Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAN BROS (MARTORELL)
Josep Ramon Mòdol
Vista general de Can Bros amb la Solvay al fons Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

L’abril de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana de Martorell al barri de Can Bros, que preveu la construcció de 440 nous habitatges i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de l’antiga colònia industrial. El setembre s’aprova el Pla parcial del polígon logístic de la Solvay, el desenvolupament del qual permetrà alhora millorar els accessos a Can Bros.

El barri de Can Bros té una superfície d’unes 7 ha i està definit per l’autovia A-2 al sud-oest, el torrent de Can Noguera (que fa de límit amb el terme municipal d’Abrera) a l’oest i el nord, i la riba del riu Llobregat, a l’est.

La trama urbana té dues tipologies constructives: la de les cases dels segles XVIII i XIX vinculades a l’activitat agrícola (com ara les del carrer Fondevila i Torres), per una banda, i la de les cases de la colònia de treballadors, l'edifici de l'antic economat i escola i l'església de Sant Joan, construïdes durant el segle XIX, a cavall de la Revolució Industrial, per l’altra.

A mitjan segle XX, el tancament de les fàbriques tèxtils que havien fet créixer el barri i el seu aïllament respecte al nucli urbà, amb el qual està comunicat només per una estreta carretera, van conduir Can Bros cap a una progressiva despoblació. El principal obstacle per a la revitalització del barri es troba en la discontinuïtat amb la trama urbana de Martorell, de la qual està separada per infraestructures com l’autovia A-2 i per diversos polígons industrials, entre els quals destaquen el de la Solvay i la seva futura ampliació com a CENTRAL LOGÍSTICA DE LA SOLVAY. La colònia només tenia 37 habitants el 2010*, que vivien principalment al carrer Elías, mentre que la resta del barri es troba pràcticament deshabitat.

Antecedents
El maig de 2007 l’Ajuntament de Martorell va aprovar provisionalment una modificació puntual (MP) del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que afectava l’entorn de Can Bros, amb la intenció de tirar endavant un projecte de rehabilitació i construcció per part de les empreses Can Bros Habitatge Jove SA i Sant Giorgio Inversions SA, propietàries de part dels terrenys.

El projecte proposava la construcció d’uns 500 habitatges (entre 80 i 90 dels quals de protecció oficial per a joves), tot respectant el patrimoni industrial, a més de la implantació de nous equipaments i la millora dels accessos viaris amb el nucli urbà. D’una banda, es proposava ampliar i construir voreres en la carretera actual que connecta el barri a través del polígon industrial Can Cases-Can Sunyol; i de l’altra, condicionar com a segon vial d’accés el camí vell de Can Bros en direcció Abrera.

El projecte també permetia recuperar 12.000 m2 de terreny que el barri havia perdut el 1994 amb el desplaçament de l’A-2 cap al riu. La superfície sobre la qual es volia actuar era de 52.000 m2, dels quals 33.818 serien edificables i 13.290 corresponien a zones verdes i equipaments.

El regidor d’Urbanisme de Martorell, Carles Ruiz, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) , argumentava que l’actuació era necessària atesa la degradació progressiva del barri. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) considerava que el barri suposaria una càrrega per al municipi per les infraestructures i serveis que demanaria.

A principi d’octubre de 2007, l’Ajuntament de Martorell, governat ja per CiU, va acordar per unanimitat reclamar a la Generalitat la inclusió de la reforma de la colònia de Can Bros en el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT, que incloïa només 18 colònies industrials del Bages i el Berguedà, amb la finalitat d’aconseguir més finançament per dur a terme la transformació del barri. El consistori també reclamava la inclusió del tram sud del riu Anoia, tributari del Llobregat, on el consistori posseïa diversos edificis industrials que volia recuperar.
Plaça del Llobregat, a la colònia de Can Bros Foto: Moisès Jordi
El juny de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va suspendre l’aprovació definitiva de la MP de Can Bros. El regidor d’Urbanisme, Xavier Fonollosa (CiU), explicava que el principal motiu de la suspensió era la manca d’accessos adequats per a l’increment de població previst (superior al miler d’habitants) a Can Bros amb el desenvolupament del projecte urbanístic, punt en el qual CiU ja havia estat crític quan estava a l’oposició.

El consistori va presentar un recurs d’alçada al conseller Joaquim Nadal per evitar tornar a iniciar el procés des del començament, i van afirmar que s’intentarien resoldre les mancances aprofitant el desenvolupament urbanístic de la Central Logística de la Solvay per condicionar una connexió d’entrada i sortida cap a l’autovia A-2.

Central Logística de la Solvay
El juliol de 2008 l'empresa Solvay i l’Ajuntament de Martorell van signar un nou conveni que permetia el desenvolupament d’un polígon logístic, terciari i de serveis, situat entre l’actual fàbrica i el barri de Can Bros. El nou acord garantia la regularització de part de les industries ja existents de la Solvay però impedia la implantació de noves indústries químiques o perilloses. Com a contrapartida, la multinacional va cedir al consistori uns terrenys urbanitzables entorn del nucli de Can Bros (1,8 ha) i una franja de terreny (2 ha) al nord de l’A-2, i es va comprometre a construir nous vials, que connectarien Martorell amb el nou polígon i Can Bros, i a fer-se càrrec de la urbanització d’un nou nus de comunicacions que permetria l’accés al futur polígon i a Can Bros des de l’A-2 i l’AP-7. Xavier Fonollosa va valorar en 16,1 MEUR el conjunt de compensacions que rebia el municipi. Els nous accessos previstos havien de servir, també, per poder reconduir el projecte de rehabilitació de Can Bros, recentment rebutjat per la Generalitat per la manca de connexions adients amb el nucli urbà.

