Finalment, el consell executiu del 23 de novembre, el darrer abans de les eleccions, va aprovar el PGDCFC per al període 2010-2015. El document aposta per aconseguir que el 67% de les masses d’aigua del conjunt del Principat –i el 56% de les conques internes– presentin un bon estat ecològic com demana la Directiva marc de l’aigua. Actualment, la xifra de compliment se situa al 50% després d’analitzar més de 3.000 punts de control a tot Catalunya.
Territorialment s’identifiquen les principals amenaces per assolir el bon estat ecològic. Es tracta de les alteracions importants de la línia de costa (bàsicament a les costes Central i Daurada); la presència d’espècies invasores (a bona part dels embassaments, a l’estany de Banyoles i a les conques dels rius gironins); la manca de cabals de manteniment per a ús industrial o agrícola (cursos baixos de la Muga, el Ter i el Gaià); la manca de cabal per a ús hidroelèctric (cursos alts del Fluvià, Ter, Llobregat, Segre, les nogueres i la Garona); els desequilibris en el règim d’explotació de les aigües subterrànies (aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat); la contaminació per nitrats agraris (Empordà, Osona, Maresme, Camp de Tarragona i pla de Lleida); l’ocupació dels espais fluvials i l’alteració de la seva morfologia (cursos baixos de la Muga, el Ter, el Daró, la Tordera, el Francolí i el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona), així com l’acumulació de runams salins, una problemàtica que només es dóna al Bages.
Les dues principals línies d’actuació del document se centren en la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica del medi fluvial –desenvolupament dels plans de sanejament, reducció dels contaminants d’origen agrari i compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment–, així com en la gestió de la demanda i dels recursos hídrics.
En aquest sentit, es planifica eixugar el dèficit hídric de les CIC –estimat en 110 hm3 anuals– amb l’aportació de 398 hm3 de nou recurs per a l’horitzó 2015 provinents de la reutilització (101 hm3), la dessalinització (190 hm3), la recuperació d’aqüífers (43) i l’increment de la regulació dels rius (23). Aquestes mateixes estratègies, conjuntament amb l’estalvi, l’eficiència de les xarxes i la millora dels tractaments han de permetre, segons el document, garantir les demandes a mitjà termini en l’horitzó 2027. En canvi, descarta qualsevol tipus de transvasament tant a l’interior de Principat (interconnexió amb les conques catalanes de l’Ebre) com provinent de l’exterior (Roine).
Per fer-ho possible es preveu una inversió de 8.728 MEUR, dels quals 1.882 ja s’han realitzat –en part per fer front a la sequera entre 2006 i 2009–, uns treballs que han suposat aportar 122 hm3 al sistema. Quasi el 60% de la inversió l’ha de fer la mateixa ACA o l’empresa pública ATLL, mentre que la resta es reparteix entre altres departaments de la Generalitat, el govern de l’Estat, ens locals i usuaris privats.
El pla de mesures inclou millorar les estacions potabilitzadores (ETAP) d’Abrera i Sant Joan Despí (Llobregat), Ampolla (Ebre) i construir la de Ratera (canal Segarra-Garrigues). També es modernitzarien els regadius dels canals d’Urgell, Aragó-Catalunya, Pinyana i Baix Ter i es treballaria en projectes de reutilització a la Muga, a la Costa Brava, al Besòs, al curs baix del Llobregat i al Camp de Tarragona. A banda, en aquestes darreres tres zones també s’aposta per la recuperació d’aqüífers contaminats. Finalment, les obres de millora i construcció de conduccions suposen l’
ABASTAMENT DES DE LA LLOSA DEL CAVALL FINS A LA CATALUNYA CENTRAL, així com els provinents dels
CANALS SEGARRA-GARRIGUES i de Pinyana. També es preveuen millores a les
GARRIGUES, a la Terra Alta, al Baix Ebre, al conjunt del sistema CAT, la connexió per Collserola dels sistemes Ter i Llobregat, el reforç de l’abastament a la Costa Brava Centre i la connexió del Lluçanès amb el Ter.
Mentrestant, CiU mantenia el seu rebuig al pla, ja que considerava que “ho fiava tot a la dessalinització”. “L’aigua de dessalinització és energèticament insostenible i quatre vegades més cara que la que s’extreu del riu Ter i es porta al Llobregat”, va explicar el diputat Ramon Espadaler. També insistia en la dificultat de complir la inversió tenint en compte el deute de l’ACA. En canvi, segons el Govern, la disposició addicional tercera de l’Estat, així com altres instruments financers, en garantien la viabilitat.
Mentrestant, continuava l’oposició del Govern d’Aragó que mantenia l’oposició de recórrer el pla al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’executiu aragonès insistia que trencava la unitat de conca, s’apropiava aqüífers de l’Ebre i s’extralimitava en matèria de competències. Per la seva banda, el secretari d’Estat del MARM, Josep Puxeu, va recordar que totes aquelles disposicions que anessin més enllà de la gestió de les CIC se les prendrien com a “simples consideracions”. A més, i tal com van recordar a l’ACA quan va presentar l’esborrany, perquè entrés en vigor calia l’informe preceptiu del Consell Nacional de l’Aigua i la posterior aprovació de la mesura per part del consell de ministres del Govern de l’Estat.
Més informació
aca-web.gencat.cat/aca