Actualitzat a 31/12/2010
Amb la inauguració el dia 7 d’octubre de 2010 del nou El Corte Inglés de Tarragona, l’onzè al nostre país, culmina un llarg procés urbanístic molt complex que acaba amb les antigues Cases dels Mestres i dels Militars. La construcció del nou centre comercial està lligada a un conveni urbanístic entre la Generalitat, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA que permetrà la construcció de la nova ciutat judicial i d’habitatge públic.
Les antigues Cases dels Mestres i dels Militars de Tarragona eren dos blocs d’un total de 40 i 30 habitatges on, respectivament, vivien professors i soldats durant l’època franquista. Se situaven a la cruïlla entre l’avinguda Lluís Companys i l’avinguda República Argentina, a uns 400 m al nord-oest de la plaça Imperial Tarraco. La seva darrera història, fins a l’enderroc l’any 2007, va estar vinculada al creixement urbanístic que la ciutat va experimentar des de final dels anys noranta.
Antecedents i propietats
L’any 2000, aquesta necessitat de creixement de la ciutat es va traduir en l’aprovació definitiva d’un ampli sector delimitat pel riu Francolí, l’N-340 i els voltants de l’Hospital Joan XXIII, prop de la zona de les Cases dels Mestres i dels Miliars. El pla, anomenat Pla parcial 2 (PP2), s’ordena en forma d’eixample amb característiques similars al model de creixement intensiu, ja consolidat en l’entorn recent. La nova extensió, que s’articula al voltant de la continuació de l’eix de l’avinguda Lluís Companys, cedeix un important espai de gran parc fluvial entre el tercer pont del riu Francolí i la traça de l’N-340, i dóna cabuda a 2.000 nous habitatges en illa semioberta, amb blocs de planta baixa comercial i cinc plantes pis i amb patis interiors d’illa privats.
Una part dels terrenys edificables d’aquest sector eren propietat de l’empresa El Corte Inglés S.A. (ECISA), que tenia la intenció de situar un centre comercial a la ciutat. En concret, l’empresa disposava de les illes situades a ponent del sector, més properes al parc fluvial, on l’Ajuntament també disposava d’una propietat de cessió del pla.
A l’espera de la finalització l’1 de gener de 2006 de la moratòria presentada per la Generalitat, que prohibia la construcció de noves grans superfícies comercials al territori català, i de la redacció del nou
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’EQUIPAMENTS COMERCIALS (PTSEC), l’any 2002 ECISA va fer una primera acció estratègica, l’obertura d’un hipermercat, amb l’objectiu d’anar-se introduint de mica en mica a la ciutat.
El pacte entre administracions i ECISA
Si bé les negociacions per localitzar un nou centre comercial també s’estaven fent alhora amb l’Ajuntament de Reus, finalment el 15 de novembre de 2005 es va signar el protocol d’intencions entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA, el qual tancava la polèmica entre totes dues ciutats per localitzar el centre comercial, i determinava els interessos comuns de les tres parts.
El document establia tres les intencions següents, relatives a les parts participants:
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia, tenia la necessitat de construir la Ciutat Judicial de Tarragona, que hauria de concentrar en una única instal•lació totes les que hi havia actualment, que eren disperses per la ciutat, així com un centre penitenciari en règim obert. Les dues instal•lacions necessitaven uns 30.000 m2 de sostre.
ECISA tenia interès a instal•lar un gran magatzem a la ciutat de Tarragona, amb una oferta de 25.000 m2 de superfície neta mínima de venda.
Finalment, l’Ajuntament de Tarragona, atenent l’interès del comerç establert a la ciutat, desitjava que la ubicació del gran magatzem per part d’ECISA es produís en una zona cèntrica de la ciutat, per tal d’evitar la creació de dos pols comercials d’atracció no complementaris.
El document també definia les diferents propietats aportades pels diversos actors. Dins l’àmbit del PP2, ECISA aportava unes parcel•les que sumaven un total de 14.184 m2 i, i l’Ajuntament una parcel•la de 1.276 m2 de superfície. Fora de l’àmbit del PP 2, en sòl urbà proper a l’àmbit però no contigu, l’Ajuntament disposava d’un solar situat al carrer Macià Mallol i Bosch de 600 m2 i la parcel•la on se situaven les Cases dels Mestres amb una superfície de 5.220 m2 i on restaven 12 famílies (19 persones) vivint-hi. Per la seva banda, la Generalitat tenia la propietat de dues parcel•les també en sòl urbà i fora del PP2, la primera de 3.360 m2 que tocava amb a les Cases dels Mestres, que es va adquirir al Ministeri de Defensa per construir-hi la ciutat judicial, i una segona corresponent a l’edifici de la seu de l’Audiència Provincial, de 1.675 m2.
Si bé s’afegeix en aquest procés un nou actor, el Departament de Justícia com a representant de la Generalitat i part interessada per al reagrupament dels seus serveis dispersos per la ciutat, cal destacar que no s’esmentava cap propietari de la parcel•la de 3.252 m2 on se situaven les Cases dels Militars, que el document esmentava que estava “pendent de cessió”, i que estaven localitzades amb les Cases dels Mestres i a la parcel•la destinada a la ciutat judicial.
Finalment, el document també establia el que hauria de rebre cadascuna de les parts signatàries com a conseqüència de l’aplicació del protocol, condicionant aquest conjunt d’operacions a la redacció d’una modificació puntual del Pla general i al nou PTSEC.