Sentència del Tribunal Superior contra el dos parcs
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar, el mes de novembre de 2008, que els dos parcs eòlics no s’haurien d’haver construït sobre sòl rústic, ja que constituïen un “veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic” i que una “indústria” d’aquest tipus només es pot emplaçar en sòls urbans o urbanitzables que els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) haurien de preveure i no només autoritzar amb una llicència en sòl rústic. D’aquesta manera es considerava nul•la l’autorització administrativa atorgada per la Direcció General d’Energia i Mines, ja que obviava el planejament urbanístic de la zona i permetia construir els aerogeneradors en sòl no urbanitzable. Tot i que encara no era ferma, deixava a la corda fluixa la major part d’instal•lacions eòliques catalanes, que també se situaven en sòl no urbanitzable.
Les sentències del TSJC no qüestionaven el decret d’implantació d’energia –
DECRET PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS I INSTAL•LACIONS FOTOVOLTAIQUES–, sinó que establien que més enllà de la planificació genèrica territorial que suposa, s’havia d’haver tingut en compte la seva naturalesa energètica i l’envergadura per tal de planificar-los urbanísticament.
Albert Calduch, advocat de diverses plataformes ecologistes contràries al model d’implantació eòlica, va assegurar que si la sentència s’acabava donant per bona, caldria desmantellar els aerogeneradors dels parcs emplaçats en sòl no urbanitzable.
Per la seva banda, la patronal eòlica Eoliccat, que agrupa cinquanta empreses del sector, va recordar que com que no era una sentència ferma, encara no creava jurisprudència i va assegurar que havia actuat sempre de manera transparent a l’hora de tramitar els projectes eòlics. Així doncs, els dos parcs continuarien funcionant sense una autorització administrativa vàlida.
Una nova sentència obliga a enderrocar els molins de Vallbona de les Monges
El jutge del tribunal contenciós administratiu número 1 de Lleida va estimar, també, la denúncia presentada per Ipcena i la Plataforma de la Vall del Corb i el 3 de maig de 2011 dictà una sentència (Sentència 140/11) que ordenava derruir el parc eòlic de Vallbona de les Monges i la replantació de la vegetació en la zona afectada. Aquesta sentència suposaria l’enderroc de 25 dels 33 molins del parc eòlic de la serra del Tallat.
En aquesta sentència el jutge considerava la llicència d’obres que havia concedit l’Ajuntament nul•la de ple dret, ja que aquesta va ser atorgada sense que hi hagués prèviament un pla general municipal que establís una reserva de sòl per a la seva construcció, per la qual cosa es considerava que havia estat concedida sense cap cobertura jurídica. El jutge concloïa que “la tolerància en aquesta matèria condueix a una inacceptable situació de fets consumats consistent en la idea que, sense que hagi intervingut cap mena de cobertura normativa i a l’empara de meres llicencies i autoritzacions administratives, s’implementi, ni més ni menys, sistemes generals (...) amb l’impacte, com a mínim, paisatgístic que els mateixos comporten”. L’Ajuntament tenia un termini de quinze dies per presentar un recurs d’apel•lació.
Reaccions a la sentència
Ipcena i la Plataforma Salvem el Tallat es van mostrar molt satisfetes amb aquesta nova sentència i demanaren que els projectes de fort impacte ambiental es tramitin amb la màxima transparència, que compleixin rigorosament les normatives i que obrin processos participatius.
Els veïns dels tres nuclis que formen el municipi de Vallbona de les Monges van decidir que estudiarien la possibilitat d’emprendre mobilitzacions per tal de rebutjar aquesta sentència, segons va assegurar l’alcalde del municipi, Ramon Bergadà, de Convergència i Unió (CiU). Afegí que “el 99% de la població està en contra de la sentència” i que es perdrien sis llocs de treball així com també 100.000 € anuals directes i uns 40.000 € indirectes, en concepte d’impostos. Igualment, el seu enderroc podia suposar la pèrdua de l’aula eòlica que es va posar en marxa l’any 2010,** per la qual havien passat uns 3.000 escolars de tot Catalunya. En relació amb el recurs d’apel•lació que l’Ajuntament podia presentar, l’alcalde va dir que no tenia “massa esperances, ja que s’hauria de presentar al mateix jutjat que ha dictat la sentència que n’ordena l’enderroc”.
Per una altra banda, aquesta sentència va encendre l’alarma en el sector eòlic. Així, Jaume Morrón, president de la patronal Eoliccat, assegurava que “hi ha altres casos i si preval el criteri de la sala lleidatana i Ipcena continua presentant denúncies, caldrà trobar un mecanisme per posar tots els parcs al dia”. Eoliccat ja havia demanat una reunió d’urgència amb la Generalitat per trobar-hi “una solució global”. Així mateix, va advertir que les traves administratives a Catalunya i la inseguretat jurídica sobre les primes que fixa l’Estat podien dissuadir l’entrada de capitals estrangers per a la construcció de nous parcs. Ramon Carbonell, president de l’entitat va subratllar que “els parcs que no es facin a Catalunya es faran a qualsevol altre lloc del món”, i va assenyalar que la construcció dels parcs projectats a Lleida suposaria un inversió total de 1.200 MEUR en concepte d’obres i taxes i que suposaria, també, un cop finalitzada la seva construcció i connexió a la xarxa, vuitanta llocs de treball a les diferents instal•lacions.