A final de maig de 2010, l'empresa Solvay Ibérica va anunciar que traslladava la seva seu central de l’Illa Diagonal de Barcelona a les instal•lacions de la planta de Martorell, a tocar de l’antiga colònia industrial de Can Bros. L’empresa ho justificava adduint la proximitat amb la capital catalana, i per la voluntat d'optimitzar recursos i aprofitar sinergies, com les que podia generar la futura central logística. El trasllat va afectar una seixantena de treballadors.

A final de gener de 2011, l'Ajuntament de Martorell va afirmar que una empresa britànica de logística estava interessada a ubicar-se en terrenys propers a la factoria Solvay. L’alcalde, Salvador Esteve, esperava que amb el canvi de govern a la Generalitat es poguessin aprovar les modificacions urbanístiques pendents per tal de desenvolupar el projecte de central logística, que crearia entre 1.500 i 2.000 llocs de treball.

A final de febrer de 2011, l'Ajuntament de Martorell va aprovar el text refós de la MP del PGOU de Martorell al sector P-7 industrial Solvay i al sector de desenvolupament industrial clau N-3, amb els vots a favor de CiU, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Popular (PP), i l’abstenció del PSC.

La MP permetia la construcció d’un polígon d'empreses de logística en una superfície de 37,5 ha, en terrenys industrials situats al costat de la fàbrica Solvay, resultat del nou conveni signat entre l’Ajuntament de Martorell i l’empresa, que substituïa el de 2007. Amb el nou conveni s’evitava la construcció de noves indústries potencialment perilloses a menys de 2.000 m de les zones habitades.

El consistori preveia que un cop rebés l’aprovació definitiva per part de la CTUB, es podrien començar immediatament les obres d’adequació i urbanització del sector, que estimava que durarien aproximadament un any.

L’abril de 2011 la CTUB va donar el seu vistiplau al projecte, i el va trametre a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) perquè en fes l’aprovació definitiva. La CTUB, l’Ajuntament i la promotora del projecte, Terra Logística van reunir-se a mitjan mes d’abril per valorar les propostes rebudes per part de diverses empreses per ubicar-se al nou polígon.
Entorns de la colònia, on es preveu el creixement urbanístic Foto: Moisès Jordi
L’alcalde, Salvador Esteve (CiU), va afirmar que s’estava en converses amb una multinacional britànica, però va declinar donar més detalls. Esteve esperava que la CUC confirmés l’aprovació del projecte per poder iniciar els treballs.

El 20 de maig de 2011 la CUC va donar l’aprovació definitiva a dues MP del PGOU de Martorell que permetien el desenvolupament de la Central Logística de la Solvay.

En la primera MP, corresponent al sector P-7 industrial Solvay i al sector de desenvolupament industrial N-3, es proposava desenvolupar com un únic sector de sòl urbanitzable, amb els objectius d’adequar-lo a les infraestructures existents, millorar els accessos interiors i respecte de l’A-2, i realitzar les cessions de sòl acordades amb el consistori. Aquest sector tenia una superfície de 25,5 ha, de les quals el 56% es dedicaven a sòl privat industrial, el 22% a sistemes viaris, el 17% a espais lliures, el 5% a equipaments i un 0,6% es reservava per ubicar-hi una depuradora.

La segona, relativa al polígon d’actuació urbanística (PAU) 21/2, tenia com a objectiu regular sectors ja consolidats dins el complex Solvay, en quatre subàmbits que tenien una superfície total de 11,7 ha, dels quals el 89% eren per a sòl privat industrial, el 9% per a espais lliures i el 2% per a equipaments.

Nou impuls a la rehabilitació de Can Bros
A començament d’abril de 2010, l’Ajuntament de Martorell va presentar el Pla local d’habitatge (PLH), aprovat inicialment el 18 d’abril pel ple, per construir 2.909 nous habitatges fins al 2015, repartits entre les zones de Can Cases, la Sínia, Pou del Merli, Torrent de Llops, Can Carreres i Can Bros, entre altres, dels quals 1.166 (un 40%) eren de protecció oficial.

El març de 2011 el consistori va aprovar per unanimitat el text refós de la MP del PGOU al nucli de Can Bros. El projecte preveia la construcció d’uns 440 habitatges (amb una petita reducció respecte de l’anterior proposta), el 30% dels quals serien de protecció oficial i destinats a la població jove. El creixement residencial es preveia compaginar amb la rehabilitació dels edificis de valor històric i patrimonial de l’antiga colònia industrial, la construcció de nous equipaments i la millora dels accessos viaris, amb un nou accés a l’autovia A-2 i l’autopista AP-7 mitjançant una doble anella, que es duria a terme aprofitant el desenvolupament del futur polígon logístic de la Solvay a tocar del barri.

L’alcalde, Salvador Esteve, va assegurar que comptava amb la complicitat de la Generalitat per tirar endavant el projecte. El text refós aprovat es va trametre a la CTUB, que en va decretar l’aprovació definitiva l’abril de 2011.

Tot i els nous accessos, que en milloraven l’accessibilitat, el nou barri residencial, separat de la ciutat per l’efecte barrera que constituïen les infraestructures viàries i els polígons industrials, continuava presentant força dificultats de cara a la seva integració a la dinàmica urbana.

El setembre de 2011 es va aprovar el Pla parcial del sector P-7, amb la qual cosa es permetia el desenvolupament de dues terceres parts del polígon de la Solvay. Es preveia que entrés en servei el 2013. Pel que fa a la segona part del polígon (PAU 21/2) i el sector de Can Bros encara no s’havien aprovat els plans parcials respectius.

Més informació
www.martorell.cat

* Dades del nomenclàtor de l'INE
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat