la Magòria.
L’ordenació en l’àmbit de Can Batlló proposava consolidar el front edificat del carrer Constitució així com el de Parcerisa, entre Constitució i Quetzal. La modificació del traçat viari de la prolongació del carrer Parcerisa entre Quetzal i Avinguda del Carrilet volia donar més flexibilitat als recorreguts de la circulació, i al mateix temps donar suport a les noves edificacions.
Un nou parc de 4,7 hectàrees a l’interior de l’actual recinte volia potenciar la relació entre les edificacions que es conserven i les noves, facilitant la permeabilitat, la comunicació i els accessos amb tots els carrers que l’envolten.
El projecte volia conservar també el record de l’estructura industrial del recinte mitjançant la preservació i rehabilitació de la nau principal. A més de la preservació d’aquest volum, es preveia mantenir la xemeneia gran, la torre del dipòsit d’aigua i part del mur de la tanca a la Gran Via, tots ells elements catalogats pel Pla especial de patrimoni de Sants-Montjuïc. Un dels objectius bàsics era la transformació de la nau principal en la nova seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, transformat després de les darreres eleccions autonòmiques en la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat.
A octubre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona anuncia que assumirà el liderat del procés de desenvolupament de Can Batlló que pretén transformar aquest conjunt fabril en un espai per a usos residencials, equipaments i espais lliures. A finals d’any està pendent d’aprovació el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel•lació que ha de permetre acabar de pagar les indemnitzacions pendents i començar els enderrocaments. Les dificultats de la gestió i la crisi econòmica havien endarrerit l’execució del projecte, fet que havia generar un fort malestar social
Antecedents 2006
L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria, situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, està format per la fàbrica de filats i teixits de Can Batlló, que dóna front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. La fàbrica tèxtil va ser construïda pel Sr. Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de Can Mangala. L’any 1943, l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i amb usos de baixa intensitat.
La modificació puntual del PGM
El 2 d’octubre de 2006 es va aprovar definitivament el document de la Modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló - Magòria, elaborat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, S.L., propietària de Can Batlló. La modificació tenia per objecte la transformació dels antics usos industrials del conjunt fabril a nous usos residencials, d’equipaments comunitaris i d’espais lliures.
El projecte abasta 144.292 m2 (14 hectàrees) de superfície, dels quals 137.419 m2 corresponien a Can Batlló - Magòria i la resta a cinc parcel•les discontínues als Districtes de Sants, Ciutat Vella i Eixample. La incorporació d’aquestes parcel•les, amb edificacions protegides amb ús d’equipaments propietat de la Generalitat, però qualificades de zona en densificació urbana, tenia per objectiu transferir la seva edificabilitat prevista al recinte de la Magòria.
L’ordenació en l’àmbit de Can Batlló proposava consolidar el front edificat del carrer Constitució així com el de Parcerisa, entre Constitució i Quetzal. La modificació del traçat viari de la prolongació del carrer Parcerisa entre Quetzal i Avinguda del Carrilet volia donar més flexibilitat als recorreguts de la circulació, i al mateix temps donar suport a les noves edificacions.
Un nou parc de 4,7 hectàrees a l’interior de l’actual recinte volia potenciar la relació entre les edificacions que es conserven i les noves, facilitant la permeabilitat, la comunicació i els accessos amb tots els carrers que l’envolten.
El projecte volia conservar també el record de l’estructura industrial del recinte mitjançant la preservació i rehabilitació de la nau principal. A més de la preservació d’aquest volum, es preveia mantenir la xemeneia gran, la torre del dipòsit d’aigua i part del mur de la tanca a la Gran Via, tots ells elements catalogats pel Pla especial de patrimoni de Sants-Montjuïc. Un dels objectius bàsics era la transformació de la nau principal en la nova seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, transformat després de les darreres eleccions autonòmiques en la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Pel que fa a l’àmbit de la Magòria, a la seva part central, se situava el nou camp de futbol de Magòria i es proposaven dos tractaments diferenciats als dos fronts de carrer. A la banda del carrer Corral se situava la zona d’espectadors del camp, mentre que a la banda de la Gran Via es proposava un equipament amb alçada i usos adequats a l’entorn.
A la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancarà la façana del carrer Moianès i donarà una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux, al final del qual se situa el nou Centre d’Assistència Primària (CAP) de la Bordeta. La part sudoest del recinte s’ordenava amb usos residencials amb comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m2.
