Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DIPÒSIT DE GAS NATURAL A SÚRIA
L'explotació de sal d'Iberpotash a Súria Foto: Bages Turisme
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2011

El març de 2011 el president de la Generalitat, Artur Mas, anuncia que una empresa pretén instal•lar un magatzem de gas aprofitant galeries abandonades de les mines de Súria (el Bages). Gas Natural-Fenosa admet que estudia un projecte d'aquestes característiques a Catalunya tot i que no dóna cap informació sobre la seva ubicació. De fet, l'anterior executiu havia assenyalat fins a quatre àrees que podrien acollir un magatzem: el Bages, el Baix Camp i dos emplaçaments marítims davant del Delta de l'Ebre. Iberpotash, que explota les mines, veu la proposta amb bons ulls mentre que causa recel a l'Ajuntament de Súria.

El Bages conté la principal conca salina de Catalunya amb explotacions mineres en actiu a Balsareny, Cardona, Sallent i Súria (CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT). Es tracta d’un sector que genera 1.300 llocs de treball directes i 3.000 indirectes segons dades de Comissions Obreres (CCOO) i que garanteix l'abastament de potassa com a fertilitzant agrícola i clorur sòdic com a matèria primera per a la indústria química i pel desgel de carreteres. El possible aprofitament de les galeries que ja no tenen activitat ha estat una constant en els darrers quinze anys tot i que mai s'ha arribat a concretar cap projecte. A mitjans 90 es va posar sobre la taula que les mines de Súria acollissin un magatzem de gas però la proposta que va generar més controvèrsia va ser la d'instal•lar un abocador de residus especials a les antigues mines de sal de Sant Onofre de Cardona, propietat del grup químic d'Ercros. La idea, anunciada per la Generalitat el gener de 1997, es va haver de descartar el novembre d'aquell mateix any per tal de pacificar una població que havia mostrat majoritàriament la seva oposició.

Ja entrat el segle XXI, un estudi preliminar del govern format pel PSC, ERC i ICV va motivar que el Ministeri d'Indústria inclogués en la planificació 2008-2016 la possibilitat de construir un gran magatzem de gas a les cavitats salines de Cardona ja que segons la Generalitat “tenia bones potencialitats”. El mateix estudi –les propostes de les quals es van incloure el 2005 en el PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA- apostava per tres opcions més: el de Reus-Riudoms –l'opció que sempre s'ha considerat tècnicament més viable- i dues explotacions petrolíferes situades davant el delta de l'Ebre (un projecte similar al Castor que es construeix a davant de la costa de VINARÒS I ALCANAR*). El del Baix Camp és l'únic cas –també tenint en compte els que ja funcionen arreu de l'Estat espanyol- que es projectava aprofitant la cavitat d'un aqüífer d'uns 4 km2. Aquest tipus d'instal•lacions tenen com a objectiu esdevenir una reserva per garantir l'abastament energètic en cas que es tallessin les vies de subministrament per conflictes econòmics o geopolítics**.

La possibilitat de construir un dipòsit de gas al Bages havia quedat oblidat fins que a inicis de març el conseller d'Empresa i Ocupació del nou govern d'Artur Mas, Francesc Xavier Mena va afirmar al Parlament que “el Govern volia impulsar una reserva estratègica de gas a Catalunya” i va indicar que s'estava “avaluant amb empreses mineres i empreses energètiques la possibilitat d'identificar cavitats salines” per construir-hi un magatzem.

Artur Mas rellança el projecte
Una setmana després que el conseller Mena anunciés la possibilitat d'estudiar la construcció d'un magatzem de gas, el president Artur Mas (CiU) va rellançar el projecte situant-lo a Súria, on existeix una explotació salina de prop de 30 hectàrees propietat d’Iberpotash, en actiu però amb galeries sense activitat, que està situada al sud-est del nucli urbà. En un fòrum empresarial el president del Govern va explicar que es negociava amb una empresa gasista per tal que ubiqués un “gran magatzem a Súria” tot aprofitant galeries mineres abandonades. Mas va justificar-ne la necessitat per mitigar situacions d'emergència en les quals les fonts de proveïment quedessin tallades.

