PLA URBANÍSTIC DE VALENTINE (MONTCADA I REIXAC)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2011
El juny de 2011 es dóna a conèixer la sentència del Tribunal Superior que dóna la raó a l’Ajuntament de la Llagosta i declara nul l’acord de la Comissió d’Urbanisme de 2006 d’aprovació definitiva del pla parcial urbanístic de Can Milans – Can Cuiàs nord que va permetre la implantació de l’empresa Valentine. La sentència fa servir els mateixos arguments que la de 2009 que considerava nul•la la requalificació dels terrenys de Can Milans de zona verda a sòl industrial. Resta pendent conèixer el dictamen del Tribunal Suprem al recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Montcada i l’empresa Valentine.
Antecedents 2009
Montcada i Reixac (Vallès Occidental), de 23’5 km² i amb 33.656 habitants el 2010 (IDESCAT), està situat en el coll de pas de la serra de Collserola i la serralada de la Marina. S’ha desenvolupat ocupant els espais lliures i més planers situats entre les dues serres i flanquejat pels rius Ripoll i Besòs i es caracteritza per una complexa estructura territorial (infraestructures i nuclis de població) però també per la seva proximitat amb Barcelona, per la seva accessibilitat i per la complexitat en els usos de sòl que s’hi dóna (parc de Collserola, sòl industrial, residencial, d’equipaments, etc.).
L’any 1955, l’actual empresa de pintures Barnices Valentina SAU (aleshores Basté Polit y Compañia) es traslladà al municipi de Montcada i Reixac, provinent de Barcelona, al que actualment és conegut com a barri de la Ribera*. Aquest barri es va formar a partir de la construcció d’habitatges per als treballadors de la primera fàbrica situat entre la zona coneguda com Montcada-bifurcació i el barri del centre, amb adreça social primer al carrer de Provença 12, per a passar posteriorment l’adreça social a l’avinguda de la Ribera, ambdós carrers del mateix sector del barri.
L’any 2003, l’Ajuntament de Montcada i Reixac i l’empresa Valentine van signar un conveni per buscar un nou emplaçament per a la planta de producció. El consistori va oferir a l’empresa una zona verda del polígon industrial de Can Milans, als límits de terme de Montcada, just a tocar amb la riera Seca i amb el terme municipal de la Llagosta (Vallès Occidental). El trasllat suposava que la fàbrica abandonés l’emplaçament sense que Montcada perdés ni l’activitat ni els llocs de treball. Els solars que s’alliberarien amb el trasllat de la fàbrica podrien ser destinats a d’altres usos. Així, els propietaris, el grup portuguès CIN, al 2006 els van vendre a l’empresa Construcciones Reyal, SA, la qual al 2007 es fusionà amb la immobiliària Urbis per a constituir l’actual immobiliària Reyal Urbis.
La qualificació com a zona verda obligava l’Ajuntament de Montcada a tramitar una modificació puntual del Pla general metropolità (MPGM) que permetés qualificar-lo com a zona industrial, alhora que sol•licitava un altre canvi en un sector del polígon industrial de Can Cuiàs Nord, també a Montcada, que passaria de zona industrial a zona verda. Ambdues modificacions van ser aprovades definitivament per un acord del Govern el 5 d’abril del 2005 i al novembre de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUB) aprovà definitivament el pla parcial urbanístic (PPU) del sector discontinu Can Milans – Can Cuiàs Nord.
D’altra banda, el canvi d’ús del solar de l’antiga Valentine implicava modificar la qualificació d’industrial a residencial. Al 2007 es va tramitar la MPGM i en paral•lel el Pla especial de millora urbana (PEMU) a l’àmbit de la indústria Valentine, el qual va ser definitivament aprovat l’abril del 2009 (DOGC 5414, de 6 de juliol de 2009). El PEMU va distribuir les zones i els sistemes dels aproximadament 46.730 m² del sector preveient la construcció del nou institut d’ensenyament secundari de la Ribera (7.198 m²), zones verdes (18.928 m²), sistema viari i estacionament (9.500m²) i una edificabilitat total de 48.212 m²st, destinant a residencial 43.398 m²st, amb un total de 482 habitatges, un 30% dels quals de protecció oficial, gairebé uns 150, que es repartirien en règim general (96) i preu concertat (48). L’empresa Reyal Urbis també havia de construir uns habitatges dotacionals públics en una illa de prop de 600 m² situada als carrers Conca, dels Horts i de les Aigües, que ja estava qualificada com a residencial, per als quals el març de 2008 s’havia aprovat definitivament la corresponent MPGM al barri de la Ribera, per a la implantació d’habitatge dotacional públic (DOGC 5173, de 15 de juliol de 2008).
