El desembre de 2009 es va constituir la Coordinadora d’Entitats Park Güell, amb més de 45 entitats adherides****. Els principals objectius d’aquesta entitat són evitar el tancament del parc i la possible privatització, obtenir el document íntegre del pla, fer un programa de participació extensiu a tota la ciutat, evitar el deteriorament de la zona monumental i mantenir la zona verda i enjardinada. El juny de 2010 va recollir 2.000 signatures que va lliurar a l’Ajuntament, tot manifestant el descontentament per la manca de comunicació entre Ajuntament i veïns, i el 28 de novembre del mateix any en lliurà 3.203 més. El febrer de 2011 ja n’havien recollit 15.000 i la Coordinadora manifestava la seva intenció de no aturar les accions fins a aconseguir la seva reivindicació d’un “parc segur, lliure i gratuït”, per la qual cosa va convocar una concentració informativa al parc el 10 d’abril de 2011. El representant de la Coordinadora, Rodrigo Arroyo, explicava “no hi ha d’haver ni torns ni tanques. El que han de fer és engrandir el parc, cuidar els turistes, i invertir els diners que recapten amb els bars i la llibreria (...) per posar vigilància i mantenir les instal•lacions”. Així mateix van denunciar al Síndic de Greuges que el consistori no els hagués fet arribar el projecte del pla integral tot i haver-lo sol•licitat.
S’afegia a les veus de protesta un manifest, “En defensa del verd públic. Salvem el Parc Güell”, signat pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, format pels sindicats Comissions Obreres (CC.OO), Confederació General del Treball (CGT), Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), del 10 l’abril de 2011. En aquest posaven en relleu les principals mancances del parc i denunciaven que l’Ajuntament havia dut a terme una mala política de manteniment i gestió i que, emparant-se en l’elevat ús turístic del parc, s’estava apostant per una privatització progressiva dels treballs de manteniment. En concret denunciaven que en paral•lel a l’augment de visitants es produïa una dràstica reducció del personal de manteniment, que la permissió de la degradació quotidiana del parc havia servit de justificació per a grans inversions posteriors contractades a empreses privades, i reclamaven que l’Ajuntament facilités i fomentés la participació de les entitats veïnals i ciutadanes en el control de la gestió del patrimoni verd urbà.
El futur del parc
El resultat de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, guanyades per CiU, amb Xavier Trias com a nou alcalde de la ciutat, deixava el pla integral en una situació incerta. Al juliol es van reunir les regidores dels districtes de Gràcia, Maite Fandos, i Horta-Guinardó, Francina Vila, per a començar a treballar-hi, anunciant-se així mateix que es faria una primera reunió entre veïns i Ajuntament al setembre per a debatre el pla integral.
Al setembre es va crear una taula de treball amb la intenció d’intentar implicar les entitats de la zona així com aquells veïns que desitgessin formar-ne part, sent convocada a finals del mateix mes. La resposta es va traduir amb l’assistència de més de 50 persones, per la qual cosa es va pactar que les següents convocatòries fossin menys multitudinàries, ja que hi havia el risc que el mecanisme esdevingués un “guirigall”. El fet que la Coordinadora d’Entitats Park Güell agrupés una cinquantena de col•lectius facilità aquest pacte. Per la seva banda la regidora de Gràcia va manifestar que l’Ajuntament no volia presentar cap decisió ferma sense haver-ne parlat abans amb entitats i veïns i anuncià que a principi de novembre es presentaria un primer esbós amb els principals eixos de treball. D’altra banda tot semblava indicar que el pla havia quedat definitivament paralitzat.
A finals de novembre es va convocar la segona reunió i ja es van apuntar les idees mestres d’acció: limitar l’accés a la zona monumental i cobrar entrada als turistes mentre que els residents a Barcelona tindrien l’accés gratuït. Maite Fandos va explicar també que s’havia encarregat a Hàbitat Urbà, de l’Ajuntament de Barcelona, l’elaboració d’un mapa que delimités els accessos a la zona patrimonial i que garantís la connexió veïnal pels camins interns. Aquesta proposta es diferenciava de l’anterior en el fet que no es contemplaven els torns d’accés al recinte monumental. Entre els canvis quedava inclosa la remodelació del pla de mobilitat d’autobusos per la zona i l’anul•lació del projecte de construir el gran centre d’interpretació al carrer d’Olot. Amb aquestes propostes s’intentaria conciliar el compliment dels requisits de protecció que dicta la Unesco amb la necessitat de no cloure cap camí de connexió entre barris, alhora que s’intentaria regular el turisme i obtenir ingressos.
Les propostes van provocar reaccions oposades entre les AAVV de la Salut i el Coll, tot i formar part de la mateixa coordinadora; així, des de l’AVV de la Salut es veia amb bons ulls el control de l’accés mentre que des de la del Coll no. Segons Gabriel Picart, president de l’AVV de Salut, el control era una necessitat davant una situació que es considerava insostenible. Picart es manifestava a favor que s’hagués descartat el tancament perimetral de tot el parc i la creació del centre d’interpretació. Per la seva banda Salvador Barrau, president de l’AVV del Coll i portaveu de la Coordinadora, considerava completament inviable el cobrament a turistes de la Unió Europea (UE) ja que existia jurisprudència sobre aquest punt. Així mateix criticava el fet que la taula de treball fos una reunió informativa però no de treball.