Hores després Gas Natural-Fenosa va admetre a diversos mitjans que “tenia interès a participar a l'estudi per al desenvolupament d'equipaments d'emmagatzematge de gas a Catalunya” tot i que recordant que no hi havia cap “ubicació prefixada”. Tot i això, diversos experts assenyalaven que Súria i el conjunt de la conca potàssica del Bages tenen unes característiques geològiques favorables per aquest tipus d'instal•lacions per la seva impermeabilitat i estabilitat.

Iberpotash, l'empresa que explota la mina de Súria, va admetre desconèixer totalment el projecte anunciat pel president Mas. Tot i això, es va mostrar “interessada en col•laborar amb el govern en els estudis sobre la idoneïtat i viabilitat d'ubicar el magatzem a l'interior de les estructures salines del Bages”. L'empresa minera va demanar però, que el magatzem no afectés els plans de desenvolupament d'una activitat que iniciava la recuperació després d'afrontar diversos expedients de regulació a causa de la crisi.

Menys positiva va ser la reacció de l'alcalde surienc, Antoni Julián (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), que va lamentar que el Govern hagués parlat de possibles localitzacions sense haver-ho comunicat anteriorment al consistori ni a cap altra administració del territori. El batlle va pregar a la Generalitat que “actués amb la màxima transparència, sensibilitat territorial i comunicació directa” perquè seria l'única opció de “garantir un ampli consens al voltant del projecte”. Finalment, va advertir que calia la plena garantia de la viabilitat a partir dels corresponents estudis tècnics i geològics i que no es podien posar en perill ni l'actual activitat minera ni el desenvolupament dels sectors industrials. En aquest sentit va recordar que en el Pou IV –una de les galeries abandonades i, per tant, possible objecte d’interès per l'empresa gasista- el consistori tenia la voluntat que esdevingués un projecte museogràfic sobre la mineria al poble.

Al llarg del 2011 no es va conèixer cap nova notícia sobre el projecte. Es preveia que la construcció del magatzem formés part del nou Pla de l'energia que el Govern prepara pel 2012 i que substituirà a l'actual, tramitat per l'anterior executiu.

Possibles prospeccions de gas al Bages
A banda del projecte d'instal•lar un magatzem de gas, el Bages també va ser objecte d'una sol•licitud per avaluar-ne la possible rendibilitat. L'empresa Enagas va presentar-la el juny de 2011 al Departament d'Empresa i Ocupació per tal d'iniciar, en un termini màxim de sis anys, els corresponents estudis geotècnics per certificar si les reserves serien econòmicament rendibles i viables. La sol•licitud per l'àrea denominada de la Pedrera –que durant dos mesos podia rebre altres ofertes en competència o formular oposicions per part dels possibles perjudicats- abastava els municipis de Cardona, Navàs, Sant Mateu de Bages i Súria (el Bages); Clariana de Cardener, Montmajor, Navès, Olius, Pinós i Riner (el Solsonès); així com i Viver Serrateix (el Berguedà).

Més informació
www.cne.es
www.gencat.cat/empresaiocupacio

* Els treballs van començar a mitjans de 2010 i al cap d'un any se n'havia executat el 60%. Ja s'ha iniciat la construcció del túnel submarí així com la instal•lació dels tubs en el seu tram terrestre. Al mar s'han perforat els 13 pous mentre que la plataforma marina està prevista que es pugui instal•lar el novembre de 2011. La previsió d'Escal UGS és acabar les obres el maig de 2012.

**  El 2010 les importacions de gas de l'Estat espanyol van ser majoritàriament d'Algèria (32%), Nigèria (20%) i Qatar (16%). També cal destacar Noruega (9%), Egipte (8%), Trinitat i Tobago (8%) i Líbia (1,6%).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages