Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PORT DE TARRAGONA
Núria Terradas
Actualitzat a 31/12/2010
La retallada pressupostària que anuncia el ministre de Foment en l’àmbit de les infraestructures fa témer la paralització del port i dels projectes viaris i ferroviaris que l’afecten. Tot i així, se segueixen efectuant les obres previstes al moll Andalusia per augmentar el tràfic de contenidors, s’amplia el moll de la Química i s’acaben les obres d’un nou pantalà per a l’empresa ACESA. També s’adequa una nova plataforma per a la recepció d’autobusos i vehicles que recolliran els turistes provinents dels creuers que atracaran al port, després que l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) hagin signat un conveni per treballar en aquest nou objectiu.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2009
El port de Tarragona, de titularitat estatal, situat a la conca mediterrània entre els ports de Barcelona i València, s’ha convertit en els darrers anys en un puntal de l’economia del Camp de Tarragona i de Catalunya en general. Ubicat en una zona altament industrialitzada requereix, per tal de ser competitiu, la potenciació de les infraestructures terrestres i de centres logístics que s’adaptin a les necessitats de cada moment. És un dels primers ports de comerç marítim de l’Estat i dóna servei directe a la potent indústria petroquímica del Camp de Tarragona. També té una dàrsena pesquera, un port esportiu i una altra per a iots de luxe i esportius.
Crisi econòmica i repercussions pressupostàries
L’adveniment de la crisi econòmica d’ordre mundial va afectar també el port que, el 2009, va experimentar una reducció del percentatge de mercaderies gestionades (menys però que el total estatal). Tanmateix, un fet va alarmar el Camp de Tarragona: la retallada pressupostària que el ministre de Foment, José Blanco, anunciava d’aplicar, en l’àmbit de les infraestructures, per a la contenció del dèficit públic.
La resposta no es va fer esperar, i l’Associació per a la Promoció del Port (APPORT), l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la Federació d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme (AEHT) i la Federació d’Empresaris d’Autotransport (FEAT) es van agrupar per protestar per l’afectació que aquest fet provocava en l’aturada de les obres de l’A-27 [2010:xxx] (autovia de Montblanc a Tarragona), que havia de donar sortida des de Tarragona cap a Lleida i el Cantàbric. Això suposa un impacte directe, ja que un 35% de les mercaderies tenen com a destí la zona del nord-oest de la Península. Els socialistes catalans van demanar, també, que es dotés pressupostàriament les tres infraestructures prioritàries (el port, l’A-27 i el corredor ferroviari mediterrani) per al desenvolupament econòmic de la zona.
El president de la Confederació d’Empreses de Tarragona (CEPTA), Antoni Belmonte, i el president d’Empresaris del Baix Penedès, Albert Calzada, manifestaven la imperiosa necessitat de donar impuls al port de Tarragona, al corredor ferroviari mediterrani i a LOGIS PENEDÈS, ja que moltes empreses depenen de l’exportació i la manca d’aquestes infraestructures les podrien obligar a abandonar.
D’altra banda, el 12 de gener s’aprovava definitivament el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA que, pel que fa al port, detectava una sèrie de limitacions i propugnava millorar els accessos terrestres, tant viaris com ferroviaris.
El president de l’ATP anunciava que, malgrat la retallada, es podrien acomplir tots els terminis de les obres gràcies als ingressos i al baix endeutament. I és que, Puertos del Estado és un ens públic depenent del Ministeri de Foment (encarregat de gestionar la política portuària del govern de l’Estat i al qual pertany el port de Tarragona), de règim autònom amb ingressos propis (gràcies al cobrament de taxes) que no depèn dels ingressos dels presupuestos generales del Estado (PGE) per a la seva viabilitat anual. De fet, el Plan de Inversiones 2010-2014 de Puertos del Estado preveu les inversions al port de Tarragona a cinc anys vista, amb la suma total de 195 MEUR. Tot i així, els PGE per al 2011, en el capítol d’inversions, preveuen una aportació de 56 MEUR per al port de Tarragona, dels quals 21,3 MEUR es destinaran a l’ampliació del moll de la Química.
La retallada pressupostària que anuncia el ministre de Foment en l’àmbit de les infraestructures fa témer la paralització del port i dels projectes viaris i ferroviaris que l’afecten. Tot i així, se segueixen efectuant les obres previstes al moll Andalusia per augmentar el tràfic de contenidors, s’amplia el moll de la Química i s’acaben les obres d’un nou pantalà per a l’empresa ACESA. També s’adequa una nova plataforma per a la recepció d’autobusos i vehicles que recolliran els turistes provinents dels creuers que atracaran al port, després que l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) hagin signat un conveni per treballar en aquest nou objectiu.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2009
El port de Tarragona, de titularitat estatal, situat a la conca mediterrània entre els ports de Barcelona i València, s’ha convertit en els darrers anys en un puntal de l’economia del Camp de Tarragona i de Catalunya en general. Ubicat en una zona altament industrialitzada requereix, per tal de ser competitiu, la potenciació de les infraestructures terrestres i de centres logístics que s’adaptin a les necessitats de cada moment. És un dels primers ports de comerç marítim de l’Estat i dóna servei directe a la potent indústria petroquímica del Camp de Tarragona. També té una dàrsena pesquera, un port esportiu i una altra per a iots de luxe i esportius.
Crisi econòmica i repercussions pressupostàries
L’adveniment de la crisi econòmica d’ordre mundial va afectar també el port que, el 2009, va experimentar una reducció del percentatge de mercaderies gestionades (menys però que el total estatal). Tanmateix, un fet va alarmar el Camp de Tarragona: la retallada pressupostària que el ministre de Foment, José Blanco, anunciava d’aplicar, en l’àmbit de les infraestructures, per a la contenció del dèficit públic.
La resposta no es va fer esperar, i l’Associació per a la Promoció del Port (APPORT), l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la Federació d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme (AEHT) i la Federació d’Empresaris d’Autotransport (FEAT) es van agrupar per protestar per l’afectació que aquest fet provocava en l’aturada de les obres de l’A-27 [2010:xxx] (autovia de Montblanc a Tarragona), que havia de donar sortida des de Tarragona cap a Lleida i el Cantàbric. Això suposa un impacte directe, ja que un 35% de les mercaderies tenen com a destí la zona del nord-oest de la Península. Els socialistes catalans van demanar, també, que es dotés pressupostàriament les tres infraestructures prioritàries (el port, l’A-27 i el corredor ferroviari mediterrani) per al desenvolupament econòmic de la zona.
El president de la Confederació d’Empreses de Tarragona (CEPTA), Antoni Belmonte, i el president d’Empresaris del Baix Penedès, Albert Calzada, manifestaven la imperiosa necessitat de donar impuls al port de Tarragona, al corredor ferroviari mediterrani i a LOGIS PENEDÈS, ja que moltes empreses depenen de l’exportació i la manca d’aquestes infraestructures les podrien obligar a abandonar.
D’altra banda, el 12 de gener s’aprovava definitivament el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA que, pel que fa al port, detectava una sèrie de limitacions i propugnava millorar els accessos terrestres, tant viaris com ferroviaris.
El president de l’ATP anunciava que, malgrat la retallada, es podrien acomplir tots els terminis de les obres gràcies als ingressos i al baix endeutament. I és que, Puertos del Estado és un ens públic depenent del Ministeri de Foment (encarregat de gestionar la política portuària del govern de l’Estat i al qual pertany el port de Tarragona), de règim autònom amb ingressos propis (gràcies al cobrament de taxes) que no depèn dels ingressos dels presupuestos generales del Estado (PGE) per a la seva viabilitat anual. De fet, el Plan de Inversiones 2010-2014 de Puertos del Estado preveu les inversions al port de Tarragona a cinc anys vista, amb la suma total de 195 MEUR. Tot i així, els PGE per al 2011, en el capítol d’inversions, preveuen una aportació de 56 MEUR per al port de Tarragona, dels quals 21,3 MEUR es destinaran a l’ampliació del moll de la Química.
Turisme de creuers
El 13 de gener de 2010, el Patronat de Turisme de Tarragona i l’APT signaven un conveni segons el qual les dues corporacions treballaran per tal que Tarragona sigui una destinació del turisme de creuer. APT realitzarà les obres oportunes, a continuació del moll Balears, més enllà del far de la Banya, per adequar provisionalment les instal•lacions. L’Ajuntament vetllarà perquè autobusos llançadora connectin el moll amb el centre de la ciutat i per promocionar Tarragona com una marca turística de prestigi. A tal fi, el consistori elaborarà un pla de competitivitat turística de la Tarraco romana i aprofitarà la repercussió que pugui provocar la candidatura com a capital europea de la cultura (2016) i per a l’organització dels Jocs del Mediterrani (2017). L’APT inverteix 1,5 MEUR en les plataformes d’accés dels vehicle i autobusos de recollida dels turistes. Un cop finalitzades les instal•lacions (previsiblement el 2011), s’engegarà la promoció comercial. Segons J.A. Burgasé, serà una destinació de turisme de creuers quan s’aconsegueixi atraure, com a mínim, seixanta creuers per temporada i apunta la necessitat de crear un ens, un consorci o una societat (participada per ATP, Ajuntament, la Cambra i la Diputació), que agiliti la gestió.
Reformes i obres del port comercial
El mes de maig van finalitzar les obres de construcció d’un nou pantalà (es tracta d’un moll estret i allargat que s’endinsa al mar per a la descàrrega de cru, en aquest cas) de l’empresa ACESA i la demolició de la plataforma que havia estat en servei els darrers quaranta anys, paral•lela al moll Andalusia. Amb la nova instal•lació s’ha construït, a l’altra banda del mateix moll, un moll de gravetat, la prolongació de catorze tubs de 300 m i una plataforma de quatre braços de càrrega d’última generació. L’estructura consisteix en tretze caixes de formigó armat amb una longitud de 409 m.
Aquest trasllat facilitava les obres del moll Andalusia, dedicat a la mercaderia general, que s’espera que esdevingui una de les terminals més modernes de la Mediterrània, on és previst que hi operin vaixells Post Panamax, nova generació de bucs de grans dimensions, amb una eslora superior als 300 m i amb la capacitat per a transportar 8.000 contenidors. El 22 d’octubre s’inaugurava, al mateix moll, la terminal on s’instal•lava l’empresa àrab DP World. Això permetrà duplicar el tràfic de contenidors i implicarà la creació d’uns 2.000 llocs de treball directes i indirectes. Aquesta nova terminal, de 212 m2, va ser possible gràcies a la inversió pública (APT) i privada (DP World, un dels grans operadors de terminals marítimes del món) per un valor de 100 MEUR.
També s’amplia el moll de la Química, que de 14 ha i 880 m de línia d’atracament passarà a assolir 32 ha i 2.080 m, guanyant terrenys al mar, i alguns punts amb més calat per als vaixells d’aquestes característiques. Es tracta d’una obra adjudicada el setembre del 2010 a la unió temporal d’empreses FCC i COPCISA Constructora Pirenaica, per 67,4 MEUR, i amb un termini d’execució de 26 mesos i 12 dies. Les obres es preveien complicades perquè es volia que afectessin el mínim l’activitat del moll. Per aconseguir-ho, un buc de grans dimensions s’ubica a la zona i fabrica caixes de formigó armat que s’enfonsen al mar. Es tracta de caixes de 17 m d’alt, per 33 d’ample i 16 de mànega. Es dedicarà exclusivament al tràfic de químics a doll. El president de l’APT, Josep Anton Burgasé, manifestava el seu convenciment que el sector químic experimentarà un creixement significatiu, per la qual cosa “hem d’estar preparats per donar-hi resposta”.
I és que el 6 de juliol es va signar el Pacte pel desenvolupament de la química entre diversos ajuntaments del Camp de Tarragona i de l’Ebre, la Generalitat, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i agents econòmics (APT, AEQT, Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST), la Cambra de Comerç, etc.). El document renovava el Pacte de progrés signat el 1991 i estableix les directrius que cal seguir en el sector químic, marcant alguns objectius com la consolidació de la indústria química, l’atracció de les inversions i el fet d’aconseguir un equilibri sostenible entre indústria i territori en els propers vint anys. Cal tenir present que al Camp de Tarragona es fabrica un 25% de la producció del sector i un 44% dels plàstics, i que la indústria química ocupa la primera posició en l’exportació en l’àmbit estatal.
Port Tàrraco en perill
El 30 de novembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar una sentència, dictada el març de 2009, d’enderrocament del complex Marina Port Tàrraco, que acull creuers de luxe. El Tribunal mantenia que les edificacions de Port Tàrraco no eren legals ja que no havien demanat la llicència d’obres municipal prèvia a la seva construcció. La nova sentència fixava el termini d’enderrocament en tres mesos, és a dir pel març de 2011. No obstant això l’Autoritat Portuària de Tarragona, la concessionària Internacional Marina Tàrraco i l’Ajuntament confiaven en arribar a una solució que evités l’enderrocament.
Més informació
www.aeqt.com
www.porttarragona.cat
www.puertos.es
El 13 de gener de 2010, el Patronat de Turisme de Tarragona i l’APT signaven un conveni segons el qual les dues corporacions treballaran per tal que Tarragona sigui una destinació del turisme de creuer. APT realitzarà les obres oportunes, a continuació del moll Balears, més enllà del far de la Banya, per adequar provisionalment les instal•lacions. L’Ajuntament vetllarà perquè autobusos llançadora connectin el moll amb el centre de la ciutat i per promocionar Tarragona com una marca turística de prestigi. A tal fi, el consistori elaborarà un pla de competitivitat turística de la Tarraco romana i aprofitarà la repercussió que pugui provocar la candidatura com a capital europea de la cultura (2016) i per a l’organització dels Jocs del Mediterrani (2017). L’APT inverteix 1,5 MEUR en les plataformes d’accés dels vehicle i autobusos de recollida dels turistes. Un cop finalitzades les instal•lacions (previsiblement el 2011), s’engegarà la promoció comercial. Segons J.A. Burgasé, serà una destinació de turisme de creuers quan s’aconsegueixi atraure, com a mínim, seixanta creuers per temporada i apunta la necessitat de crear un ens, un consorci o una societat (participada per ATP, Ajuntament, la Cambra i la Diputació), que agiliti la gestió.
Reformes i obres del port comercial
El mes de maig van finalitzar les obres de construcció d’un nou pantalà (es tracta d’un moll estret i allargat que s’endinsa al mar per a la descàrrega de cru, en aquest cas) de l’empresa ACESA i la demolició de la plataforma que havia estat en servei els darrers quaranta anys, paral•lela al moll Andalusia. Amb la nova instal•lació s’ha construït, a l’altra banda del mateix moll, un moll de gravetat, la prolongació de catorze tubs de 300 m i una plataforma de quatre braços de càrrega d’última generació. L’estructura consisteix en tretze caixes de formigó armat amb una longitud de 409 m.
Aquest trasllat facilitava les obres del moll Andalusia, dedicat a la mercaderia general, que s’espera que esdevingui una de les terminals més modernes de la Mediterrània, on és previst que hi operin vaixells Post Panamax, nova generació de bucs de grans dimensions, amb una eslora superior als 300 m i amb la capacitat per a transportar 8.000 contenidors. El 22 d’octubre s’inaugurava, al mateix moll, la terminal on s’instal•lava l’empresa àrab DP World. Això permetrà duplicar el tràfic de contenidors i implicarà la creació d’uns 2.000 llocs de treball directes i indirectes. Aquesta nova terminal, de 212 m2, va ser possible gràcies a la inversió pública (APT) i privada (DP World, un dels grans operadors de terminals marítimes del món) per un valor de 100 MEUR.
També s’amplia el moll de la Química, que de 14 ha i 880 m de línia d’atracament passarà a assolir 32 ha i 2.080 m, guanyant terrenys al mar, i alguns punts amb més calat per als vaixells d’aquestes característiques. Es tracta d’una obra adjudicada el setembre del 2010 a la unió temporal d’empreses FCC i COPCISA Constructora Pirenaica, per 67,4 MEUR, i amb un termini d’execució de 26 mesos i 12 dies. Les obres es preveien complicades perquè es volia que afectessin el mínim l’activitat del moll. Per aconseguir-ho, un buc de grans dimensions s’ubica a la zona i fabrica caixes de formigó armat que s’enfonsen al mar. Es tracta de caixes de 17 m d’alt, per 33 d’ample i 16 de mànega. Es dedicarà exclusivament al tràfic de químics a doll. El president de l’APT, Josep Anton Burgasé, manifestava el seu convenciment que el sector químic experimentarà un creixement significatiu, per la qual cosa “hem d’estar preparats per donar-hi resposta”.
I és que el 6 de juliol es va signar el Pacte pel desenvolupament de la química entre diversos ajuntaments del Camp de Tarragona i de l’Ebre, la Generalitat, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i agents econòmics (APT, AEQT, Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST), la Cambra de Comerç, etc.). El document renovava el Pacte de progrés signat el 1991 i estableix les directrius que cal seguir en el sector químic, marcant alguns objectius com la consolidació de la indústria química, l’atracció de les inversions i el fet d’aconseguir un equilibri sostenible entre indústria i territori en els propers vint anys. Cal tenir present que al Camp de Tarragona es fabrica un 25% de la producció del sector i un 44% dels plàstics, i que la indústria química ocupa la primera posició en l’exportació en l’àmbit estatal.
Port Tàrraco en perill
El 30 de novembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar una sentència, dictada el març de 2009, d’enderrocament del complex Marina Port Tàrraco, que acull creuers de luxe. El Tribunal mantenia que les edificacions de Port Tàrraco no eren legals ja que no havien demanat la llicència d’obres municipal prèvia a la seva construcció. La nova sentència fixava el termini d’enderrocament en tres mesos, és a dir pel març de 2011. No obstant això l’Autoritat Portuària de Tarragona, la concessionària Internacional Marina Tàrraco i l’Ajuntament confiaven en arribar a una solució que evités l’enderrocament.
Més informació
www.aeqt.com
www.porttarragona.cat
www.puertos.es
Tarragonès
