Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL EÒLICA DE LA SERRA DEL TALLAT (PASSANANT, BELLTALL I VALLBONA DE LES MONGES)
Montserrat Mercadé
Vista general del parc eòlic de la serra del Tallat Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2011

El maig de 2011 es fa pública la sentència que ordena derruir els aerogeneradors del parc eòlic de la serra del Tallat al municipi de Vallbona de les Monges. Per a tal de donar cobertura legal al parc al setembre es fa públic l’acord d’aprovació inicial del pla especial urbanístic del parc Serra del Tallat, promogut per Energia Eólicas. Al novembre l’Ajuntament de Vallbona de les Monges aprova provisionalment el nou POUM que incorpora la qualificació de sistema d’energia de producció elèctrica eòlica, mentre que el POUM de Passanant i Belltall està en una fase de tramitació més endarrerida.

Antecedents 2003, 2004, 2005

Al nord-est de la comarca de la Conca de Barberà s’estén la serra del Tallat, una de les serralades que, juntament amb les de Queralt i Rubió, formen part de la Serralada Prelitoral Catalana. Als vessants d’aquesta serra hi ha tot un seguit de municipis, com Forès, Passanant, Conesa o Savallà del Comtat, en el territori dels quals s’estan configurant diferents projectes de parcs eòlics.

L’any 2004 es va fer públic el projecte de parc eòlic de la serra de Tallat, compartit pels municipis de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. Aquest parc estava projectat amb 33 aerogeneradors formats per torres tubulars de 80 m d’alçada i un rotor de 77 m de diàmetre. Un cop s’hagués acabat, estava previst que tindria una potència global de 49,5 MW. El parc disposaria d’una subestació elèctrica pròpia a la zona de Montblanquet i la inversió estimada segons el seu promotor, Acciona Energia, seria d’uns 43 MEUR. El 2005 la central eòlica havia obtingut l’autorització administrativa (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4.453, de 23 d’agost).

Inici d’obres amb alguna incidència
A principi de gener del 2007 es van iniciar les obres de construcció del parc eòlic del Tallat, situat a una altura que oscil•la entre 730 i 790 metres. Poc després, una veïna del municipi de Vallbona de les Monges, afectada pel parc, denunciava que haguessin començat les obres sense permís i sense la resolució prèvia del contenciós administratiu i d’un seguit d’al•legacions que havia presentat les setmanes anteriors (El Punt Digital, 16/01/07). La dona denunciava, també, la tala d’arbres centenaris que, segons el projecte d’obra, havien d’haver estat trasplantats. L’advocat de la propietària indicava, així mateix, que les obres s’havien iniciat sense la llicència municipal d’obres i sense cap acta d’expropiació.

Des dels ajuntaments de Passanant i Belltall s’assegurava que la llicència constructiva havia estat concedida el maig del 2006 i des de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges es va dir que no hi havia hagut problemes rellevants, a banda d’aquesta denúncia concreta. Per altra banda, el grup Acciona Energia, SA, impulsor del projecte i també del de la serra de Vilobí, va admetre que, efectivament, algun dels propietaris no havia acceptat la seva proposta econòmica, (que es movia entre els 3.000 i els 4.000 € l’any de compensació per molí) i que havia iniciat un procés d’expropiació segons la normativa d’utilitat pública prevista per a aquest tipus d’instal•lacions.

Posada en marxa del parc
El juliol de 2007, després de sis mesos d’obres, els parcs del Tallat i Vilobí (contigu al del Tallat, al sud, i emplaçat en els termes municipals de Fulleda i Tarrès, ambdós a les Garrigues), els més avançats a la comarca (CENTRALS EÒLIQUES DE LA CONCA DE BARBERÀ), només estaven pendents que es finalitzés la línia d’evacuació des de la subestació de Montblanquet, a Vallbona de les Monges, que estaven construint a mitges entre Acciona i Grupo Energético XXI SA (Gerrsa). La subestació recollirà tota l’energia dels parcs projectats a la carena i la durà a la subestació transformadora de les Comes, a l’Espluga de Francolí, de 400 kW, on es connectarà a la xarxa de Red Eléctrica Española (REE).

L’octubre del 2007 el parc del Tallat, amb 33 aerogeneradors i una producció de 49,5 MW, va entrar en funcionament en fase de proves, un període que havia de durar uns dos mesos i al final del qual es podria sol•licitar al Departament d’Indústria, Comerç i Turisme la posada en marxa definitiva de la instal•lació. El desembre del mateix any va entrar també en funcionament el parc eòlic Vilobí 1, a la serra de Vilobí, amb un total de 27 aerogeneradors i una producció total de 40,5 MW d’energia elèctrica.

