Divendres 24 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
POUM D'ALP
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
A començament de desembre del 2010, en la tercera temptativa, el ple de l’Ajuntament d’Alp aprova provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal, que concentra el creixement residencial en continuïtat amb els nuclis urbans preexistents, i permet la construcció de gairebé 1.500 nous habitatges i uns 1.900 llits d’hotel. Al final de desembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona aprova definitivament el pla, però en suspèn l’executivitat a l’espera que se’n redacti el text refós corresponent.
Antecedents 2009
El municipi d’Alp, amb una superfície de 44,2 km2, es troba situat al sud-est de la comarca de la Cerdanya, limitant a l’oest amb el municipi de Das (Cerdanya), al nord amb els municipis de Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà (ambdós de la Cerdanya), al nord-oest amb França, al sud-oest amb el municipi de Toses (Ripollès), i al sud amb els municipis de Castellar de N’Hug i Bagà (ambdós del Berguedà). Alp té una bona accessibilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, per mitjà de la CARRETERA C-16,DEL TÚNEL DEL CADÍ i de la CARRETERA N-260 EIX PIRINENC, DE LA COLLADA DE TOSES, i disposa d’una estació de la línia de FERROCARRIL BARCELONA-PUIGCERDÀ.
El municipi ha experimentat un fort creixement poblacional en la darrera dècada, passant dels 1.194 habitants el 2000 als 1.733 el 2010 (un 45% més)*. Bona part de la població (1.128 habitants) es concentra al nucli d’Alp, i la resta es reparteix entre els nuclis de la Molina (569 habitants) i Masella (36 habitants), vinculats a les estacions d’esquí respectives.
El nombre d’habitatges construïts al municipi és de 3.300, dels quals només 588 (un 18%) són de primera residència**, factor que no ha ajudat a l’estructuració social i econòmica del municipi. El creixement residencial ha estat molt intens*** en els darrers anys, durant els quals s’ha edificat el 70% del sòl previst en el planejament vigent.
Antecedents
L’instrument de planejament vigent al municipi era el Pla intermunicipal coordinador de la Cerdanya gironina (PICC), que fou redactat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i aprovat des del 1986, amb la finalitat de regular el creixement urbanístic després de l’obertura del túnel del Cadí.
La introducció de noves àrees de desenvolupament al municipi estava limitada per les directrius del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA), que establia per a Alp un creixement moderat, i pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA (PDUC), que delimitava les condicions per al desenvolupament residencial de les àrees de Masella i la Molina.
Tot i que inicialment Alp estava inclosa en l’àmbit del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA PLURIMUNICIPAL (POUP) DE LA CERDANYA, a mitjan any 2007 el consistori va decidir tramitar en solitari un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), tot i mantenir l’equip redactor contractat el 2005 encapçalat pels arquitectes Jordi Romero i Imma Jansana.
El juny de 2009 l’Ajuntament d’Alp va acordar l’aprovació inicial del POUM, que preveia desenvolupar en sòl urbanitzable tres nous sectors (dos al nucli d’Alp i un a la Molina) que s’afegien als quatre plans parcials pendents de desenvolupar del PICC, a més de cinc plans de millora urbana (PMU) i cinc polígons d’actuació urbanística (PAU) en sòl urbà, que sumaven en conjunt més de 1.700 habitatges.
El juliol de 2009 es va constituir la plataforma Salvem la Molina, que s’oposava al projecte en considerar que suposava un creixement desmesurat per a la vall de la Molina i per al conjunt del municipi. La plataforma va recollir 1.800 signatures en contra del POUM i va denunciar vuit presumptes irregularitats urbanístiques que, segons creien, el POUM volia legalitzar.
A començament de desembre del 2010, en la tercera temptativa, el ple de l’Ajuntament d’Alp aprova provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal, que concentra el creixement residencial en continuïtat amb els nuclis urbans preexistents, i permet la construcció de gairebé 1.500 nous habitatges i uns 1.900 llits d’hotel. Al final de desembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona aprova definitivament el pla, però en suspèn l’executivitat a l’espera que se’n redacti el text refós corresponent.