En relació la inviabilitat del cobrament d’una taxa, Joan Puigdollers, regidor de Medi ambient i del districte de Sarrià-Sant Gervasi, en unes declaracions fetes a l’agència EFE, va reconèixer que jurídicament no era possible regular l’accés dels visitants no residents a Barcelona mitjançant una entrada ja que, al ser de titularitat pública, si s’imposava una taxa als turistes comunitaris també l’haurien de pagar els barcelonins. Per al regidor, la solució no passava per una taxa específica sinó per l’aplicació de la
CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, la qual recull que el consistori obtingui ingressos d’una part de l’IVA minorista que es generi a la ciutat.
Per la seva banda, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) també descartava el cobrament selectiu d’entrada i defensaven la implantació de la taxa turística com a única manera de fer front al problema.
L’11 de novembre es va fer una nova mobilització veïnal, en forma de ruta reivindicativa pel recinte després d’una xocolatada popular, manifestant-se contrària a l’encerclament del parc i al cobrament d’entrada als forans amb la participació de mig centenar de persones, segons informava el diari el Periódico. Salvador Barrau també va explicar als assistents les mobilitzacions que ja s’havien dut a terme incidint que ja s’havien presentat propostes alternatives, com era la regulació de l’entrada establint horaris o dies als operadors turístics, l’establiment d’una taxa hotelera i la necessitat que la Fundació Gaudí fes alguna aportació per ajudar al seu manteniment. En aquelles dates ja havien aconseguit a l’entorn de 17.000 signatures que subscrivien les seves reivindicacions i propostes.
Obres de millora
A principi de novembre, mentre s’estudiaven les diferents alternatives, l’Ajuntament va començar unes obres de millora, en les quals s’invertirien 1,2 MEUR amb la intenció de rehabilitar vials i camins interiors del jardí i que es perllongarien durant tres mesos.
Els treballs han de suposar la millora d'un 35% dels recorreguts i les seves respectives instal•lacions i se centraran en la millora d'espais ja existents, de manera que no s'introdueixi cap canvi visual en l'estructura actual del parc. En paral•lel, i dins el marc de millores, des del mes d'octubre el recinte disposava de nous elements de senyalització per facilitar als usuaris i visitants l'accés i el trànsit per l'interior, així com per informar dels recorreguts a la zona monumental.
En relació el problema dels
top-manta, tot i la pressió policial que a principis del 2011 es començà a exercir, no s'havia aconseguit eradicar-los del parc. Des de juliol s’havien intervingut vora 43.000 objectes i s’havien aixecat 1.600 actes per venda ambulant. En el marc de les festes de Nadal, s’intensificà el control i la vigilància.
D’altra banda, l’alentiment de les obres de la línia 9 de metro anunciades pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder (CiU), a principis del 2011, afectaven la construcció de la futura estació de Muntanya que encara no havia estat iniciada i que quedaria paralitzada junt a deu estacions més.
Es va finalitzar l’any amb un fort debat entorn a la necessitat i oportunitat del cobrament d’una taxa turística a la ciutat i l’oposició veïnal al tancament del parc i al cobrament de l’entrada a foranis, mentre s’estava a l’espera dels resultats de l’estudi tècnic que estava realitzant Hàbitat Urbà.
Més informació
www.parkguell.es
www.park-guell-sos.org
Eloi Babiano i Sànchez: El Park Güell: la ciutat jardí a
www.park-guell-sos.org
* Sobre el nombre de visitants que rep el parc no sembla haver-hi una dada exacta. Si bé la majoria coincideix a xifrar en quatre milions de visitants durant els anys 2007 i 2008, les xifres publicades a partir de l’any 2009 varien molt; hi ha qui les situa el 2009 en nou milions, mentre que per al 2010 es parla novament de 4quatre milions i el 2011 se suggereix que són entre 25.000 i 30.000 visitants diaris, dada que situaria entre els nou i els onze milions el nombre de visitants.
** Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Joan Rubió i Llorenç Matamala.
*** El 1962 es va vendre a Nathan-Nador Goldstein un terreny considerat parc urbà de 7.800 m². El 1963 es constituïa l'empresa Park Güell Hotel, i a Suïssa s'anunciava que es feia un hotel dins del parc.
**** Les associacions de veïns (AVV) de de la Salut de Gracia Barcelona, Turull, Vallcarca Viaducte, Coll-Vallcarca, i del Carmel; les associacions de comerciants i botiguers Travessera Dalt Larrard Park Güell, Associació de botiguers i veïns de Baix Carmel, del Carmel, del Carmel Centre i Coll-Vallcarca; el Club Natació Catalunya; Associació de pares i mares (AMPA) de l’Escola Coves d'Encimany, Tris Tras, Escola Bressol Albi, CEIP Carmel, Escola Pere Poveda, Col•legi Mare Deu del Coll i Montseny, entre d’altres.