Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA C-17 VIC-RIPOLL
Moisès Jordi - Arnau Urgell
Autovia C-17 Vic-Ripoll 2011 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2011

El 30 de juny de 2011 s’inaugura el tram desdoblat de la C-17 entre Sora i Ripoll que permet la connexió amb quatre carrils entre les capitals d’Osona i la Garrotxa. A causa de la complexitat tècnica està format per dues calçades independents i inclou cinc nous túnels i dos nous viaductes. Resta pendent la connexió amb l’N-260 a través de la variant est de Ripoll, amb un traçat que genera discrepàncies.


Antecedents 2004, 2010

L’eix Vic-Ripoll o carretera C-17 (antiga N-152) és la principal via de comunicació del Ripollès i Osona amb Barcelona i la resta d’àrea metropolitana. Durant els anys setanta, el tram inicial de la carretera –conegut com l’eix del Congost– es va desdoblar i va constituir l’autovia de l’Ametlla del Vallès que va fins a la Garriga. Al llarg de les dècades següents, els quatre carrils es van acostar fins a Vic, on la nova autovia va permetre eliminar el trànsit del centre de la capital d’Osona coincidint amb la inauguració de l’eix Transversal l’any 1997 (ambdues vies comparteixen part del traçat en passar per Vic). Aquest darrer tram va portar l’autovia fins al límit actual, al terme de les Masies de Voltregà.

L’octubre de 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar l’estudi informatiu del desdoblament entre les Masies de Voltregà i Ripoll (27,5 km) que preveia una inversió de 125,9 MEUR.

El primer tram, la variant de les Masies de Voltregà, es va inaugurar el juny de 2008. Tenia 8,5 quilòmetres i eliminava el trànsit de l’interior de la Gleva, Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà. La via desdoblada tenia una traça paral•lela, per l’est, a la via preexistent, que va passar a anomenar-se C-17z.

El segon tram, des de les Masies de Voltregà fins a l’enllaç de Sora –al terme municipal de Sant Quirze de Besora-, va entrar en servei el juliol de 2010. Tenia onze quilòmetres i aprofitava el traçat de la variant de Bisaura, creada els anys 90 per eliminar el trànsit dels nuclis urbans de Sant Quirze de Besora i Montesquiu.

Les obres del tercer tram, de 7,8 quilòmetres des de Sora fins a Ripoll, van iniciar-se l’any 2008. La impossibilitat de desdoblar la carretera existent, enganxada al riu Ter, va fer que s’aprofités aquesta pels dos carrils en sentit nord i es creés una plataforma nova pel sentit sud. La via acabaria a l’enllaç de la C-26, a prop de dos quilòmetres del nucli urbà de Ripoll, punt on s’iniciaria la futura variant est que havia de connectar amb l’N-260 direcció Camprodon.

L’estudi informatiu de la variant est de Ripoll, de 4 quilòmetres, va sortir a exposició pública el febrer de 2010. Preveia dues alternatives que s’iniciaven a l’encreuament amb la C-26, passaven per la riba esquerra del Ter, superaven per l’est el nucli de Ripoll amb els túnels de Sant Antoni (355 m) i de Sant Bartomeu (1.320) i arribaven, després de creuar l’N-260a que va a Vallfogona de Ripollès, a l’N-260 en direcció Camprodon al polígon industrial els Pintors. Es preveia una inversió de 73,8 MEUR. A més el projecte incloïa una minivariant sud de l’N-260a, d’1,2 quilòmetres, per la zona del torrent de Caganell.

