Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
MILLORA URBANA DE LA TRINITAT VELLA (BARCELONA)
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2011
El barri de la Trinitat Vella de Barcelona inicia un procés de millora urbana on esdevenen actuacions clau la transformació de la presó de joves que hi ha barri i el trencament de les barreres que el separen de la resta de la ciutat. També es du a terme un procés de millora urbana general i de foment de la cohesió social a través de l’atorgament de les ajudes del Programa de barris i àrees d’atenció especial del 2006. Paral•lelament, l’accentuació de la problemàtica de la venda i consum de drogues al barri genera importants mobilitzacions ciutadanes.
La Trinitat Vella (10.574 hab., 2010) és el barri més al nord del Districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona, format principalment als anys cinquanta i seixanta com a extensió d’un petit nucli agrari que es trobava al peu de Turó de Trinitat i que va quedar completament urbanitzat. Està encerclat per grans eixos de comunicació com el nus de Trinitat i la ronda de Dalt al sud, l’avinguda Meridiana a l’oest i la B-20 d’accés al Vallès a l’est. Aquestes importants vies de comunicació que envolten el barri fan que estigui físicament segregat de la resta de la ciutat.
Aquest aïllament, la presència d’una presó construïda a la part més elevada del turó de la Trinitat l’any 1963, l’estat del parc d’habitatges o els problemes amb el tràfic de drogues han estat motiu de nombroses reivindicacions veïnals, entre les quals la més important històricament va ser la manifestació a l’avinguda Meridiana de l’any 1988 que va aplegar unes 3.000 persones en contra de la degradació i marginació del barri que suposava el nus de Trinitat i la construcció de les rondes.
La transformació de la presó de la Trinitat
L’any 1997 la consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, va anunciar un pla per tancar totes les presons de Barcelona (Model, Wad-ras i Trinitat) i traslladar els reclusos a noves presons fora de la ciutat i a un nou centre de preventius que estava previst construir. Tota aquesta operació s’havia de sufragar amb la venda del sòl de les presons barcelonines per construir-hi majoritàriament habitatge. En el cas de la presó de joves de la Trinitat*, es va determinar que fos substituïda per uns 400 habitatges, zona verda i equipaments. Aquestes operacions urbanístiques lligades al trasllat de les presons van generar importants discrepàncies entre l’Ajuntament, la Generalitat i els veïns, que s’oposaven a la construcció d’habitatges, especialment en el cas de la PRESÓ MODEL a l’Esquerra de l’Eixample i de Wad-ras lligada a la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU. Finalment l’any 2001 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat on s’establia la cessió dels tres recintes penitenciaris i la seva definitiva reconversió urbanística. En el cas de la Trinitat es va determinar que s’havia de conservar una part de la presó de joves com a centre de règim obert de manera temporal i la resta destinar-ho a habitatge, principalment social, a equipaments i a zona verda. Amb l’arribada del nou govern a la Generalitat l’any 2005 totes aquestes actuacions es van concretar en el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS DE CATALUNYA, 2004-2010 que preveia la transformació de la primera fase de la Trinitat per al 2010. L’any següent, al 2006, es va afegir una addenda al conveni de 2001 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitava la cessió completa a aquest últim de la totalitat del sostre destinat a equipaments d’aquest àmbit. Així el 2007 es dóna inici al procés participatiu per definir els usos de l‘espai de la presó de la Trinitat, el nou espai alliberat que estava previst de destinar a zona verda i habitatges de protecció, una part, i una altra per allotjar de nou els blocs d’habitatges que hi ha entre la presó i la B-20 coneguts com les Cases del Patronat, els quals es preveia enderrocar atesos els importants problemes de degradació que patien. L’any 2008 la presó de joves va tancar, tot i que se’n va mantenir una part per al règim obert.
El barri de la Trinitat Vella de Barcelona inicia un procés de millora urbana on esdevenen actuacions clau la transformació de la presó de joves que hi ha barri i el trencament de les barreres que el separen de la resta de la ciutat. També es du a terme un procés de millora urbana general i de foment de la cohesió social a través de l’atorgament de les ajudes del Programa de barris i àrees d’atenció especial del 2006. Paral•lelament, l’accentuació de la problemàtica de la venda i consum de drogues al barri genera importants mobilitzacions ciutadanes.
