Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LES CASES DELS MESTRES I DELS MILITARS (TARRAGONA)
Oscar Carracedo
Actualitzat a 31/12/2010
Amb la inauguració el dia 7 d’octubre de 2010 del nou El Corte Inglés de Tarragona, l’onzè al nostre país, culmina un llarg procés urbanístic molt complex que acaba amb les antigues Cases dels Mestres i dels Militars. La construcció del nou centre comercial està lligada a un conveni urbanístic entre la Generalitat, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA que permetrà la construcció de la nova ciutat judicial i d’habitatge públic.
Les antigues Cases dels Mestres i dels Militars de Tarragona eren dos blocs d’un total de 40 i 30 habitatges on, respectivament, vivien professors i soldats durant l’època franquista. Se situaven a la cruïlla entre l’avinguda Lluís Companys i l’avinguda República Argentina, a uns 400 m al nord-oest de la plaça Imperial Tarraco. La seva darrera història, fins a l’enderroc l’any 2007, va estar vinculada al creixement urbanístic que la ciutat va experimentar des de final dels anys noranta.
Antecedents i propietats
L’any 2000, aquesta necessitat de creixement de la ciutat es va traduir en l’aprovació definitiva d’un ampli sector delimitat pel riu Francolí, l’N-340 i els voltants de l’Hospital Joan XXIII, prop de la zona de les Cases dels Mestres i dels Miliars. El pla, anomenat Pla parcial 2 (PP2), s’ordena en forma d’eixample amb característiques similars al model de creixement intensiu, ja consolidat en l’entorn recent. La nova extensió, que s’articula al voltant de la continuació de l’eix de l’avinguda Lluís Companys, cedeix un important espai de gran parc fluvial entre el tercer pont del riu Francolí i la traça de l’N-340, i dóna cabuda a 2.000 nous habitatges en illa semioberta, amb blocs de planta baixa comercial i cinc plantes pis i amb patis interiors d’illa privats.
Una part dels terrenys edificables d’aquest sector eren propietat de l’empresa El Corte Inglés S.A. (ECISA), que tenia la intenció de situar un centre comercial a la ciutat. En concret, l’empresa disposava de les illes situades a ponent del sector, més properes al parc fluvial, on l’Ajuntament també disposava d’una propietat de cessió del pla.
A l’espera de la finalització l’1 de gener de 2006 de la moratòria presentada per la Generalitat, que prohibia la construcció de noves grans superfícies comercials al territori català, i de la redacció del nou PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’EQUIPAMENTS COMERCIALS (PTSEC), l’any 2002 ECISA va fer una primera acció estratègica, l’obertura d’un hipermercat, amb l’objectiu d’anar-se introduint de mica en mica a la ciutat.
El pacte entre administracions i ECISA
Si bé les negociacions per localitzar un nou centre comercial també s’estaven fent alhora amb l’Ajuntament de Reus, finalment el 15 de novembre de 2005 es va signar el protocol d’intencions entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA, el qual tancava la polèmica entre totes dues ciutats per localitzar el centre comercial, i determinava els interessos comuns de les tres parts.
El document establia tres les intencions següents, relatives a les parts participants:
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia, tenia la necessitat de construir la Ciutat Judicial de Tarragona, que hauria de concentrar en una única instal•lació totes les que hi havia actualment, que eren disperses per la ciutat, així com un centre penitenciari en règim obert. Les dues instal•lacions necessitaven uns 30.000 m2 de sostre.
ECISA tenia interès a instal•lar un gran magatzem a la ciutat de Tarragona, amb una oferta de 25.000 m2 de superfície neta mínima de venda.
Finalment, l’Ajuntament de Tarragona, atenent l’interès del comerç establert a la ciutat, desitjava que la ubicació del gran magatzem per part d’ECISA es produís en una zona cèntrica de la ciutat, per tal d’evitar la creació de dos pols comercials d’atracció no complementaris.
