Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)
Montserrat Mercadé
Transformació urbana de Sant Andreu-Sagrera (Barcelona) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2011

Surten a informació pública els projectes constructius de la urbanització viària dels àmbits de Sant Andreu i la Sagrera mentre es redacta el projecte d’urbanització del parc lineal de 40 hectàrees. Les obres al voltant de l’estació continuen amb el desviament del trànsit del pont del Treball Digne que ha de ser enderrocat per a deixar via lliure a la plataforma d’alta velocitat. Els veïns se senten descontents al considerar que no han estat preses en consideració les seves propostes pel parc i la futura ordenació viària.

Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010

Articles posteriors 2012

Els barris de la Sagrera i Sant Andreu estan situats al nord-est de la ciutat de Barcelona. En aquesta zona es va dissenyar un projecte de transformació urbana*, tot aprofitant l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) i la construcció de la major estació ferroviària de Catalunya. L'operació formava part d'un conjunt d'actuacions de renovació urbana previstes al llevant de Barcelona: zones industrials obsoletes, grans superfícies dedicades al ferrocarril i infraestructures destinades a l'energia i el sanejament. Així la recuperació del front del litoral, la consolidació de L'ÀREA DE GLÒRIES i la remodelació del Poblenou amb el DISTRICTE 22@ en són un exemple. Al voltant de la futura macroestació intermodal de la Sagrera es preveia aixecar, també, més de 8.000 habitatges en pisos de 9 a 19 plantes, un parc lineal de 40 hectàrees, edificis d’oficines i hotelers i diferents equipaments. El resum dels usos del sòl en l’àmbit de la transformació és el següent:

 
Total sòl de transformació
1.638.134 m2
Sòl per zones verdes (30%) 489.212 m2
Sòl per equipaments (13%) 209.812 m2
Sòl per vialitat (27%) 437.558 m2
Total sostre 1.657.416 m2
Sostre executat (28%) 462.614 m2
Sostre pendent (72%) 1.194.802 m2
Total habitatge 12.887
Habitatge executat (28% protecció) 2.589
Habitatge pendent (47% protecció) 10.298

Font: www.barcelonasagrera.com

El projecte de la macroestació de la Sagrera preveia 10 vies d’ample europeu amb 5 andanes del FAV, 8 vies i 4 andanes dels trens de Rodalies i Regionals en direcció cap Granollers i Mataró, les LÍNIES 9 i 4 del metro, 2.700 places d’aparcament i una estació d’autobusos amb línies urbanes i interurbanes. L’estació havia de tenir dos accessos units per un gran pati de connexions. L’entrada des de la Sagrera havia de ser l’accés principal als dos nivells superiors, els corresponents al FAV i l’estació d’autobusos interurbans. Per altra banda, des del parc de Sant Martí s’havia d’accedir als nivells inferiors, els destinats als trens de Rodalies, el metro i els aparcaments. Es preveien uns 100 milions de viatgers cada any, més del doble dels 45 milions de passatgers de l’estació de Sants i més del triple dels 28 milions de viatgers de l’aeroport del Prat.

Durant el 2008 i el 2009 van dominar els problemes de finançament de tota la transformació urbana, ja que en una part important de l’obra es pretenia finançar amb les plusvàlues generades per les operacions immobiliàries dels terrenys limítrofs. Tanmateix, aquests terrenys es van devaluar per la forta caiguda del preu del sòl de l’HABITATGE, i per la crisi. Durant el 2009, però, es van iniciar alguns dels treballs previs de l’obra gegantina, com ara la construcció de les pantalles per al túnel del FAV als voltants de l’estació de Sant Andreu Comtal.

Al llarg del 2010 el projecte va seguir avançant amb l’adjudicació i inici de les obres per construir l’estructura i els accessos a la macroestació de la Sagrera (589,2 MEUR) –que preveia la construcció d’un mur pantalla de 35 metres al costat mar- i amb la licitació del projecte d’urbanització del parc lineal de 40 hectàrees, on hi van participar 22 empreses (1,51 MEUR).
Obres de cobertura del tram Onze de Setembre-Nus de la Trinitat Foto: Evaristo Francés (estovadeobras.wordpress.com)
En paral•lel a les obres anaven avançant els projectes urbanístics. Així, el 27 d’abril de 2010 (BOP 11 de maig) es va aprovar inicialment el projecte de reparcel•lació del PAU.1 del Sector Entorn – Sagrera, de tal manera que quedava pendent la seva aprovació definitiva a l’aprovació del projecte d’urbanització. Amb l’aprovació inicial es van iniciar els contactes amb els 8 ocupants legals dels habitatges afectats del carrer Berenguer de Palou 2-32 propietat d’Adif: 3 d’ells van ser reallotjats en habitatges públics, 2 més es van indemnitzar i els 3 restants quedaven pendents d’acord. Posteriorment es va procedir a tapiar i inhabilitar els habitatges desocupats, i es va licitar i adjudicar el seu enderrocament. Mentre, el PAU 2 seguia pendent de redacció.