Antecedents 2009
El municipi d’Alp, amb una superfície de 44,2 km2, es troba situat al sud-est de la comarca de la Cerdanya, limitant a l’oest amb el municipi de Das (Cerdanya), al nord amb els municipis de Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà (ambdós de la Cerdanya), al nord-oest amb França, al sud-oest amb el municipi de Toses (Ripollès), i al sud amb els municipis de Castellar de N’Hug i Bagà (ambdós del Berguedà). Alp té una bona accessibilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, per mitjà de la CARRETERA C-16,DEL TÚNEL DEL CADÍ i de la CARRETERA N-260 EIX PIRINENC, DE LA COLLADA DE TOSES, i disposa d’una estació de la línia de FERROCARRIL BARCELONA-PUIGCERDÀ.
El municipi ha experimentat un fort creixement poblacional en la darrera dècada, passant dels 1.194 habitants el 2000 als 1.733 el 2010 (un 45% més)*. Bona part de la població (1.128 habitants) es concentra al nucli d’Alp, i la resta es reparteix entre els nuclis de la Molina (569 habitants) i Masella (36 habitants), vinculats a les estacions d’esquí respectives.
El nombre d’habitatges construïts al municipi és de 3.300, dels quals només 588 (un 18%) són de primera residència**, factor que no ha ajudat a l’estructuració social i econòmica del municipi. El creixement residencial ha estat molt intens*** en els darrers anys, durant els quals s’ha edificat el 70% del sòl previst en el planejament vigent.
Antecedents
L’instrument de planejament vigent al municipi era el Pla intermunicipal coordinador de la Cerdanya gironina (PICC), que fou redactat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i aprovat des del 1986, amb la finalitat de regular el creixement urbanístic després de l’obertura del túnel del Cadí.
La introducció de noves àrees de desenvolupament al municipi estava limitada per les directrius del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA), que establia per a Alp un creixement moderat, i pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA (PDUC), que delimitava les condicions per al desenvolupament residencial de les àrees de Masella i la Molina.
Tot i que inicialment Alp estava inclosa en l’àmbit del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA PLURIMUNICIPAL (POUP) DE LA CERDANYA, a mitjan any 2007 el consistori va decidir tramitar en solitari un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), tot i mantenir l’equip redactor contractat el 2005 encapçalat pels arquitectes Jordi Romero i Imma Jansana.
El juny de 2009 l’Ajuntament d’Alp va acordar l’aprovació inicial del POUM, que preveia desenvolupar en sòl urbanitzable tres nous sectors (dos al nucli d’Alp i un a la Molina) que s’afegien als quatre plans parcials pendents de desenvolupar del PICC, a més de cinc plans de millora urbana (PMU) i cinc polígons d’actuació urbanística (PAU) en sòl urbà, que sumaven en conjunt més de 1.700 habitatges.
El juliol de 2009 es va constituir la plataforma Salvem la Molina, que s’oposava al projecte en considerar que suposava un creixement desmesurat per a la vall de la Molina i per al conjunt del municipi. La plataforma va recollir 1.800 signatures en contra del POUM i va denunciar vuit presumptes irregularitats urbanístiques que, segons creien, el POUM volia legalitzar.
Manca de consens en l’equip de govern
El setembre de 2010, un cop finalitzat el període d’informació pública i avaluades les al•legacions presentades, l’equip redactor va presentar la nova proposta de POUM per a la seva aprovació provisional.
Durant el novembre de 2010 es va fer palesa la manca de consens respecte del pla dins de l’equip de govern del consistori, format per dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), dos regidors d’Alternativa Cerdana i una regidora d’Esquerra Republicana (ERC). La regidora d’ERC, Judith Sanmartí, es mostrava reàcia a donar el seu suport al POUM perquè tenia dubtes sobre la seva legalitat, atesos els processos iniciats per Salvem la Molina. Aquest fet va suposar que en els dos plens de novembre no es pogués donar l’aprovació provisional al POUM, que tampoc no havia rebut el suport dels quatre regidors de Convergència i Unió (CiU) a l’oposició.
L’alcalde, Cosme Ruaix, del PSC, va mostrar la seva preocupació perquè aquesta situació podia retardar molt el procés. El consistori esperava que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprovés definitivament el POUM abans que s’acabés la legislatura en curs a la Generalitat. En cas contrari, consideraven difícil que el POUM es pogués aprovar abans de les eleccions municipals.
S’aprova el Pla especial del telecabina de la Tosa
El 26 de novembre de 2010, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va donar l’aprovació definitiva al Pla especial urbanístic (PEU) del telecabina de la Tosa, que adequava urbanísticament el projecte del nou tram del telecabina que millorava l’accés a les cotes més elevades de l’espai esquiable Alp 2500, connectant l’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA (ALP I TOSES) a 2.341 m, amb el refugi del Niu de l’Àliga (2.519 m). El projecte ocupava una superfície d’11,82 ha de sòl no urbanitzable, de les quals 5,06 pertanyien al terme municipal d’Alp i 6,76 al terme de Bagà (Berguedà).
Aprovació provisional
El 3 de desembre de 2010, però, el ple de l’Ajuntament d’Alp va donar finalment aprovació provisional al POUM amb els vots a favor de l’equip de govern, encara que també va acordar suprimir el PAU-Alp-2 previst a la Molina, qualificant com a sòl no urbanitzable (SNU) la zona d’equipaments prevista i mantenint sense modificacions la zona urbana ja consolidada. Amb aquest canvi, finalment, la regidora d’ERC va accedir a donar suport al POUM, afirmant que ho feia per no retardar més el procés i considerant que en tot cas seria la justícia qui determinaria si hi havia cap irregularitat.
Els objectius principals del nou POUM eren la desacceleració del ritme de creixement residencial, l’estructuració dels nuclis urbans i el desenvolupament mitjançant polígons del sòl urbà no consolidat. En aquest sentit, es considerava una prioritat el desenvolupament del sòl urbà i urbanitzable encara vacant en els nuclis de la Molina i Masella, amb la intenció d’estructurar els nuclis urbans existents, aconseguir una diversificació de tipologies constructives i d’usos, i la millora del nivell d’equipaments. Aquests objectius es pretenien assolir amb el desenvolupament dels PMU dels àmbits de Font Moreu a la Molina i de bona part del sòl vacant de la Molina, recollits ja en el PTPAPA i en el PDUC, i dels PAU definits pel mateix POUM.
El volum de superfície de creixement residencial i el nombre d’habitatges previstos es van reduir considerablement respecte de l’aprovació inicial per adequar-se a les prescripcions de creixement moderat del PTPAPA.
En conjunt, dels 1.719 habitatges previstos en l’aprovació inicial es passava a 1.460 habitatges en l’aprovació provisional (un 15% menys). Pel que feia al nombre de llits d’hotel, es passava de 2.597 a 1.886 (un 27% menys). Així, el sòl urbanitzable delimitat (SUD), passava de 87,74 ha en l’aprovació inicial a 71,35 ha en l’aprovació provisional (un 19% menys), amb un important descens en el nombre d’habitatges, que passaven de 939 a 718 (un 24% menys). En sòl urbà no consolidat (SUNC) sota PMU, el volum de superfície va passar de 31,99 ha a 31,17 (un 3% menys), encara que el volum d’habitatges va pujar lleugerament de 637 a 662 (un 4% més). Pel que feia al volum de sòl urbà consolidat (SUC) on es preveien PAU va passar de 7,57 ha a 2,33 (un 69% menys), amb una disminució del nombre d’habitatges previstos, que passaven de 143 a 80 (un 44% menys).
El volum d’habitatges nous previstos es repartien força equitativament entre els tres nuclis de població: 556 (un 38% del total) al nucli de la Molina, 491 (un 34%) al nucli d’Alp, i 413 (un 28%) a Masella. Pel que feia al nombre de llits d’hotels, se’ns preveien 862 (un 46%) a Alp, 695 (un 37%) a Masella i 329 (un 17%) a la Molina.
El setembre de 2010, un cop finalitzat el període d’informació pública i avaluades les al•legacions presentades, l’equip redactor va presentar la nova proposta de POUM per a la seva aprovació provisional.
Durant el novembre de 2010 es va fer palesa la manca de consens respecte del pla dins de l’equip de govern del consistori, format per dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), dos regidors d’Alternativa Cerdana i una regidora d’Esquerra Republicana (ERC). La regidora d’ERC, Judith Sanmartí, es mostrava reàcia a donar el seu suport al POUM perquè tenia dubtes sobre la seva legalitat, atesos els processos iniciats per Salvem la Molina. Aquest fet va suposar que en els dos plens de novembre no es pogués donar l’aprovació provisional al POUM, que tampoc no havia rebut el suport dels quatre regidors de Convergència i Unió (CiU) a l’oposició.
L’alcalde, Cosme Ruaix, del PSC, va mostrar la seva preocupació perquè aquesta situació podia retardar molt el procés. El consistori esperava que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprovés definitivament el POUM abans que s’acabés la legislatura en curs a la Generalitat. En cas contrari, consideraven difícil que el POUM es pogués aprovar abans de les eleccions municipals.
S’aprova el Pla especial del telecabina de la Tosa
El 26 de novembre de 2010, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va donar l’aprovació definitiva al Pla especial urbanístic (PEU) del telecabina de la Tosa, que adequava urbanísticament el projecte del nou tram del telecabina que millorava l’accés a les cotes més elevades de l’espai esquiable Alp 2500, connectant l’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA (ALP I TOSES) a 2.341 m, amb el refugi del Niu de l’Àliga (2.519 m). El projecte ocupava una superfície d’11,82 ha de sòl no urbanitzable, de les quals 5,06 pertanyien al terme municipal d’Alp i 6,76 al terme de Bagà (Berguedà).
Aprovació provisional
El 3 de desembre de 2010, però, el ple de l’Ajuntament d’Alp va donar finalment aprovació provisional al POUM amb els vots a favor de l’equip de govern, encara que també va acordar suprimir el PAU-Alp-2 previst a la Molina, qualificant com a sòl no urbanitzable (SNU) la zona d’equipaments prevista i mantenint sense modificacions la zona urbana ja consolidada. Amb aquest canvi, finalment, la regidora d’ERC va accedir a donar suport al POUM, afirmant que ho feia per no retardar més el procés i considerant que en tot cas seria la justícia qui determinaria si hi havia cap irregularitat.
Els objectius principals del nou POUM eren la desacceleració del ritme de creixement residencial, l’estructuració dels nuclis urbans i el desenvolupament mitjançant polígons del sòl urbà no consolidat. En aquest sentit, es considerava una prioritat el desenvolupament del sòl urbà i urbanitzable encara vacant en els nuclis de la Molina i Masella, amb la intenció d’estructurar els nuclis urbans existents, aconseguir una diversificació de tipologies constructives i d’usos, i la millora del nivell d’equipaments. Aquests objectius es pretenien assolir amb el desenvolupament dels PMU dels àmbits de Font Moreu a la Molina i de bona part del sòl vacant de la Molina, recollits ja en el PTPAPA i en el PDUC, i dels PAU definits pel mateix POUM.
El volum de superfície de creixement residencial i el nombre d’habitatges previstos es van reduir considerablement respecte de l’aprovació inicial per adequar-se a les prescripcions de creixement moderat del PTPAPA.
En conjunt, dels 1.719 habitatges previstos en l’aprovació inicial es passava a 1.460 habitatges en l’aprovació provisional (un 15% menys). Pel que feia al nombre de llits d’hotel, es passava de 2.597 a 1.886 (un 27% menys). Així, el sòl urbanitzable delimitat (SUD), passava de 87,74 ha en l’aprovació inicial a 71,35 ha en l’aprovació provisional (un 19% menys), amb un important descens en el nombre d’habitatges, que passaven de 939 a 718 (un 24% menys). En sòl urbà no consolidat (SUNC) sota PMU, el volum de superfície va passar de 31,99 ha a 31,17 (un 3% menys), encara que el volum d’habitatges va pujar lleugerament de 637 a 662 (un 4% més). Pel que feia al volum de sòl urbà consolidat (SUC) on es preveien PAU va passar de 7,57 ha a 2,33 (un 69% menys), amb una disminució del nombre d’habitatges previstos, que passaven de 143 a 80 (un 44% menys).
