Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC D’OLOT
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2011
El 2011 finalitzen les últimes grans obres del Pla de barris del nucli antic d’Olot, amb la inauguració de la plaça de les Monges i el passeig de la Muralla. Mentrestant comencen a realitzar-la les primeres actuacions del Contracte de barris que pretén donar continuïtat al pla desenvolupat des del 2004.
Antecedents 2006
El nucli antic d’Olot ─capital de la Garrotxa, amb 34.100 habitants segons dades del padró municipal del gener del 2011─ té uns 2.000 habitants i un bon nombre d’habitatges en mal estat de conservació, desocupats i, fins i tot, sense les més mínimes condicions d’habitabilitat. En aquesta zona també es concentra un alt percentatge de gent gran i d’immigrants. La degradació va augmentar gradualment des del 1970 i, des de llavors, uns 160 locals comercials han quedat buits.
Un projecte integral per al nucli antic d’Olot
El Programa de millora urbana del nucli antic d’Olot, concedit el 2004 dins el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, incloïa actuacions en cinc espais i una inversió de 7,4 MEUR, la meitat a càrrec de la Generalitat de Catalunya i l’altra meitat pagada per l’Ajuntament d’Olot. Es creava la plaça de Campdenmàs amb l’enderrocament de tota l’illa d’edificis interior i s’hi habilitava un equipament públic, i a l’est s’hi projectaven habitatges i aparcaments subterranis. També, s’allargava el passeig de la Muralla fins a la plaça Palau. Per altra banda, es rehabilitava l’illa del Carme amb la creació d’un espai lliure a l’interior d’illa i la compra de l’antiga fàbrica de Can Sacrest entre altres actuacions. A més, a la plaça de Santa Magdalena s’enllestia la construcció del passeig fluvial amb els anomenats jardins de la Vila Vella. Les operacions urbanístiques també afectaven la nova plaça de les Monges que s’obria entre els carrers dels Sastres i Esglaiers, a l’altura del carrer Alta Maduixa. A part d’esponjar aquestes zones també s’actuava sobre els habitatges, amb noves promocions de protecció oficial i privades i ajudes per a la rehabilitació.
El projecte del Pla de barris també incloïa projectes de dinamització econòmica, comercial, cultural i turística, punts d’igualtat de gèneres, de foment del treball, d’integració i de mobilitat.
Es prorroga el Pla i s’atorga el Contracte de barris
El 2005 l’Ajuntament d’Olot va iniciar l’aplicació de la primera anualitat de les quatre previstes fins al 2009, amb un pressupost d’1,9 MEUR. El 2006 avançaven les tres primeres operacions immobiliàries públiques, amb vint-i-cinc habitatges a la cruïlla dels carrers dels Sastres i Esglaiers, i al carrer Lliberada Ferrarons. Per altra banda, continuaven les negociacions, amb expropiacions incloses, per adquirir una vintena d’edificis, per enderrocar-los i edificar-hi habitatges i equipaments.
El 2011 finalitzen les últimes grans obres del Pla de barris del nucli antic d’Olot, amb la inauguració de la plaça de les Monges i el passeig de la Muralla. Mentrestant comencen a realitzar-la les primeres actuacions del Contracte de barris que pretén donar continuïtat al pla desenvolupat des del 2004.
Antecedents 2006
El nucli antic d’Olot ─capital de la Garrotxa, amb 34.100 habitants segons dades del padró municipal del gener del 2011─ té uns 2.000 habitants i un bon nombre d’habitatges en mal estat de conservació, desocupats i, fins i tot, sense les més mínimes condicions d’habitabilitat. En aquesta zona també es concentra un alt percentatge de gent gran i d’immigrants. La degradació va augmentar gradualment des del 1970 i, des de llavors, uns 160 locals comercials han quedat buits.