Equipaments, habitatges i usos
A més de la reserva per a la nova seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, el pla preveia la reserva d’espai per a 21 nous equipaments, combinant els d’abast de ciutat amb els de barri. Els equipaments previstos cobrien les necessitats en matèria d’educació amb la previsió d’un IES, un CEIP, una escola bressol i espai de serveis als equipaments docents. La promoció social es cobria amb un espai cívic, casal de gent gran, joves i entitats. La vessant esportiva incorporava el nou complex de La Bordeta i el camp de futbol de Magòria. Els aspectes culturals es concretaven en una biblioteca de barri i sales d’exposicions. Per a l’atenció personalitzada i els serveis socials es preveien habitatges dotacionals per a gent gran i un centre ocupacional i d’acollida per a persones amb discapacitats. I finalment, en salut es projectava un nou CAP.
El pla preveia un total de 1.656 habitatges dels qual 985 són lliures, 471 protegits i 200 dotacionals. L’habitatge protegit es preveia situar-lo en el front del carrer Constitució, el concertat i el dotacional en el front del carrer Parcerisa fins a Quetzal, i l’habitatge lliure al front de la Gran Via i a l’illa Carrilet-Badal-Quetzal-Parcerisa.
L’ordenació de l’edificació de les zones es proposava amb quatre tractaments diferenciats que buscaven donar una resposta urbana als diferents teixits. Així, el front de la Gran Via cap a Can Batlló i Magòria es tractava amb edificacions singulars de torres d’habitatges de dotze plantes d’alçada construïdes sobre un sòcol que les uneix que dóna façana contínua a la planta baixa i on es preveien activitats comercials i terciàries.
L’illa Carrilet-Badal-Quetzal-Parcerisa es proposava completar amb les mateixes alçades que la resta d’edificis que la conformen. En el fronts de l’Avinguda Carrilet i Parcerisa es preveia planta baixa i set plantes pis. A la cantonada entre ambdós carrers es proposava un nou edifici singular que contribuïa a fer la transició entre l’illa tancada i els nous edificis de la Gran Via.
Al llarg del carrer Constitució es proposava la consolidació del carrer amb 15 metres d’amplada i amb l’alçada reguladora de planta baixa i quatre plantes pis en el front del carrer, i de planta baixa i sis plantes pis en el front del parc, amb una fondària edificable de 28 metres, coincident amb la fondària de les parcel•lacions existents. En aquest front edificat es proposaven dos accessos al parc en continuïtat amb els carrers dels Jocs Florals i de Toledo.
Finalment, la prolongació del carrer Parcerisa fins a Quetzal es proposava amb edificacions amb alineació a vial que completen el front edificat existent amb les mateixes característiques que el front de Constitució i, com a final, un darrer edifici singular que tanca el front i el relaciona amb la tipologia edificatòria de la Gran Via.
L’execució del projecte s’endarrereix
Després de nombrosos endarreriments deguts a les dificultats en la relocalització i desallotjament de les 174 indústries afectades, el projecte es va iniciar l’estiu de 2009, amb la construcció del primer bloc d’habitatges protegit on s’havien de relocalitzar part dels veïns afectats. Un cop desallotjades la pràctica totalitat de les empreses, una vintena de les quals es van resituar en terrenys del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), mentre que la resta van resoldre la seva situació per altres vies, es preveia la construcció del primer edifici de 26 habitatges que ha d’allotjar part de les 46 famílies afectades pels enderrocs de les cases dels carrers Parcerisa i Constitució.
El 20 de març de 2009 la direcció de Serveis de Gestió Urbanística de l’Ajuntament va trametre una carta als veïns instant-los a abandonar els habitatges en el període de cinc mesos. Malgrat aquest fet, i degut a l’impacte de la crisi econòmica, les obres d’enderroc i construcció es van veure posposades al segon trimestre de 2010. Per altra banda, el projecte del CAP que avançava a bon ritme i que estava a punt de ser licitat també s’aturà.
La força del teixit associatiu
El malestar generat per tot aquest llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el començament de les obres de Can Batlló. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se l’execució del projecte el veïns preveien per aquesta data l’ocupació del recinte amb l’objectiu de fer realitat la transformació del recinte fabril en equipaments i espai lliure pel barri.
A la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancarà la façana del carrer Moianès i donarà una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux, al final del qual se situa el nou Centre d’Assistència Primària (CAP) de la Bordeta. La part sudoest del recinte s’ordenava amb usos residencials amb comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m2.