A final de 2008, quan la construcció de la nova planta de Valentine estava quasi finalitzada, es va inciar el trasllat de l’activitat, començant amb el personal administratiu i a principi de 2009, amb la resta de serveis, de tal manera que el febrer la nova fàbrica de Can Milans estava ja completament operativa. La nova planta de producció ocupa una superfície de 25.000 m², amb unes instal•lacions que a ple rendiment van permetre ampliar la producció i assolir les 35.000 tones anuals de pintura amb un magatzem totalment robotitzat. La companyia invertí aproximadament uns 40 MEUR en el projecte. En la planta hi treballarien 170 empleats**. Paral•lelament, Valentine es va encarregar de la urbanització del parc de 27.000 m² que se situa entre la fàbrica i el municipi de La Llagosta. Un cop finalitzat el trasllat, es començaren les obres de desmantellament de l’antic edifici.
Nou emplaçament de la planta de producció controvertit
L’emplaçament convingut entre l’empresa i l’Ajuntament de Montcada no havia estat ben acceptada en diferents entorns. L’associació d’empreses que havia hagut de cedir la zona verda quan es va fer la urbanització del polígon de Can Milans, el grup MTC Inversions, va presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de canvi d’ús on raonava que l’intercanvi de zonificació amb Can Cuiàs perjudicava els ciutadans, ja que la nova zona verda era poc aprofitable per a ús ciutadà ja que, tot i que també es trobava en un polígon industrial, a parer d’ells, era poc accessible per a la població.
El municipi veí de la Llagosta tampoc no va considerar adient el nou emplaçament de Valentine. Els veïns i l’Ajuntament d’aquest municipi es van mobilitzar per tal que la zona verda de Can Milans, que estava a menys de 100 m del nucli urbà, romangués tal com estava amb la voluntat de poder continuar gaudint-ne, ja que per a ells era fàcil travessar la riera Seca i accedir-hi.
El juny de 2011 es dóna a conèixer la sentència del Tribunal Superior que dóna la raó a l’Ajuntament de la Llagosta i declara nul l’acord de la Comissió d’Urbanisme de 2006 d’aprovació definitiva del pla parcial urbanístic de Can Milans – Can Cuiàs nord que va permetre la implantació de l’empresa Valentine. La sentència fa servir els mateixos arguments que la de 2009 que considerava nul•la la requalificació dels terrenys de Can Milans de zona verda a sòl industrial. Resta pendent conèixer el dictamen del Tribunal Suprem al recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Montcada i l’empresa Valentine.
Antecedents 2009
Montcada i Reixac (Vallès Occidental), de 23’5 km² i amb 33.656 habitants el 2010 (IDESCAT), està situat en el coll de pas de la serra de Collserola i la serralada de la Marina. S’ha desenvolupat ocupant els espais lliures i més planers situats entre les dues serres i flanquejat pels rius Ripoll i Besòs i es caracteritza per una complexa estructura territorial (infraestructures i nuclis de població) però també per la seva proximitat amb Barcelona, per la seva accessibilitat i per la complexitat en els usos de sòl que s’hi dóna (parc de Collserola, sòl industrial, residencial, d’equipaments, etc.).
L’any 1955, l’actual empresa de pintures Barnices Valentina SAU (aleshores Basté Polit y Compañia) es traslladà al municipi de Montcada i Reixac, provinent de Barcelona, al que actualment és conegut com a barri de la Ribera*. Aquest barri es va formar a partir de la construcció d’habitatges per als treballadors de la primera fàbrica situat entre la zona coneguda com Montcada-bifurcació i el barri del centre, amb adreça social primer al carrer de Provença 12, per a passar posteriorment l’adreça social a l’avinguda de la Ribera, ambdós carrers del mateix sector del barri.
L’any 2003, l’Ajuntament de Montcada i Reixac i l’empresa Valentine van signar un conveni per buscar un nou emplaçament per a la planta de producció. El consistori va oferir a l’empresa una zona verda del polígon industrial de Can Milans, als límits de terme de Montcada, just a tocar amb la riera Seca i amb el terme municipal de la Llagosta (Vallès Occidental). El trasllat suposava que la fàbrica abandonés l’emplaçament sense que Montcada perdés ni l’activitat ni els llocs de treball. Els solars que s’alliberarien amb el trasllat de la fàbrica podrien ser destinats a d’altres usos. Així, els propietaris, el grup portuguès CIN, al 2006 els van vendre a l’empresa Construcciones Reyal, SA, la qual al 2007 es fusionà amb la immobiliària Urbis per a constituir l’actual immobiliària Reyal Urbis.
La qualificació com a zona verda obligava l’Ajuntament de Montcada a tramitar una modificació puntual del Pla general metropolità (MPGM) que permetés qualificar-lo com a zona industrial, alhora que sol•licitava un altre canvi en un sector del polígon industrial de Can Cuiàs Nord, també a Montcada, que passaria de zona industrial a zona verda. Ambdues modificacions van ser aprovades definitivament per un acord del Govern el 5 d’abril del 2005 i al novembre de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUB) aprovà definitivament el pla parcial urbanístic (PPU) del sector discontinu Can Milans – Can Cuiàs Nord.
D’altra banda, el canvi d’ús del solar de l’antiga Valentine implicava modificar la qualificació d’industrial a residencial. Al 2007 es va tramitar la MPGM i en paral•lel el Pla especial de millora urbana (PEMU) a l’àmbit de la indústria Valentine, el qual va ser definitivament aprovat l’abril del 2009 (DOGC 5414, de 6 de juliol de 2009). El PEMU va distribuir les zones i els sistemes dels aproximadament 46.730 m² del sector preveient la construcció del nou institut d’ensenyament secundari de la Ribera (7.198 m²), zones verdes (18.928 m²), sistema viari i estacionament (9.500m²) i una edificabilitat total de 48.212 m²st, destinant a residencial 43.398 m²st, amb un total de 482 habitatges, un 30% dels quals de protecció oficial, gairebé uns 150, que es repartirien en règim general (96) i preu concertat (48). L’empresa Reyal Urbis també havia de construir uns habitatges dotacionals públics en una illa de prop de 600 m² situada als carrers Conca, dels Horts i de les Aigües, que ja estava qualificada com a residencial, per als quals el març de 2008 s’havia aprovat definitivament la corresponent MPGM al barri de la Ribera, per a la implantació d’habitatge dotacional públic (DOGC 5173, de 15 de juliol de 2008).
A final de 2008, quan la construcció de la nova planta de Valentine estava quasi finalitzada, es va inciar el trasllat de l’activitat, començant amb el personal administratiu i a principi de 2009, amb la resta de serveis, de tal manera que el febrer la nova fàbrica de Can Milans estava ja completament operativa. La nova planta de producció ocupa una superfície de 25.000 m², amb unes instal•lacions que a ple rendiment van permetre ampliar la producció i assolir les 35.000 tones anuals de pintura amb un magatzem totalment robotitzat. La companyia invertí aproximadament uns 40 MEUR en el projecte. En la planta hi treballarien 170 empleats**. Paral•lelament, Valentine es va encarregar de la urbanització del parc de 27.000 m² que se situa entre la fàbrica i el municipi de La Llagosta. Un cop finalitzat el trasllat, es començaren les obres de desmantellament de l’antic edifici.
Nou emplaçament de la planta de producció controvertit
L’emplaçament convingut entre l’empresa i l’Ajuntament de Montcada no havia estat ben acceptada en diferents entorns. L’associació d’empreses que havia hagut de cedir la zona verda quan es va fer la urbanització del polígon de Can Milans, el grup MTC Inversions, va presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de canvi d’ús on raonava que l’intercanvi de zonificació amb Can Cuiàs perjudicava els ciutadans, ja que la nova zona verda era poc aprofitable per a ús ciutadà ja que, tot i que també es trobava en un polígon industrial, a parer d’ells, era poc accessible per a la població.
El municipi veí de la Llagosta tampoc no va considerar adient el nou emplaçament de Valentine. Els veïns i l’Ajuntament d’aquest municipi es van mobilitzar per tal que la zona verda de Can Milans, que estava a menys de 100 m del nucli urbà, romangués tal com estava amb la voluntat de poder continuar gaudint-ne, ja que per a ells era fàcil travessar la riera Seca i accedir-hi.