La Sagrera avança amb incidències
El febrer de 2011 va entrar en funcionament l'estació de Rodalies (línies 3, 4 i 7) a l’intercanviador de la Sagrera-Meridiana, que se situa a mig quilòmetre de la futura macroestació i queda unida pel carrer Garcilaso. Acull un punt d’intercanvi entre les línies 1, 5 i 9 del metro (aquesta darrera hi arribava des del juny del 2010) i en el futur hi haurà de circular la línia 4**.

També avançava el projecte del parc lineal què comprèn la urbanització d’una superfície de quasi 40 hectàrees i gairebé 4 quilòmetres de longitud, des del carrer d’Espronceda fins al passeig de Santa Coloma. A principi de juliol el consorci BSAV adjudicava la redacció dels projectes d’urbanització i construcció de tres dels cinc àmbits amb què s’havia dividit el parc d’acord amb la finalització de les obres de cobertura a la UTE formada per Alday Jover Arquitectos SLP / RCR Arquitectes SLP / West 8. Tot i haver treballat conjuntament per a mantenir el caràcter unitari del projecte -vertebrant-lo amb un recorregut verd que l’anomenaren el Camí Comtal, en record del rec que recorria el sector- projectaran individualment cada un dels tres sectors. Les primeres imatges del projecte, extretes del concurs d'idees, mostraven un espai en què estava previst plantar-hi 8.000 arbres de diferents espècies i on les fonts d'aigua tindrien un impacte important en el paisatge. Tot i que s'aixecarà sobre la llosa ferroviària, la preeminència de la natura sobre l'asfalt feia que el mateix equip d'arquitectes l'hagués definit com “una catifa verda per cobrir la vella cicatriu de ferro”.

El 7 de juliol es van descobrir a la zona d’obres les restes d’una vila romana que ocupava 1.000 metres quadrats. A mitjans setembre el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament, Jaume Ciurana va explicar que les restes es documentarien en una memòria científica, es conservarien objectes i es restaurarien alguns murals i un mosaic opus tessellatum de 50 metres quadrats, que podria exposar-se al barri de la Sagrera. Explicà que havien arribat a aquesta conclusió tant els set arqueòlegs que treballaven a la zona de les restes com els del Museu d'Història de la Ciutat, els de la Generalitat i els arqueòlegs externs consultats. Aquesta solució va ser rebuda amb crítiques des dels camps de l’arqueologia i de la política, deplorant-se que s’arrasés el jaciment i que s’hagués minimitzat la seva importància. Així, Isabel Rodà, directora del Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), va declarar al diari El País que era l’única vila romana del pla de Barcelona que es podia veure i que no es podia permetre perdre-la. Per una altra banda, els partits polítics a l’oposició es mostraren crítics per la rapidesa amb què s’havien pres les decisions; en aquest sentit Assumpta Escarp, portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), expressà el seu desacord en que es minimitzés la troballa tot i indicar que possiblement haurien pres la mateixa decisió. Jordi Portabella, d’Unitat per Barcelona (UxB), considerava que era possible mantenir el jaciment fent-lo compatible amb la futura estació i que s’havia actuat incorrectament ja que s’hauria hagut de demanar més opinions a experts, plantejant una segona fase de les excavacions.

A principi de novembre Adif va començar els treballs preparatoris de desviament del pont del Treball Digne, que permetrà enderrocar l’actual pont i deixar via lliure a la plataforma de l’alta velocitat. Les estructures executades haurien de constituir part de la llosa de coberta de diferents àmbits de l’estació de la Sagrera (àrea de manteniment de trens, les línies d’ample convencional que discorreran soterrades, l’estació d’autobusos i els vials d’accés segregats per a vehicles en els costats mar i muntanya). Les primeres actuacions preparatòries s’havien de produir als carrers de Berenguer de Palou, Clara Zetkin, la Sagrera i Ferran Turné. Aquests treballs, que es van desenvolupar en quatre trams diferenciats, s’havien d’allargar fins mitjans desembre per a poder enderrocar l’antic pont a partir de gener de 2012. El trànsit es desviaria per un nou pont provisional. Finalment, Adif preveia l’obertura al tràfic del nou traçat per al 29 de gener de 2012.

D’altra banda fins el 31 de desembre de 2011 van estar a informació pública els projectes constructius de la urbanització viària de l’àmbit de Sant Andreu -amb un pressupost de 17’54 MEUR- i la Sagrera -amb un pressupost de 24’38 MEUR- formulat pel Consorci BSAV.
Maqueta del projecte de Sant Andreu-Sagrera Font: www.barcelonasagrera.com
Inquietuds i desacords dels veïns
Els veïns de Sant Andreu i la Sagrera, abans de l’adjudicació del projecte del parc lineal, havien elaborat un document amb propostes, com ara la incorporació d'equipaments per a joves i la creació d'horts urbans o de zones de jocs infantils. En veure els primers esbossos del projecte a principi de desembre manifestaren els seus dubtes sobre que els seus suggeriments haguessin estat tinguts en consideració. Així, Genís Pascual, president de l'Associació de Veïns (AVV) de Sant Andreu, digué que en el document que els havien fet arribar aquests no hi figuraven; així mateix qüestionava la viabilitat econòmica de la conservació del parc: “és un projecte maco d'entrada, però l'experiència ens diu que parcs amb molta vegetació i molta aigua són molt cars de mantenir”. En aquest mateix sentit es va manifestar el president de l’AVV de la Sagrera, Josep Barbero, el qual va manifestar que 8.000 arbres eren “molts arbres per cuidar”.

Pel que fa al projecte d’urbanització viària cal destacar que hi havia hagut un procés participatiu entre l'Ajuntament, tècnics i les entitats dels barris afectats per les obres. Això no obstant, en fer-se públics el projecte quatre de les associacions implicades (la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, el Bon Pastor -totes del districte de Sant Andreu- i la Verneda Alta -del districte de Sant Martí-), es van manifestar decebudes amb els resultats, ja que consideraven que els projectes prioritzaven l’automòbil enlloc dels vianants i ciclistes. Per exemple es preveia que el tram del carrer de Garcilaso tingués sis carrils de circulació però cap per a bicicletes o que diversos carrers travessessin la rambla de l'Onze de Setembre sense permetre la connexió directa amb la rambla de Prim.

Les quatre associacions es van unir per a presentar 18 al•legacions al projecte, les quals, segons l’Ajuntament, havien estat en part incorporades (per exemple, l’increment de la proporció d'espai destinat a vianants i la millora dels encreuaments del carril bici). Igualment es van manifestar decebuts amb el procés participatiu. Creien que el projecte presentat no tenia en compte les aportacions fetes a les reunions. Els veïns esperaven la resposta de l'Ajuntament. En cas de no obtenir-la la reclamarien en la reunió de seguiment del febrer.

Perspectives pel 2012
La finalització de les obres de la plataforma i cobertures del tram comprés entre la rambla de l’Onze de Setembre i el nus de la Trinitat, amb una longitud de 2,6 km, estava prevista per al 2012. Així mateix, segons publicava el diari El Periódico en la seva edició de 30 d’octubre del 2011, Foment mantenia el compromís d’obrir la ruta Sants–Girona–França del FAV a finals del 2012 tot i que les vies tindrien un recorregut provisional ja que l’estructura de l’estació de la Sagrera encara no estaria acabada, a l’igual que la nova parada de rodalies de Sant Andreu Comtal, la qual es preveia finalitzar al 2013. Les obres en el seu conjunt, es perllongaran quatre anys i mig més i s’estima que l’estructura i els accessos tindran un cost de més de 613 MEUR. D’altra banda, el projecte del parc lineal, que encara es trobava en fase d’elaboració, no tenia calendari d’execució.

Més informació
beta.districtes.info
www.avvlasagrera.com
www.avvsantandreu.cat
www.barcelonasagrera.com
www.bcn.cat/urbanisme
www.sant-andreu.com/tgv

* El projecte de transformació urbanística va començar el 1988 amb la ciutat immergida en la transformació associada als Jocs Olímpics, quan l’arquitecte Xavier Basiana va convèncer Norman Foster perquè signés l’estudi de la possible transformació de la zona ferroviària de la Sagrera i, gràcies a la seva mediació, Basiana va poder presentar els plànols a d’aleshores alcalde de la ciutat Pasqual Maragall. El 27 de juliol del 2003 es va crear la Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) amb la finalitat de coordinar el conjunt de les actuacions corresponents a la implantació de l'alta velocitat a Barcelona i amb l'objectiu de desenvolupar la transformació urbanística derivada d'aquestes obres en l'àmbit de Sant Andreu-la Sagrera.

** Al juliol de 2010 el DPTOP va sotmetre a informació pública el darrer tram del perllongament de l’L4 entre la Pau i la Sagrera.