Equipaments, habitatges i usos
A més de la reserva per a la nova seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, el pla preveia la reserva d’espai per a 21 nous equipaments, combinant els d’abast de ciutat amb els de barri. Els equipaments previstos cobrien les necessitats en matèria d’educació amb la previsió d’un IES, un CEIP, una escola bressol i espai de serveis als equipaments docents. La promoció social es cobria amb un espai cívic, casal de gent gran, joves i entitats. La vessant esportiva incorporava el nou complex de La Bordeta i el camp de futbol de Magòria. Els aspectes culturals es concretaven en una biblioteca de barri i sales d’exposicions. Per a l’atenció personalitzada i els serveis socials es preveien habitatges dotacionals per a gent gran i un centre ocupacional i d’acollida per a persones amb discapacitats. I finalment, en salut es projectava un nou CAP.
El pla preveia un total de 1.656 habitatges dels qual 985 són lliures, 471 protegits i 200 dotacionals. L’habitatge protegit es preveia situar-lo en el front del carrer Constitució, el concertat i el dotacional en el front del carrer Parcerisa fins a Quetzal, i l’habitatge lliure al front de la Gran Via i a l’illa Carrilet-Badal-Quetzal-Parcerisa.
L’ordenació de l’edificació de les zones es proposava amb quatre tractaments diferenciats que buscaven donar una resposta urbana als diferents teixits. Així, el front de la Gran Via cap a Can Batlló i Magòria es tractava amb edificacions singulars de torres d’habitatges de dotze plantes d’alçada construïdes sobre un sòcol que les uneix que dóna façana contínua a la planta baixa i on es preveien activitats comercials i terciàries.
L’illa Carrilet-Badal-Quetzal-Parcerisa es proposava completar amb les mateixes alçades que la resta d’edificis que la conformen. En el fronts de l’Avinguda Carrilet i Parcerisa es preveia planta baixa i set plantes pis. A la cantonada entre ambdós carrers es proposava un nou edifici singular que contribuïa a fer la transició entre l’illa tancada i els nous edificis de la Gran Via.
Al llarg del carrer Constitució es proposava la consolidació del carrer amb 15 metres d’amplada i amb l’alçada reguladora de planta baixa i quatre plantes pis en el front del carrer, i de planta baixa i sis plantes pis en el front del parc, amb una fondària edificable de 28 metres, coincident amb la fondària de les parcel•lacions existents. En aquest front edificat es proposaven dos accessos al parc en continuïtat amb els carrers dels Jocs Florals i de Toledo.
Finalment, la prolongació del carrer Parcerisa fins a Quetzal es proposava amb edificacions amb alineació a vial que completen el front edificat existent amb les mateixes característiques que el front de Constitució i, com a final, un darrer edifici singular que tanca el front i el relaciona amb la tipologia edificatòria de la Gran Via.
L’execució del projecte s’endarrereix
Després de nombrosos endarreriments deguts a les dificultats en la relocalització i desallotjament de les 174 indústries afectades, el projecte es va iniciar l’estiu de 2009, amb la construcció del primer bloc d’habitatges protegit on s’havien de relocalitzar part dels veïns afectats. Un cop desallotjades la pràctica totalitat de les empreses, una vintena de les quals es van resituar en terrenys del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), mentre que la resta van resoldre la seva situació per altres vies, es preveia la construcció del primer edifici de 26 habitatges que ha d’allotjar part de les 46 famílies afectades pels enderrocs de les cases dels carrers Parcerisa i Constitució.
El 20 de març de 2009 la direcció de Serveis de Gestió Urbanística de l’Ajuntament va trametre una carta als veïns instant-los a abandonar els habitatges en el període de cinc mesos. Malgrat aquest fet, i degut a l’impacte de la crisi econòmica, les obres d’enderroc i construcció es van veure posposades al segon trimestre de 2010. Per altra banda, el projecte del CAP que avançava a bon ritme i que estava a punt de ser licitat també s’aturà.
La força del teixit associatiu
El malestar generat per tot aquest llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el començament de les obres de Can Batlló. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se l’execució del projecte el veïns preveien per aquesta data l’ocupació del recinte amb l’objectiu de fer realitat la transformació del recinte fabril en equipaments i espai lliure pel barri.
Els objectius mínims plantejats per la Plataforma volien assolir la indemnització i reallotjament dels veïns i industrials afectats, un nou parc dins del recinte industrial, la construcció dels habitatges socials previstos, la recuperació de dues naus per a una biblioteca popular autogestionada i un casal de joves, la construcció del CAP previst, la permeabilització del mur per poder accedir al recinte i el debat sobre l’ús final de la nau principal del recinte.
Aquesta pressió donà el seu primer fruit el novembre de 2010, quan l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicava una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri.
