Al començament de l’any 2009, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presidir l’acte de demolició de la primera part de la presó de la Trinitat, en total uns 20.000 m2 quadrats. Per a la segona fase quedava l’edificació central que es mantindria en funcionament temporalment com a centre obert fins que estigués construït el de la
ZONA FRANCA. Durant l’acte es va fer un homenatge a les persones que havien estar recloses en aquesta presó durant el franquisme, quan era gestionada per l’organització secular de les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey. Mentrestant, el procés participatiu per definir els usos va continuar avançant.
S’inicia la transformació de la Trinitat Vella lligada a la Llei de barris
Durant l’any 2006 la Trinitat Vella va ser inclosa dins del
PROGRAMA DE BARRIS I ÀEES D’ATENCIÓ ESPECIAL, per la qual cosa es va atorgaun ajut de 8 MEUR sobre un projecte total de 16 MEUR que incloïa com a principals actuacions urbanístiques la construcció d’una passera sobre l’avinguda de la Meridiana que uniria el barri amb la Trinitat Nova; la urbanització dels carrers Ausona, Turó de la Trinitat i Mireia; la construcció de la biblioteca del carrer Galícia i d’un nou centre cívic; l’adaptació física del Parc de la Trinitat a nous usos, o l’habilitació de la Casa de les Aigües, una antiga estació de bombament de les aigües de Montcada, així com diferents projectes socials per afavorir la cohesió i la convivència. Un altre projecte anterior a la Llei de barris, però que s’inscriu en el procés de transformació del barri, és el de la porta de la Trinitat, un espai que hi ha al sud del barri sense ús definit, al voltant d’una substació elèctrica que queda entre la ronda de Dalt i l’avinguda de la Meridiana. Aquest projecte va ser aprovat definitivament l’any 2006 mitjançant una modificació del Pla general metropolità (PGM) i preveia uns 170 habitatges (85 de dotacionals per a joves), una residència per a la gent gran i una zona verda, concentrats a la carretera de Ribes un cop pacificada amb el nous accés a la Meridiana.
El gener de 2008 es van estrenar les primeres reformes, com la rehabilitació de la Casa de les Aigües, la reurbanització del carrer Mireia, la millora del Parc de la Trinitat, les escales mecàniques del carrer Ausona o les noves pantalles acústiques destinades a reduir el soroll de les rondes i les autopistes que passen pel barri.
El setembre d’aquell mateix any s’adjudicaren les obres de construcció del
CARRIL BUS I CARRIL VAO EN EL TRAM DE RIPOLLET A BARCELONA que té l’inici en el tram de l’avinguda de la Meridiana de la Trinitat Vella i que està projectat en superfície ocupant els dos carrils centrals fins a l’avinguda Rio de Janeiro. Aquesta reforma inclou, per exigència de l’Ajuntament de Barcelona, el trasllat del primer semàfor de la ciutat fins a l’encreuament dels futurs perllongaments del carrer de la Llosa de la Trinitat Vella amb el carrer del Tossal de la Trinitat Nova, fet que permetrà l’accés entre totes dues vies tant en cotxe com a peu. Això, juntament amb la nova connexió entre la ronda de Dalt i la Meridiana reordenarà els entorns de tot aquest punt d’entrada de la ciutat.
Dos anys més tard, l’agost de 2010, i com a part de tota la reordenació de l’accés a Barcelona per la Trinitat, es va obrir al trànsit el nou vial d’accés a l’avinguda Meridiana des de la ronda de Dalt que alliberava de trànsit la carretera de Ribes on es concentra el desenvolupament dels habitatges de la porta de la Trinitat i que es completarà amb el futur accés des de la Meridiana cap al barri en sentit Vallès a través del carrer del Tossal.
La problemàtica de la venda i el consum de drogues
Durant l’any 2010 un conflicte latent al barri, la venda i consum de drogues (principalment heroïna), va esclatar amb força arran de l’augment de la presència de toxicòmans en els carrers que connecten el metro i les Cases del Patronat (principal punt de venda). En aquest àmbit pròxim a un col•legi, una escola bressol i el Parc de Trinitat, es va registrar un augment de la presència de xeringues usades, cosa que va desfermar el malestar veïnal. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir incrementar el control policial i instal•lar un centre de control per repartir xeringues esterilitzades i establir alhora un sistemes de recollida de xeringues usades al CAP de la Trinitat, que finalment, davant de les queixes dels usuaris del CAP i la negativa de les farmàcies de la zona a vendre’n, va ser substituït per una màquina expenedora.