Les dues variants tenien el suport amb matisos de l’equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll (format per Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, i el Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) mentre Convergència i Unió (CiU) de Ripoll s’oposava a la minivariant i reclamava modificacions a la variant est per acostar-la al nucli urbà. Per la seva banda cinc entitats ambientalistes (Grup de Defensa del Ter –GDT-, l’Arç, Associació de Naturalistes de Girona –ANG-, Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès –GEDENA– i el Centre d’Estudi Ambiental Alt Ter) van presentar una al•legació conjunta en la que proposaven una modificació del traçat per tal que aquest comencés a l’entrada de Ripoll (i no a l'enllaç amb la C-26) de tal manera que s’acostés al nucli urbà i es disminuís l’impacte sobre el riu Ter.
Fotografia aèria de la nova autovia entre Sora i Ripoll Foto: Departament de Territori i Sostenibilitat
El nou Govern vol replantejar la variant
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2010 es va formar un nou Govern de la Generalitat format per CiU. El nou delegat del Govern a Girona i exalcalde de Ripoll, Eudald Casadesús, va assegurar el febrer de 2011 que replantejarien el traçat de la variant est. Casadesús apostava per un traçat més proper al nucli urbà per minimitzar l’impacte ambiental i també per millorar la mobilitat local i coincidia amb les entitats ambientalistes en iniciar la variant més al nord. Amb tot reconeixia que el suport de l’Ajuntament i del Consell Comarcal a l’estudi informatiu de 2010 obligaria a cercar un consens.

Pel que fa al tram pendent de la C-17, a mitjan febrer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va garantir que la retallada a les finances de la Generalitat no afectaria el desdoblament de la C-17 i que les obres podrien acabar-se abans de l’estiu.

Poques setmanes abans d’inaugurar-se el darrer tram, set entitats ambientalistes –les cinc entitats que havien al•legat contra l’estudi informatiu de la variant est més el Centre per la Sostenibilitat Territorial i l’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals de Gombrèn- van reclamar més cura en els “acabats” de la C-17. En concret criticaven que els talussos dels túnels tenien massa pendent i això dificultava la seva integració paisatgística, demanaven que es revegetés amb planta autòctona i advertien que no s’havien previst els passos de fauna necessaris, especialment en punts on ja es produïen atropellaments de fauna i risc d’accidents.

S’inaugura el tram Sora-Ripoll
El 30 de juny de 2011 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va inaugurar el tram Sora-Ripoll, el darrer de la connexió entre les capitals d’Osona i el Ripollès. A causa de la complexitat de l’orografia, a més del fet que les dues calçades estaven separades en la major part del recorregut, es van crear cinc nous túnels – que sumaven 3,3 quilòmetres- i dos nous viaductes. Recoder va insistir que en el projecte s’havien tingut en compte els aspectes ambientals com per exemple la integració dels embocaments dels túnels o la formació de passos de fauna.

El desdoblament suposava la prohibició de la circulació amb bicicleta per la C-17 i, per tant, la connexió entre Osona i el Ripollès amb aquest mode de transport s’havia de fer per altres vies molt allunyades, per exemple per les carreteres del Lluçanès. Els diversos clubs ciclistes de les dues comarques s’oposaven a aquesta mesura i recordaven que el Reglament general de circulació només impedeix el pas per autovia quan existeixen itineraris alternatius. Com a mesura de protesta van organitzar bicicletades lentes el 6 de novembre i el 4 de desembre on van participar centenars de persones i que van generar importants retencions de trànsit.

Mentrestant Territori i Sostenibilitat va presentar el mes de desembre el projecte constructiu del tram d’1,8 quilòmetres entre l’acabament de l’autovia i la rotonda d’accés al nucli urbà de Ripoll. Constaria de dos carrils de circulació –un per sentit- i un lateral a banda i banda per accedir als comerços i habitatges. La inversió prevista era de 3 milions d’euros i es preveia inaugurar el tram entre final de 2012 i inici de 2013.

En canvi la variant est de Ripoll continuava aturada a l’espera que es refés el projecte i tornés a sotmetre’s a exposició pública, si bé la manca de terminis i l’aturada de l’obra pública a tot el país feien preveure que no seria una realitat a curt i a mitjà termini. La recerca d’un traçat alternatiu semblava ara més a prop després que les eleccions municipals del maig donessin com a guanyador el candidat de CiU Jordi Munell, que fou elegit alcalde l’11 de juny. No obstant això el director general de Carreteres, Jordi Follia, considerava que el traçat proposat per CiU de Ripoll i per les entitats ambientalistes tenia dificultats tècniques.

Més informació
www.elripolles.info
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Osona, Ripollès
Fotogaleria relacionada