Un projecte integral per al nucli antic d’Olot
El Programa de millora urbana del nucli antic d’Olot, concedit el 2004 dins el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, incloïa actuacions en cinc espais i una inversió de 7,4 MEUR, la meitat a càrrec de la Generalitat de Catalunya i l’altra meitat pagada per l’Ajuntament d’Olot. Es creava la plaça de Campdenmàs amb l’enderrocament de tota l’illa d’edificis interior i s’hi habilitava un equipament públic, i a l’est s’hi projectaven habitatges i aparcaments subterranis. També, s’allargava el passeig de la Muralla fins a la plaça Palau. Per altra banda, es rehabilitava l’illa del Carme amb la creació d’un espai lliure a l’interior d’illa i la compra de l’antiga fàbrica de Can Sacrest entre altres actuacions. A més, a la plaça de Santa Magdalena s’enllestia la construcció del passeig fluvial amb els anomenats jardins de la Vila Vella. Les operacions urbanístiques també afectaven la nova plaça de les Monges que s’obria entre els carrers dels Sastres i Esglaiers, a l’altura del carrer Alta Maduixa. A part d’esponjar aquestes zones també s’actuava sobre els habitatges, amb noves promocions de protecció oficial i privades i ajudes per a la rehabilitació.
El projecte del Pla de barris també incloïa projectes de dinamització econòmica, comercial, cultural i turística, punts d’igualtat de gèneres, de foment del treball, d’integració i de mobilitat.
Es prorroga el Pla i s’atorga el Contracte de barris
El 2005 l’Ajuntament d’Olot va iniciar l’aplicació de la primera anualitat de les quatre previstes fins al 2009, amb un pressupost d’1,9 MEUR. El 2006 avançaven les tres primeres operacions immobiliàries públiques, amb vint-i-cinc habitatges a la cruïlla dels carrers dels Sastres i Esglaiers, i al carrer Lliberada Ferrarons. Per altra banda, continuaven les negociacions, amb expropiacions incloses, per adquirir una vintena d’edificis, per enderrocar-los i edificar-hi habitatges i equipaments.
L’Ajuntament d’Olot va anunciar al començament del 2009 la pròrroga del Pla de barris per dos anys, amb l’objectiu d’executar els 1,2 MEUR que encara faltaven per invertir. El 2009 es van visualitzar les obres després d’inversions en operacions d’esponjament i generació de nous espais públics, com ara els jardins de la Vila Vella, el canvi de la il•luminació dels carrers, la millora del paviment i les campanyes de civisme. El setembre del 2009 es van impulsar projectes com són la formació de trenta persones en les noves tecnologies, l’ocupabilitat de sis dones amb dificultats d’inserció laboral o el procés de formació i la creació de places de feina durant un any per a vuit joves, sobre disseny web i multimèdia. A més, per tal que la millora urbana arribés a la població, l’Ajuntament d’Olot va iniciar la campanya Fem el Barri Bell, amb la creació d’una pàgina web, cartells, tríptics i fulletons.
Per altra banda, el febrer del 2010 l’Ajuntament d’Olot va presentar la seva proposta de continuïtat dins la setena convocatòria de la MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, i es va atorgar el projecte amb un pressupost de 2,1 MEUR, la meitat finançat per la Generalitat de Catalunya i l’altra meitat pel consistori olotí. El Contracte de barris 2010-2012 constava de cinc operacions i un programa de millora social. Incloïa el viver d’empreses de Ca la Boera, la creació d’un àrea completa de joc i esbarjo per a infants i joves a la plaça Campdenmàs, l’espai de relació i de jocs infantils al passeig de la Muralla, la dinamització de locals tancats las voltans de la plaça Campdenmàs i la rehabiltació dels elements comuns dels edificis. Amb aquestes actuacions es pretenia enfortir la cohesió social i la convivència, amb la inclusió dels veïns en les dinàmiques ciutadanes, socials, polítiques i econòmiques de la ciutat.
Paral•lelament, durant el 2010 es van enllestir dos projectes paral•lels, no inclosos a la Llei de barris, com la renovació del passeig del Bisbe Guillamet, conegut popularment com el Firalet, o el nou espai de dinamització econòmica del nucli antic d’Olot, al carrer Lliberada Ferrarons, amb quatre empreses, i que proporcionava feina a sis persones.
La plaça Campdenmàs
El juny del 2010 es va inaugurar la plaça Campdenmàs, que en realitat suposava l’ampliació d’una petita plaça preexistent, gràcies a l’enderrocament de diverses finques. El projecte d’urbanització havia suposat una inversió de 300.000 €.
Durant el 2011 van continuar les inversions a la plaça Campdenmàs. Al maig van acabar-se de pintar dotze façanes, fet que havia suposat una inversió total de 54.000 euros, una part dels quals sufragats amb ajuts públics. El mes de juny l’Ajuntament d’Olot va enderrocar a la mateixa plaça l’edifici de Cal Boera per construir-hi un viver d’empreses en el marc del Contracte de barri 2010-2012. El nou edifici tindria planta baixa i tres pisos i la possibilitat d’un subterrani. Tot plegat, amb l’enderroc inclòs, havia de costar uns 800.000 euros.