L’any 2006, l’alcalde de la Llagosta, Antonio Rísquez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va exigir en més d’una ocasió i per escrit la suspensió de les obres a l’Ajuntament de Montcada, i alhora la pressió dels grups de l’oposició (Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, ICV-EUA; Ciutadans Progressistes de la Llagosta; Partit Popular, PP i Convergència i Unió, CiU), juntament amb les mobilitzacions populars van aconseguir que l’Ajuntament presentés un recurs contenciós davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’acord d’aprovació definitiva del pla parcial que incloïa el canvi de qualificació del PGM. Aquesta interposició la va aprovar la Junta de Govern Local de la Llagosta el 9 d’octubre del 2007.
El maig del 2009, el TSJC va estimar el recurs i va dictar sentència per declarar nul l’acord de la Generalitat que modificava el PGM, alhora que afirmava que la requalificació, si bé no alterava l’extensió de les zones verdes de Montcada, no quedava justificada per cap argument i només tenia com a objectiu afavorir els interessos de particulars. El resultat de la sentència va ser comunicat a l’Ajuntament de la Llagosta el mes de juny. Al setembre, ICV va acusar l’equip de govern d’aquest ajuntament d’amagar el resultat de la sentència per interessos partidistes i el PP d’haver encobert un delicte mediambiental. Rísquez defensava la no-comunicació als grups locals, ja que si bé la sentència donava la raó als contraris de la modificació del PGM, aquesta havia estat recorreguda per la Generalitat, l’Ajuntament de Montcada i, segons l’alcalde, també per l’empresa Valentine, davant del Tribunal Suprem, i per tant, s’havia d’entendre com a provisional.
Una inauguració complexa
A l’octubre de 2009 Valentine va inaugurar oficialment la nova seu de l’empresa. En principi, el president de la Generalitat, José Montilla, havia estat convidat a l’acte, tot i que el grup municipal d’ICV de la Llagosta li va enviar una carta amb còpia de la sentència del TSJC i li demanava que no hi assistís perquè la fàbrica estava en situació d’il•legalitat urbanística. El fet és que el president no hi va poder assistir per qüestions d’agenda, segons Presidència.
A la Llagosta, les acusacions entre els grups municipals de l’oposició i el del govern, el PSC, van continuar. El PSC va defensar les actuacions fetes pel consistori i va demanar calma davant la sentència del TSJC, ja que a parer seu, l’alt tribunal no havia considerat cap de les conclusions que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia fet constar en els informes sol•licitats per procedir a la modificació de qualificació. Segons Rísquez, el 3 de setembre del 2004, els Serveis Territorials de Barcelona d’aquest Departament havien signat un informe on s’afirmava que l’espai de Can Milans era una zona verda amb funcionalitat residual, sense profit com a tal, i això permetia el canvi d’ús urbanístic. Aquest argument podria ser pres en consideració en el nou procés judicial iniciat i modificar el veredicte emès pel TSJC, segons Rísquez. Quan, en el ple de final de novembre, l’equip de govern socialista va demanar que es votés una moció per sol•licitar que el DMAH ratifiqués els informes de valoració de la ja desapareguda zona verda de Can Milans, el PSC només va obtenir el suport de CiU; PP i Ciutadans Progressistes van votar en contra i els regidors d’ICV van abandonar la sala adduint que s’incomplia el reglament orgànic municipal.
El novembre del 2009, la fiscalia de Barcelona va demanar tot l’expedient urbanístic relacionat amb la modificació del sector de Can Milans a l’Ajuntament de Montcada, governat per Cesar Arrizabalaga (PSC). El fiscal va començar a actuar quan el TSJC va anul•lar l’acta d’aprovació feta per la Generalitat i la investigació va coincidir en el temps amb el descobriment que l’operació de Montcada va ser promoguda per Antoni Jiménez quan era director de l’àrea de Territori de l’Ajuntament. Jiménez va aparèixer en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón com a amic de Luís Garcia en el cas Pretòria. Ambdós estan acusats de ser els presumptes responsables d’una trama de corrupció urbanística que hauria actuat en diferents municipis catalans.