La Trinitat Vella (10.574 hab., 2010) és el barri més al nord del Districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona, format principalment als anys cinquanta i seixanta com a extensió d’un petit nucli agrari que es trobava al peu de Turó de Trinitat i que va quedar completament urbanitzat. Està encerclat per grans eixos de comunicació com el nus de Trinitat i la ronda de Dalt al sud, l’avinguda Meridiana a l’oest i la B-20 d’accés al Vallès a l’est. Aquestes importants vies de comunicació que envolten el barri fan que estigui físicament segregat de la resta de la ciutat.
Aquest aïllament, la presència d’una presó construïda a la part més elevada del turó de la Trinitat l’any 1963, l’estat del parc d’habitatges o els problemes amb el tràfic de drogues han estat motiu de nombroses reivindicacions veïnals, entre les quals la més important històricament va ser la manifestació a l’avinguda Meridiana de l’any 1988 que va aplegar unes 3.000 persones en contra de la degradació i marginació del barri que suposava el nus de Trinitat i la construcció de les rondes.
La transformació de la presó de la Trinitat
L’any 1997 la consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, va anunciar un pla per tancar totes les presons de Barcelona (Model, Wad-ras i Trinitat) i traslladar els reclusos a noves presons fora de la ciutat i a un nou centre de preventius que estava previst construir. Tota aquesta operació s’havia de sufragar amb la venda del sòl de les presons barcelonines per construir-hi majoritàriament habitatge. En el cas de la presó de joves de la Trinitat*, es va determinar que fos substituïda per uns 400 habitatges, zona verda i equipaments. Aquestes operacions urbanístiques lligades al trasllat de les presons van generar importants discrepàncies entre l’Ajuntament, la Generalitat i els veïns, que s’oposaven a la construcció d’habitatges, especialment en el cas de la PRESÓ MODEL a l’Esquerra de l’Eixample i de Wad-ras lligada a la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU. Finalment l’any 2001 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat on s’establia la cessió dels tres recintes penitenciaris i la seva definitiva reconversió urbanística. En el cas de la Trinitat es va determinar que s’havia de conservar una part de la presó de joves com a centre de règim obert de manera temporal i la resta destinar-ho a habitatge, principalment social, a equipaments i a zona verda. Amb l’arribada del nou govern a la Generalitat l’any 2005 totes aquestes actuacions es van concretar en el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS DE CATALUNYA, 2004-2010 que preveia la transformació de la primera fase de la Trinitat per al 2010. L’any següent, al 2006, es va afegir una addenda al conveni de 2001 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitava la cessió completa a aquest últim de la totalitat del sostre destinat a equipaments d’aquest àmbit. Així el 2007 es dóna inici al procés participatiu per definir els usos de l‘espai de la presó de la Trinitat, el nou espai alliberat que estava previst de destinar a zona verda i habitatges de protecció, una part, i una altra per allotjar de nou els blocs d’habitatges que hi ha entre la presó i la B-20 coneguts com les Cases del Patronat, els quals es preveia enderrocar atesos els importants problemes de degradació que patien. L’any 2008 la presó de joves va tancar, tot i que se’n va mantenir una part per al règim obert.
Al començament de l’any 2009, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presidir l’acte de demolició de la primera part de la presó de la Trinitat, en total uns 20.000 m2 quadrats. Per a la segona fase quedava l’edificació central que es mantindria en funcionament temporalment com a centre obert fins que estigués construït el de la ZONA FRANCA. Durant l’acte es va fer un homenatge a les persones que havien estar recloses en aquesta presó durant el franquisme, quan era gestionada per l’organització secular de les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey. Mentrestant, el procés participatiu per definir els usos va continuar avançant.