El document també definia les diferents propietats aportades pels diversos actors. Dins l’àmbit del PP2, ECISA aportava unes parcel•les que sumaven un total de 14.184 m2 i, i l’Ajuntament una parcel•la de 1.276 m2 de superfície. Fora de l’àmbit del PP 2, en sòl urbà proper a l’àmbit però no contigu, l’Ajuntament disposava d’un solar situat al carrer Macià Mallol i Bosch de 600 m2 i la parcel•la on se situaven les Cases dels Mestres amb una superfície de 5.220 m2 i on restaven 12 famílies (19 persones) vivint-hi. Per la seva banda, la Generalitat tenia la propietat de dues parcel•les també en sòl urbà i fora del PP2, la primera de 3.360 m2 que tocava amb a les Cases dels Mestres, que es va adquirir al Ministeri de Defensa per construir-hi la ciutat judicial, i una segona corresponent a l’edifici de la seu de l’Audiència Provincial, de 1.675 m2.
Si bé s’afegeix en aquest procés un nou actor, el Departament de Justícia com a representant de la Generalitat i part interessada per al reagrupament dels seus serveis dispersos per la ciutat, cal destacar que no s’esmentava cap propietari de la parcel•la de 3.252 m2 on se situaven les Cases dels Militars, que el document esmentava que estava “pendent de cessió”, i que estaven localitzades amb les Cases dels Mestres i a la parcel•la destinada a la ciutat judicial.
Finalment, el document també establia el que hauria de rebre cadascuna de les parts signatàries com a conseqüència de l’aplicació del protocol, condicionant aquest conjunt d’operacions a la redacció d’una modificació puntual del Pla general i al nou PTSEC.
Amb la inauguració el dia 7 d’octubre de 2010 del nou El Corte Inglés de Tarragona, l’onzè al nostre país, culmina un llarg procés urbanístic molt complex que acaba amb les antigues Cases dels Mestres i dels Militars. La construcció del nou centre comercial està lligada a un conveni urbanístic entre la Generalitat, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA que permetrà la construcció de la nova ciutat judicial i d’habitatge públic.
Les antigues Cases dels Mestres i dels Militars de Tarragona eren dos blocs d’un total de 40 i 30 habitatges on, respectivament, vivien professors i soldats durant l’època franquista. Se situaven a la cruïlla entre l’avinguda Lluís Companys i l’avinguda República Argentina, a uns 400 m al nord-oest de la plaça Imperial Tarraco. La seva darrera història, fins a l’enderroc l’any 2007, va estar vinculada al creixement urbanístic que la ciutat va experimentar des de final dels anys noranta.
Antecedents i propietats
L’any 2000, aquesta necessitat de creixement de la ciutat es va traduir en l’aprovació definitiva d’un ampli sector delimitat pel riu Francolí, l’N-340 i els voltants de l’Hospital Joan XXIII, prop de la zona de les Cases dels Mestres i dels Miliars. El pla, anomenat Pla parcial 2 (PP2), s’ordena en forma d’eixample amb característiques similars al model de creixement intensiu, ja consolidat en l’entorn recent. La nova extensió, que s’articula al voltant de la continuació de l’eix de l’avinguda Lluís Companys, cedeix un important espai de gran parc fluvial entre el tercer pont del riu Francolí i la traça de l’N-340, i dóna cabuda a 2.000 nous habitatges en illa semioberta, amb blocs de planta baixa comercial i cinc plantes pis i amb patis interiors d’illa privats.
Una part dels terrenys edificables d’aquest sector eren propietat de l’empresa El Corte Inglés S.A. (ECISA), que tenia la intenció de situar un centre comercial a la ciutat. En concret, l’empresa disposava de les illes situades a ponent del sector, més properes al parc fluvial, on l’Ajuntament també disposava d’una propietat de cessió del pla.
A l’espera de la finalització l’1 de gener de 2006 de la moratòria presentada per la Generalitat, que prohibia la construcció de noves grans superfícies comercials al territori català, i de la redacció del nou PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’EQUIPAMENTS COMERCIALS (PTSEC), l’any 2002 ECISA va fer una primera acció estratègica, l’obertura d’un hipermercat, amb l’objectiu d’anar-se introduint de mica en mica a la ciutat.