Per una altra banda, les actuacions de l’Ajuntament de la Llagosta i així, durant el ple d’abril de 2010, l’alcalde, Antonio Rísquez, va anunciar la presentació per part de l'Ajuntament davant del Tribunal Suprem d'un escrit d'oposició al recurs de cassació en defensa dels interessos del municipi. Això no obstant, continuaren, les acusacions de desinformació per part de tots els grups a l’oposició a l’Ajuntament de la Llagosta fent-se públiques a l’octubre mitjançant un comunicat conjunt. Les acusacions de desinformació anaven més enllà del cas Valentine, però es considerava aquest cas com un bon exemple de la situació.
Segona sentència del TSJC favorable a la Llagosta
A l’abril de 2011, el TSJC va dictar una sentència en que declara nul l’acord de la CTUB d’aprovació definitiva del PPU del sector discontinu Can Milans – Can Cuiàs nord. La sentència va fer servir els mateixos arguments que la que va declarar nul•la la requalificació dels terrenys de Can Milans de zona verda a sòl industrial. El tribunal insisteix que la zona verda de Can Cuiàs no té cap ús ciutadà, té edificacions en el seu interior i està apartada de zones habitades, mentre que la de Can Milans servia com a zona de separació entre el polígon industrial i la zona residencial. Igualment, la sentència indica que l’edificabilitat permesa a Can Milans introdueix paràmetres d’edificabilitat i alçada que sobrepassen el que permet el PGM. La sentència no es va donar a conèixer fins al mes de juny.
A finals de 2011 s'estava a l’espera de conèixer el dictamen del Tribunal Suprem al recurs de cassació interposat per la Generalitat, l'Ajuntament de Montcada i l’empresa Valentine.
Més informació
www.llagosta.cat/lallagosta/noticies/detall.php?apartat=141¬icia=3278
www.montcada.cat/montcadaPortal/busqueda.jsp?ntmpl=0&ps=10&o=0&m=all&wm=wrd&ul=language%3Dca&wf=2221&q=valentine
www.valentine.es/portalbv/portal/user/anon/page/svdpartempresapais.psml?categoryOID=9483808080A380GC&contentid=3082808580CO&nl=es
* El barri de la Ribera queda format per un conjunt d’edificis amb problemes estructurals i ha estat objecte d’un tractament de rehabilitació mitjançant el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES D’ATENCIÓ ESPECIAL, concedit l’any 2005, i que al 2010 se’ls concedí una pròrroga de 2 anys.
** A l’octubre de 2010 es va fer públic que Barnices Valentine havia presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afectaria a 61 treballadors, 33 dels quals de la planta de Montcada. Al novembre d’aquell any els treballadors van decidir fer vaga, posteriorment desconvocada ja que havien arribat a un principi d’acord amb l’empresa.
El maig del 2009, el TSJC va estimar el recurs i va dictar sentència per declarar nul l’acord de la Generalitat que modificava el PGM, alhora que afirmava que la requalificació, si bé no alterava l’extensió de les zones verdes de Montcada, no quedava justificada per cap argument i només tenia com a objectiu afavorir els interessos de particulars. El resultat de la sentència va ser comunicat a l’Ajuntament de la Llagosta el mes de juny. Al setembre, ICV va acusar l’equip de govern d’aquest ajuntament d’amagar el resultat de la sentència per interessos partidistes i el PP d’haver encobert un delicte mediambiental. Rísquez defensava la no-comunicació als grups locals, ja que si bé la sentència donava la raó als contraris de la modificació del PGM, aquesta havia estat recorreguda per la Generalitat, l’Ajuntament de Montcada i, segons l’alcalde, també per l’empresa Valentine, davant del Tribunal Suprem, i per tant, s’havia d’entendre com a provisional.
Una inauguració complexa
A l’octubre de 2009 Valentine va inaugurar oficialment la nova seu de l’empresa. En principi, el president de la Generalitat, José Montilla, havia estat convidat a l’acte, tot i que el grup municipal d’ICV de la Llagosta li va enviar una carta amb còpia de la sentència del TSJC i li demanava que no hi assistís perquè la fàbrica estava en situació d’il•legalitat urbanística. El fet és que el president no hi va poder assistir per qüestions d’agenda, segons Presidència.
