Dissabte 1 de Novembre de 2014
POUM DE VIC
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2010


La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central aprova definitivament el POUM de Vic el desembre de 2010 després d’un llarg procés de redacció, començat el 2007. Després de llargues negociacions amb els partits de l’oposició, el POUM rep el suport d’una àmplia majoria del consistori. Aquest pla preveu un creixement moderat i concentrat de la ciutat, preservar l’espai rural i les masies, millorar la mobilitat a partir d’un sistema de rondes i establir una important superfície de zones verdes al voltant de la ciutat.

Antecedents 2009

El municipi de Vic, capital de la comarca d’Osona, té un terme municipal de 31 km2 i el 2010 tenia una població de 40.422 habitants. La pràctica totalitat de la població viu al nucli urbà de Vic, amb una economia molt terciària, però dins el municipi també coexisteixen petits pobles, importants extensions de camps de conreu, nombroses masies, explotacions ramaderes i indústries alimentàries.

El creixement registrat des de mitjan anys noranta va incrementar la demanda de sòl urbanitzable, per la qual cosa, l’any 2004 es va aprovar un PLA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (PAUM) que permetia programar una àmplia superfície de sòl dins els sectors que encara mancaven per desenvolupar del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) aprovat l’any 1981. L’any 2005 es va aprovar una modificació notable del PGOU per incorporar-hi aquestes modificacions. D’altra banda, el 2008 la Generalitat va aprovar el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC), que incloïa Vic en el nivell més alt de creixement dels sis previstos (creixement potenciat).

Per tal d’unificar les modificacions efectuades en el planejament municipal, d’harmonitzar-lo amb el planejament territorial i de dotar el municipi d’una eina de planejament adequada per afrontar el creixement previst, a començament de 2007 l’Ajuntament de Vic va decidir elaborar un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). També va endegar un ampli procés de participació ciutadana amb diverses sessions informatives temàtiques i la realització d’una enquesta per recollir les impressions dels ciutadans i incorporar-les al projecte.

El 2008 l’Ajuntament va donar llum verd a l’avanç del POUM i a principi de 2009 va aprovar inicialment el nou POUM. Després d’incorporar el 60% de les més de 800 al•legacions, a mitjan juliol l’Ajuntament va aprovar una nova versió del POUM amb el suport dels tres partits al govern –Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)–, juntament amb el vot de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), mentre que Plataforma per Catalunya (PxC) es va abstenir i Iniciativa per Catalunya –els Verds– Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) hi va votar en contra.

El contingut del POUM
El nou POUM establia un sostre demogràfic de 61.000 habitants per a l’any 2021, rebaixant el sostre demogràfic dels 76.000 habitants establert al PGOU, tot i que preveia importants desenvolupaments urbans residencials i industrials. També considerava la creació d’un parc tecnològic i de nous equipaments sanitaris, educatius i de l’àmbit de la justícia. Els límits dels creixements urbanístics quedarien establerts per un sistema de parcs i rondes que, a la vegada, contribuirien a reduir el trànsit a l’interior de la ciutat. Finalment, també ordenava el sòl no urbanitzable (SNU), distingint sis categories en funció dels seus valors agrícoles, paisatgístics i naturals, i catalogava més de 250 masies.

El març de 2010 l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal i el cap de l’àrea de Territori i Urbanisme, Xavier Solà (ambdós de CiU), van presentar públicament el contingut del POUM, poc abans d’aprovar-lo provisionalment. L’alcalde va destacar que el nou POUM era un document estratègic per a la ciutat i que havia rebut una alta acceptació ciutadana. El regidor Solà, per la seva banda, va destacar que el POUM contribuiria a obrir Vic als dos rius de la ciutat, el Mèder i el riu Gurri, respecte als quals sempre havia viscut d’esquena. Això s’aconseguiria establint-hi parcs i equipaments a les ribes i proximitats. Així mateix, Solà feia èmfasi en la dotació de sòl per a futurs desenvolupaments comercials de grans i mitjanes superfícies. El nou POUM també preveia que l’eix 11 de setembre, l’antiga carretera N-152 (paral•lela a la via del tren, a l’oest de la Universitat de Vic), esdevingués un dels eixos més importants de la ciutat, amb una important densificació urbanística.

Una aprovació provisional amb consens
Els darrers dies abans de l’aprovació provisional del POUM, Xavier Tornafoch, d’ICV-EUiA, va explicar que, després de negociar diverses modificacions del pla, el seu partit hi votaria a favor, canviant així la postura contrària que havien mantingut els darrers anys. Una de les principals innovacions que s’inclourien al POUM arran de les negociacions amb ICV-EUiA consistia a incloure els drets de tanteig i retracte a favor de l’Ajuntament en sis zones de la ciutat en risc de degradació: els blocs de pisos dels Habitatges Montseny, el Vic-2, la Cooperativa Joan XXIII, el carrer Torelló, el Sánchez Arjona i la plaça Moragas. És a dir, quan el propietari d’un d’aquests pisos se’l volgués vendre, primer l’hauria d’oferir a l’Ajuntament, que tindria preferència a l’hora de comprar. Els drets de tanteig i retracte, freqüent en altres països, és molt recent a Catalunya, i tot just va quedar recollit en l’article 164 del Decret legislatiu que l’any 2005 modificava la Llei d’urbanisme.

