Després de restar en suspens durant tot el 2010, al final de març de 2011 l’ACA va acabar imposant una multa de 6.000 € a l’Ajuntament per la construcció d’aparcaments “en zona inundable i sense autorització", i l’obligava a restituir deu metres de la zona construïda. Tant Martorell Viu com el mateix consistori van recórrer contra la sanció amb un recurs contenciós administratiu, i amb arguments diferents. Martorell Viu reclamava que es restituís tot el medi, i no només deu metres i es plantejava portar el cas a la Fiscalia de Medi Ambient. En canvi l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va defensar l’actuació de l’Ajuntament i va explicar que estaven negociant amb l’ACA “reperfilar” els marges de l’aparcament. Així mateix recordava que el pàrquing ja existia prèviament i que s’havia senyalitzat com a inundable.
Uns mesos més tard, a l’octubre de 2011 els eurodiputats Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC) i Oriol Junqueres (ERC) van preguntar al Parlament Europeu si les obres de l’aparcament del riu Anoia a Martorell s’adeqüen a la Directiva marc de l’aigua i al Reglament sobre zones inundables de la Unió Europea.
En paral•lel a la polèmica dels aparcaments, Martorell Viu, ICV i la CUP de Martorell també van denunciar l’àrea residencial estratègica (ARE) de l’Horta de la Vila, una de les 13
ARE DEL BAIX LLOBREGAT. El projecte urbanístic, promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasol) i l’Ajuntament, estava previst en una zona d’hortes just al nord de la Vila, al marge dret de l’Anoia poc abans de desembocar al Llobregat. Segons els opositors al projecte, l’ARE de l’Horta de la Vila es trobava, igual que els aparcaments, en zona inundable, i segons ells calia aturar-ne el desenvolupament i evitar així una nova agressió a l’espai fluvial. L’Ajuntament negava aquests arguments i defensava un projecte amb què es crearien equipaments i 200 nous pisos, la meitat dels quals de protecció oficial.
L’Ajuntament intervé per fi sobre el riu
A començament d’octubre de 2010, unes fortes pluges van fer créixer el riu Anoia fins a desbordar-se al seu pas per Martorell. El riu va inundar vials i també l’aparcament situat a la llera de l’Anoia, i va arrossegar dos cotxes fins al riu Llobregat. La resta d’incidències remarcables es van produir a l’Hospital Comarcal Sant Joan de Déu de Martorell, que va haver d’aturar la seva activitat a urgències i a les dues plantes soterrades (quiròfans i parts).
Segons l’Ajuntament, l’única solució perquè l’Anoia no tornés a provocar inundacions era canalitzar el riu. Segons l’alcalde, Salvador Esteve (CiU), durant tot el període del govern tripartit a la Generalitat, l’ACA no havia permès que es fessin treballs per rebaixar la fondària del riu. De fet, no va ser fins al novembre de 2010 que l’ACA va autoritzar a l’Ajuntament les obres per netejar la llera.
Un cop va tenir el permís de l’ACA, l’Ajuntament va iniciar els treballs per dragar la llera del riu en un tram de 500 m, per tal que la làmina d’aigua tingués més profunditat i amplada. A més, es van retirar les canyes i els matolls fins a la desembocadura al Llobregat, on es van desbrossar els marges i es van fer talussos. Aprofitant la intervenció, es van repoblar les riberes del riu amb 90 arbres d’espècies autòctones, acció que va donar peu a la creació d’un petit passeig fluvial. Als nous talussos del riu es van plantar un conjunt d’herbes en una base d’alfals que permetia fixar millor el terreny. Aquestes obres van tenir un cost de gairebé 100.000 €, finançats per l’Ajuntament, i van enllestir-se el març de 2011. L’última fase, encara sense programar, consistiria a col•locar el material urbà (bancs i papereres) i a condicionar el pas dels vianants per fer-ne un passeig urbà fluvial.