Pocs dies després s’aprovava també el projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, delimitat per la Gran Via i els carrers de Mossèn Amadeu Oller, Corral, així com l’entorn de la nau principal de Can Batlló. No obstant això, l’execució d’aquest projecte, de 12.231 m2 de superfície i un cost aproximat de 6 milions d’euros, no es preveia realitzar-la abans de quatre anys.
Malgrat els aspectes assolits, la Plataforma trobava que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes, per la qual cosa es va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, si bé es desplaçà la data a l’11 de juny de 2011, coincidint amb l’inici del mandat del nou consistori després de les eleccions municipals.
La forta pressió exercida va acabar resultant en la cessió als veïns, el dia 9 de juny, d’una nau de 1.500 m2 de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de la ocupació a la inauguració, la primera festa col•lectiva de recuperació dels espais de Can Batlló després de 35 anys de reivindicació històrica.
Mentre la construcció dels equipaments continuava aturada restaven encara al complex fabril una dotzena d’empreses amb un total de 30 treballadors. La crisi en el sector de la construcció havia aturat els projectes immobiliaris al sector i això dificultava el finançament dels equipaments i de les compensacions pels reallotjaments. Això feia que l’execució de la totalitat del projecte es preveiés a llarg termini.
L'Ajuntament reactiva el projecte
Amb tot, a principi d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel•lació per a poder desencallar el procés de transformació.
Durant aquest mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR, La intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. El director d’Habitatge de l’Ajuntament, Antoni Sorolla, va explicar que el projecte tenia un horitzó de dotze anys i que es començaria a actuar en quatre àmbits: Can Batlló, la MARINA, les CASERNES DE SANT ANDREU i la Via Augusta. En la mateixa línia d’impulsar la recuperació del recinte a finals d’octubre es féu públic que l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per tal que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social. L’acord preveia la creació d’una comissió de seguiment de l’ús de la nau, formada per representants de les diferents parts signants del conveni.
Un cop s’hagi aprovat definitivament el canvi del sistema d’actuació es preveu que es podrà concloure el pagament de les indemnitzacions pendents i començar amb els enderrocaments que han de permetre esponjar la zona i obrir el recinte al barri.
Més informació
canbatllo.bordeta.org
www.bcn.cat
Aquesta pressió donà el seu primer fruit el novembre de 2010, quan l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicava una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri.
Pocs dies després s’aprovava també el projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, delimitat per la Gran Via i els carrers de Mossèn Amadeu Oller, Corral, així com l’entorn de la nau principal de Can Batlló. No obstant això, l’execució d’aquest projecte, de 12.231 m2 de superfície i un cost aproximat de 6 milions d’euros, no es preveia realitzar-la abans de quatre anys.
Malgrat els aspectes assolits, la Plataforma trobava que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes, per la qual cosa es va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, si bé es desplaçà la data a l’11 de juny de 2011, coincidint amb l’inici del mandat del nou consistori després de les eleccions municipals.
La forta pressió exercida va acabar resultant en la cessió als veïns, el dia 9 de juny, d’una nau de 1.500 m2 de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de la ocupació a la inauguració, la primera festa col•lectiva de recuperació dels espais de Can Batlló després de 35 anys de reivindicació històrica.
Mentre la construcció dels equipaments continuava aturada restaven encara al complex fabril una dotzena d’empreses amb un total de 30 treballadors. La crisi en el sector de la construcció havia aturat els projectes immobiliaris al sector i això dificultava el finançament dels equipaments i de les compensacions pels reallotjaments. Això feia que l’execució de la totalitat del projecte es preveiés a llarg termini.
L'Ajuntament reactiva el projecte
Amb tot, a principi d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel•lació per a poder desencallar el procés de transformació.
Durant aquest mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR, La intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. El director d’Habitatge de l’Ajuntament, Antoni Sorolla, va explicar que el projecte tenia un horitzó de dotze anys i que es començaria a actuar en quatre àmbits: Can Batlló, la MARINA, les CASERNES DE SANT ANDREU i la Via Augusta. En la mateixa línia d’impulsar la recuperació del recinte a finals d’octubre es féu públic que l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per tal que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social. L’acord preveia la creació d’una comissió de seguiment de l’ús de la nau, formada per representants de les diferents parts signants del conveni.
Un cop s’hagi aprovat definitivament el canvi del sistema d’actuació es preveu que es podrà concloure el pagament de les indemnitzacions pendents i començar amb els enderrocaments que han de permetre esponjar la zona i obrir el recinte al barri.
Més informació
canbatllo.bordeta.org
www.bcn.cat
Continguts relacionats
Barcelonès