L’altra innovació destacada seria la protecció del Meandre del Pas, una zona verda a banda i banda de riu Gurri al seu pas pel nord-est de la ciutat, que estava amenaçada per la pressió urbana del nou polígon del Bruguer. A més, a partir de l’aprovació provisional del POUM la ciutat de Vic tindria per primer cop un consell assessor d’urbanisme, que permetria la participació ciutadana en les decisions que afectessin la ciutat.

El 18 de març el ple de l’Ajuntament de Vic va aprovar provisionalment el POUM amb una àmplia majoria i després d’acceptar el 90% de les 138 al•legacions que havia rebut la segona versió del pla. Finalment, després d’unes darreres negociacions, la CUP també hi va votar favorablement, juntament amb ICV-EUIA i els tres partits del govern (CiU, PSC i ERC). Segons Laia Jurado, regidora de la CUP, havia prevalgut el seny respecte del primer esborrany del POUM i s’havia delimitat el creixement del nucli rural de la Guixa (o Sentfores, uns 2 km al sud-oest de la ciutat), i també es preservaria l’anella verda de la ciutat. En canvi, Josep Anglada (PxC), líder del principal partit de l’oposició, va justificar la seva abstenció argumentant que, sense aquest pla, la ciutat s’havia anat desenvolupant “raonablement bé” i que comportaria excessives restriccions d’usos per a les activitats comercials.

L’aprovació definitiva
El mes de juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CTUCC) va aprovar el POUM de Vic, tot i que en va supeditar la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i, per tant, l’entrada en vigor, a la introducció d’algunes modificacions. Pere Solà, director general d’Urbanisme, va manifestar que l’Ajuntament de Vic havia presentat un bon document tècnic, amb una estratègia de creixement que anava més enllà de les necessitats del municipi mateix i que, per tant, li atorgava un rol de capital. L’alcalde va matisar que amb aquest POUM no es pretenia que Vic esdevingués capital de vegueria, sinó que incorporava equipaments i instal•lacions que donarien servei a municipis d’Osona i altres comarques, fins i tot de fora de la Catalunya central.

El director general també va alertar que calia perseguir una més bona accessibilitat i pensar que el tren seria el transport del futur. En aquest sentit, el POUM definitiu preveia la construcció d’una nova estació de tren al sud de la ciutat. Així mateix, la CTUCC va prescriure algunes modificacions que, tot i no ser substancials, alteraven alguns dels plantejaments inicials. En relació amb l’eix 11 de setembre, es reduïa considerablement l’edificabilitat de l’entorn ja que, segons Urbanisme, el model d’edificis previst no es corresponia amb el model de ciutat de Vic i es corria el risc de trencar-ne l’skyline. Una altra modificació obligava a deixar el sector entre el riu Gurri i el carrer Torelló com a terciari, per tal de dotar de continuïtat el comerç existent a la zona, eliminant així la reserva de sòl residencial que havia fet l’Ajuntament. La CTUCC, entre altres modificacions de menys abast, també va introduir un pla de millora urbana a la zona de les adoberies.

Pel que fa a la classificació del sòl, un dels canvis més evidents era la reducció de la superfície de sòl urbanitzable respecte del planejament vigent, passant d’un 10% del terme de Vic a un 6%. Per contra, el sòl no urbanitzable creixia lleugerament i el sòl urbà també ho feia de manera notable, passant del 23% al 27%.
 
  PGOU 1981-PAUM 2004 POUM
Sòl urbà consolidat 718,1 ha
23%
 
730,4 ha 27%
Sòl urbà no consolidat - 86,3 ha
Sòl urbanitzable delimitat 307,8 ha 10% 164,8 ha 6%
Sòl urbanitzable no delimitat - 31,2 ha
Sòl no urbanitzable 2.046,1 ha 67% 2.050,3 ha 67%
Terme municipal
3.072,1 ha 100% 3.072,1 ha 100%
Font: POUM de Vic, text refós de l’aprovació definitiva. Volum 1 de la Memòria d’ordenació (desembre 2010)

El mes de desembre, després que l’Ajuntament de Vic incorporés aquestes modificacions concretes al POUM, i també altres, i que aprovés el text refós en un ple, la CTUCC va donar el seu vistiplau definitiu al document, que havia de ser publicat a inici de 2011, moment a partir del qual entraria en vigor.

Més informació
www.gencat.cat/eadop/imatges/5849A/11084132.pdf
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Osona