El pacte entre administracions i ECISA
Si bé les negociacions per localitzar un nou centre comercial també s’estaven fent alhora amb l’Ajuntament de Reus, finalment el 15 de novembre de 2005 es va signar el protocol d’intencions entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i ECISA, el qual tancava la polèmica entre totes dues ciutats per localitzar el centre comercial, i determinava els interessos comuns de les tres parts.
El document establia tres les intencions següents, relatives a les parts participants:
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia, tenia la necessitat de construir la Ciutat Judicial de Tarragona, que hauria de concentrar en una única instal•lació totes les que hi havia actualment, que eren disperses per la ciutat, així com un centre penitenciari en règim obert. Les dues instal•lacions necessitaven uns 30.000 m2 de sostre.
ECISA tenia interès a instal•lar un gran magatzem a la ciutat de Tarragona, amb una oferta de 25.000 m2 de superfície neta mínima de venda.
Finalment, l’Ajuntament de Tarragona, atenent l’interès del comerç establert a la ciutat, desitjava que la ubicació del gran magatzem per part d’ECISA es produís en una zona cèntrica de la ciutat, per tal d’evitar la creació de dos pols comercials d’atracció no complementaris.
El document també definia les diferents propietats aportades pels diversos actors. Dins l’àmbit del PP2, ECISA aportava unes parcel•les que sumaven un total de 14.184 m2 i, i l’Ajuntament una parcel•la de 1.276 m2 de superfície. Fora de l’àmbit del PP 2, en sòl urbà proper a l’àmbit però no contigu, l’Ajuntament disposava d’un solar situat al carrer Macià Mallol i Bosch de 600 m2 i la parcel•la on se situaven les Cases dels Mestres amb una superfície de 5.220 m2 i on restaven 12 famílies (19 persones) vivint-hi. Per la seva banda, la Generalitat tenia la propietat de dues parcel•les també en sòl urbà i fora del PP2, la primera de 3.360 m2 que tocava amb a les Cases dels Mestres, que es va adquirir al Ministeri de Defensa per construir-hi la ciutat judicial, i una segona corresponent a l’edifici de la seu de l’Audiència Provincial, de 1.675 m2.
Si bé s’afegeix en aquest procés un nou actor, el Departament de Justícia com a representant de la Generalitat i part interessada per al reagrupament dels seus serveis dispersos per la ciutat, cal destacar que no s’esmentava cap propietari de la parcel•la de 3.252 m2 on se situaven les Cases dels Militars, que el document esmentava que estava “pendent de cessió”, i que estaven localitzades amb les Cases dels Mestres i a la parcel•la destinada a la ciutat judicial.
Finalment, el document també establia el que hauria de rebre cadascuna de les parts signatàries com a conseqüència de l’aplicació del protocol, condicionant aquest conjunt d’operacions a la redacció d’una modificació puntual del Pla general i al nou PTSEC.
Els efectes d’un nou equipament comercial
Les queixes pel nou equipament comercial no es van fer esperar. Després de la signatura del conveni, la Federació de Botiguers de Tarragona va presentar un paquet de 27 mesures per millorar, reforçar i promocionar el petit comerç. Al mateix temps s’iniciaven converses amb el consistori per tal de pactar possibles compensacions pel que es considerava una amenaça per al petit comerç. Amb paraules de Rafael Tatay, president de la Federació, “El Corte Inglés no és bo, és una competència més, el tortell és el que és, i si cada cop en fas més parts, en queda menys per repartir”.
El nou PTSEC, la modificació puntual del Pla general i la decisió del futur de les Cases dels Mestres i dels Militars
L’aprovació l’octubre de 2006 del nou PTSEC 2006-2009 obria finalment la possibilitat de localitzar el nou equipament comercial a Tarragona, admetent la construcció de 20.500 m2 de nou sostre d’espai de venda i de 2.500 m2 de supermercat.
