Posada en marxa de l'alta velocitat Madrid-Barcelona i retard a la resta de projectes
El 20 de febrer de febrer de 2008 va entrar en servei el FAV Barcelona-Madrid (
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT MADRID-BARCELONA. ENTRADA EN SERVEI). Mentrestant els projectes de soterrament o cobriment de l’ample ibèric a Sants i a L'Hospitalet continuaven en revisió per tal d'establir nous protocols de seguretat que evitessin els problemes que es poguessin produir amb el túnel de l'alta velocitat.
A l’abril de 2009, el MIFO va aprovar provisionalment el nou l'estudi informatiu per a la integració de la línia de Vilanova i l'intercanviador de la Torrassa a la ciutat de L'Hospitalet. El novembre d'aquell mateix any es va aprovar definitivament l’estudi informatiu, amb la decisió de no sotmetre a estudi d'impacte ambiental perquè aquest va ser realitzat l'any 2004. Aquest projecte modificava el traçat del túnel per tal de reduir l'afectació sobre el conjunt fabril Tecla Sala proper a l'intercanviador i augmentava les mesures de seguretat de tota l'obra. Amb un pressupost d'uns 400 MEUR s'esperava que les obres s'iniciessin aquell mateix any. Al tram de Barcelona, el juny el DPTOP va inaugurar la nova estació de metro de Mercat Nou, mentre la resta del cobriment de les vies depenent del MIFO continuava pendent d’adjudicar. També el projecte de reforma de l'estació de Sants va patir una important aturada quan la societat Riofisa que havia d'aportar 30 MEUR al projecte va abandonar el projecte al maig degut als efectes de crisi econòmica.
Al juliol de 2010 el Govern de l’Estat va anunciar l'ajornament de les obres pendents de soterrament del ferrocarril tant a L'Hospitalet com a Montcada i Sant Feliu de Llobregat dins del pressupost del MIFO a Catalunya com a part de les mesures d'austeritat econòmica del Govern espanyol.
Com a reacció a aquesta decisió, el novembre de 2010 tots els grups polítics de l'Ajuntament de L'Hospitalet van aprovar una moció demanant el soterrament de les vies. Al mateix temps les entitats impulsores de la plataforma “L'Hospitalet sense vies” tornaven a organitzar-se per reclamar el soterrament.
El 2 de juny de 2011 es va realitzar l'acte públic de presentació de la nova plataforma formada per tretze entitats que van impulsar un nou manifest. El ministre de Foment, José Blanco, i l'alcaldessa de ciutat, Núria Marín, en una trobada aquell mateix mes, van confirmar un pròxim inici de negociacions per desencallar el projecte.
D'altra banda, a octubre de 2010 van començar les obres de cobriment de les vies entre Sants i la Riera Blanca, a Barcelona gràcies a una acord subscrit al març entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment per desencallar aquesta obra pendent amb un pressupost conjunt de 23 milions d'euros.Es preveia que aquestes obres duressin catorze mesos i es concentressin en bona part durant el mes d’agost de 2011 quan l'aturada del servei de Rodalies entre L'Hospitalet i Barcelona permetrà construir l'estructura del calaix.
Per la seva banda el projecte de reforma de l'estació de Sants continua depenent de nova inversió privada per la seva realització. Les obres a l’estació de Sants que sí que s’han adjudicat a l’abril són les de connexió de la capçalera nord de l’alta velocitat amb el futur túnel del carrer de Provença incloses dins del projecte de l’alta velocitat a Barcelona que compta amb el finançament europeu d’XTE-T (Xarxes Transeuropees de Transport).
Al finalitzar l’any les principals obres del calaix constructiu a Sants van quedar enllestides i es preveia que durant el 2012 continuessin les obres d’urbanització, mentre el soterrament a l’Hospitalet va quedar en punt mort al no incloure’s cap partida als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2011. A final d’octubre es va aprovar una moció per unanimitat a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, a proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), on es reclamava el soterrament a L’Hospitalet i que fou defensada entre d’altres pels diputats hospitalencs Anna Simó (ERC), Meritxell Borràs (CiU) i Celestino Corbacho (PSC).
El nou govern de l’Estat del Partit Popular (PP) escollit després de les eleccions del 20 de novembre encara no va fer cap esment a aquest assumpte. Amb tot es preveia que tant l’Ajuntament de L’Hospitalet com la Plataforma L’Hospitalet sense vies iniciessin durant el 2012 noves accions per reclamar el soterrament.
Més informació
lhsensevies.blogspot.com
www.bcn.cat
www.fomento.gob.es
www.l-h.cat