Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA C-31, C-65 I C-66. ANELLA DE LES GAVARRES
Autovia C-31, C-65 i C-66. Anella de les Gavarres
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El 22 de juny de 2011 s’inaugura el desdoblament del tram Castell d’Aro-Palamós de la C-31 que permet connectar amb quatre carrils els 48 quilòmetres entre l’autopista AP-7 i Palafrugell. La resta del desdoblament de l’anella de les Gavarres, que permet connectar Girona i la Costa Brava centre a través de la C-65 i la C-66, resta aturat.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

La carretera C-31, anomenada també eix costaner, forma part de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya i connecta la costa catalana des de Tarragona fins a Figueres. El tram de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Palafrugell, al Baix Empordà, forma part, juntament amb la C-65 (Girona-Santa Cristina) i la C-66 (Girona-Palafrugell), de l’anella de les Gavarres, que comunica la ciutat de Girona amb la Costa Brava centre per l’est i per l’oest del massís de les Gavarres. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques s’havia fixat com a objectiu el desdoblament complet de l’anella de les Gavarres, si bé aquest avançava a diversos ritmes.

A la C-31 dos dels tres trams en què es dividia ja estaven desdoblats: Santa Cristina-Platja d’Aro des del 2005 i Palamós-Palafrugell des del 2007. El tram central, entre Platja d’Aro i Palamós, estava en obres des del 2009. A la C-66 els dos extrems (Palafrugell-Forallac i Corçà-Medinyà) estaven força avançats amb l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental aprovat i en fase de redacció del projecte constructiu. Per contra la variant de la Bisbal i de Corçà estava encallada a causa de les desavinences sobre el millor traçat (per l’est o per l’oest) i l’Estudi informatiu seguia en exposició pública. Finalment a la C-65 només el tram entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro (que donava continuïtat als quatre carrils de la C-35 a les costes de l’Alou que comunicaven a l’AP-7 a l’alçada de Vidreres) estava desdoblat i la resta del traçat (entre Girona i Llagostera) no disposava encara dels estudis informatius.

Els esforços es concentren en el tram Platja d’Aro-Palamós
El tram de la C-31 que s’estava desdoblant (Platja d’Aro-Palamós) permetria connectar amb quatre carrils l’autopista AP-7 i Palafrugell, aprofitant els trams ja desdoblats de la C-35, la C-65 i la C-31. Es pretenia així solucionar les cues quilomètriques que es generaven durant l’estiu, especialment els caps de setmana, als accessos a les poblacions costaneres i les platges a causa dels desplaçaments que procedien, majoritàriament, de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les obres de desdoblament de la C-31 entre Palamós i Platja d’Aro s’havien iniciat el març de 2009. Aquest tram tenia un recorregut de 12,7 quilòmetres i un pressupost de 103 milions d’euros i preveia sis enllaços: Platja d’Aro sud, Santa Maria de Fenals, Platja d’Aro nord, Calonge, Palamós oest i Palamós nord. Així mateix es contemplaven dos falsos túnels: un al barri de Fenals de Platja d’Aro (78 metres) per minimitzar les afectacions acústiques i paisatgístiques a l’entorn de l’església de Santa Maria de Fenals; i l’altre a la urbanització Mas Ros (80 metres) a Calonge. El desdoblament aprofitava el traçat existent excepte en alguns petits trams com a la zona de l’enllaç oest de Palamós on transcorria més pel nord. D’altra banda a l’alçada de Calonge es preveia un cinquè carril a la calçada del costat de la muntanya per superar el fort pendent. Precisament l’elevat pendent de diversos trams (en alguns casos propers al 6%) feia que en 10 quilòmetres del traçat es fixés la velocitat en 80 quilòmetres per hora i només en 2,7 quilòmetres, a Palamós, es podia arribar als 100.