El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va anunciar que el Govern recorreria contra la sentència. Segons Solà, amb la normativa actual, un pla especial "serà un instrument adequat" i suficient per adaptar el projecte, raó per la qual va considerar que es podria donar compliment a la sentència sense alterar el parc actual.
Per la seva part, Acciona va indicar que també recorreria contra la sentència. L’empresa va remarcar que “es va inaugurar amb totes les autoritats”. No volgué, però, entrar a valorar la sentència i declarà que fins que no hi hagués resolució judicial, “el parc continuarà funcionant amb normalitat”.
Igualment afectats es trobaren els municipis de Passanant i Belltall, on s’emplaçaven els vuit aerogeneradors restants del parc eòlic del Tallat, els quals no s’havien d’enderrocar, si més no, de moment. Ipcena va anunciar que estudiaven la possibilitat de denunciar els molins situats en aquests dos municipis de Belltall, ja que era una situació idèntica a la de Vallbona de les Monges i que, per tant, la sentència podria ser similar. Els alcaldes d’aquests dos municipis es manifestaren “indignats”. Creien que si finalment s’executava la sentència, l’actual parc no seria viable, atès que l’energia que produeixen els aerogeneradors en aquests dos municipis es transporta a la subestació de Vallbona de les Monges.
Passades les eleccions municipals de maig, el consistori de Vallbona redactà un manifest contrari a l’enderroc dels aerogeneradors tot buscant l’adhesió d’institucions lleidatanes i els veïns optaren per penjar pancartes en diversos carrers del poble en senyal de protesta a la sentència.
Ple especial urbanístic per a la seva legalització
Davant d’aquesta situació la promotora va decidir, a mitjan juliol, impulsar un pla especial urbanístic per a la seva legalització, no només dels areogeneradors afectats per la sentència sinó incloent-hi la totalitat dels aerogeneradors del parc. Es preveia que el pla, que és supramunicipal i a més afecta dues comarques, l’Urgell i la Conca de Barberà, fos sotmès a l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC).
L’aprovació inicial del pla especial urbanístic del parc eòlic Serra del Tallat, promogut i tramès per
Energías Eólicas de Cataluña SA, que el 27 de juliol el conseller Lluís Recoder havia resolt aprovar inicialment, va ser publicada mitjançant un edicte d’1 de setembre al DOGC núm. 5959 de 8 de setembre, sotmetent l’expedient a informació pública pel termini d’un mes.
Per la seva banda, el Ple de l’ajuntament de Vallbona de les Monges, en la sessió celebrada el 3 de novembre, va aprovar provisionalment el seu nou POUM per majoria absoluta, amb els vots favorables dels cinc regidors del grup municipal de CiU i els dos vots en contra dels regidors del grup Alternativa de Futur-Entesa (AF-E), En el nou POUM es qualificaven els àmbits dels aeorogeneradors de la central eòlica del Tallat emplaçats en el seu terme com a Sistema de generació d’energia elèctrica eòlica (clau EO) i quedarien regulats per l’article 73 de les seves normes urbanístiques. Més endarrerida, però, estava la tramitació dle POUM de Passanant i Belltall, el qual hauria d’incorporar també aquesta qualificació de sistema de generació d’energia elèctrica eòlica en el seu terme municipal.
Al no haver estat definitivament aprovats els dos POUM, podria ser possible que el pla especial hagués d’introduir alguna modificació en cas de sorgir alguna discordança entre els tres documents.
El POUM de Vallbona de les Monges va ser tramés a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) per a la seva aprovació definitiva. A finals de 2011, els tres documents seguien en tramitació o bé en elaboració.
* La primera central que s’anuncia va ser l’anomenada Coma Bertran (DOGC núm. 3.853, de 28 de març de 2003), als municipis de Vallbona de les Monges i Omells de na Gaia, ambdós a la comarca d’Urgell. A la darreria de maig del mateix any va aparèixer a informació pública el projecte de la central de les Forques, als municipis de Forés i Passanant, ambdós a la Conca de Barberà (DOGC núm. 3.892, de 27 de maig de 2003). A mitjan mes de juny de 2003 va sortir a informació pública el projecte de la central eòlica de Montargull a Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) (DOGC núm. 3.907, de 18 de juny de 2003).
** Al parc del Tallat s’organitzen, juntament amb els de Vilobí (les Garrigues) i de Rubió (Anoia), visites dirigides a grups de primària i secundària, per tal de donar a conèixer i fer entendre el funcionament de l’energia eòlica.