Finalment, el 15 de febrer de 2008 s’inauguraren tots dos parcs, amb la presència dels consellers d’Economia i Finances, Antoni Castells del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

La posada en marxa dels parcs del Tallat i Vilobí va suposar una inversió global de 110,9 MEUR. Entre tots dos sumen 60 aerogeneradors d’1,5 MW de potència, de 80 m d’altura, tenen 3 pales de 77 m de diàmetre i, sumant-hi les turbines, pesen unes 70 tm, poden produir 90 MW i podrien proveir electricitat a una població de 60.000 habitants. Segons Fermin Gambero, director general d’Acciona, representaria un estalvi de 200.000 tm de co2 a l’atmosfera si l’energia hagués estat generada per centrals tèrmiques alimentades per carbó (La Mañana, 16 de febrer de 2008).

L’electricitat produïda es canalitza soterradament fins a la subestació del parc, on es transforma en una primera etapa a 66 KV i en una segona a 220 KV. Allà es connecta amb la línia elèctrica que interconnecta la subestació de les Forques, a Passanant (Conca de Barberà), amb la de les Comes, a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta (CENTRALS EÒLIQUES DE LA TERRA ALTA), a l’Espluga de Francolí, on es transforma en energia a 400 KV i s’incorporar a la xarxa general de transport elèctric.

Oposicions als parcs eòlics
El grup ecologista Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) i les plataformes en defensa de la terra de la vall del Corb i la Conca de Barberà des d’un principi es van posicionar en contra de la construcció dels dos parcs. L’any 2003, quan es van fer públics altres projectes que afectaven la serra del Tallat,* ja van alertar del perill de massificació d’aerogeneradors a la serra del Tallat –entre 125 i 150– si tots els projectes tiraven endavant, i per això es van mobilitzar organitzant marxes als àmbits afectats. També van denunciar aquell mateix any que l’Ajuntament de Vallbona de les Monges havia informat públicament la sol•licitud de l’empresa Energia Hidroelèctrica de Navarra, SA (EHN) per instal•lar una central eòlica a la serra del Tallat. Aquest projecte afectava, també, el municipi de Passanant i pretenia instal•lar 33 aerogeneradors amb una potència instal•lada total de 50 MW.

El 2004 la Coordinadora de Defensa de la Terra (CDT) demanava al Govern una moratòria per als projectes previstos a les serres del Tallat i Vilobí, així com l’establiment d’una taula de diàleg. Finalment, el 2005 Ipcena i la Plataforma de la Vall del Corb van presentar dos contenciosos administratius contra les autoritzacions dels dos parcs, a partir de la consideració que repercutirien negativament en les activitats que tenen en el paisatge el seu principal actiu (agroturisme, rutes culturals, etc.), les quals havien rebut un gran impuls institucional en la darrera època. Consideraven, també, que el seu emplaçament, al llarg de tota la carena d’unes serres que constitueixen una barrera biogeogràfica entre les comarques litorals i la plana interior, afectaria de manera severa espècies d’avifauna protegides, com l’àliga cuabarrada i l’àliga daurada, així com les masses boscoses de la serra de Vilobí i nombrosos hàbitats protegits per la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

En aquests documents també s’al•legava l’impacte ambiental potencial, i es denunciava que en el procés de tramitació hi havia hagut irregularitats, com ara el fet d’haver estat tramitats com a dos projectes independents quan en realitat formen una única estructura.
El parc eòlic del Tallat des del municipi de Vallbona de les Monges Foto: Moisès Jordi
Sentència del Tribunal Superior contra el dos parcs
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar, el mes de novembre de 2008, que els dos parcs eòlics no s’haurien d’haver construït sobre sòl rústic, ja que constituïen un “veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic” i que una “indústria” d’aquest tipus només es pot emplaçar en sòls urbans o urbanitzables que els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) haurien de preveure i no només autoritzar amb una llicència en sòl rústic. D’aquesta manera es considerava nul•la l’autorització administrativa atorgada per la Direcció General d’Energia i Mines, ja que obviava el planejament urbanístic de la zona i permetia construir els aerogeneradors en sòl no urbanitzable. Tot i que encara no era ferma, deixava a la corda fluixa la major part d’instal•lacions eòliques catalanes, que també se situaven en sòl no urbanitzable.