Els ajuntaments de Calonge, Castell d’Aro i Palamós es van mostrar satisfets per l’inici de les obres si bé reivindicaven diverses millores i modificacions del traçat. L’Ajuntament de Calonge reclamava que es creessin dos enllaços més al seu terme municipal, que s’afegirien al que ja estava previst, en concret a la urbanització Mas Ros –al límit amb Platja d’Aro- i al sector del cementiri –més a prop de Palamós-. L’Ajuntament de Palamós s’oposava a les extraccions d’àrids previstes al puig d’en Xifre –prop de 600.000 m3 de material en 7 hectàrees- que havien de servir per fer els terraplens per aixecar el nivell del terreny en alguns sectors del desdoblament. Finalment l’Ajuntament de Platja d’Aro reclamava que a l’enllaç sud d’aquest municipi s’acondicionés una nova zona d’equipaments per instal•lar-hi la nova seu dels bombers.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va avisar els tres ajuntaments que aquestes reividicacions arribaven tard ja que el projecte ja estava aprovat i les obres iniciades. Tot i això en el cas de Palamós es comprometia a estudiar la situació i a cercar algun tipus de solució.

Pocs mesos després de l’inici de les obres, el mes d’agost, l’Associació de Veïns del Pedró* i entorns del municipi de Calonge van iniciar una recollida de signatures per protestar contra el soroll de la C-31, que es veuria incrementat a causa del desdoblament. Segons l’entitat, que tenia el suport de l’Ajuntament de Calonge, el fet que bona part de les zones urbanes de Calonge se situïn per sobre de la carretera provoca que els sorolls arribin fàcilment a tots els habitatges ocasionant greus molèsties. Per minimitzar l’impacte sonor proposaven instal•lar pantalles sonores i mampares arbòries.

En resposta al compromís contret pel conseller Nadal amb l’Ajuntament de Palamós, el DPTOP va replantejar el projecte i el febrer de 2010 va treure a exposició pública la modificació del traçat del desdoblament de la C-31 dins el terme municipal de Palamós. Els canvis consistien en no aixecar la cota de la carretera de tal manera que no es feia necessària l’extracció al puig Xifra. D’aquesta manera l’entrada nord a Palamós, des del barri del Pla d’es Pla o barri del Tennis, es faria a través d’un accés elevat i no per sota.

Inauguració del tram Platja d’Aro-Palamós
El dimecres 22 de juny, un dia abans de l’inici del pont de Sant Joan, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder. va inaugurar el desdoblament de la C-31 en el tram de 13 quilòmetres entre Platja d’Aro i Palamós. En total les obres havien durat prop de 27 mesos. El conseller Recorder va remarcar que amb aquest desdoblament, que feia possible la connexió a quatre carrils entre l’autopista i Palafrugell, es donava més força al turisme de la Costa Brava.

Després de la inauguració només restava pendent l’elaboració del projecte complementari mediambiental que es preveia desenvolupar entre final de 2011 i principi de 2012. Consistia en la revegetació de talussos, l’adequació de passos de fauna, l’enjardinament dels enllaços i rotondes i també la recuperació de l’entorn de l’ermita de Fanals, a Platja d’Aro, que és del segle XVIII.

D’altra banda el conseller Recoder va assegurar que, malgrat la situació de crisi econòmica, l’objectiu del Govern era tirar endavant el desdoblament de la resta de l’anella de les Gavarres, que és el que ha de permetre la connexió de Girona amb la Costa Brava centre. Cal tenir en compte però que durant el 2010 i el 2011 no es va avançar significativament en cap dels trams. El director General de Carreteres, Jordi Follia, assegurava que els esforços es concentrarien sobretot a la C-66 (Palafrugell-Medinyà) ja que en aquest cas es disposava dels estudis informatius mentre que a la C-31 els tràmits estaven menys avançats. En aquest darrer cas, però, l’objectiu prioritari era la construcció de la variant de Llambilles, encara que no desdoblada, ja que Llagostera i Cassà ja en tenien.

Al llarg de la segona meitat de 2011 no es va avançar en l’anella de les Gavarres. De fet el Govern ja havia enunciat que la situació econòmica obligava a aturar les noves obres i que les autovies que es realitzessin a partir d’ara no podrien ser gratuïtes sinó de pagament.


* Pedró és el nom que rep el nucli antic de Calonge, situat a uns 3 quilòmetres de la línia de la costa.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà, Gironès