El volum d’habitatges nous previstos es repartien força equitativament entre els tres nuclis de població: 556 (un 38% del total) al nucli de la Molina, 491 (un 34%) al nucli d’Alp, i 413 (un 28%) a Masella. Pel que feia al nombre de llits d’hotels, se’ns preveien 862 (un 46%) a Alp, 695 (un 37%) a Masella i 329 (un 17%) a la Molina.
En el nucli d’Alp es preveien tres sectors en SUD, el PPU-Alp-1, de 4,6 ha, d’ús residencial, hoteler i terciari, que preveia un màxim de 192 nous habitatges (el 31% protegits) i 662 llits d’hotel; el PPU-SUP-3, previst ja en el PICC, d’ús residencial, amb 5,6 ha i 140 habitatges previstos, i el PPU-Industrial, de 5 ha, on es preveien construir unes 40 naus per a ús de magatzem i taller. Les zones de creixement se situaven en continuïtat amb la trama urbana actual, al sud-oest i l’est del nucli urbà. També s’hi preveien dos PMU en SUNC, amb un total de 3,8 ha i 159 habitatges previstos (el 43% amb protecció oficial); i un PEU en sòl no urbanitzable a l’est del nucli urbà, de 3 ha, on es permetia l’ús hoteler amb una previsió màxima de fins a 200 llits d’hotel.
En el nucli de la Molina s’hi preveia en SUD el PPU-Alp-2, d’ús residencial i hoteler, de 53 ha, amb 386 habitatges previstos (el 33% protegits) i 329 llits d’hotel, que unia els antics SUP-9 la Solana i SUP-10 Golf procedents de l’antic PICC. En aquest nucli també es preveien 3 PMU en SUNC, que sumaven 18 ha i 170 habitatges (el 48% protegits), i una PAU en SUC de 0,3 ha, d’ús industrial i amb espai per a 8 naus destinades a magatzems i tallers.
Finalment, en el nucli de Masella no es preveien sectors en SUD, i el creixement es concentrava en sòl urbà, on es proposava un PMU de 9,3 ha, d’us residencial i hoteler, amb una previsió de 333 habitatges (el 36% protegits) i 695 llits d’hotel i una PAU de 2,1 ha d’ús residencial i amb 80 habitatges previstos.
Des de la plataforma Salvem la Molina es va posar en relleu que encara restaven per resoldre les denúncies efectuades l’any anterior, i es van criticar les presses del consistori per aprovar un document que havia de regir el creixement del municipi els propers 25 anys. La plataforma va atribuir a pressions polítiques el canvi de vot d’ERC, que finalment havia permès l’aprovació del POUM.
Aprovació definitiva del POUM i suspensió de l’executivitat
El 22 de desembre la CTUG va aprovar definitivament el POUM d’Alp, però en va suspendre l’executivitat a l’espera que se n’elaborés un text refós que havia d’incorporar una sèrie de modificacions, entre les quals destacaven un seguiment més estricte de les prescripcions del PTPAPA i del PDUC, especialment en els nuclis de Masella i la Molina; la conservació en sòl urbà de les qualificacions establertes pel PICC; una simplificació de la regulació de sistemes, sobretot a les zones de domini esquiable; i el compliment dels requeriments tècnics presentats per diferents organismes d’abast català i estatal.
L’alcalde, Cosme Ruaix, considerava que amb l’aprovació del document per part del CTUG, Alp se situava en condicions d'afrontar, si finalment es duia a terme, la candidatura per als Jocs d'Hivern del 2022, amb garanties de poder aprofitar-ho per desenvolupar un gran espai residencial i d’activitats a tocar dels espais esquiables, que podia esdevenir un punt de referència econòmica a la comarca. Ruaix també va destacar que bona part del creixement ja es preveia en el PICC.
L’equip redactor preveia que el text refós estaria enllestit entre març i abril de 2011. Un cop aprovat per l’Ajuntament, el POUM es tornaria a trametre a la CTUG perquè en fes l’aprovació definitiva.
Més informació
webspobles.ddgi.cat/sites/alp/pages_LeftMenu/poum.aspx
www.aaup.cat
* Dades del Padró continu de població recollides d’IDESCAT.
** Segons les dades dels estudis previs a la redacció del POUM, de febrer de 2007.
*** Segons les dades dels col•legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), en el municipi d’Alp es van dur a terme 1.123 certificats finals d’obra entre 2000 i 2009, indicador emprat per valorar el volum d’habitatges acabats.
En el nucli de la Molina s’hi preveia en SUD el PPU-Alp-2, d’ús residencial i hoteler, de 53 ha, amb 386 habitatges previstos (el 33% protegits) i 329 llits d’hotel, que unia els antics SUP-9 la Solana i SUP-10 Golf procedents de l’antic PICC. En aquest nucli també es preveien 3 PMU en SUNC, que sumaven 18 ha i 170 habitatges (el 48% protegits), i una PAU en SUC de 0,3 ha, d’ús industrial i amb espai per a 8 naus destinades a magatzems i tallers.
Finalment, en el nucli de Masella no es preveien sectors en SUD, i el creixement es concentrava en sòl urbà, on es proposava un PMU de 9,3 ha, d’us residencial i hoteler, amb una previsió de 333 habitatges (el 36% protegits) i 695 llits d’hotel i una PAU de 2,1 ha d’ús residencial i amb 80 habitatges previstos.
Des de la plataforma Salvem la Molina es va posar en relleu que encara restaven per resoldre les denúncies efectuades l’any anterior, i es van criticar les presses del consistori per aprovar un document que havia de regir el creixement del municipi els propers 25 anys. La plataforma va atribuir a pressions polítiques el canvi de vot d’ERC, que finalment havia permès l’aprovació del POUM.
Aprovació definitiva del POUM i suspensió de l’executivitat
El 22 de desembre la CTUG va aprovar definitivament el POUM d’Alp, però en va suspendre l’executivitat a l’espera que se n’elaborés un text refós que havia d’incorporar una sèrie de modificacions, entre les quals destacaven un seguiment més estricte de les prescripcions del PTPAPA i del PDUC, especialment en els nuclis de Masella i la Molina; la conservació en sòl urbà de les qualificacions establertes pel PICC; una simplificació de la regulació de sistemes, sobretot a les zones de domini esquiable; i el compliment dels requeriments tècnics presentats per diferents organismes d’abast català i estatal.
L’alcalde, Cosme Ruaix, considerava que amb l’aprovació del document per part del CTUG, Alp se situava en condicions d'afrontar, si finalment es duia a terme, la candidatura per als Jocs d'Hivern del 2022, amb garanties de poder aprofitar-ho per desenvolupar un gran espai residencial i d’activitats a tocar dels espais esquiables, que podia esdevenir un punt de referència econòmica a la comarca. Ruaix també va destacar que bona part del creixement ja es preveia en el PICC.
L’equip redactor preveia que el text refós estaria enllestit entre març i abril de 2011. Un cop aprovat per l’Ajuntament, el POUM es tornaria a trametre a la CTUG perquè en fes l’aprovació definitiva.
Més informació
webspobles.ddgi.cat/sites/alp/pages_LeftMenu/poum.aspx
www.aaup.cat
* Dades del Padró continu de població recollides d’IDESCAT.
** Segons les dades dels estudis previs a la redacció del POUM, de febrer de 2007.
*** Segons les dades dels col•legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), en el municipi d’Alp es van dur a terme 1.123 certificats finals d’obra entre 2000 i 2009, indicador emprat per valorar el volum d’habitatges acabats.
Cerdanya