A la Llagosta, les acusacions entre els grups municipals de l’oposició i el del govern, el PSC, van continuar. El PSC va defensar les actuacions fetes pel consistori i va demanar calma davant la sentència del TSJC, ja que a parer seu, l’alt tribunal no havia considerat cap de les conclusions que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia fet constar en els informes sol•licitats per procedir a la modificació de qualificació. Segons Rísquez, el 3 de setembre del 2004, els Serveis Territorials de Barcelona d’aquest Departament havien signat un informe on s’afirmava que l’espai de Can Milans era una zona verda amb funcionalitat residual, sense profit com a tal, i això permetia el canvi d’ús urbanístic. Aquest argument podria ser pres en consideració en el nou procés judicial iniciat i modificar el veredicte emès pel TSJC, segons Rísquez. Quan, en el ple de final de novembre, l’equip de govern socialista va demanar que es votés una moció per sol•licitar que el DMAH ratifiqués els informes de valoració de la ja desapareguda zona verda de Can Milans, el PSC només va obtenir el suport de CiU; PP i Ciutadans Progressistes van votar en contra i els regidors d’ICV van abandonar la sala adduint que s’incomplia el reglament orgànic municipal.
El novembre del 2009, la fiscalia de Barcelona va demanar tot l’expedient urbanístic relacionat amb la modificació del sector de Can Milans a l’Ajuntament de Montcada, governat per Cesar Arrizabalaga (PSC). El fiscal va començar a actuar quan el TSJC va anul•lar l’acta d’aprovació feta per la Generalitat i la investigació va coincidir en el temps amb el descobriment que l’operació de Montcada va ser promoguda per Antoni Jiménez quan era director de l’àrea de Territori de l’Ajuntament. Jiménez va aparèixer en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón com a amic de Luís Garcia en el cas Pretòria. Ambdós estan acusats de ser els presumptes responsables d’una trama de corrupció urbanística que hauria actuat en diferents municipis catalans.
Per una altra banda, les actuacions de l’Ajuntament de la Llagosta i així, durant el ple d’abril de 2010, l’alcalde, Antonio Rísquez, va anunciar la presentació per part de l'Ajuntament davant del Tribunal Suprem d'un escrit d'oposició al recurs de cassació en defensa dels interessos del municipi. Això no obstant, continuaren, les acusacions de desinformació per part de tots els grups a l’oposició a l’Ajuntament de la Llagosta fent-se públiques a l’octubre mitjançant un comunicat conjunt. Les acusacions de desinformació anaven més enllà del cas Valentine, però es considerava aquest cas com un bon exemple de la situació.
Segona sentència del TSJC favorable a la Llagosta
A l’abril de 2011, el TSJC va dictar una sentència en que declara nul l’acord de la CTUB d’aprovació definitiva del PPU del sector discontinu Can Milans – Can Cuiàs nord. La sentència va fer servir els mateixos arguments que la que va declarar nul•la la requalificació dels terrenys de Can Milans de zona verda a sòl industrial. El tribunal insisteix que la zona verda de Can Cuiàs no té cap ús ciutadà, té edificacions en el seu interior i està apartada de zones habitades, mentre que la de Can Milans servia com a zona de separació entre el polígon industrial i la zona residencial. Igualment, la sentència indica que l’edificabilitat permesa a Can Milans introdueix paràmetres d’edificabilitat i alçada que sobrepassen el que permet el PGM. La sentència no es va donar a conèixer fins al mes de juny.
A finals de 2011 s'estava a l’espera de conèixer el dictamen del Tribunal Suprem al recurs de cassació interposat per la Generalitat, l'Ajuntament de Montcada i l’empresa Valentine.
Més informació
www.llagosta.cat/lallagosta/noticies/detall.php?apartat=141¬icia=3278
www.montcada.cat/montcadaPortal/busqueda.jsp?ntmpl=0&ps=10&o=0&m=all&wm=wrd&ul=language%3Dca&wf=2221&q=valentine
www.valentine.es/portalbv/portal/user/anon/page/svdpartempresapais.psml?categoryOID=9483808080A380GC&contentid=3082808580CO&nl=es
* El barri de la Ribera queda format per un conjunt d’edificis amb problemes estructurals i ha estat objecte d’un tractament de rehabilitació mitjançant el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES D’ATENCIÓ ESPECIAL, concedit l’any 2005, i que al 2010 se’ls concedí una pròrroga de 2 anys.
** A l’octubre de 2010 es va fer públic que Barnices Valentine havia presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afectaria a 61 treballadors, 33 dels quals de la planta de Montcada. Al novembre d’aquell any els treballadors van decidir fer vaga, posteriorment desconvocada ja que havien arribat a un principi d’acord amb l’empresa.
Vallès Occidental