S’inicia la transformació de la Trinitat Vella lligada a la Llei de barris
Durant l’any 2006 la Trinitat Vella va ser inclosa dins del PROGRAMA DE BARRIS I ÀEES D’ATENCIÓ ESPECIAL, per la qual cosa es va atorgaun ajut de 8 MEUR sobre un projecte total de 16 MEUR que incloïa com a principals actuacions urbanístiques la construcció d’una passera sobre l’avinguda de la Meridiana que uniria el barri amb la Trinitat Nova; la urbanització dels carrers Ausona, Turó de la Trinitat i Mireia; la construcció de la biblioteca del carrer Galícia i d’un nou centre cívic; l’adaptació física del Parc de la Trinitat a nous usos, o l’habilitació de la Casa de les Aigües, una antiga estació de bombament de les aigües de Montcada, així com diferents projectes socials per afavorir la cohesió i la convivència. Un altre projecte anterior a la Llei de barris, però que s’inscriu en el procés de transformació del barri, és el de la porta de la Trinitat, un espai que hi ha al sud del barri sense ús definit, al voltant d’una substació elèctrica que queda entre la ronda de Dalt i l’avinguda de la Meridiana. Aquest projecte va ser aprovat definitivament l’any 2006 mitjançant una modificació del Pla general metropolità (PGM) i preveia uns 170 habitatges (85 de dotacionals per a joves), una residència per a la gent gran i una zona verda, concentrats a la carretera de Ribes un cop pacificada amb el nous accés a la Meridiana.
El gener de 2008 es van estrenar les primeres reformes, com la rehabilitació de la Casa de les Aigües, la reurbanització del carrer Mireia, la millora del Parc de la Trinitat, les escales mecàniques del carrer Ausona o les noves pantalles acústiques destinades a reduir el soroll de les rondes i les autopistes que passen pel barri.
El setembre d’aquell mateix any s’adjudicaren les obres de construcció del CARRIL BUS I CARRIL VAO EN EL TRAM DE RIPOLLET A BARCELONA que té l’inici en el tram de l’avinguda de la Meridiana de la Trinitat Vella i que està projectat en superfície ocupant els dos carrils centrals fins a l’avinguda Rio de Janeiro. Aquesta reforma inclou, per exigència de l’Ajuntament de Barcelona, el trasllat del primer semàfor de la ciutat fins a l’encreuament dels futurs perllongaments del carrer de la Llosa de la Trinitat Vella amb el carrer del Tossal de la Trinitat Nova, fet que permetrà l’accés entre totes dues vies tant en cotxe com a peu. Això, juntament amb la nova connexió entre la ronda de Dalt i la Meridiana reordenarà els entorns de tot aquest punt d’entrada de la ciutat.
Dos anys més tard, l’agost de 2010, i com a part de tota la reordenació de l’accés a Barcelona per la Trinitat, es va obrir al trànsit el nou vial d’accés a l’avinguda Meridiana des de la ronda de Dalt que alliberava de trànsit la carretera de Ribes on es concentra el desenvolupament dels habitatges de la porta de la Trinitat i que es completarà amb el futur accés des de la Meridiana cap al barri en sentit Vallès a través del carrer del Tossal.
La problemàtica de la venda i el consum de drogues
Durant l’any 2010 un conflicte latent al barri, la venda i consum de drogues (principalment heroïna), va esclatar amb força arran de l’augment de la presència de toxicòmans en els carrers que connecten el metro i les Cases del Patronat (principal punt de venda). En aquest àmbit pròxim a un col•legi, una escola bressol i el Parc de Trinitat, es va registrar un augment de la presència de xeringues usades, cosa que va desfermar el malestar veïnal. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir incrementar el control policial i instal•lar un centre de control per repartir xeringues esterilitzades i establir alhora un sistemes de recollida de xeringues usades al CAP de la Trinitat, que finalment, davant de les queixes dels usuaris del CAP i la negativa de les farmàcies de la zona a vendre’n, va ser substituït per una màquina expenedora.