Per altra banda, el febrer del 2010 l’Ajuntament d’Olot va presentar la seva proposta de continuïtat dins la setena convocatòria de la MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, i es va atorgar el projecte amb un pressupost de 2,1 MEUR, la meitat finançat per la Generalitat de Catalunya i l’altra meitat pel consistori olotí. El Contracte de barris 2010-2012 constava de cinc operacions i un programa de millora social. Incloïa el viver d’empreses de Ca la Boera, la creació d’un àrea completa de joc i esbarjo per a infants i joves a la plaça Campdenmàs, l’espai de relació i de jocs infantils al passeig de la Muralla, la dinamització de locals tancats las voltans de la plaça Campdenmàs i la rehabiltació dels elements comuns dels edificis. Amb aquestes actuacions es pretenia enfortir la cohesió social i la convivència, amb la inclusió dels veïns en les dinàmiques ciutadanes, socials, polítiques i econòmiques de la ciutat.
Paral•lelament, durant el 2010 es van enllestir dos projectes paral•lels, no inclosos a la Llei de barris, com la renovació del passeig del Bisbe Guillamet, conegut popularment com el Firalet, o el nou espai de dinamització econòmica del nucli antic d’Olot, al carrer Lliberada Ferrarons, amb quatre empreses, i que proporcionava feina a sis persones.
La plaça Campdenmàs
El juny del 2010 es va inaugurar la plaça Campdenmàs, que en realitat suposava l’ampliació d’una petita plaça preexistent, gràcies a l’enderrocament de diverses finques. El projecte d’urbanització havia suposat una inversió de 300.000 €.
Durant el 2011 van continuar les inversions a la plaça Campdenmàs. Al maig van acabar-se de pintar dotze façanes, fet que havia suposat una inversió total de 54.000 euros, una part dels quals sufragats amb ajuts públics. El mes de juny l’Ajuntament d’Olot va enderrocar a la mateixa plaça l’edifici de Cal Boera per construir-hi un viver d’empreses en el marc del Contracte de barri 2010-2012. El nou edifici tindria planta baixa i tres pisos i la possibilitat d’un subterrani. Tot plegat, amb l’enderroc inclòs, havia de costar uns 800.000 euros.
La plaça de les Monges i el passeig de la Muralla
El març de 2011 es va inaugurar la nova plaça de les Monges, que millorava l’accés i la connexió del nucli antic amb el barri de Sant Francesc. Per crear la plaça i adequar els espais de l’entorn, el consistori olotí havia comprat vuit edificis per tal d’enderrocar-los i implementar les actuacions previstes.
D’altra banda, el 3 de juny de 2011 l’Ajuntament d’Olot va finalitzar el segon i darrer tram del nou passeig de la Muralla, que obria el sector sud del nucli antic cap a la plaça Palau. El projecte d’urbanització tenia un cost de 360.000 'i formava part d’un projecte global valorat en uns 2 MEUR, que per dur-lo a terme havia necessitat onze expropiacions i enderrocs. Aquest tram del passeig tenia les mateixes característiques que la resta, amb la part de vianants enlairada per sobre del nivell del tram de trànsit rodat i completat amb terra de sauló estabilitzat.
A més, l’obra va incorporar un parc de jocs infantils, pressupostat en 70.000 ', que entrava dins el Contracte de barris i que pretenia fomentar la dinamització d’aquest passeig no només entre els residents de la zona, sinó també amb la resta d’habitants d’Olot. L’obertura del passeig va comportar una millora substancial de les condicions de ventilació i assolellada de les edificacions limítrofs. De fet, en aquest espai hi havia una illa d’edificis molt antics i degradats. Amb el passeig de la Muralla es donava per enllestit l’últim dels cinc grans espais inclosos a la Llei de barris
Valoracions positives del projecte
L’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va explicar que sense la llei de barris la rehabilitació del nucli antic hauria estat molt difícil. Per al regidor d’Urbanisme d’Olot, Joan Albesa (PSC), el Pla de barris representava un impuls inicial però havia de continuar en el temps. El secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Oriol Nel•lo, va destacar els programes socials del projecte i va remarcar que la millora urbana era l’espurna que iniciava un procés cap a l’autosuficiència per deixar de ser un barri d’atenció especial. Segon el president de l’associació de veïns del nucli antic, Joaquim Rocarols, s’havia girat una mica la truita al barri, ja que els veïns havien patit durant molts anys la sensació d’abandonament, tot i que considerava que encara quedaven moltes coses per fer.