Les sentències del TSJC no qüestionaven el decret d’implantació d’energia –DECRET PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS I INSTAL•LACIONS FOTOVOLTAIQUES–, sinó que establien que més enllà de la planificació genèrica territorial que suposa, s’havia d’haver tingut en compte la seva naturalesa energètica i l’envergadura per tal de planificar-los urbanísticament.

Albert Calduch, advocat de diverses plataformes ecologistes contràries al model d’implantació eòlica, va assegurar que si la sentència s’acabava donant per bona, caldria desmantellar els aerogeneradors dels parcs emplaçats en sòl no urbanitzable.

Per la seva banda, la patronal eòlica Eoliccat, que agrupa cinquanta empreses del sector, va recordar que com que no era una sentència ferma, encara no creava jurisprudència i va assegurar que havia actuat sempre de manera transparent a l’hora de tramitar els projectes eòlics. Així doncs, els dos parcs continuarien funcionant sense una autorització administrativa vàlida.

Una nova sentència obliga a enderrocar els molins de Vallbona de les Monges
El jutge del tribunal contenciós administratiu número 1 de Lleida va estimar, també, la denúncia presentada per Ipcena i la Plataforma de la Vall del Corb i el 3 de maig de 2011 dictà una sentència (Sentència 140/11) que ordenava derruir el parc eòlic de Vallbona de les Monges i la replantació de la vegetació en la zona afectada. Aquesta sentència suposaria l’enderroc de 25 dels 33 molins del parc eòlic de la serra del Tallat.

En aquesta sentència el jutge considerava la llicència d’obres que havia concedit l’Ajuntament nul•la de ple dret, ja que aquesta va ser atorgada sense que hi hagués prèviament un pla general municipal que establís una reserva de sòl per a la seva construcció, per la qual cosa es considerava que havia estat concedida sense cap cobertura jurídica. El jutge concloïa que “la tolerància en aquesta matèria condueix a una inacceptable situació de fets consumats consistent en la idea que, sense que hagi intervingut cap mena de cobertura normativa i a l’empara de meres llicencies i autoritzacions administratives, s’implementi, ni més ni menys, sistemes generals (...) amb l’impacte, com a mínim, paisatgístic que els mateixos comporten”. L’Ajuntament tenia un termini de quinze dies per presentar un recurs d’apel•lació.

Reaccions a la sentència
Ipcena i la Plataforma Salvem el Tallat es van mostrar molt satisfetes amb aquesta nova sentència i demanaren que els projectes de fort impacte ambiental es tramitin amb la màxima transparència, que compleixin rigorosament les normatives i que obrin processos participatius.

Els veïns dels tres nuclis que formen el municipi de Vallbona de les Monges van decidir que estudiarien la possibilitat d’emprendre mobilitzacions per tal de rebutjar aquesta sentència, segons va assegurar l’alcalde del municipi, Ramon Bergadà, de Convergència i Unió (CiU). Afegí que “el 99% de la població està en contra de la sentència” i que es perdrien sis llocs de treball així com també 100.000 € anuals directes i uns 40.000 € indirectes, en concepte d’impostos. Igualment, el seu enderroc podia suposar la pèrdua de l’aula eòlica que es va posar en marxa l’any 2010,** per la qual havien passat uns 3.000 escolars de tot Catalunya. En relació amb el recurs d’apel•lació que l’Ajuntament podia presentar, l’alcalde va dir que no tenia “massa esperances, ja que s’hauria de presentar al mateix jutjat que ha dictat la sentència que n’ordena l’enderroc”.

Per una altra banda, aquesta sentència va encendre l’alarma en el sector eòlic. Així, Jaume Morrón, president de la patronal Eoliccat, assegurava que “hi ha altres casos i si preval el criteri de la sala lleidatana i Ipcena continua presentant denúncies, caldrà trobar un mecanisme per posar tots els parcs al dia”. Eoliccat ja havia demanat una reunió d’urgència amb la Generalitat per trobar-hi “una solució global”. Així mateix, va advertir que les traves administratives a Catalunya i la inseguretat jurídica sobre les primes que fixa l’Estat podien dissuadir l’entrada de capitals estrangers per a la construcció de nous parcs. Ramon Carbonell, president de l’entitat va subratllar que “els parcs que no es facin a Catalunya es faran a qualsevol altre lloc del món”, i va assenyalar que la construcció dels parcs projectats a Lleida suposaria un inversió total de 1.200 MEUR en concepte d’obres i taxes i que suposaria, també, un cop finalitzada la seva construcció i connexió a la xarxa, vuitanta llocs de treball a les diferents instal•lacions.

El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va anunciar que el Govern recorreria contra la sentència. Segons Solà, amb la normativa actual, un pla especial "serà un instrument adequat" i suficient per adaptar el projecte, raó per la qual va considerar que es podria donar compliment a la sentència sense alterar el parc actual.

Per la seva part, Acciona va indicar que també recorreria contra la sentència. L’empresa va remarcar que “es va inaugurar amb totes les autoritats”. No volgué, però, entrar a valorar la sentència i declarà que fins que no hi hagués resolució judicial, “el parc continuarà funcionant amb normalitat”.

Igualment afectats es trobaren els municipis de Passanant i Belltall, on s’emplaçaven els vuit aerogeneradors restants del parc eòlic del Tallat, els quals no s’havien d’enderrocar, si més no, de moment. Ipcena va anunciar que estudiaven la possibilitat de denunciar els molins situats en aquests dos municipis de Belltall, ja que era una situació idèntica a la de Vallbona de les Monges i que, per tant, la sentència podria ser similar. Els alcaldes d’aquests dos municipis es manifestaren “indignats”. Creien que si finalment s’executava la sentència, l’actual parc no seria viable, atès que l’energia que produeixen els aerogeneradors en aquests dos municipis es transporta a la subestació de Vallbona de les Monges.

Passades les eleccions municipals de maig, el consistori de Vallbona redactà un manifest contrari a l’enderroc dels aerogeneradors tot buscant l’adhesió d’institucions lleidatanes i els veïns optaren per penjar pancartes en diversos carrers del poble en senyal de protesta a la sentència.

Ple especial urbanístic per a la seva legalització
Davant d’aquesta situació la promotora va decidir, a mitjan juliol, impulsar un pla especial urbanístic per a la seva legalització, no només dels areogeneradors afectats per la sentència sinó incloent-hi la totalitat dels aerogeneradors del parc. Es preveia que el pla, que és supramunicipal i a més afecta dues comarques, l’Urgell i la Conca de Barberà, fos sotmès a l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC).

L’aprovació inicial del pla especial urbanístic del parc eòlic Serra del Tallat, promogut i tramès per Energías Eólicas de Cataluña SA, que el 27 de juliol el conseller Lluís Recoder havia resolt aprovar inicialment, va ser publicada mitjançant un edicte d’1 de setembre al DOGC núm. 5959 de 8 de setembre, sotmetent l’expedient a informació pública pel termini d’un mes.

Per la seva banda, el Ple de l’ajuntament de Vallbona de les Monges, en la sessió celebrada el 3 de novembre, va aprovar provisionalment el seu nou POUM per majoria absoluta, amb els vots favorables dels cinc regidors del grup municipal de CiU i els dos vots en contra dels regidors del grup Alternativa de Futur-Entesa (AF-E), En el nou POUM es qualificaven els àmbits dels aeorogeneradors de la central eòlica del Tallat emplaçats en el seu terme com a Sistema de generació d’energia elèctrica eòlica (clau EO) i quedarien regulats per l’article 73 de les seves normes urbanístiques. Més endarrerida, però, estava la tramitació dle POUM de Passanant i Belltall, el qual hauria d’incorporar també aquesta qualificació de sistema de generació d’energia elèctrica eòlica en el seu terme municipal.

Al no haver estat definitivament aprovats els dos POUM, podria ser possible que el pla especial hagués d’introduir alguna modificació en cas de sorgir alguna discordança entre els tres documents.

El POUM de Vallbona de les Monges va ser tramés a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) per a la seva aprovació definitiva. A finals de 2011, els tres documents seguien en tramitació o bé en elaboració.


* La primera central que s’anuncia va ser l’anomenada Coma Bertran (DOGC núm. 3.853, de 28 de març de 2003), als municipis de Vallbona de les Monges i Omells de na Gaia, ambdós a la comarca d’Urgell. A la darreria de maig del mateix any va aparèixer a informació pública el projecte de la central de les Forques, als municipis de Forés i Passanant, ambdós a la Conca de Barberà (DOGC núm. 3.892, de 27 de maig de 2003). A mitjan mes de juny de 2003 va sortir a informació pública el projecte de la central eòlica de Montargull a Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) (DOGC núm. 3.907, de 18 de juny de 2003).

** Al parc del Tallat s’organitzen, juntament amb els de Vilobí (les Garrigues) i de Rubió (Anoia), visites dirigides a grups de primària i secundària, per tal de donar a conèixer i fer entendre el funcionament de l’energia eòlica.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Conca de Barberà, Urgell