S’inicia la transformació de la Trinitat Vella lligada a la Llei de barris
Durant l’any 2006 la Trinitat Vella va ser inclosa dins del PROGRAMA DE BARRIS I ÀEES D’ATENCIÓ ESPECIAL, per la qual cosa es va atorgaun ajut de 8 MEUR sobre un projecte total de 16 MEUR que incloïa com a principals actuacions urbanístiques la construcció d’una passera sobre l’avinguda de la Meridiana que uniria el barri amb la Trinitat Nova; la urbanització dels carrers Ausona, Turó de la Trinitat i Mireia; la construcció de la biblioteca del carrer Galícia i d’un nou centre cívic; l’adaptació física del Parc de la Trinitat a nous usos, o l’habilitació de la Casa de les Aigües, una antiga estació de bombament de les aigües de Montcada, així com diferents projectes socials per afavorir la cohesió i la convivència. Un altre projecte anterior a la Llei de barris, però que s’inscriu en el procés de transformació del barri, és el de la porta de la Trinitat, un espai que hi ha al sud del barri sense ús definit, al voltant d’una substació elèctrica que queda entre la ronda de Dalt i l’avinguda de la Meridiana. Aquest projecte va ser aprovat definitivament l’any 2006 mitjançant una modificació del Pla general metropolità (PGM) i preveia uns 170 habitatges (85 de dotacionals per a joves), una residència per a la gent gran i una zona verda, concentrats a la carretera de Ribes un cop pacificada amb el nous accés a la Meridiana.
El gener de 2008 es van estrenar les primeres reformes, com la rehabilitació de la Casa de les Aigües, la reurbanització del carrer Mireia, la millora del Parc de la Trinitat, les escales mecàniques del carrer Ausona o les noves pantalles acústiques destinades a reduir el soroll de les rondes i les autopistes que passen pel barri.
El setembre d’aquell mateix any s’adjudicaren les obres de construcció del CARRIL BUS I CARRIL VAO EN EL TRAM DE RIPOLLET A BARCELONA que té l’inici en el tram de l’avinguda de la Meridiana de la Trinitat Vella i que està projectat en superfície ocupant els dos carrils centrals fins a l’avinguda Rio de Janeiro. Aquesta reforma inclou, per exigència de l’Ajuntament de Barcelona, el trasllat del primer semàfor de la ciutat fins a l’encreuament dels futurs perllongaments del carrer de la Llosa de la Trinitat Vella amb el carrer del Tossal de la Trinitat Nova, fet que permetrà l’accés entre totes dues vies tant en cotxe com a peu. Això, juntament amb la nova connexió entre la ronda de Dalt i la Meridiana reordenarà els entorns de tot aquest punt d’entrada de la ciutat.
Dos anys més tard, l’agost de 2010, i com a part de tota la reordenació de l’accés a Barcelona per la Trinitat, es va obrir al trànsit el nou vial d’accés a l’avinguda Meridiana des de la ronda de Dalt que alliberava de trànsit la carretera de Ribes on es concentra el desenvolupament dels habitatges de la porta de la Trinitat i que es completarà amb el futur accés des de la Meridiana cap al barri en sentit Vallès a través del carrer del Tossal.
La problemàtica de la venda i el consum de drogues
Durant l’any 2010 un conflicte latent al barri, la venda i consum de drogues (principalment heroïna), va esclatar amb força arran de l’augment de la presència de toxicòmans en els carrers que connecten el metro i les Cases del Patronat (principal punt de venda). En aquest àmbit pròxim a un col•legi, una escola bressol i el Parc de Trinitat, es va registrar un augment de la presència de xeringues usades, cosa que va desfermar el malestar veïnal. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir incrementar el control policial i instal•lar un centre de control per repartir xeringues esterilitzades i establir alhora un sistemes de recollida de xeringues usades al CAP de la Trinitat, que finalment, davant de les queixes dels usuaris del CAP i la negativa de les farmàcies de la zona a vendre’n, va ser substituït per una màquina expenedora.
El 6 de juliol de 2010 es va crear la Coordinadora Antidroga de Trinitat Vella per tal d’aglutinar les protestes que s’havien fet dos mesos abans davant la seu del Districte de Sant Andreu reclamant solucions al problema i refusant-ne altres com la instal•lació d’una narcosala mòbil. Aquestes mobilitzacions es van repetir cada dijous amb manifestacions pels carrers del barri, que de vegades acabaven davant la seu del Districte. La més multitudinària va ser la que va tenir lloc el 12 de desembre, que va aplegar més d’un miler de persones a la plaça de Sant Jaume. Per combatre aquesta problemàtica, des del novembre es van portar a terme batudes policials de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana en què es van detenir 55 traficants. Al final del mes de desembre l’Ajuntament de Barcelona va decidir instal•lar la primera càmera al carrer per controlar aquests esdeveniments. Tot i això, les mobilitzacions del veïns han continuat al llarg del 2011.
S’aprova la modificació del PGM en l’àmbit de la presó de la Trinitat
El 14 de juny de 2010 l’Ajuntament i la desena d’entitats i veïns a tall particular que havien participat al llarg de l’últim any i mig en les onze sessions de treball per pactar la remodelació dels terrenys de la presó van presentar els resultats d’aquest procés. El projecte de transformació preveu la construcció d’una gran plaça al voltant de la qual s’edificaran 407 pisos, 233 amb algun tipus de protecció, bé de lloguer, bé de compra, i 174 dels quals destinats a ubicar els veïns que viuen actualment als blocs propers a la B-20. La desaparició d’aquests blocs donarà lloc a una zona verda i, de retruc, a una ampliació del Parc de les Aigües i alhora donarà peu a un nou vial elevat que l’unirà amb la futur ECOBARRI DE VALLBONA. A la part que dóna al riu Besòs es construirà, també, una passarel•la que connectarà el barri amb el riu Besòs i Can Zam a Santa Coloma de Gramenet. En aquest espai també estan previstos equipaments de tres tipus: socials (un auditori i un centre cívic); educatius (un equipament universitari, una guarderia i una escola de primària), i també culturals.
El 25 de gener de 2011 es va aprovar inicialment la modificació del PGM en l’àmbit de la presó de la Trinitat, que reflectia el projecte pactat amb els veïns a la Comissió d’Urbanisme, Habitatge i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona, i el 25 de març se’n va produir l’aprovació provisional a la mateixa comissió després d’haver estat un mes a informació pública.
El 19 d’abril, dins de la reordenació de l’accés a Barcelona a la Trinitat, es va obrir el nou pas de vianants de l’avinguda Meridiana, a l’alçada del carrer de la Llosa, que la converteix a partir d’aquest puntl en una via urbana que permet el trànsit de vianants entre totes dues Trinitats. Per controlar aquest pas es van instal•lar tres semàfors: un abans del pont de Sarajevo, que serveix per avisar els vehicles del pas de vianants; després del pont hi ha un segon semàfor, que en un futur servirà per cedir pas al BUS, i el tercer al mateix pas de vianants.
Malgrat les eleccions municipals del 20 de maig i l’arribada a l’Ajuntament de Barcelona de Convergència i Unió (CiU) les protestes contra la presència de toxicòmans al barri van continuar produint-se de manera setmanal. A més es queixaven de l’augment de l’ocupació d’habitatges als pisos afectats per la reforma urbanística i als antics habitatges dels funcionaris de la presó, que estan situades al darrere de la presó, al carrer Pare Pérez del Pulgar.
El desembre es va realitzar una important operació policial contra el tràfic de dogues als habitatges ocupats que va acabar amb 17 persones detingudes. També es va decidir la instal•lació de càmeres en aquest àmbit i la via Barcino. Aquestes accions van ser aplaudides per l’Associació de Veïns, que ja havia rebut anteriorment el compromís del Conseller d’Interior d’actuar en aquest àmbit.
A finals de desembre es va inaugurar el nou Cap de Trinitat Vella previst en les inversions de la Llei de Barris, el qual substituïa al ja existent a la Via Barcino.
Es preveu que durant els propers anys també s’obri al trànsit el carrer de connexió entre les dues Trinitats i que es comenci la reordenació de la porta de la Trinitat, pel que fa a l’entrada en servei del carril bus-VAO està prevista per al final del 2011 o per a començament de l’any 2012. Respecte als projectes de la Llei de barris, queden pendents d’executar equipaments com la nova biblioteca,o la llar d’infants, i pel que fa a la reordenació de l’àmbit de la presó es preveu l’aprovació definitiva de la modificació del PGM per part de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona.