El Pla de rehabilitació integral del nucli antic d’Olot havia comportat una inversió de 18 MEUR afegida a la inicial, de 7,4 MEUR. Una part molt important d’aquesta inversió extra al nucli antic d’Olot, uns 10 MEUR, provenia de la iniciativa privada amb unes 250 rehabilitacions d’habitatges i construccions noves. La resta eren programes complementaris, tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament d’Olot, com ara el treball als barris, que englobava la majoria de projectes socials, la dinamització de locals buits, els plans d’ocupació o els ajuts a la rehabilitació.
Tot i que el Pla de barris del nucli antic d’Olot ja estava exhaurit, durant la segona meitat de 2011 van continuar les actuacions del Contracte de barris 2010-2012.
Més informació
barrivell.olot.cat
barrivell.olot.org
www.olot.org
* Agraïments: Àgata Colomer, coordinadora del Contracte de Barri de l'Ajuntament d'Olot.
El març de 2011 es va inaugurar la nova plaça de les Monges, que millorava l’accés i la connexió del nucli antic amb el barri de Sant Francesc. Per crear la plaça i adequar els espais de l’entorn, el consistori olotí havia comprat vuit edificis per tal d’enderrocar-los i implementar les actuacions previstes.
D’altra banda, el 3 de juny de 2011 l’Ajuntament d’Olot va finalitzar el segon i darrer tram del nou passeig de la Muralla, que obria el sector sud del nucli antic cap a la plaça Palau. El projecte d’urbanització tenia un cost de 360.000 'i formava part d’un projecte global valorat en uns 2 MEUR, que per dur-lo a terme havia necessitat onze expropiacions i enderrocs. Aquest tram del passeig tenia les mateixes característiques que la resta, amb la part de vianants enlairada per sobre del nivell del tram de trànsit rodat i completat amb terra de sauló estabilitzat.
A més, l’obra va incorporar un parc de jocs infantils, pressupostat en 70.000 ', que entrava dins el Contracte de barris i que pretenia fomentar la dinamització d’aquest passeig no només entre els residents de la zona, sinó també amb la resta d’habitants d’Olot. L’obertura del passeig va comportar una millora substancial de les condicions de ventilació i assolellada de les edificacions limítrofs. De fet, en aquest espai hi havia una illa d’edificis molt antics i degradats. Amb el passeig de la Muralla es donava per enllestit l’últim dels cinc grans espais inclosos a la Llei de barris
Valoracions positives del projecte
L’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va explicar que sense la llei de barris la rehabilitació del nucli antic hauria estat molt difícil. Per al regidor d’Urbanisme d’Olot, Joan Albesa (PSC), el Pla de barris representava un impuls inicial però havia de continuar en el temps. El secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Oriol Nel•lo, va destacar els programes socials del projecte i va remarcar que la millora urbana era l’espurna que iniciava un procés cap a l’autosuficiència per deixar de ser un barri d’atenció especial. Segon el president de l’associació de veïns del nucli antic, Joaquim Rocarols, s’havia girat una mica la truita al barri, ja que els veïns havien patit durant molts anys la sensació d’abandonament, tot i que considerava que encara quedaven moltes coses per fer.
El Pla de rehabilitació integral del nucli antic d’Olot havia comportat una inversió de 18 MEUR afegida a la inicial, de 7,4 MEUR. Una part molt important d’aquesta inversió extra al nucli antic d’Olot, uns 10 MEUR, provenia de la iniciativa privada amb unes 250 rehabilitacions d’habitatges i construccions noves. La resta eren programes complementaris, tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament d’Olot, com ara el treball als barris, que englobava la majoria de projectes socials, la dinamització de locals buits, els plans d’ocupació o els ajuts a la rehabilitació.
Tot i que el Pla de barris del nucli antic d’Olot ja estava exhaurit, durant la segona meitat de 2011 van continuar les actuacions del Contracte de barris 2010-2012.
Més informació
barrivell.olot.cat
barrivell.olot.org
www.olot.org
* Agraïments: Àgata Colomer, coordinadora del Contracte de Barri de l'Ajuntament d'Olot.
Garrotxa
