El traçat partia d’Altafulla i seguia paral•lel a l’autopista AP-7 fins poc abans d’arribar al Vendrell (Baix Penedès), que superaria per l’est (entre el nucli urbà i la urbanització Baronia del Mar) aprofitant l’N-340. D’aquesta manera es descartava passar més per l’est, pel coll de la Cobertera, al municipi de Calafell. A partir del Vendrell se seguia només parcialment la carretera N-340 ja que es creaven variants al pas dels diversos nuclis urbans: Bellvei (per l’est), la Gornal (per l’oest), l’Arboç (per l’oest, buscant la proximitat al projectat
CENTRE INTEGRAL DE MERCADERIES DEL PENEDÈS), els Monjos (aprofitant en aquest cas la variant nord, ja existent) i Vilafranca (pel sud i per l’est). La via desdoblada acabava a pocs quilòmetres de Vilafranca, sobre l’eix de l’N-340, concretament a l’alçada de Sant Cugat Sesgarrigues.
Després que es conegués el traçat definitiu els ajuntaments de l’Arboç, el Vendrell i Bellvei van presentar un recurs contenciós administratiu al considerar que “trinxava” un territori, el del Baix Penedès, que ja estava afectat per l’AP-7, l’AP-2 i la C-32. Reclamaven com a alternativa la gratuïtat de l’AP-7 i la seva ampliació fins a quatre carrils per sentit.
L’alcalde del Vendrell, Benet Jané (Convergència i Unió, CiU), lamentava que l’opció de Foment suposava una barrera entre el nucli urbà i la urbanització de la Baronia del Mar i afectava uns terrenys on es preveia crear una zona d’equipaments. Per la seva banda els alcaldes de Bellvei, Josep Fonts (CiU) i Carles Ribé (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) també criticaven el traçat assegurant que seria una barrera infranquejable i faria perdre el paper de connexió de proximitat que feia l’N-340.
Els trams de les Terres de l’Ebre avancen lentament
Els trams situats a les Terres de l’Ebre (la Jana-el Perelló i el Perelló-Vandellòs) continuaven pendents de l’aprovació de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental. Entre el 2010 i la primera meitat de 2011 només es va avançar lleugerament en el tram la Jana-el Perelló, ja que la Direcció General de Carreteres el juliol de 2010 va aprovar de manera provisional l’estudi d’impacte ambiental, que donava via lliure al traçat previst en els estudis informatius de 2005 i 2007. Aquests proposaven crear una via nova, separada tant de l’N-340 com de l’AP-7, per l’interior des de Traiguera fins a Camarles, passant a prop de Santa Bàrbara, del polígon
CATALUNYA SUD i del Perelló. De les al•legacions presentades pel Govern de la Generalitat i pels ajuntaments s’havia acceptat la modificació de l’encreuament del barranc de las Galera i l’allunyament del nucli urbà del Perelló, però no els canvis proposats a Campredó.
En resposta l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU) va lamentar que no es modifiqués el traçat i va recordar l’afectació que tindria sobre la pedania de Campredó, amb un talús de 12 metres d’alçada que aïllaria els termes de Font de Quinto i la raval del Pom. Per la seva banda el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va lamentar que no s’hagués acceptat l’al•legació de Campredó però va donar el traçat per bo i va reclamar al Govern que iniciés la nova autovia el més aviat possible.
L’escull de Vandellòs
A Vandellòs durant tot el 2010 i la primera meitat de 2011 es van mantenir els problemes derivats de l’obertura parcial del tram que transcorre des de Vandellòs (en concret a l’alçada de la central nuclear) fins a l’Hospitalet de l’Infant (nucli costaner de Vandellòs). El fet que només estigués obert un carril en direcció nord, a causa dels despreniments de terra als talussos del coll de Balaguer, provocava que els vehicles que viatjaven en sentit sud haguessin de deixar l’A-7 a l’Hospitalet de l’Infant, incorporar-se a la C-44 fins a l’entrada del nucli urbà i posteriorment entrar a l’N-340.