Més informació
www.barriotrinitatvella.com
www.bcn.cat/urbanisme
* Fins a l’any 1983 havia estat una presó de dones amb una capacitat de 2.500 places.
S’aprova la modificació del PGM en l’àmbit de la presó de la Trinitat
El 14 de juny de 2010 l’Ajuntament i la desena d’entitats i veïns a tall particular que havien participat al llarg de l’últim any i mig en les onze sessions de treball per pactar la remodelació dels terrenys de la presó van presentar els resultats d’aquest procés. El projecte de transformació preveu la construcció d’una gran plaça al voltant de la qual s’edificaran 407 pisos, 233 amb algun tipus de protecció, bé de lloguer, bé de compra, i 174 dels quals destinats a ubicar els veïns que viuen actualment als blocs propers a la B-20. La desaparició d’aquests blocs donarà lloc a una zona verda i, de retruc, a una ampliació del Parc de les Aigües i alhora donarà peu a un nou vial elevat que l’unirà amb la futur ECOBARRI DE VALLBONA. A la part que dóna al riu Besòs es construirà, també, una passarel•la que connectarà el barri amb el riu Besòs i Can Zam a Santa Coloma de Gramenet. En aquest espai també estan previstos equipaments de tres tipus: socials (un auditori i un centre cívic); educatius (un equipament universitari, una guarderia i una escola de primària), i també culturals.
El 25 de gener de 2011 es va aprovar inicialment la modificació del PGM en l’àmbit de la presó de la Trinitat, que reflectia el projecte pactat amb els veïns a la Comissió d’Urbanisme, Habitatge i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona, i el 25 de març se’n va produir l’aprovació provisional a la mateixa comissió després d’haver estat un mes a informació pública.
El 19 d’abril, dins de la reordenació de l’accés a Barcelona a la Trinitat, es va obrir el nou pas de vianants de l’avinguda Meridiana, a l’alçada del carrer de la Llosa, que la converteix a partir d’aquest puntl en una via urbana que permet el trànsit de vianants entre totes dues Trinitats. Per controlar aquest pas es van instal•lar tres semàfors: un abans del pont de Sarajevo, que serveix per avisar els vehicles del pas de vianants; després del pont hi ha un segon semàfor, que en un futur servirà per cedir pas al BUS, i el tercer al mateix pas de vianants.
Malgrat les eleccions municipals del 20 de maig i l’arribada a l’Ajuntament de Barcelona de Convergència i Unió (CiU) les protestes contra la presència de toxicòmans al barri van continuar produint-se de manera setmanal. A més es queixaven de l’augment de l’ocupació d’habitatges als pisos afectats per la reforma urbanística i als antics habitatges dels funcionaris de la presó, que estan situades al darrere de la presó, al carrer Pare Pérez del Pulgar.
El desembre es va realitzar una important operació policial contra el tràfic de dogues als habitatges ocupats que va acabar amb 17 persones detingudes. També es va decidir la instal•lació de càmeres en aquest àmbit i la via Barcino. Aquestes accions van ser aplaudides per l’Associació de Veïns, que ja havia rebut anteriorment el compromís del Conseller d’Interior d’actuar en aquest àmbit.
A finals de desembre es va inaugurar el nou Cap de Trinitat Vella previst en les inversions de la Llei de Barris, el qual substituïa al ja existent a la Via Barcino.
Es preveu que durant els propers anys també s’obri al trànsit el carrer de connexió entre les dues Trinitats i que es comenci la reordenació de la porta de la Trinitat, pel que fa a l’entrada en servei del carril bus-VAO està prevista per al final del 2011 o per a començament de l’any 2012. Respecte als projectes de la Llei de barris, queden pendents d’executar equipaments com la nova biblioteca,o la llar d’infants, i pel que fa a la reordenació de l’àmbit de la presó es preveu l’aprovació definitiva de la modificació del PGM per part de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona.
Més informació
www.barriotrinitatvella.com
www.bcn.cat/urbanisme
* Fins a l’any 1983 havia estat una presó de dones amb una capacitat de 2.500 places.
Continguts relacionats
Barcelonès