El document de Modificació puntual del POUM DE TARRAGONA, aprovat definitivament el 9 de maig de 2007, recollia aquestes determinacions: la modificació abraçava, tal com hem vist, un àmbit discontinu format, en part, per les parcel•les del PP2 propietat d’ECISA i l’Ajuntament i, en part, per sòl urbà. En síntesi, la modificació integrava una superfície total de 29.567 m2, i donava forma urbanística al conjunt de pactes acordats, que es resumeixen en diverses accions concretes.
En primer lloc la ubicació de la nova Ciutat de la Justícia en el solar de 9.088 m2, resultat d’agrupar la parcel•la de l’Ajuntament i dues de les parcel•les de ECISA dins del PP2. Aquests terrenys es qualifiquen com a equipament amb un sostre de 30.000 m2 i passen a ser propietat de la Generalitat de Catalunya. La construcció de la nova Ciutat Judicial encara no tenia una data concreta, per bé que es preveia començar les obres durant l’any 2011.
D’altra banda, la reparcel•lació dels terrenys de dos de les illes del PP2, per les quals es mantenia l’ús residencial. Una d’elles que passa a ser propietat de la Generalitat, amb 10.284 m2 de sostre, i l’altra es destina a l’Ajuntament, amb 18.180 m2 de sostre residencial, que s’incrementa en 4.680 m2.
En tercer lloc els sòls de les Cases dels Mestres i el destinat inicialment a la Ciutat Judicial, situats fora del PP2, s’agrupaven i es qualificaven com a “ordenació volumètrica específica“ amb els usos admesos de residencial plurifamiliar i comercial de gran superfície, si bé la intenció era destinar el sostre a l’edificació comercial. El sòl de les Cases dels Militars, també fora del PP2, formaven part de la mateixa ordenació volumètrica, si bé es van qualificar de manera diferent. El conjunt de les tres parcel•les admeten un total de 41.412 m2 de sostre i s’assignaren a ECISA.
A més, la parcel•la de l’Audiència, que va acabar essent assignada a la Generalitat de Catalunya, es va destinar a ús residencial, amb un potencial de 11.725 m2 de sostre. I finalment la parcel•la de 600 m2 que es va qualificar de zona verda.
El conjunt d’operacions va suposar un increment de 5.683 m2 de sostre residencial i comercial que implicava una major aportació de cessions d’espais lliures i equipaments. El document justificava que el resultat global suposava un increment de 4.563 m2 de sòl de sistemes sobre les quantitats aportades inicialment.
L’adquisició de les Cases dels Militars, l’enderroc i la nova localització
El març de 2007 ECISA va adquirir les Cases dels Militars que ja s’havien inclòs dintre del protocol i en la Modificació del Pla general. D’aquesta manera l’empresa evitava que altres possibles competidors es poguessin situar a la zona en cas d’una nova modificació del PTSEC.
Un cop adquirides les Cases dels Militars, i localitzades de nou les famílies que hi vivien en uns pisos de protecció oficial al carrer Joan Miró,l’abril del 2007 es va iniciar l’enderroc de tots dos conjunts de cases, les dels Mestres i les dels Militars.
Finalment, l’octubre de 2010 i després d’invertir 165 MEUR es va inaugurar el nou edifici dels grans magatzems d’El Corte Inglés, un nou volum de 7 plantes i 29 m d’alçada, que va substituir el paisatge urbà de les antigues Cases dels Mestres i dels Militars.
Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=232936&fromPage=load
www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/territori/planejament-urbanistic
www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/territori/instruments-de-gestio-urbanistica
Les queixes pel nou equipament comercial no es van fer esperar. Després de la signatura del conveni, la Federació de Botiguers de Tarragona va presentar un paquet de 27 mesures per millorar, reforçar i promocionar el petit comerç. Al mateix temps s’iniciaven converses amb el consistori per tal de pactar possibles compensacions pel que es considerava una amenaça per al petit comerç. Amb paraules de Rafael Tatay, president de la Federació, “El Corte Inglés no és bo, és una competència més, el tortell és el que és, i si cada cop en fas més parts, en queda menys per repartir”.
El nou PTSEC, la modificació puntual del Pla general i la decisió del futur de les Cases dels Mestres i dels Militars
L’aprovació l’octubre de 2006 del nou PTSEC 2006-2009 obria finalment la possibilitat de localitzar el nou equipament comercial a Tarragona, admetent la construcció de 20.500 m2 de nou sostre d’espai de venda i de 2.500 m2 de supermercat.
El document de Modificació puntual del POUM DE TARRAGONA, aprovat definitivament el 9 de maig de 2007, recollia aquestes determinacions: la modificació abraçava, tal com hem vist, un àmbit discontinu format, en part, per les parcel•les del PP2 propietat d’ECISA i l’Ajuntament i, en part, per sòl urbà. En síntesi, la modificació integrava una superfície total de 29.567 m2, i donava forma urbanística al conjunt de pactes acordats, que es resumeixen en diverses accions concretes.
En primer lloc la ubicació de la nova Ciutat de la Justícia en el solar de 9.088 m2, resultat d’agrupar la parcel•la de l’Ajuntament i dues de les parcel•les de ECISA dins del PP2. Aquests terrenys es qualifiquen com a equipament amb un sostre de 30.000 m2 i passen a ser propietat de la Generalitat de Catalunya. La construcció de la nova Ciutat Judicial encara no tenia una data concreta, per bé que es preveia començar les obres durant l’any 2011.
D’altra banda, la reparcel•lació dels terrenys de dos de les illes del PP2, per les quals es mantenia l’ús residencial. Una d’elles que passa a ser propietat de la Generalitat, amb 10.284 m2 de sostre, i l’altra es destina a l’Ajuntament, amb 18.180 m2 de sostre residencial, que s’incrementa en 4.680 m2.
En tercer lloc els sòls de les Cases dels Mestres i el destinat inicialment a la Ciutat Judicial, situats fora del PP2, s’agrupaven i es qualificaven com a “ordenació volumètrica específica“ amb els usos admesos de residencial plurifamiliar i comercial de gran superfície, si bé la intenció era destinar el sostre a l’edificació comercial. El sòl de les Cases dels Militars, també fora del PP2, formaven part de la mateixa ordenació volumètrica, si bé es van qualificar de manera diferent. El conjunt de les tres parcel•les admeten un total de 41.412 m2 de sostre i s’assignaren a ECISA.
A més, la parcel•la de l’Audiència, que va acabar essent assignada a la Generalitat de Catalunya, es va destinar a ús residencial, amb un potencial de 11.725 m2 de sostre. I finalment la parcel•la de 600 m2 que es va qualificar de zona verda.
El conjunt d’operacions va suposar un increment de 5.683 m2 de sostre residencial i comercial que implicava una major aportació de cessions d’espais lliures i equipaments. El document justificava que el resultat global suposava un increment de 4.563 m2 de sòl de sistemes sobre les quantitats aportades inicialment.
L’adquisició de les Cases dels Militars, l’enderroc i la nova localització
El març de 2007 ECISA va adquirir les Cases dels Militars que ja s’havien inclòs dintre del protocol i en la Modificació del Pla general. D’aquesta manera l’empresa evitava que altres possibles competidors es poguessin situar a la zona en cas d’una nova modificació del PTSEC.
Un cop adquirides les Cases dels Militars, i localitzades de nou les famílies que hi vivien en uns pisos de protecció oficial al carrer Joan Miró,l’abril del 2007 es va iniciar l’enderroc de tots dos conjunts de cases, les dels Mestres i les dels Militars.
Finalment, l’octubre de 2010 i després d’invertir 165 MEUR es va inaugurar el nou edifici dels grans magatzems d’El Corte Inglés, un nou volum de 7 plantes i 29 m d’alçada, que va substituir el paisatge urbà de les antigues Cases dels Mestres i dels Militars.
Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=232936&fromPage=load
www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/territori/planejament-urbanistic
www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/territori/instruments-de-gestio-urbanistica
Tarragonès
